La història de la impremta
Gràcies a la impremta el coneixement va sortir dels monestirs i centres d'educació superior i va ser accessible a tothom. Però, com es va arribar aquí?
 |
Malgrat que sempre s'atribueix la invenció de la impremta a Johannes Gutenberg cap a l'any 1450, abans d'ell ja existien llibres impresos amb diferents mètodes a l'Àsia, però tots els sistemes eren limitats i complexos. La impremta de Gutenberg seria totalment innovadora, i permetria una ràpida i àmplia difusió del llibre imprès. Aquí rau la seva importància.
A Europa, abans de Gutenberg, els llibres es copiaven principalment a mà. Es creaven en un principi amb el pergamí conegut com a vitel·la, fet de pell de vedell, perquè el paper o el papir eren condemnats com a "anticristians" per l'Església, ja que havien estat utilitzats per escriptors pagans, generalment musulmans. A partir del segle XIII, el paper es va anar imposant a Europa a poc a poc, ja que era molt més barat i fàcil de produir que el pergamí.
Durant el temps que paper i pergamí van coexistir, aquest últim s'usava principalment en àmbits on la permanència i l’autoritat eren essencials, com llibres religiosos i de luxe, documents oficials i jurídics, i textos acadèmics de gran valor.
El paper, en canvi, es feia servir més per a llibres de comptes, registres mercantils, cartes privades i comercials, documents administratius quotidians, contractes menors, registres municipals, apunts i còpies més econòmiques, i textos menys luxosos o d’ús provisional.
Després, amb les innovacions de Gutenberg, els llibres en paper es podien produir de manera ràpida, barata i uniforme. I com que tots els exemplars eren idèntics, ja no es produïen erros dels escribes. Una gran revolució!
PRIMERES IMPRESSIONS TIPOGRÀFIQUES
Cap al segle VII, durant la dinastia Tang, els monjos budistes de la Xina usaven blocs de fusta amb textos breus gravats per imprimir-los de cop en diferents tipus de teles, tires de bambú i fusta, i en paper, tècnica que coneixem com a xilografia. Al segle IX ja imprimien alguns llibres d'oracions (el Sutra del Diamant del 868 és el més antic conegut). Al segle XI, durant la dinastia Song, l'artesà i inventor xinès Bi Sheng va crear un sistema de peces mòbils (tipus mòbils) fets amb argila cuita que contenien els caràcters (cada peça un caràcter) per imprimir textos.
Aparentment, la impressió amb tipus mòbils semblava un gran progrés, perquè permetia molta més flexibilitat. El problema era que la complexitat de l’escriptura xinesa, amb milers de caràcters, feia que el sistema fos en realitat poc pràctic. Per això, durant segles va continuar dominant la xilografia, que també permetia reproduir amb gran fidelitat el traç fluid del pinzell dels cal·lígrafs. A més, les planxes xilogràfiques, un cop fetes, es podien conservar i reutilitzar fàcilment, cosa que les feia molt eficients per a tiratges repetits. Els tipus mòbils, en canvi, exigien gestionar i reorganitzar un immens nombre de peces, i el traç dels caràcters quedava molt artificial.
 |
| Tipus mòbils amb caràcters xinesos |
A principis del segle XIV, l'enginyer mecànic, agrònom i inventor xinès Wang Zheng va perfeccionar el sistema de tipus mòbils amb lletres fetes de fusta de ginjoler i va millorar el procés de disseny i impressió. El 1313 va imprimir el Tractat d'agricultura, un dels documents més complets de la seva època sobre equips i tecnologies aplicades al conreu de camps.
L'any 1377 es va imprimir a Corea, governada per la dinastia Goryeo, el Jikji, un document budista. És el llibre més antic imprès amb tipus mòbils metàl·lics, en aquest cas de bronze. Amb tot, el procediment no tindria gaire volada.
Es creu que els primers coneixements xinesos sobre impressió xilogràfica van arribar a Europa al segle XIV, després que les tropes mongoles envaïssin els principats russos i les actuals Polònia i Hongria. O gràcies a les descripcions de viatgers i a l'intercanvi comercial, cosa freqüent per causa de la Ruta de la Seda. El cas és que es va començar a fer servir blocs de fusta amb gravats per imprimir, sobretot estampes i dibuixos. Al segle XV ja començarien a aparèixer els llibres xilogràfics, on cada pàgina sencera corresponia a una planxa de fusta gravada. Però l'autèntica revolució arribaria de seguida.
 |
| Exemple més modern de tipus mòbils metàl·lics |
LA IMPREMTA DE GUTENBERG
En la dècada de 1440 l'alemany Johannes Gutenberg va començar a combinar diferents tècniques existents fins a crear una mena de tipus mòbils, on cada peça era una lletra de l'alfabet llatí, un signe de puntuació, etc. A més, va inventar una premsa, inspirant-se en les que s'usaven per al vi i l'oli, que permetia una impressió profunda i regular.
No hi ha evidència documental d’una transmissió des d'Orient (ni textos, ni viatgers que descriguin la tècnica). Les rutes comercials transmetien molts coneixements, cert, però no hi ha prova clara sobre que això passés amb els tipus mòbils. A més, tot i que podem parlar també de tipus mòbils, el sistema era prou diferent del xinès com per parlar d'una invenció independent.
A mitjans del segle XV, les tintes utilitzades a Europa, pensades sobretot per a l’escriptura manual, no eren adequades per a la impressió amb tipus metàl·lics. Gutenberg va desenvolupar una tinta nova, més espessa i oliosa, basada en olis vegetals cuits (com l’oli de lli) i pigments de carboni. Aquesta tinta s’adheria millor al metall i permetia una impressió més nítida i duradora.
El sistema de Gutenberg permetia imprimir mecànicament textos escrits sense haver de gravar cada pàgina sencera. Les lletres i paraules podien combinar-se per formar línies de text i de forma senzilla. La premsa, juntament amb la nova tinta, garantia una impressió òptima.
 |
| Johannes Gutenberg segons un retrat fet temps després de la seva mort |
Els primers assajos els va fer a Estrasburg amb el suport d'alguns socis. Tots havien de signar un compromís de confidencialitat. Però van sorgir problemes entre ells i Gutenberg va haver de buscar nous inversors que l'ajudessin. La principal associació va ser amb el banquer Johann Fust, que va permetre la impressió de la Bíblia, una fita històrica. Els primers exemplars van estar disponibles cap al 1454. Generalment, aquesta Bíblia es dividia en almenys dos volums, amb un total de 1.282 pàgines.
 |
| Exemplar de la Bíblia de Gutenberg |
 |
| Detall il·lustrat d'una de les Bíblies de Gutenberg |
Es creu que es van imprimir uns 180 exemplars d'aquesta Bíblia, 45 en pergamí i la resta en paper. Després de la impressió, eren il·lustrades per especialistes diferents, raó per la qual cada exemplar és únic.
La relació amb Fust va acabar malament. El 1455, Fust va portar Gutenberg als tribunals per reclamar abans d'hora el pagament del seu deute. Va ser condemnat a retornar tot el capital amb interessos. A conseqüència d'aquest fet, el negoci va passar a mans de Fust i el seu gendre, Peter Schoeffer. Tots dos van ser els primers a explotar massivament la impremta.
 |
| Una de les primeres impremtes basada en el sistema de Gutenberg (IA) |
Encara que l'arquebisbe Adolf de Nassau va reconèixer Gutenberg com a inventor de la impremta el 1465, l'inventor alemany va morir en relativa pobresa i va ser enterrat de forma senzilla al cementiri d'una església de Magúncia, la seva ciutat natal. En el moment de la seva mort, el 3 de febrer del 1468, la impremta tal com l'havia dissenyat ja estava escampada per tot Europa. L'any 1520 ja hi havia centenars centres d'impressió.
CONSEQÜÈNCIES DE LA IMPREMTA DE GUTENBERG
Anteriorment, la visió del món de la majoria es basava en la informació que rebien dels seus pares, veïns i rector de la parròquia. La gent vivia i moria al mateix poble o ciutat on havia nascut i tenia poc coneixement de com era la vida en altres llocs o de les persones que pensaven o vivien de manera diferent. La impremta de Gutenberg va canviar tot això i, literalment, va canviar el món. La classe burgesa que sabia llegir va començar a comprar llibres a dojo i compartir amb tothom el que aprenia.
Les impremtes que sorgien van començar amb obres religioses i llibres de text, però aviat van arribar a imprimir en massa tota mena de textos, des de pamflets propagandístics fins a novel·les romàntiques. La quantitat de llibres va créixer exponencialment, el cost va disminuir i la gent llegia més que mai. Les idees es transmetien per Europa a mesura que els acadèmics publicaven les seves obres. L'Església Catòlica es va oposar a certs llibres i els va censurar o fins i tot cremar, però l'actitud general envers els llibres i la lectura ja s'havia transformat per sempre.
La impremta de Gutenberg es considera una de les contribucions més significatives de la història a la cultura i l'entesa mundial, ja que seria fonamental en moviments com el Renaixement, la Reforma Protestant i la Il·lustració.
