El Renaixement

El Renaixement va ser una manifestació cultural que volia posar l'ésser humà en el centre de tot i no Déu, tal com havia passat fins aleshores. Va servir de transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna i va ocasionar una profunda renovació del pensament, les arts i les ciències.


Durant l'edat mitjana la societat europea estava estrictament dividida en estaments. Els nobles, sota l'autoritat d'un monarca, imposaven el seu poder als camperols, que depenien de la seva protecció, i l'Església usava la figura de Déu per imposar la seva voluntat al poble i als sobirans. Aquesta societat feudal tenia el coneixement i la cultura restringits als monestirs, cosa que resultava en una manca d'evolució i llibertat. Aquesta situació contrastava amb l'època clàssica anterior, en què grecs i romans havien generat molts camps d'estudi que progressaven lliurement. 

A partir del segle XV es van produir molts canvis a Europa: el "descobriment" i colonització de nous territoris llunyans (com Amèrica), l'aparició i consolidació de nous estats i l'ascens imparable de la burgesia que es confrontava amb la divisió tradicional de classes. En aquest context es van desenvolupar les idees del moviment humanista, que trencava la visió medieval del món. A l'humanisme l'ésser humà era el centre de tot i no Déu. La cultura va sortir dels monestirs i es va escampar amb més llibertat, i les universitats van adquirir un estatus de gran rellevància. La invenció de la impremta va ajudar enormement a la difusió de les noves idees.

L'origen d'aquest moviment el trobem a Florència durant el segle XV, etapa coneguda com a Quattrocento. La següent etapa, a principis del segle XVI, es coneix com a Cinquecento i es va centrar a Roma, des d'on els nous ideals es van escampar a la resta d'Europa.

Els principals elements de l'humanisme incloïen:

- l'interès per estudiar la literatura i l'art de l'antiguitat

- l'interès per l'ús eloqüent del llatí i la filologia

- la creença en la importància i el poder de l'educació per crear ciutadans responsables

- la promoció de la virtut privada i cívica

- el foment dels estudis no religiosos

- l'èmfasi en l'individu i la seva autonomia moral

- la creença en la importància de l'observació, l'anàlisi crítica i la creativitat

- la creença que els poetes, els escriptors i els artistes poden portar la humanitat a una millor forma de vida

- un interès per la pregunta "què significa ser humà?"

Durant el Renaixement es va produir una clara separació entre la religió i la filosofia i entre la fe i la raó. Molts homes van estudiar l'obra de filòsofs de l'antiguitat, grecs i romans, que fins llavors havien estat inabastables. Es van generar sectors intel·lectuals que van servir per construir una societat més oberta i dinàmica. 

A conseqüència de tot plegat, es va iniciar una revolució científica en què les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar algunes doctrines que prevalien des de molt de temps enrere. 

Pel que fa a l'art, els quadres van deixar de ser foscos, imponents i amb una clara tendència religiosa, i van començar a celebrar la natura i la vida. Els artistes dominaven diferents disciplines, com la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'anatomia, l'astronomia, etc. Va sorgir la figura del mecenes, una persona de classe alta que finançava els treballs d'artistes, científics i intel·lectuals. En un primer moment van destacar els Mèdici, una dinastia de mecenes i col·leccionistes que van ser responsables del boom del Renaixement a Florència durant el segle XV amb la seva riquesa i poder.

Alguns exponents d'aquest moviment en diversos àmbits van ser Donatello, Leonardo Da Vinci, Botticelli, Michelangelo, Maquiavel i Dante. Com a principals exponents de la revolució científica tenim a Nicolau Copèrnic, Galileu Galilei, Francis Bacon, René Descartes i Isaac Newton. Evidentment, l'Església no va entomar de forma agradable les idees d'aquesta gent i les va perseguir i prohibir.

Amb tot, el Renaixement va quedar fora de l'abast de les classes baixes. A més, el poble continuava patint els abusos de la noblesa i la 'caça de bruixes' s'obria pas amb molta força, on les dones eren les principals víctimes. Per tant, durant el Renaixement no tot va ser perfecte, igual que durant l'edat mitjana no tot va ser fosc, violent i irracional. 

El terme Renaixement, que fa al·lusió a com la cultura clàssica grega i romana van renàixer, té el seu origen al segle XIX, en què alguns historiadors el van començar a fer servir. Pel que fa a la paraula humanisme, cal notar que també és un concepte modern, ja que tampoc el feien servir en aquella època. En èpoques més recents, fins i tot el terme ha adquirit un significat que se centra a portar una vida tan sols racional i no religiosa. 

El moviment continuador del Renaixement va ser la Il·lustració, que va ser el motor de més canvis socials i originador de noves formes de govern, sempre buscant la fi definitiva de la societat feudal i l'obertura de l'economia capitalista amb la burgesia al capdavant.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Introducció a l'edat mitjana

La independència dels Estats Units

Els grecs

La religió a l'edat mitjana

Els egipcis