Els hitites

Els que avui coneixem com a hitites van ser un poble que va formar un regne molt fort al centre d'Anatòlia (actual Turquia), entre els segles XVII i XII a.n.e., des d'on van estendre el seu domini durant cinc segles.

La península d'Anatòlia estava esquitxada de petits regnes que en molts casos van ser dominats pels hitites o que, com a mínim, n'eren tributaris.

Vora l'any 1800 a.n.e., un conjunt de tribus amb llengües indoeuropees es va assentar a Anatòlia, on sembla que ja hi havia un poble que era conegut pels assiris com a Hatti, que habitava al voltant de Hattusa, la seva capital (en català sembla que aquesta hac hauria de sonar aspirada, com una jota castellana fluixa, mentre al gentilici hitita la pronunciem muda).

Aquestes ciutats van començar a barallar-se entre si per aconseguir la supremacia de la regió. Annita, rei de Kussara, va conquerir Nesa (Kanesh), el principal centre comercial assiri d'Anatòlia, on va traslladar la seva capital. Després va conquerir i destruir Hattusa, i amb les riqueses que va saquejar, es va construir un gran palau a Nesa. També va conquerir Zalpa i Buruixkhanda. De fet, s'ha trobat un text de l'època on s'explica algunes de les seves peripècies. Anomenat text Annita, és el text en llengua indoeuropea més antic que ens ha arribat.

En les dècades següents després d'Annita, no se sap ben bé què va passar, però pel que ens ha arribat sabem que de sobte hi va aparèixer un tal Labarna, segurament del llinatge d'Annita. Aquest Labarna va aconseguir centralitzar el poder i consolidar-lo pels volts del 1680 a.n.e., i va assolir una monarquia estable. Des del 1680 fins el 1400 a.n.e., més o menys, els historiadors parlen del Regne Antic hitita.

Desprès vindria el Regne Nou, tot i que els darrers 100 anys del Regne Antic també són identificats per alguns com a Regne Mitjà, com si fos un període de transició. Però va ser una època curta, sense gaire història, i per això molts la deixen dins del Regne Antic.

El nom de Labarna seria utilitzat com a títol pels següents reis (com passaria amb César durant l'Imperi Romà), tot i que no se sap si en el cas d'aquest Labarna era el seu nom personal i origen de la tradició, o si també era només un títol que venia d'abans. El cas és que a aquest home se li atribueix la unió dels petits regnes i ciutats-estat que hi havia aleshores al centre d'Anatòlia sota un únic poder central. Però, en realitat, no en sabem quasi res.

En aquella època, els hurrites governaven diverses ciutats a la part alta de l'Eufrates i el Tigris, on s'havien establert de forma definitiva. Aquest poble seria part important de la història hitita.

Dins d'Anatòlia, els luvites eren un poble emparentat amb els hitites que vivien en algunes zones centrals i el nord del Llevant, tot i que van formar part habitual dels dominis de Hattusa. Cada cop se sap més d'aquesta gent i de la seva importància. La seva llengua hi convivia frec a frec amb la llengua hitita i, amb el temps, tindria més importància.

Després de Labarna vindria Hattusilis I, que a finals del segle XVII iniciaria una expansió sense precedents per la zona. Va reconstruir Hattusa i la va fer capital. De fet, el seu nom significa l'home de Hatussa. Les seves conquestes van arribar des de la mar Negra fins a la mar Mediterrània. A l'oest es va quedar a prop de la costa egea (zona que coneixem com a Àsia Menor) i a l'est va topar ràpidament amb els hurrites.

Els natius de Hatti no eren de llengua indoeuropea i uns segles abans havien contingut un atac de l'accadi Sargon, que no va poder envair la ciutat. Els acabats d'arribar, però, sí que parlaven una llengua indoeuropea. Van formar petits regnes o ciutats-estat i van absorbir la població de Hatti. No sabem si va ser una assimilació pacífica o forçosa, però la llengua que es va imposar va ser la hitita.

Recreació de Hattusa
Font

El següent rei, Mursilis I, devia sentir-se enfilat, perquè després d'enfortir els lligams amb les ciutats que controlava i conquerir l'anhelada Alep, va agafar l'exèrcit i se'n va anar fins a Babilònia a saquejar-la, l'any 1595 a.n.e. Babilònia estava sota el poder amorrita que havia tingut una època gloriosa amb Hammurabi, però quan els hitites la van atacar es trobava en decadència, i res els va impedir la victòria. Sembla que els cassites, que s'havien establert a la ciutat de Terqa un segle enrere (un petit regne conegut com a Khana, a prop de Mari), els van ajudar. Aquests cassites aprofitarien uns anys després per fundar la seva dinastia a Babilònia, que duraria uns quatre segles.

Els hitites es van adonar que no tenien els recursos per mantenir Babilònia sota la seva influencia. Així que van girar cua i se'n van tornar, però pel camí van ser atacats pels hurrites. Els hitites, cansats de tota l'aventura fins aleshores, van rebre de pals i van arribar a casa amb moltes baixes. A sobre, Mursilis I va ser assassinat cinc anys després pel seu cunyat Hantilis I, que va usurpar el tron. Així començaria una breu època de decadència d'uns 70 anys.

Els reis posteriors van estar immersos en moltes bregues dinàstiques que, amb la formació del Regne de Mitanni (fundat pels hurrites, amb capital a Wassukanni), els faria perdre territoris importants. Seria amb l'arribada del rei Telepinus que els hitites tornarien a agafar embranzida. Aquest home va governar uns 25 anys a finals del segle XVI a.n.e.

Telepinus va enfortir el poder reial al centre d'Anatòlia i es va expandir una mica més, per exemple, conquerint Kizzuwatna, una entitat hurrita que havia quedat despenjada de Mitanni. A més, va fer moltes lleis importants, com la que regulava la línia de successió, per tal d'acabar amb les intrigues i baralles cada cop que un rei moria. També va donar més poder al consell de caps de l'exèrcit i oficials de la cort, que fins ara només servia per aconsellar i assessorar. Ara, haurien de fer complir la llei de successió, encara que això signifiqués castigar el propi rei. Per acabar, Telepinus va deixar escrits relats sobre els primers reis hitites que ens han arribat fins avui.

Després de Telepinus, va venir una època de foscor en què no sabem ben bé què va passar. Aquesta època és la que alguns anomenen Regne Mitjà. Mitanni aconseguiria arrabassar-li molts territoris i viuria el seu màxim esplendor, eclipsant també Assíria.

A partir del 1400 a.n.e., durant el Regne Nou, els hitites van incorporar ràpidament el carro de combat i es van professionalitzar com a genets. L'equitació sembla que va sorgir a l'Àsia Central o a l'actual Iran. Aquests coneixements van arribar a Mesopotàmia amb diferents pobles, segurament amb els cassites i hurrites, que tenien la fama de saber-ne. El cas és que de sobte l'equitació i el carro de combat es van estendre per tot Mesopotàmia fins a Egipte. Però els hitites van fer del carro la seva millor arma amb diferència. Sembla que van aconseguir desenvolupar-lo a un nivell sense precedents. Com a detall, els hitites d'aquesta època feien molt ús d'una espasa corbada com la que estaven fent servir en aquell moment els egipcis, i van fer d'ella tot un símbol de poder.

A més dels avenços militars, els hitites van descobrir com treballar el ferro, però la tècnica encara es trobava a les beceroles i resultava molt costosa. Per això, amb el ferro principalment comerciaven i feien objectes de luxe. El bronze continuaria sent el metall més usat en la vida diària i en la guerra.

En aquesta nova època, Tudhalias III va donar un cop molt fort als kashkes, unes tribus rudimentàries del nord d'Anatòlia (potser restes dels antics nadius de Hatti), que des de sempre els agradava fer incursions i saquejos. Van arribar a prendre Hattusa, però Tudhalias III els va vèncer i els va fer fora durant molt de temps. També va mantenir a ratlla els hurrites de Mitanni fent-los replegar-se. Fins i tot va aconseguir dominar la costa egea d'Anatòlia, on hi havia un regne anomenat Arzawa.

El següent seria Subiluliuma I, segurament el millor líder hitita de la història. Va signar la pau amb els cassites de Babilònia i va fomentar una guerra civil interna a Mitanni entre diferents pretendents al tron. Un paio molt llest, sens dubte. Subiluliuma I va guanyar territoris hurrites, on va establir governadors afins, en alguns casos per mitjà de matrimonis polítics. Fins i tot va prendre la capital hurrita, Wassukanni. Mitanni quedava encara amb vida, però sota el control directe hitita. Un bon grapat d'estats vassalls, entre els quals destacaven Alep i Carquemix, van formar part del regne hitita de forma estable, que ja era més que mai un batibull de pobles amb llengues i cultures diferents, és a dir, un imperi en tota regla.

Recreació de guerrers hitites amb les seves diferents indumentàries
Font

Els assiris també van quedar a ratlla i tot semblava posar-se de cara. Però amb la mort de Subiluliuma I, els assiris es van envalentir i es van annexionar una part de Mitanni. Uns anys després, l'últim rei hurrita va caure, i Mitanni va desaparèixer com a regne i va convertir-se en una província assíria. Només la part est de l'antiga Mitanni quedaria en mans hitites. Va quedar, això sí, una fortalesa hurrita a Carquemix, com a últim reducte, però no va trigar en ser conquerida.

Un dels successors, Mursilis II, va fer de tot per mantenir les possessions controlades. Va lluitar contra els kashkes que tornaven a molestar i contra els pobles d'Arzawa. Un cop va morir, el regne es va dividir per seguretat. El successor, Muwatal·lis II, va traslladar la capital a Tarhuntassa, a la frontera siriana de l'est, mentre que el seu germà, Hattusilis III, es va quedar a Hattusa. En aquest punt és quan Egipte hi entra en escena.

El faraó Ramsès II tenia com objectiu expandir els seus dominis precisament per Síria, una frontera complicada, on es trobaven la majoria dels petits estats vassalls dels hitites. Esclar, a Muwatal·lis II no li va semblar bona idea. El xoc militar es va produir a Cadeix, l'any 1274 a.n.e. El resultat, tot i la propaganda egípcia, sembla que va ser d'empat. Tots dos van tenir força baixes i, finalment, tots dos van guanyar alguna cosa. Ramsès II prendria algunes ciutats i Muwatal·lis II aconseguiria que el faraó el deixés tranquil. Poc desprès, fins i tot van signar una mena de tractat de pau, que és el primer tractat diplomàtic d'aquestes característiques que coneixem.

Representació de la batalla de Cadeix
Font

Versió hitita del tractat de pau amb els egipcis
Font

El següent rei, Mursilis III, va tornar la capitalitat sencera a Hattusa. A partir d'aquí, sembla que poca cosa va passar. Algunes picabaralles internes i cap guerra important fins a l'arribada dels pobles de la mar al segle XII a.n.e. L'Imperi Hitita no els va poder aturar i moltes de les seves ciutats van quedar arrasades, molts territoris es van independitzar i les tribus de la muntanya, com el kashkes o els misis (que també pul·lulaven per allà), van rematar la feina saquejant el que hi quedava. El buit de poder va ser ocupat pels frigis, un poble acabat d'arribar, segurament des de Tràcia. No se sap si havia sigut part dels pobles de la mar o si simplement se'n van beneficiar. També el lidis van aparèixer a Anatòlia en circumstàncies similars. Frigis i lidis serien els principals pobles d'aquella regió durant molt de temps. Als lidis els devem l'encunyació de monedes. Quasi res!

Amb tot, va quedar un romanent de l'Imperi Hitita en algunes ciutats de la zona frontera oriental i siriana, que coneguem com a estats neohitites (o sirohitites) i que van durar uns tres segles, fins que van ser conquerits per Assíria al segle VIII a.n.e. Actualment, es creu que aquestes ciutats eren poblades per luvites amb una forta influència cultural hitita.

INFORMACIÓ EXTRA

La capital dels hitites, Hattusa, va ser una enorme ciutat fortificada a la part alta d'un turó. A la ciutat s'hi accedia per diverses portes, la més coneguda és la Porta dels Lleons, anomenada així perquè hi havia dos d'aquests animals tallats en pedra flanquejant l'accés. Actualment hi ha un poble construït al costat de les ruïnes, Boğazköy.

Porta dels lleons
Font

Els hitites tenien milers de déus, molts influenciats pels seus veïns babilonis i hurrites. Destacaven Tesub, déu del tro; Arinna, deessa del Sol; Sausga, deessa mare identificada amb Ixtar; Elkunirsa, déu creador del món; i Aserdus, deessa de la fertilitat. A més, alguns d'aquests déus es van haver d'enfrontar a una enorme serp malvada anomenada Illuyanka.

Santuari hitita a Yazilikaya
Font

L'escriptura de l'Imperi Hitita va tenir dues variants, una cuneïforme tradicional dels hitites i una altra jeroglífica que es relaciona amb els luvites. La més usada era la primera, metre que la segona es deixava per a casos molt concrets, com inscripcions en monuments i segells reials.

Jeroglífics trobats a Hattusa de l'època de Subiluliuma II, el darrer rei hitita
Font

Com que els hitites controlaven moltes ciutats-estat i petits regnes, hi van poder establir un comerç molt lucratiu. També conreaven blat, ordi, cebes, pèsols, raïm i pomes. A més, es dedicaven a la cria de bestiar, cabres i porcs que els permetien obtenir pells, llet i carns. I comptaven amb habilitats com terrissers, fusters i artesans. Tot això els permetia obtenir productes i comercialitzar-los segons les necessitats de l'època.

Els hitites van rebre, tant en sentit religiós com artístic, molta influencia dels pobles veïns, tot i que també van tenir un estil propi. Decoraven les parets amb relleus i feien estàtues humanes i d'animals. En la construcció d'edificis i palaus van fer servir el maó i la pedra, a més de la fusta, que la tenien en grans quantitats.