El negoci dels presoners durant l'edat mitjana
Durant la baixa edat mitjana es va posar de moda capturar enemics de la noblesa per després demanar un rescat per ells.
 |
Imagina’t un camp de batalla medieval, la pols encara suspesa en l'ambient, el soroll de les espases apagant-se i, enmig de tot, un cavaller capturat, envoltat d’enemics que no l’insulten ni l'intenten matar, sinó que l’observen amb respecte. Lluny d’acabar a la forca, aquell presoner es convertirà en moneda de canvi, en una oportunitat de negoci, en peça clau d’un sistema totalment codificat i ple d'honor.
Al començament de l'edat mitjana encara era costum l'extermini total dels enemics al camp de batalla. Com més morien, millor, sense importar-ne el rang. Fins i tot era preferible acabar amb les elits enemigues. Però a partir del segle XI es va fer popular una altra manera de fer. Els cavallers van veure un bon negoci en capturar determinats enemics per després demanar un rescat per ells.
Durant una batalla, un combatent noble ferit o envoltat de nombrosos oponents podia demanar la rendició. Sovint ho feia esmentant els seus títols i terres. Així s'assegurava salvar la vida. També si algú reconeixia la seva posició social, podia buscar simplement desarmar-lo per després oferir-li la vida a canvi de ser capturat. Un cop fet presoner, era portat a la rereguarda perquè el vigilés algú de confiança mentre continuava el combat. Sovint el capturat feia un jurament solemne per deixar clar que no escaparia. Totes aquestes accions estaven regides per un estricte codi d'honor.
 |
Després de la batalla, el presoner era portat a un castell on quedaria ben vigilat a l'espera que es resolgués l'assumpte del rescat. L'espera podia durar setmanes, mesos o anys. El presoner rebia un bon tracte perquè era considerat una inversió econòmica. Si tenia una posició social elevada, gaudia de semillibertat, és a dir, que podia passejar i fer vida al voltant del castell sota una estricta vigilància, i fins i tot podia tenir servents.
El rescat es fixava segons el rang del presoner, les riqueses familiars o la fama que tenia. El pagament podia ser amb diners, especialment monedes d'or i plata, o amb béns materials, com armes, cavalls, relíquies, etc. A vegades incloïa condicions polítiques, com aliances, matrimonis pactats o cessions territorials.
A partir d'aquí ens trobem amb moltes variables. Alguns presoners no tenien inconvenient en trencar la seva promesa i aprofitar qualsevol distracció per escapolir-se del seu segrestador, fet que els deixava sense honor. D'altres, manifestaven tant d'honor que tot i tenir l'oportunitat d'escapar no ho feien. També alguns presoners podien rebre maltractament per tal de collar qui devia fer el pagament, però això no era ben vist. I alguns rescats es podien pagar a terminis. Però cal no oblidar que molts nobles i cavallers, la majoria, lluitaven al camp de batalla fins a la mort.
Els objectius més cobejats eren nobles i cavallers, tot i que, evidentment, la grossa era capturar un governant. Els soldats rasos, en canvi, eren esclavitzats o executats, ja que no valia la pena retenir-los. Els clergues o membres de l'alta burgesia, en contextos específics (com assalts a ciutats), també podien ser capturats i alliberats per diners.
La pràctica de fer presoners per aconseguir un rescat era reconeguda com a legítima dins el dret feudal i cavalleresc. L’Església no la condemnava, sempre que no impliqués crueltat excessiva. Durant les Croades, els capturats entre cristians i musulmans també eren rescatats, però a vegades es preferia l’intercanvi de presoners.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
