Història de la impremta

Gràcies a la impremta el coneixement va sortir dels monestirs i va ser accessible a tothom. Aquest fet va resultar en una revolució d'idees que s'escampaven per tot arreu. El seu ús va jugar un paper clau en l'avanç del Renaixement, la Reforma Protestant i la Il·lustració.


Malgrat que sempre s'atribueix la invenció de la impremta a Johannes Gutenberg cap a l'any 1450, abans d'ell ja existien llibres impresos amb diferents mètodes a l'Àsia, però tots els sistemes eren limitats i complexos. A més, les lletres s'espatllaven de seguida o no encaixaven bé entre elles. 

A Europa, abans de Gutenberg, els llibres es copiaven a mà. Es creaven en un principi amb el pergamí conegut com a vitel·la, fet de pell de vedell, perquè el paper o el papir eren condemnats com a "anticristians" per l'Església, ja que havien estat utilitzats per escriptors pagans, generalment musulmans. A partir del segle XI, en canvi, el paper es va començar a acceptar, perquè era molt més barat i fàcil de fer servir.

Després, amb les innovacions de l'alemany, els llibres es podien produir de manera ràpida, barata i uniforme. I com que tots els exemplars eren idèntics, ja no es produïen erros dels escribes.

PRIMERES IMPRESSIONS TIPOGRÀFIQUES

Durant el segle VI, els monjos budistes de la Xina usaven estris de fusta amb lletres gravades per imprimir paraules o frases en diferents tipus de teles. Al segle VIII ja imprimien alguns llibres d'oracions. Al segle XI l'artesà i inventor xinès Bi Sheng va crear un sistema de peces mòbils (anomenat 'tipus mòbils') fets amb argila primer i porcellana després, que contenien els caràcters per imprimir textos. Va ser un canvi de ca l'ample, perquè permetia més flexibilitat. 

Tipus mòbils d'argila de Bi Sheng




A mitjans del segle XII, durant la dinastia Song, es va imprimir per primera vegada amb el sistema de tipus mòbils un codi d'identificació al paper moneda, una mena de bitllet que s'usava en intercanvis comercials. 

Al segle XIV l'enginyer mecànic, agrònom i inventor xinès Wang Zheng va perfeccionar el sistema amb lletres fetes de fusta dura i polint el procés de disseny i impressió. El 1313 va imprimir el Tractat d'agricultura, un dels documents més complets de la seva època sobre equips i tecnologies aplicades al conreu de camps. 

L'any 1377 es va imprimir a Corea, governada per la dinastia Goryeo, el Jikji, un document budista. És el llibre més antic imprès amb els tipus mòbils, en aquest cas fets de bronze.

Es creu que els primers coneixements xinesos sobre impressió van arribar a Europa a mitjans del segle XIII, després que les tropes mongoles envaïssin els principats russos, Polònia i Hongria. O gràcies a les descripcions de viatgers i a l'intercanvi comercial, cosa freqüent per causa de la Ruta de la Seda. Es va començar a fer algunes impressions, però la rigidesa del sistema feia que fossin limitades i cares. Tot va canviar quan es va experimentar amb el sistema de tipus mòbils.

A principis del segle XV, l'holandès Laurens Janzsoon Coster va intentar adaptar el sistema de tipus mòbils xinès a l'alfabet llatí, però no se'n va sortir. Hi ha una mica de llegenda sobre aquest sagristà de Haarlem, que fins ben entrat el segle XX va ser considerat als Països Baixos com l'inventor de la impremta. Però la historiografia actual, inclosa la dels Països Baixos, ho nega.

Aleshores, altres artesans holandesos i alemanys van substituir els tipus de fusta per altres metàl·lics. Van provar un nou procediment amb matrius de llautó i coure que s'omplien de plom fos per formar el text. Però la profunditat de la impressió era irregular i les lletres no quedaven ben alineades. A més, el sistema encara era força feixuc. Tot i això, aquest seria el punt de partida de Gutenberg.

Exemple més modern de tipus mòbils metàl·lics




LA IMPREMTA DE GUTENBERG

L'alemany Gutenberg va crear les lletres amb un aliatge de plom fos i altres components, que col·locava en una taula de fusta formant el text a imprimir. Aquest aliatge de plom, estany i antimoni, principalment, era una novetat. Cap al 1439, a més, va inventar la premsa, que va permetre una impressió profunda i regular. 

En aquesta època hi havia dos tipus de tinta a Europa fets amb diferents materials. Però no eren adients per als objectius de Gutenberg. Així que va crear una de nova a base d'oli de trementina (extreta principalment de pins) i oli de nous. Aquesta tinta seria més bona i duradora.

El sistema de Gutenberg permetia imprimir mecànicament textos escrits sense haver de gravar cada pàgina sencera. Les lletres i paraules podien combinar-se per formar línies de text. La premsa, juntament amb la nova tinta, garantia una impressió òptima. 

Johannes Gutenberg




El mèrit de Gutenberg va ser sobretot crear una impremta rendible, eficaç i ràpida. D'aquesta manera es podia imprimir un gran nombre de llibres de bona qualitat i en poc temps. El sistema de tipus mòbils, la tinta i el paper ja existien, totes invencions xineses, però ell va ser el creador original de la premsa i va millorar la tinta i el procediment mecànic.

Els primers assajos els va fer a Estrasburg amb el suport d'alguns socis. Tots havien de signar un compromís de confidencialitat. Però van sorgir problemes entre ells i Gutenberg va haver de buscar nous inversors que l'ajudessin. La principal associació va ser amb el banquer Johann Fust, que va permetre la impressió de la Bíblia, una fita històrica. Els primers exemplars van estar disponibles cap al 1454. Generalment, aquesta Bíblia es dividia en almenys dos volums, amb un total de 1282 pàgines. 

Exemplar de la Bíblia de Gutenberg


Detall il·lustrat d'una de les Bíblies de Gutenberg


Es creu que es van imprimir uns 180 exemplars d'aquesta Bíblia, 45 en pergamí i la resta en paper. Després de la impressió, eren il·lustrades per especialistes diferents, raó per la qual cada exemplar és únic. 

La relació amb Fust va acabar malament. El 1455, Fust va portar Gutenberg als tribunals per reclamar abans d'hora el pagament del seu deute. Va ser condemnat a retornar tot el capital amb interessos. A conseqüència d'aquest fet, el negoci va passar a mans de Fust i el seu gendre, Peter Schoeffer. Tots dos van ser els primers a explotar massivament la impremta.

Exemple d'una de les primeres impremtes basades en el sistema de Gutenberg




Encara que l'arquebisbe Adolf de Nassau va reconèixer Gutenberg com a inventor de la impremta el 1465, l'inventor alemany va morir en relativa pobresa i va ser enterrat de forma senzilla  al cementiri d'una església de Magúncia, la seva ciutat natal. En el moment de la seva mort, l'any 1468, la impremta tal com l'havia dissenyat ja estava escampada per tot Europa. L'any 1520 ja hi havia més de 200 centres d'impressió. 

CONSEQÜÈNCIES DE LA IMPREMTA DE GUTENBERG

Anteriorment, la visió del món de la majoria es basava en la informació que rebien dels seus pares, veïns i rector de la parròquia. La gent vivia i moria al mateix poble o ciutat on havia nascut i tenia poc coneixement de com era la vida en altres llocs o de les persones que pensaven o vivien de manera diferent. La impremta de Gutenberg va canviar tot això i, literalment, va canviar el món. La classe mitjana emergent que sabia llegir va començar a comprar llibres a dojo i compartir amb tothom el que aprenien. 

Les impremtes que sorgien van començar amb obres religioses i llibres de text, però aviat van arribar a imprimir en massa tota mena de textos, des de pamflets propagandístics fins a novel·les romàntiques. La quantitat de llibres va créixer exponencialment, el cost va disminuir i la gent llegia més que mai. Les idees es transmetien per Europa a mesura que els acadèmics publicaven les seves obres. L'Església Catòlica es va oposar a certs llibres i els va censurar o fins i tot cremar, però l'actitud general envers els llibres i la lectura ja s'havia transformat per sempre.

La impremta de Gutenberg es considera una de les contribucions més significatives de la història a la cultura i l'entesa mundial.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals