Els micènics

Els micènics van ser amos de bona part de Grècia segles abans de l'existència dels grecs clàssics. Amb el seu comerç i esperit guerrer van ser tota una potència, a més dels protagonistes d'una guerra gairebé mitològica contra la ciutat de Troia.

Principals ciutats de l'època micènica




La civilització micènica es va desenvolupar a l'actual Grècia entre els segles XVII i XII a.n.e. Va ser la cultura predominant a la zona abans de la cultura grega antiga. Els seus habitants els coneixem com a micènics modernament per la seva ciutat més important, Micenes, que sembla haver sigut el principal centre de poder de la regió a finals de l'edat del bronze, entre els segles XIV i XII a.n.e. En la Ilíada d'Homer se'ls anomena aqueus, tribu que encara existiria en la Grècia clàssica, considerat un dels principals pobles grecs juntament amb els jonis, eolis i doris. La seva llengua, anomenada escriptura lineal B, és un grec arcaic. Per tant, sembla que els micènics eren avantpassats dels grecs clàssics. 

MICENES

Micenes era una ciutat fortificada situada en la plana de l'Argòlida, nom rebut per la ciutat d'Argos, a l'est del Peloponès. Les restes actuals daten de quan la civilització micènica es trobava en el seu punt àlgid de poder, influència i expressió artística. 

La ciutat va ser construïda al voltant d'una ciutadella impressionant a sobre d'un turó a més de 278 m sobre el nivell del mar, on encara hi ha restes d'un gran palau i centenars de tombes.

Porta dels Lleons, a Micenes
Font


Segons la mitologia grega, Micenes va ser fundada pel mític heroi Perseu, que va ser el seu primer rei i fundador de la dinastia Perseida. Després vindria la dinastia Atrida, on apareix el famós Agamèmnon de la Ilíada d'Homer. Segons Homer, Agamèmnon i el seu germà, Menelau, i un enorme exèrcit, van atacar i conquerir Troia al voltant del segle XII a.n.e. 

Micenes es trobava en un turó rocós (40-50 m d'altura) que dominava la plana circumdant fins al mar, a uns 15 km de distància. La seva ciutadella ocupava uns 30.000 metres quadrats, envoltada per una muralla d'un kilòmetre de longitud, aproximadament. La ciutat sencera, segurament també emmurallada, va arribar a tenir una població d'uns 30.000 habitants que vivien en uns 320.000 metres quadrats.

Micenes va entrar en conflicte amb els minoics, que controlaven les rutes comercials i eren la principal potència mediterrània a mitjans del segon mil·lenni a.n.e. Però al segle XV a.n.e. Creta va patir alguns tipus de sotrac, que encara no se sap ben bé què va ser, i va entrar en una sobtada decadència que va ser aprofitada pels micènics. Van envair l'illa i destruir Cnossos, la capital, i la van colonitzar.

Les raons de la desaparició de Micenes a partir del segle XII a.n.e., i la civilització micènica en general, són molt debatudes, amb suggeriments que inclouen desastres naturals, superpoblació, malestar social i polític intern o invasió de tribus estrangeres. El seu final també s'ha relacionat amb els pobles de la mar. És molt complicat saber què va passar i com encaixar els esdeveniments de la guerra de Troia, si realment va existir un succés d'aquesta mena, i el final de la civilització micènica en un període de col·lapse i profunda inestabilitat a la zona.

LA SOCIETAT MICÈNICA

La societat micènica era estrictament jeràrquica i valorava el llinatge familiar. També atorgava un estatus social més alt als implicats en activitats religioses o militars i a qui s'encarregava de l'administració. A les classes més baixes hi havia els camperols i artesans que treballaven i proporcionaven béns i serveis als palaus, i els esclaus.

Els pobladors de la regió durant l'edat del bronze mitjà (2000-1600 a.n.e.) vivien en assentaments senzills que eren en gran part uniformes per tota Grècia, i no hi havia una divisió social important. Els habitants d'aquests assentaments es mantenien principalment mitjançant l'agricultura de subsistència i el conreu de productes animals domèstics, o la caça. A mesura que la societat avançava cap a formes de govern més complexes, es es va dividir en classes. Així sorgiria una classe aristocràtica, una elit, els qui manaven. A partir d'aquí va sorgir una xarxa de centres polítics regionals competitius entre si, un procés similar en molts indrets propi de l'evolució d'una societat de l'època.

A partir del segle XV a.n.e., ja cap a l'edat del bronze final, els centres de poder més forts van construir palaus, entre els quals destaquen, a més del de la mateixa Micenes, els de les ciutats de Tebes, Tirint, Pilos i Cnossos, aquesta última reconstruïda després de la colonització micènica de Creta. El comerç s'enforteix i sovint els minoics en són intermediaris. La divisió social en classes durant aquest període és evident per un canvi clar en les pràctiques funeràries i la inclusió sobtada d'articles de luxe a les tombes. Mentre que els individus corrents del poble eren enterrats normalment en túmuls senzills, els membres de l'elit rebien enterraments luxosos en grans tombes tallades en la roca anomenades tolos, que contenien una cambra funerària a la qual se solia accedir a través d'un passadís emmurallat. Sovint s'han trobat en aquestes tombes articles de luxe, com joies i armes ornamentades.

L'EXÈRCIT 

Els micènics, com altres cultures de l'època, donaven molta importància a l'àmbit militar. Aquestes tendències militaristes van portar a l'elevació dels guerrers a una classe d'elit i van establir una cultura dominant que valorava la masculinitat i la virilitat, evidenciada per abundants representacions de combat, armes i caçadors en l'art micènic.

Espases micèniques reconstruïdes
Font


L'exèrcit micènic era el comú basat en la infanteria que podia usar tota mena d'armament, principalment espases, escuts, llances i arcs, però també maces, destrals, fones i javelines. Era molt típic el casc cònic fet amb ullals de senglar. Feia falta matar 30 senglars per a la fabricació d'un casc d'aquest tipus, i simbolitzava la traça en la caça de la persona que el portava, a més de les seves habilitats com a guerrer. A la Ilíada d'Homer, Odisseu porta un casc d'ullals de senglar. Amb tot, també es feien servir cascos de bronze. Els carros també eren una eina de combat freqüent.

Casc d'ullals de senglar
Font

L'armadura podia estar formada per diverses capes de lli superposades amb una tècnica i forma que encara no es coneix bé, perquè tot i haver-hi prova escrita de la seva existència, no se'n donen detalls i el lli és biodegradable, cosa que fa gairebé impossible trobar-ne restes arqueològiques. Però també es feien servir armadures fetes de bronze.

Sens dubte els micènics van tenir molt a veure com a avantpassats dels grecs antics i són una civilització que segur encara amaga coses a descobrir. Amb el col·lapse de l'edat del bronze la seva civilització va desaparèixer i Grècia es va sumir en una època fosca fins al revifament produït per les polis gregues i la seva colonització mediterrània a partir de l'any 1000 a.n.e.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals