La creació de la bomba atòmica
La preocupació dels Estats Units per la possibilitat que l'Alemanya nazi estigués produint armes nuclears va portar al seu president, Franklin D. Roosevelt, a avançar-se engegant el Projecte Manhattan l'any 1942.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
El 1939 el famós científic Einstein va escriure una carta a Roosevelt dient que l'Alemanya nazi podria estar desenvolupant una bomba atòmica que podria causar un mal mai vist fins aleshores. Les seves preocupacions van esperonar el govern a intentar guanyar aquesta cursa i crear el Projecte Manhattan, que estaria liderat per Robert Oppenheimer. La contribució d'Oppenheimer al projecte va ser fonamental per assolir l'objectiu i, de retruc, posar fi a la Segona Guerra Mundial.
Oppenheimer va néixer en una família jueva el 22 d'abril de 1904 a Nova York. Als nou anys ja llegia filosofia en grec i llatí, i als catorze li van diagnosticar 'demència precoç', nom que donaven en aquella època a l'esquizofrènia. Era un noi de caràcter fosc, amb grans gestos de generositat i d'altres d'una maldat inexplicable. Tenia una salut fràgil, sovint sacsejada per infeccions intestinals.
A més de filosofia, Oppenheimer va estudiar literatura i idiomes, i va començar a interessar-se per la física experimental mentre estudiava a la Universitat Harvard. Però, com que als Estats Units encara no hi havia gaire sortida en aquest tema, va marxar a estudiar a Europa i va ser acceptat al Departament de Física de Cambridge.
Es va decantar per la física teòrica i el 1925 es va graduar amb la nota màxima. Un any després es va matricular a la Universitat de Göttingen, Alemanya, un dels principals centres europeus de física teòrica. També va estudiar en altres universitats a Utrecht i Zúric, sempre amb uns resultats excel·lents. Amb el temps va tornar als Estats Units, a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on donaria classes innovadores de física. El 1940 es va casar amb la biòloga Katherine Harrison.
Els seus amics li deien Oppie i va agafar fama de tenir un caràcter difícil i ser simpatitzant de l'esquerra política, fins al punt de ser investigat per l'FBI per ser un possible comunista. Malgrat tot, quan es va engegar el Projecte Manhattan, Leslie R. Groves, un alt comandament militar, el va posar al capdavant de les investigacions. Des d'aleshores es va dedicar amb tot a la creació de la bomba atòmica. Tot i saber el poder destructiu teòric que podria generar, Oppenheimer creia que descobrir la bomba atòmica abans que ningú i mostrar-la al món permetria originar un equilibri de forces entre potències que evités més guerres mundials. Des de la perspectiva actual, sembla que tenia raó.
 |
| Robert Oppenheimer |
Les investigacions per crear la primera bomba atòmica es van produir enmig d'un gran secretisme al nou laboratori de Los Alamos, en un lloc aïllat a l'estat de Nou Mèxic, amb l'ajuda de científics de prestigi. La primera bomba enllestida va ser anomenada The Gadged i va ser detonada en la prova Trinity el 16 de juliol de 1945 a les 05:30 del matí.
El punt triat per a la detonació va ser un indret aparentment molt solitari que avui es coneix com a Trinity Site. Però, en realitat, a uns 20 km hi havia algunes granges, a uns 80 km vivien milers de persones a la conca de Tularosa i en un radi de 250 km a la rodona hi havia gairebé 500.000 persones. Els pobladors de la regió mai van ser avisats de l'assaig nuclear i l'ensurt va ser esgarrifós.
The Gadget era una bomba de plutoni 239 que va explotar amb una força més gran de la prevista, d'uns 19 kilotones, equivalents a 19.000 tones de TNT. Va deixar un cràter de tres metres de profunditat i un diàmetre de més de 300 metres. El diàmetre de l'explosió va ser de 4 km. El núvol en forma de fong va arribar als 12 km d'altura, i el núvol de partícules fins als 21 km. L'ona de xoc es va sentir a desenes de quilòmetres de distància. Quan l'enorme l'explosió es va produir, es diu que Oppenheimer va comentar "M'he convertit en la mort, el destructor de mons", fent referència al text hinduista Bhagavad Gita.
El govern no va voler explicar a la gent què havia passat exactament i només va parlar d'una detonació d'explosius d'alta potència. De tota manera, els habitants de la regió no tenien televisió ni ràdio i no es van assabentar de gairebé res, tot i l'espant que els va causar l'explosió.
Les partícules radioactives ho van contaminar tot. Com que no hi havia fonts d'aigua, la gent usava l'aigua de pluja i feia servir cisternes on l'acumulaven. Els ramats també es van exposar a la contaminació. Amb el pas dels mesos i anys, la gent va començar a emmalaltir de forma exagerada i de seguida els casos de càncer hi van sorgir. A més, de cada 1.000 nens, 100 morien per estranyes afeccions bacterianes. A sobre, davant la ignorància que hi havia i la manca de cura del govern, molts van començar a visitar el lloc de l'explosió com si fessin turisme. Tan sols seria amb el temps que es relacionaria aquests fets amb la brutal detonació de la primera bomba nuclear. Les queixes i reclamacions, evidentment, no es van fer esperar, però sense gaires resultats.
El descobriment de la bomba atòmica va servir perquè la Segona Guerra Mundial finalitzés. El 6 i 9 d'agost les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki van patir els estralls d'una bomba d'aquesta mena. A Hiroshima unes 70.000 persones hi van morir a l'instant, mentre que a Nagasaki la xifra seria d'unes 40.000. També s'han de comptar milers de persones que van morir durant els dies següents per causar de les cremades i la radiació.
Després de la guerra, Oppenheimer es va convertir en el portaveu de la ciència estatunidenca, sempre fomentant el pacifisme i advertint dels perills d'una cursa armamentista amb la Unió Soviètica. En diverses ocasions va evidenciar els remordiments que sentia per la seva creació, fins i tot davant del president Truman, al qual va dir que sentia tenir "les mans tacades de sang". També es va oposar a la creació d'una bomba d'hidrogen, molt més mortífera.
Les opinions públiques d'Oppenheimer cada cop agradaven menys als sectors polítics més bel·licistes, així que l'any 1953 va tornar a ser investigat de forma molt controvertida. Els seus contraris afirmaven que les investigacions, sovint interessades i manipulades, eren necessàries per protegir la seguretat nacional. La carrera d'Oppenheimer es va veure afectada negativament fins que el seu permís per treballar en programes nuclears va ser revocat. La idea era destruir la seva fama i credibilitat posant en dubte la seva lleialtat als Estats Units i el seu bon seny a la feina que feia.
Durant molts anys el debat ètic sobre els efectes provocats per les bombes atòmiques va ser el centre del debat en molts sectors. Amb tot, els Estats Units continuarien fent proves nuclears durant molts anys.
Pel que fa a Oppenheimer, que va comptar amb el suport general de comunitat científica, va continuar fent classes, escrivint i treballant en la física. També va viatjar per Europa i el Japó fent conferències. El 1957 França el va nomenar Oficial de la Legió d'Honor, i el 1962 va ser elegit membre estranger de la Royal Society de Gran Bretanya. El 1963 el president Kennedy li va concedir el Premi Enrico Fermi, com una forma simbòlica de restaurar el seu bon nom a nivell polític. El successor de Kennedy, Johnson, seria l'encarregat de donar-l'hi.
Com que havia sigut un fumador empedreït des de l'adolescència, Oppenheimer va morir de càncer de gola el 1967 a l'edat de 62 anys. El final de la seva vida el passaria a les Illes Verges al costat de la seva esposa. Avui és evident que, malgrat la seva complexa personalitat, Oppenheimer va ser perseguit injustament per una part molt poderosa del sector polític dels Estats Units.
