Els Pobles de la Mar

Cap al 1200 a.n.e. una migració massiva de pobles originaris de les costes i illes mediterrànies van arrasar bona part del Pròxim Orient. Com que van arribar principalment en vaixells, els historiadors els anomenen Pobles de la Mar. 

Abans de produir-se el sotrac, els micènics (anomenats també aqueus, que era la tribu més poderosa de la zona, amb Micenes com a capital) dominaven l'antiga Grècia i bona part de la mar Egea. Els hitites, per la seva part, controlaven quasi tot Anatòlia i estaven a tocar de Mesopotàmia, on Assíria guanyava força per damunt de Babilònia. Egipte es trobava al cim de l'esplendor, amb el que coneixem com a Regne Nou, i batallava amb els hitites sense que la balança es decantés clarament per cap dels dos oponents. De fet, després de la batalla de Cadeix, a principis del segle XIII a.n.e., egipcis i hitites van signar la pau al primer acord diplomàtic d'aquest tipus que coneixem.

Però per motius encara debatuts, una gran massa de gent va començar a arribar a les costes mediterrànies orientals en diverses onades migratòries seguides i sense precedents. Durant el trajecte atacaven i arrasaven amb tot. La civilització micènica i l'Imperi Hitita van desaparèixer, moltes ciutats de la costa oriental van ser destruïdes i Egipte es va veure amb l'aigua al coll. Sens dubte, va haver-hi un abans i un després.

Una cosa que sembla clara és que l'onada de destrucció que van causar els Pobles de la Mar va ser provocada per un efecte allau. El moviment d'uns pobles afectava a altres pobles. La bola es va fer tan grossa que de sobte hi havia grans masses de gent buscant un lloc on quedar-se, mentre saquejaven una ciutat rere una altra per assegurar-se la subsistència més immediata. A vegades s'unien per lluitar contra una mateixa ciutat, però mai van tenir una consciència col·lectiva o de nació.

Què va ser el detonant d'aquesta onada? N'hi ha diverses teories. Al context de l'època tenim una migració dels minoics (que habitaven l'actual Creta i que alguns associen als filisteus) quan van ser envaïts pels aqueus al segle XV a.n.e. A més, sembla que una altra migració contemporània va ser dels tjeker, que podien ser també minoics. També tenim la guerra de Troia pels volts del segle XIII o XII a.n.e., en què els dos exèrcits, el micènic assetjador i el troià assetjat, van reunir milers de persones de diferents tribus per lluitar durant anys. Aquest desgast i les pèrdues humanes segur que van ocasionar milers de desplaçats per causa del conflicte i l'abandonament de les terres als llocs d'origen. Però és evident que no seria una guerra amb els termes d'Homer, qui va deixar escrita l'aventura de forma literària i mitificada molt de temps després a la Ilíada i l'Odissea. El cas d'Esparta és evident. Quan es va produir la confrontació, els doris encara no havien entrat a Grècia i, per tant, no havien fundat aquesta ciutat. En canvi, Homer l'esmenta als seus poemes.

Un detall important és que sembla que el comerç de coure es va aturar. Els hitites van perdre unes mines que tenien a Anatòlia i van envair Alaixiya (Xipre), font abundant de coure. Els assiris van voler l'illa també. Sembla que, mentrestant, els pobles de la mediterrània egea es van quedar sense aquest metall i, per aquest motiu, el bronze va escassejar (per fer bronze cal tenir coure). Els metalls eren molt importants per a molts usos i avenços, i per a la guerra. És possible que aquesta situació hagués desencadenat un moviment de pobles en busca de recursos, que alhora hagués sacsejat d'altres. Podria ser que l'atac dels aqueus a Troia tingués a veure amb aquest tema. Troia estava sota la influencia hitita (l'anomenaven Wilusa) i era un punt estratègic comercial cabdal. Però resulta que els experts creuen que grups d'aqueus i troians fugits de la guerra van forma part de l'onada destructiva dels Pobles de la Mar. També hi ha qui apunta motius climàtics, però, en realitat, és impossible saber el perquè de tot plegat.

A principis del segle XIII a.n.e. ja hi havia alguns d'aquests pobles voltant pel Pròxim Orient, sense crear gaires problemes, de moment. Ho sabem perquè apareixen esmentats com a part dels dos bàndols, hitita i egipci, que es van enfrontar a la batalla de Cadeix. Per exemple, els shardana hi van lluitar a favor dels hitites. Però poc després, aquests primers pobles, més altres acabats d'arribar, van començar a assolar la costa d'Anatòlia i del Llevant. Moltes ciutats que pertanyien als hitites van quedar arrasades. En molts casos anaven amb les dones, els fills i les seves pertinences a sobre. A més, no només eren una enorme quantitat de gent, sinó que alguns d'aquests pobles sembla que tenien algunes armes de ferro i d'altres de bronze més avançades, cosa que segurament els donava avantatge davant de la majoria de pobles que es trobaven. Al Pròxim Orient només els hitites coneixien com treballar el ferro i les seves propietats, però tan sols comerciaven amb ell com a metall de luxe i poca cosa més. Encara tampoc no es coneixia fonts importants de ferro.

Aproximadament un segle va durar la principal onada de destrucció, fins que Egipte els va vèncer cap al 1175 a.n.e. a la batalla del Delta, la primera batalla naval que coneixem de la història. Un cop passada aquesta batalla, els Pobles de la Mar van començar a establir-se definitivament en diversos indrets de les costes i illes mediterrànies. El destí exacte no el sabem, tot i que sempre hi ha qui s'aventura a deixar anar teories.

Batalla del Delta representada al temple de Medinet Habu, Tebes.
Font


Les conseqüències de tot plegat van ser molt importants. La cultura micènica i la seva influencia va desapareixer per complet, i en poc temps els doris (un poble arribat d'una mica més al nord) va envair fàcilment Grècia i s'hi va establir en una de les seves regions. Grècia quedaria sumida en una foscor que duraria segles fins que es van consolidar les polis, ciutats-estat independents entre si, però amb una mateixa cultura, llavor de la Grècia clàssica, que seria el resultat de la barreja dels doris amb els supervivents del col·lapse micènic (aqueus, eolis i jonis), tots ells emparentats lingüísticament. Amb el seu renaixement, també crearien colònies per la Mediterrània. Els egipcis, tot i que van derrotar els Pobles de la Mar a la batalla del Delta, van pagar un preu molt alt. L'elevat nombre de baixes, més la desatenció d'altres indrets dins dels seus dominis, ocasionaria una disminució ràpida de la seva influència exterior. Les ciutats fenícies, per la seva banda, haurien de renéixer amb el comerç com a principal bandera, impulsant les seves colònies per tota la Mediterrània, en una clara competència amb els grecs. Al sud del Llevant, emergiria un regne petit nou, però amb una gran història al darrera: el Regne d'Israel. Pel que fa a Mesopotàmia, seria redibuixada amb Assíria arribant al cim del seu esplendor.

Els esdeveniments produïts pels Pobles de la Mar van rematar l'Edat del Bronze i van donar pas a l'Edat del Ferro. El coneixement de la fosa i forja del ferro es va escampar i el seu ús es va consolidar paulatinament, però en només un parell de segles des de Grècia fins el Golf Pèrsic. A altres indrets trigaria una mica més en arribar-hi.




Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋

EL GAT SABERUT