La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? Durant la fi de l’ Imperi Romà d'Occident i els primers segles de l’ edat mitjana (segles V-VIII), els exèrcits depenien sobretot d’infanteries lleugeres i, com a complement, tenien algunes unitats de cavalleria auxiliar. Però, entre els segles VIII i IX, es produirien canvis fonamentals per capgirar aquesta dinàmica. La introducció de l'estrep i les millores en l'equipament dels cavalls van fer que la cavalleria es convertís en el principal recurs per a la batalla. Un estrep és una peça, generalment metàl·lica, penjada a banda i banda de la sella d’un cavall, on el genet hi posa els peus per mantenir l’equilibri, muntar i lluitar ...
