El col·lapse de l'edat del bronze

-

Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats del Pròxim Orient i de la mar Egea van patir un trasbals general per causes desconegudes.  

Els micènics, que dominaven l'Egea, el hitites, que eren un poderós regne a Anatòlia, i moltes cultures del Llevant mediterrani van desapareixer o quedar molt tocades per, segurament, diversos factors que es van produir alhora. Sembla ser que alguns fenòmens naturals, com sequeres, juntament amb problemes amb el comerç de bronze i les migracions dels anomenats pobles de la mar van deixar un rastre de desolació que canviaria bona part de la geografia política del moment. A més, els pobles d'aquestes zones van passar de forma brusca a la que coneixem com a edat del ferro. Aquest seria, al cap i a la fi, un progrés, perquè el ferro era un metall molt millor per a segons quines coses, però la transició seria traumàtica en comparació amb altres regions. Només Assíria i Egipte passarien per aquest col·lapse sense fer-se gaire mal.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els fenicis

-
Imatge
Els fenicis van ser un poble no gaire nombrós, no gaire unit i no gaire guerrer. Amb tot, durant segles van ser, juntament amb els grecs, els amos del comerç mediterrani. Fenícia durant la seva expansió colonial Els fenicis no es deien a si mateixos fenicis. Aquest va ser un nom posat pels grecs que ve de phoínikes (porpres), pels valuosos tints de color porpra amb què comerciaven i que els van fer famosos en un principi. Els fenicis s'identificaven per la seva ciutat d'origen, per tant, eren tiris, sidonis, etc. L'únic terme usaven com a col·lectiu era el de cananeus , perquè pertanyien a la tradicionalment anomenada terra de Canaan. Fenícia no era una entitat territorial unida. Estava constituïda per ciutats-estat independents que tenien una cultura i llengua comunes. Les ciutats eren principalment costaneres i s'ubicaven en una franja litoral del Llevant protegida per les muntanyes del Líban. Aquestes ciutats estaven governades per un rei que tenia el suport d'un
Més informació

Els grecs

-
Imatge
Els grecs van ser un conjunt de pobles emparentats lingüísticament que es van assentar al sud dels Balcans i que van conformar una mateixa cultura i identitat. La seva civilització va ser clau en la història europea i va ser font d'inspiració per al món romà. Un cop passades les civilitzacions minoica i micènica i el col·lapse de l'edat de bronze , l'actual Grècia va quedar habitada per pobles emparentats entre si amb una identitat comuna, tot i que es governaven de forma independent. Aquestes tribus, que coneixem principalment com a aqueus, eolis, jonis i doris, s'autoanomenaven hel·lens i al seu país li deien Hèl·lade, en honor a Hel·len, heroi mític considerat avantpassat de tots els grecs.   Segons la mitologia grega, Hel·len es va casar amb Orseis, una nimfa de les muntanyes, amb la qual va tenir tres fills: Doros, Èol i Xutos, dels quals descendeixen les principals ètnies hel·lèniques: els doris (descendents de Doros), els eolis (descendents d'Èol) i els joni
Més informació

Els gats a l'edat mitjana

-
Imatge
En civilitzacions antigues com l' egípcia , la xinesa o la romana, els gats estaven molt ben considerats. Però a l' edat mitjana aquest punt de vista va fer un tomb. El gat va perdre la seva antiga posició gràcies als esforços de l' Església medieval per fomentar l'associació del gat amb els dimonis i la foscor. La seva natura independent hi va ajudar. A patir d'aquí, un gat podia ser torturat i assassinat com a prova de la devoció a Crist, o com a part d'algun ritual. Alguns papes els van condemnar i alguns pobles els van gairebé exterminar. El papa Inocenci VIII va declarar l'any 1484 que "el gat era l'animal preferit del diable i l'ídol de totes les bruixes". De tots els acusats de bruixeria a Europa durant l'edat mitjana, el 80% van ser dones i l'acusació gairebé sempre acabava amb la seva mort. Tot i que la imatge més popular és la d'una suposadament bruixa cremant-se a la foguera, era molt més habitual lligar la condemna
Més informació

La religió a l'edat mitjana

-
Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam va ocasionar topades violentes que van generar inestabilitat. Però anem a pams. El 27 de febrer del 380, l'emperador romà Teodosi I va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas es va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica, tot i que anys enrere, l'any 313, Constantí I ja havia posat fi a la persecució d'aquesta religió per mitjà de l'edicte de Milà. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient (conegut com a Imperi Bizantí). L'
Més informació

Els assiris

-
Imatge
Els assiris van ser un poble que com a potència es va anar consolidant a foc lent, fins que al segle VII a.n.e. va aconseguir controlar més territori que qualsevol altre imperi mesopotàmic. A més, van guanyar-se la fama de ser els més brutals a l'hora d'assetjar una ciutat i de tractar amb els conquerits. Amb tot, aquest poble va contribuir moltíssim al desenvolupament de la civilització humana amb immenses biblioteques plenes de tot tipus de coneixement. A finals del tercer mil·lenni a.n.e. Assur ja era una ciutat-estat autònoma, però sota la influència i segurament vassallatge de l' Imperi Accadi . El terme assiri ve precisament de la ciutat més sagrada i durant força temps capital. La llengua assíria pertany a les llengues anomenades afroasiàtiques, en concret a la branca semita, i seria el resultat d'una variant de l'accadi, llengua franca en aquella època que quedaria finalment dividida en dos dialectes: l'assiri i el babiloni. No hem de confondre Assíria a
Més informació