Què va ser la Petita Edat de Gel?

La Petita Edat de Gel és un període de refredament climàtic que va tenir lloc entre els segles XV i XIX. Durant aquest temps, les temperatures mitjanes van baixar notablement a l'hemisferi nord.


Un cop acabat el Període Càlid Medieval al segle XIV, es va viure una transició més o menys ràpida, depenent de la regió, cap a la Petita Edat de Gel. Aquesta època va patir una "anomalia" de temperatures més baixes del normal, sobretot a l'hivern. A més, sovint les pluges torrencials assotaven la població durant la primavera. La inestabilitat climàtica seria el còctel perfecte per al desastre, i tindria entre els segles XV i XIX un protagonisme sense precedents en la història de les civilitzacions.

CONSEQÜÈNCIES DE LA PETITA EDAT DE GEL

La producció agrícola es va veure greument afectada, cosa que va provocar fam i malalties relacionades amb la malnutrició que, de retruc, generaven migracions i revoltes per causa de les males condicions de vida. A més, a les zones muntanyoses, les glaceres van avançar destruint terres de cultiu i trastocant la vida rural de les regions més pròximes.

Com que la situació al camp era desesperant, a partir del segle XVII es va iniciar una revolució agrícola. Es va buscar noves maneres de treballar la terra per tal de treure'n el màxim profit malgrat la inestabilitat climàtica. Les innovacions serien efectives i donarien pas a la privatització d'antics terrenys comunals, cosa que resultaria en el típic paisatge de camps tancats. 

I COM HO SABEM TOT AIXÒ?

Per conèixer el clima del passat es fan servir diversos mètodes. Una comparativa de tots ells, acompanyada de models climàtics moderns, ens donen una visió força rigorosa de com era el clima. Alguns exemples:

- L'amplada i densitat dels anells de creixement dels arbres poden indicar variacions en la temperatura i les precipitacions. 

- Gràcies a l'anàlisi de gel extret de Groenlàndia i altres zones àrtiques, es pot esbrinar de forma aproximada com eren les temperatures de fa segles.

- Els sediments acumulats al fons de llacs i oceans contenen restes d'organismes i altres materials que reflecteixen les condicions climàtiques passades.

- Documents històrics, com cròniques medievals, registres agrícoles i documents oficials, proporcionen informació qualitativa sobre les condicions climàtiques. Aquests registres poden incloure descripcions de collites, fams, migracions i altres esdeveniments relacionats amb el clima.

QUÈ VA PROVOCAR LA PETITA EDAT DE GEL?

Durant aquest període, es van produir diversos mínims en l'activitat solar, com el Mínim de Spörer (1450-1550) i el Mínim de Maunder (1645-1715), que van coincidir amb períodes de baixes temperatures. Per exemple, en el Mínim de Maunder els astrònoms de l'època van observar només unes poques desenes de taques solars, mentre que l'habitual serien milers.

A més, una sèrie d'erupcions volcàniques importants van expulsar grans quantitats de cendres i gasos a l'atmosfera, reduint la quantitat de radiació solar que arribava a la superfície terrestre. 

ESDEVENIMENTS EXTREMS MÉS FAMOSOS

Durant la Petita Edat de Gel, hi va haver dos fenòmens extrems molt rellevants.

El Gran Hivern de 1709

Amb baixades sobtades de temperatura de fins a 30 °C, el Gran Hivern de 1709 es recorda com possiblement el pitjor de la Petita Edat de Gel. En moltes zones del continent europeu es va arribar a -20 °C.

L'any sense estiu de 1816

L'estiu d'aquest any va ser tan fred que va malmetre la majoria de collites del nord d'Europa, afectant també el nord-est dels Estats Units i l'est del Canadà.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els vikings

Els indis d'Amèrica del Nord

L'Imperi Romà d'Orient

Quant temps podem viure sense menjar?

Les aventures mediterrànies dels almogàvers

Història de Catalunya