La Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar principalment a Europa durant el segle XVIII i que va influenciar Amèrica. Com a conseqüència, es van produir grans canvis socials i polítics en les societats europees i americanes. Al caliu dels seus ideals, l'edat moderna donaria pas a l'edat contemporània.
 |
Aquest moviment, que va ser una evolució agosarada del Renaixement, considerava que la raó era la llum que il·luminava el coneixement humà i que trauria les persones de la ignorància per tal de construir un món millor. El segle XVIII és sovint anomenat el segle de les llums, perquè és quan la Il·lustració es va fer més famosa i influent.
L'empirisme, basat en la importància de l'observació i experimentació per conèixer la veritat de les coses, i el racionalisme, l'ús lògic de la raó, van ser dos corrents filosòfics del segle XVII que van tenir molt a veure amb el naixement de la Il·lustració. A més, el món intel·lectual veia imparable la necessitat de trobar respostes a les inquietuds humanes que la religió i els governs contemporanis no podien explicar.
Totes aquestes idees estaven amarades del liberalisme, que en aquella època fomentava especialment la llibertat individual, el mercat capitalista i la poca o nul·la intervenció de l'estat en assumptes civils. El liberalisme, de la mateixa manera que la Il·lustració, s'oposava a l'absolutisme monàrquic.
La Il·lustració es va difondre sobretot entre la burgesia i alguns sectors de la classe alta. Filòsofs, científics, artistes i escriptors es reunien als salons de gent adinerada per discutir les noves idees. Sempre es considerava el pensament racional com l'única manera d'arribar al veritable coneixement. Les creences populars i religioses eren simplement supersticions, una enorme nosa per aconseguir els seus objectius.
Aquest moviment ensenyava que totes les persones naixien iguals, per tant, la societat estamental marcada per l'origen de la família era una autèntica bajanada. També confiava exclusivament en les troballes científiques i tecnològiques per assolir una societat més avançada, estable i en millors condicions. L'educació, el capitalisme i la industrialització eren la base del progrés, a més de la sobirania popular i la democràcia. Gràcies a la Il·lustració, el mètode científic gaudiria d'un gran impuls.
Qüestionar els privilegis de sang va ocasionar revoltes força rellevants, com la Revolució Francesa, que va enderrocar la monarquia absolutista del moment. La seva força era tal, que alguns reis europeus van intentar combinar el poder absolut amb les seves idees de progrés i raó, amb l'anomenat despotisme il·lustrat. Però, finalment, l'absolutisme seria derrotat en tot Europa al caliu d'un munt de revolucions liberals. La conseqüència de tot plegat seria la creació de repúbliques i monarquies parlamentàries o constitucionals, en què el capitalisme seria el motor que els donaria vida.
Amb el caliu de la Il·lustració europea, les tretze colònies d'Amèrica del Nord se'n van independitzar de la corona britànica l'any 1776 i van formar els Estats Units. A Amèrica Central i del Sud, els criolls americans, descendents d'europeus nascuts allà, també van recolzar les seves ànsies independentistes en els principis il·lustrats. D'aquesta manera, les colònies castellanes s'independitzarien d'Espanya en diferents revolucions durant el segle XIX.
Entre els principals impulsors de la Il·lustració que van viure entre els segles XVI i XVIII tenim els francesos Montesquieu, Voltaire, Jean le Rond d'Alembert, Lavoisier, Descartes i Diderot. També el suec Jean Jacques-Rousseau, l'alemany Immanuel Kant, els anglesos Francis Bacon i John Locke, i l'escocès David Hume.
A més de tot el que hem vist, aquest moviment va fomentar la recopilació enciclopèdica de tot el coneixement. La seva més gran obra va ser l'Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, la primera enciclopèdia en francès. Va ser creada per Diderot i d'Alembert, i amb la col·laboració de nombrosos pensadors il·lustrats. Es publicaria en diversos toms entre 1751 i 1772.
