El treball infantil durant la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ocasionar un progrés sense precedents enmig d'un munt d'avenços i canvis que transformaven la societat de dalt a baix. Els nens van ser una eina més al món laboral desenvolupant tasques molt feixugues en pèssimes condicions.


El treball infantil sempre ha existit d'una manera o d'una altra. Històricament, els nens han col·laborat en les tasques domèstiques i agrícoles, a més d'altres feines i oficis familiars. Però durant la Revolució Industrial l'ús de menors va ser totalment abusiu i forassenyat.

Malgrat les millores i progressos que s'aconseguien en certs àmbits, moltes famílies vivien amb no gaire cosa. La pobresa i les males condicions eren habituals, fet que va facilitar el vistiplau dels pares a permetre que els seus fills treballessin des de ben petits en tota mena d'empreses i fàbriques. L'avarícia dels empresaris i la manca d'una regulació seriosa va propiciar l'explotació dels menors.

El clergat, tant catòlic com protestant, veia amb bons ulls que els nens comencessin a treballar, encara que fos per un sou ínfim i en unes condicions terribles. Bisbes, capellans i altres líders religiosos defensaven que d'aquesta manera s'evitava que els nanos caiguessin en vicis i en una mala vida. Els amos de les fàbriques, per la seva banda, s'estalviaven molts calés i es plantaven davant de tothom com els salvadors de la canalla.

A finals del segle XVIII i principis del XIX els nens començaven a treballar cap als 10 anys. L'escola no estava gaire estesa i menys encara regulada, així que res els podia impedir acabar en una fàbrica. El més comú era que qualsevol nen o nena acabés pencant al costat d'adults en torns de 10, 12 o més hores 6 dies a la setmana.

El treball d'un nen estava ben especificat i definit. En general eren tasques mecàniques, rutinàries, avorrides i molt feixugues, fins i tot perilloses. A les fàbriques tèxtils els menors es dedicaven a recollir restes de cotó sota les màquines, reparar fils trencats i eliminar embussos. Ens podem imaginar enormes trastos de metall funcionant a tot drap i amb criatures voltant per allà brutes i amb la roba atrotinada. Les tasques amb la maquinària aturada també eren perilloses, ja que sense sistemes de seguretat moderns el seu comportament podia ser imprevisible.

Se sap de molts casos de nens que van perdre una mà o un peu treballant a les fàbriques, mentre que d'altres van ser aixafats per una màquina. En el cas de les fàbriques de mistos, molts nens patien fosfonecrosi, una malaltia que es produeix per la intoxicació de fòsfor i que causa deformació de la mandíbula i ferides difícils de cicatritzar dins de la boca. A les fàbriques de vidre era comú que les criatures es cremessin amb facilitat o que fins i tot es quedessin cegues.  

Els nens eren un 80% més barats que un home adult i un 50% més que una dona adulta. Els seus dits i cossos petits eren ideals per ficar-se en llocs on un adult no hi tenia res a fer. A més, se'ls podia intimidar i amenaçar més fàcilment, perquè no comptaven amb cap opció de defensa. Al voltant del 30% de la mà d'obra de les fàbriques britàniques a mitjans del segle XIX eren nens. Una xifra similar trobem en altres països europeus amb indústria durant la mateixa època. Per exemple, l'any 1868 a les fàbriques barcelonines de La España Industrial hi treballaven 16 nens i 18 nenes menors de 10 anys. Juntament amb la resta de menors superaven amb escreix la tercera part dels operaris.

A les regions europees amb presència de mines de carbó, els nens tornaven a ser ideals per a algunes tasques feixugues i perilloses. Les mines britàniques feien servir nens de tan sols 5 anys per arrossegar-se per túnels estrets mentre extreien el mineral. D'altres es dedicaven a pujar pels pous de ventilació per assegurar-se que les portelles s'obrien i tancaven regularment. A mesura que creixien podien fer altres feines, com separar el carbó del rebuig abans de transportar-lo i tirar els carros o empènyer-los fins a la superfície. Totes eren tasques esgotadores amb terribles conseqüències. Els problemes de creixement eren habituals, així com les malalties respiratòries que desenvolupaven amb el temps per causa de la pols que respiraven.

Durant molt de temps les lleis que regulaven el treball infantil van ser toves, sobretot perquè entre els principals polítics sempre hi havia empresaris o gent lligada al món industrial. Quan les lleis començaven a endurir-se una mica, ja entrat el segle XX, molts empresaris es feien l'orni i continuaven explotant menors sense patir gaires conseqüències judicials. Però inevitablement l'edat permesa per començar a treballar va anar pujant i la durada de les jornades es va anar reduint, tot plegat amb constants millores en les condicions de treball i una supervisió més acurada del compliment de les lleis. Finalment, els països industrials europeus acabarien d'eliminar del tot l'explotació infantil al món laboral. 

Actualment, però, es creu que hi ha al món més de 150 milions de menors que són víctimes del treball infantil, molts d'ells com a esclaus agrícoles, sexuals o com a servents domèstics. 



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El "descobriment" d'Amèrica

La pesta negra

Introducció a l'edat mitjana

La higiene a l'edat mitjana

La religió a l'edat mitjana