Els micènics

Els micènics van ser amos de bona part de Grècia segles abans de l'existència dels grecs clàssics. Amb el seu comerç i esperit guerrer van ser tota una potència, a més dels protagonistes d'una guerra mitològica contra la ciutat de Troia.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Mapa de les principals ciutats de l'època micènica.
Principals ciutats de l'època micènica

La civilització micènica es va desenvolupar a l'actual Grècia principalment entre els segles XIV i XII a.n.e. Va ser la cultura predominant a la zona abans de la cultura grega arcaica i clàssica. Els seus habitants els coneixem com a micènics modernament per la seva ciutat més important, Micenes, que sembla haver sigut el principal centre de poder de la regió a finals de l'edat del bronze. En la Ilíada d'Homer se'ls anomena aqueus, tribu que encara existia en la Grècia clàssica, considerat un dels principals pobles grecs juntament amb els jonis, eolis i doris. La seva llengua, anomenada escriptura lineal B, és un grec arcaic. Per tant, sembla clar que els micènics eren avantpassats dels grecs clàssics. En la segona meitat del segon mil·lenni a.n.e. totes aquestes tribus s'assentarien progressivament a la zona, amb Micenes com a capital dominant.

MICENES

Micenes era una ciutat fortificada situada en la plana de l'Argòlida, nom rebut per la ciutat d'Argos, a l'est del Peloponès. Les restes actuals daten de quan la civilització micènica es trobava en el seu punt àlgid de poder, influència i expressió artística. 

Segons la mitologia grega, Micenes va ser fundada pel mític heroi Perseu, que va ser el seu primer rei i fundador de la dinastia Perseida. Després vindria la dinastia Atrida, on apareix el famós Agamèmnon de la Ilíada d'Homer. Segons Homer, Agamèmnon, el seu germà Menelau i un enorme exèrcit van atacar i conquerir Troia al voltant del segle XII a.n.e.

Porta dels Lleons, a Micenes
Font


Micenes es troba en un turó rocós (40-50 metres d'altura) que dominava la plana circumdant fins a la mar, a uns 15 km de distància. La seva ciutadella ocupava uns 30.000 metres quadrats, envoltada per una muralla d'un kilòmetre de longitud, aproximadament. La ciutat sencera, segurament també emmurallada, va arribar a tenir una població d'uns 30.000 habitants que vivien en uns 320.000 metres quadrats. Avui dia se'n conserven restes d'un gran palau i centenars de tombes.

Els micènics van entrar en conflicte amb els minoics, que controlaven les rutes comercials i eren la principal potència mediterrània a mitjans del segon mil·lenni a.n.e. Però al segle XV a.n.e. Creta va patir alguns tipus de sotrac, que encara no se sap ben bé què va ser, i va entrar en una sobtada decadència que va ser aprofitada pels micènics. Van envair l'illa i destruir Cnossos, la capital, i la van colonitzar.

Les raons de la desaparició de Micenes a partir del segle XII a.n.e., i la civilització micènica en general, són molt debatudes, amb suggeriments que inclouen desastres naturals, superpoblació, malestar social i polític intern o invasió de pobles forans. El seu final també s'ha relacionat amb els pobles de la mar i el col·lapse de l'edat del bronze. El cas és que la seva civilització va desaparèixer i Grècia es va sumir en una època fosca sense ciutats importants, sense escriptura i sense arquitectura monumental. El revifament arribaria a partir del segle IX a.n.e amb l'aparició de les polis gregues i seva colonització mediterrània.

LA SOCIETAT MICÈNICA

La societat micènica era estrictament jeràrquica i valorava el llinatge familiar. També donava un estatus social més alt als implicats en activitats religioses o militars i a qui s'encarregava de l'administració. A les classes més baixes hi havia els camperols i artesans que treballaven i proporcionaven béns i serveis als palaus. A baix de tot es trobaven els esclaus.

Els pobladors de la regió durant l'edat del bronze mitjà (2000-1600 a.n.e.) vivien en assentaments senzills que eren en gran part uniformes per tot Grècia, i no hi havia una divisió social important. Els habitants d'aquests assentaments es mantenien principalment mitjançant l'agricultura de subsistència, el conreu de productes animals domèstics i la caça. A mesura que la societat avançava cap a formes de govern més complexes, es va dividir en classes. Així sorgiria una classe aristocràtica, una elit, que eren els qui manaven. A partir d'aquí es va poder crear una xarxa de centres polítics regionals competitius entre si, un procés similar en molts altres pobles i que formava part de l'evolució natural d'una societat de l'època.

A partir del segle XV a.n.e., ja cap a l'edat del bronze final, els centres de poder més forts van construir palaus, entre els quals destacaven, a més del de la mateixa Micenes, els de les ciutats de Tebes, Tirint i Pilos. Amb la creació del palaus, la civilització micènica va començar a gaudir del seu millor moment.

El comerç es va intensificar, en un principi gràcies a fer negocis amb els minoics. La divisió social en classes durant aquest període és evident per un canvi clar en les pràctiques funeràries i la inclusió sobtada d'articles de luxe a les tombes. Mentre que els individus corrents del poble eren enterrats normalment en túmuls senzills, els membres de l'elit rebien enterraments luxosos en grans tombes tallades a la roca anomenades tolos, que contenien una cambra funerària a la qual se solia accedir a través d'un passadís emmurallat. Sovint s'han trobat en aquestes tombes articles de luxe, com joies i armes ornamentades.

L'EXÈRCIT 

Els micènics, com altres cultures de l'època, donaven molta importància a l'àmbit militar. Aquestes tendències militaristes van portar a l'elevació dels guerrers a una classe privilegiada i van establir una cultura dominant que valorava la masculinitat i la virilitat. Com a prova d'això tenim abundants representacions de combats, armes i caçadors a l'art micènic.

Espases micèniques reconstruïdes

L'exèrcit micènic era el comú basat en la infanteria que podia usar tota mena d'armament, principalment espases, escuts, llances i arcs, però també maces, destrals, fones i javelines. Era molt típic el casc cònic fet amb ullals de senglar. Calia matar 30 senglars per a la fabricació d'un casc d'aquesta mena, i simbolitzava la traça en la caça de la persona que el portava, a més de les seves habilitats com a guerrer. A la Ilíada d'Homer, Odisseu porta un casc d'ullals de senglar. Amb tot, també es feien servir cascos de bronze. Els carros també eren una eina de combat freqüent.

Casc d'ullals de senglar

L'armadura podia estar formada per diverses capes de lli superposades amb una tècnica que encara no es coneix bé perquè, tot i que hi ha prova escrita de la seva existència, no se'n donen detalls i el lli és biodegradable, cosa que fa gairebé impossible trobar-ne restes arqueològiques. Però també es feien servir armadures fetes de bronze.

DESCOBRIMENT DE MICENES

Les primeres excavacions a Micenes van ser dutes a terme per l'arqueòleg grec Kyriakos Pittakis el 1841. Tres anys després, l'alemany Heinrich Schliemann va aprofundir en les excavacions fins a descobrir bona part de les restes de l'antiga civilització. Aquest arqueòleg milionari ja havia descobert el 1870 les ruïnes de Troia i seguint les pistes de la Ilíada d'Homer va anar a parar a Micenes.



Aquesta línia de temps exclou Egipte perquè, tot i que pertany al continent africà, la seva història ha estat més lligada al Pròxim Orient

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els vikings

Els indis d'Amèrica del Nord

L'Imperi Romà d'Orient

Quant temps podem viure sense menjar?

Les aventures mediterrànies dels almogàvers

Què trobaràs en aquest web?