Introducció a l'edat moderna

L'edat moderna la tenim encabida entre els segles XV i XVIII. Va suposar tot un reguitzell de canvis i transformacions mentals i polítiques en les societats europees, mentre l'Església patia la seva pitjor crisi i les conquestes americanes i asiàtiques se succeïen sense aturador.

No hi ha consens sobre quan va començar aquesta etapa de la història. Les dates que tenen més suport són l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica el 1492 i la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 1453. El seu final estaria marcat per tres esdeveniments de gran importància: l'inici de la Revolució Industrial a Anglaterra a mitjans del segle XVIII, la independència dels Estats Units en 1776 i la Revolució Francesa, que es va iniciar en 1789.

NOUS PENSAMENTS

L'edat moderna va començar amb el Renaixement, una manifestació cultural que volia posar l'ésser humà en el centre de tot i no Déu, tal i com havia passat fins aleshores. Aquesta manera de pensar la coneixem com a humanisme. Es buscava entendre el món exclusivament per mitjà de la raó, i no dels misteris i creences religioses poc comprensibles per a la majoria, però acatades pel poble davant de l'autoritat de l'Església. L'educació, de sobte, tenia una enorme importància. A més, es pretenia reflectir els valors grecoromans en tots els àmbits d'expressió cultural. Aquest moviment, que va començar en Florència a principis del segle XV i que es va estendre més o menys per bona part d'Europa durant els següents dos segles, va involucrar artistes, intel·lectuals, escriptors i pensadors de tota mena. Alguns exponents d'aquest moviment en diversos àmbits van ser Donatello, Leonardo Da Vinci, Botticelli, Michelangelo Buonarroti, Maquiavel i Dante. La invenció de la impremta per Gutenberg va facilitar l'escampada d'aquestes idees i, a més, en la llengua del poble gràcies als traductors. El llatí deixaria de ser l'única llengua de la cultura i el saber.

Florència, bressol del Renaixement
Font


Com a conseqüència de tot plegat, es va iniciar una revolució científica en què les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de molt de temps enrere. Com a principals exponents d'aquesta revolució tenim a Nicolau Copèrnic, Galileu Galilei, Francis Bacon, René Descartes i Isaac Newton. Evidentment, l'Església no va entomar de forma agradable les idees d'aquesta gent i les va perseguir i prohibir.

Però el Renaixement va tenir un cantó fosc: la caça de bruixes. Segons es creu, entre 1450 i 1750, va haver-hi unes 100.000 víctimes d'aquesta persecució, 60.000 de les quals van ser executades. Generalment eren dones que se sortien del cànon imposat per la societat, en què havien de dedicar-se a la família i la casa. Solien ser camperoles solteres o viudes, i pobres. Els acusadors, en canvi, acostumaven a ser persones adinerades. Els procediments van ser principalment duts a terme per la Inquisició i, en alguns indrets, per autoritats civils. En alguns casos va haver-hi histèria col·lectiva i denúncies entre veïns per motius personals. La intensitat d'aquestes actuacions va ser variable i per èpoques. Principalment la caça de bruixes es va produir dins del Sacre Imperi Romanogermànic, però també va estar present a Anglaterra, Escòcia, Espanya i Itàlia. Com veieu, no va ser durant la "fosca" edat mitjana que van passar aquests fets. Finalment, amb la Il·lustració, van sorgir defensors de la innocència d'aquestes dones que ocupaven posicions elevades, com nobles i intel·lectuals, cosa que va ajudar a apaivagar el fanatisme. 

La il·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual continuador del Renaixement, amb personatges com Voltaire, Rousseau, Hume i Montesquieu. Seria una mena d'evolució del pensament humanista i tindria el seu inici a finals del segle XVII. La seva època de màxima influència va ser durant el segle XVIII, el Segle de les Llums, i seria font d'inspiració per a la independència dels Estats Units, l'any 1776, i per a la Revolució Francesa, l'any 1789. La Il·lustració fomentava el coneixement i la raó i fugia de les creences supersticioses. Assegurava que el coneixement podia millorar la vida de les persones. Era totalment contrària a la societat de classes privilegiades que predominava en Europa i al poder absolut dels reis del moment. Algunes monarquies europees, per tal de contrarestar els efectes de la Il·lustració, van jugar amb les seves idees, però sense renunciar a la societat estamental ni a tenir tot el poder. Aquesta manera curiosa de governar la coneixem com a despotisme il·lustrat. Es podria resumir amb el lema de "tot per al poble, però sense el poble". Amb tot, cal dir que van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països.

NOVES CREENCES RELIGIOSES

Al poc de començar l'edat moderna, l'Església es va enfrontar a una heretgia de ca l'ample que la va fer trontollar de dalt a baix: el protestantisme. Aquest va ser un moviment religiós iniciat per Martín Luter el 1517, que va donar lloc a la divisió del catolicisme i al sorgiment de nombroses esglésies anomenades protestants. Aquest moviment el coneixem com a Reforma Protestant. L'Església, per la seva banda, va crear la Contrareforma a partir del 1545, amb la intenció de posar ordre i fer front la dissidència. Alguns reis van ser fidels al catolicisme, d'altres van canviar al protestantisme i, en alguns casos, la monarquia volia una cosa i part del poble una altra. Per causa d'això, es van generar diverses guerres religioses entre les dues faccions. La més important va ser la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Aquest conflicte va començar com un enfrontament de caràcter religiós entre protestants i catòlics al territori del Sacre Imperi Romanogermànic, però al final va arrossegar al camp de batalla les principals potències europees del segle XVII, amb interessos polítics inclosos. Com a paradoxa tenim a França, que tot i ser catòlica va donar suport al bàndol protestant per tal de desgastar la dinastia dels Habsburg, també catòlics, però amos de l'Imperi Espanyol.

Protestantisme a Europa a finals del segle XVI

NOUS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS



Ja que parlem d'imperis, des del segle XV els europeus van començar a colonitzar les Amèriques i algunes zones d'Àsia i Àfrica, en especial espanyols i portuguesos, en un principi. Fins i tot es van repartir al Tractat de Tordesillas el món que encara no havien ni descobert. Per causa de la manca de mà d'obra, es va establir el tràfic d'esclaus des de les costes africanes cap al nou continent. La idea era principalment explotar les riqueses americanes i portar-les a Europa per mantenir les continues guerres i l'alt nivell de vida de les famílies reials i els seus fidels. Per a alguns europeus, a més, traslladar-se a les Amèriques era una manera de començar de cero, de buscar una nova vida, nous objectius i, possiblement, enriquir-se.

BURGESIA I NOBLESA

Pel que fa a la burgesia, que havia nascut en les ciutats medievals entre els segles XI i XIII, continuava en ascens. Els burgesos eren aquells que manegaven el capital, és a dir, els diners per invertir, per comerciar i per generar més riquesa. Controlaven els mitjans de producció i el comerç i van ser, per tant, els pioners del capitalisme. Els burgesos, però, continuaven com a classe no privilegiada, igual que els camperols. 

La noblesa, en canvi, encara conservava terres i privilegis. L'ordre feudal es mantenia en una societat dividida entre classes privilegiades (generalment per qüestions de sang) i no privilegiades. Tot i això, la noblesa va perdre poder socioeconòmic en favor de la burgesia. En alguns llocs, un comerciant podia tenir més diners que un noble, cosa que feia comú els matrimonis mixtos en què famílies nobles amb problemes econòmics buscaven sortir-se'n. Malgrat això, la noblesa va mantenir una més que notable influència política, característica que encara no acompanyava gaire als burgesos.

L'ABSOLUTISME

Els reis, des de la seva bombolla personal, van desenvolupar de mica en mica diverses estratègies per aconseguir més poder i mostrar-se com els que tenien el dret diví de governar. I ho van aconseguir especialment als segles XVII i XVIII. L'evolució de les monarquies medievals va donar lloc als estats moderns amb un poder més centralitzat. El clímax d'aquest procés va ser l'absolutisme, forma de govern en què el rei és qui fa i desfà sense control. Era precisament tot el contrari del que havia passat fins aleshores, ja que el rei havia estat compartint el poder amb altres institucions, com les corts o similars, que estaven formades per representants de la noblesa, el clergat i la burgesia. Ara, al rei cap institució ni llei el limitava. Ell concentrava tots els poders i, en alguns casos, també era la màxima autoritat religiosa. Aquesta manera d'actuar va ocasionar múltiples conflictes entre els pobles de tradició pactista i els monarques que volien imposar l'absolutisme. Un exemple perfecte d'absolutisme són els Borbons francesos. Per una banda, tenim a Lluís XIV, rei de França entre 1643 i 1715, amb el sobrenom de Rei Sol. Seva és, suposadament, la frase que millor descriu l'absolutisme: "l'estat soc jo". Per l'altra tenim a Felip V, que va haver de conquerir la Corona d'Aragó per la força, ja que rebutjava el seu centralisme. Després de guanyar la Guerra de Successió, en què va assetjar i pràcticament ensorrar Barcelona l'any 1714, va abolir totes les institucions, furs i lleis pròpies dels membres de la Corona. Des de llavors els seus integrants passarien a regir-se per les lleis castellanes.

Com a variant de l'absolutisme hi havia el despotisme il·lustrat, del qual hem parlat una mica més amunt. Aquesta va ser una forma d'intentar acomodar la Il·lustració al poder absolut del rei i la societat estamental.

Lluís XIV
Font


Ara bé, l'absolutisme va patir un bon sotrac amb la Revolució Gloriosa, al Regne d'Anglaterra, el 1688. Després de tot un seguit de conflictes, perquè el rei Jaume II volia imposar un govern absolutista i, a més, afavorir el catolicisme en contra d'una majoria de la població protestant, el Parlament anglès va incentivar aquesta revolta que va comptar amb el suport del poble i de les classes altes. Va ser, en realitat, una mena de cop d'estat sense guerra que va introduir oficialment un nou rei i un nou concepte de govern: la monarquia parlamentària. Així, el rei quedava obligat per llei a compartir el poder amb el Parlament i la burgesia guanyava influència política. Aquest canvi de model va fer que Anglaterra anés per davant de la resta d'Europa, cosa que va propiciar que fos en aquest país on comencés la Revolució Industrial al segle XVIII. Anglaterra va ser un precedent del que passaria a tot Europa durant les revolucions burgeses o liberals del segle XIX i principis del XX.

NOVES ARMES

Parlem ara del camp militar. Aquí va haver-hi importants canvis durant l'edat moderna, com la introducció d'armes de foc, que va marcar el final de l'època dels cavallers feudals. L'ús de la pólvora, un invent xinés, es va entendre per tots els exèrcits. Però només les monarquies autoritàries podien sufragar un exèrcit modern, per això l'explotació de noves terres arreu del món era tan important. També es va perfeccionar la construcció de fortaleses defensives. 

NOU ART

Cal destacar ara tres moviments artístics molt famosos que van sorgir durant els segles XVII i el XVIII: el barroc, el rococó i el neoclassicisme. Tots tres es van anar superposant en aquest ordre.

El barroc, d'origen italià, era sinònim d'exageració i extravagància i es va manifestar en diferents expressions artístiques i culturals, en què es buscava impactar, provocar fortes emocions i generar incredulitat. El resultat era una exuberància força artificial. Aquest art va ser molt usat pels reis absolutistes.

El Rococó va néixer a França i va començar a mostrar-se en les decoracions interiors de les classes altes. Els colors eren més vius i intensos que al Barroc, amb ondulacions i asimetries, però buscant l'elegància i deixant al marge conceptes religiosos i espirituals.

El neoclassicisme va ser un moviment que es va originar a Roma i que després es va estendre a més països. Es va oposar als estils anteriors, que els considerava vanitosos i basats en la fantasia, i va ocasionar un retrobament amb l'art clàssic romà i grec, més clar i senzill.

EL FINAL DE L'EDAT MODERNA

Finalment, i com passa amb tota època, l'edat moderna arribaria a la seva fi. A mitjans del segle XVIII, la Revolució Industrial marcaria la consolidació del capitalisme i el clímax de la burgesia. L'any 1789, a més, esclataria la Revolució Francesa que enderrocaria l'absolutisme, aboliria el feudalisme i acabaria amb la divisió de la societat en classes privilegiades i no privilegiades. Renaixia d'aquesta forma el concepte republicà, buscant la llibertat i igualtat de les persones. L'esperit de la Revolució Francesa s'escamparia per Europa, que faria una transició del que coneixem com a Antic Règim (feudalisme i societat estamental) al Nou Règim, basat en la divisió de poders i democràcia representativa. 



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Hammurabi de Babilònia

El castellà a Catalunya al llarg del temps

Introducció a l'edat mitjana

Els egipcis