El col·lapse de l'edat del bronze

-

Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats del Pròxim Orient i de la mar Egea van patir un trasbals general per causes desconegudes.  

Els micènics, que dominaven l'Egea, el hitites, que eren un poderós regne a Anatòlia, i moltes cultures del Llevant mediterrani van desapareixer o quedar molt tocades per, segurament, diversos factors que es van produir alhora. Sembla ser que alguns fenòmens naturals, com sequeres, juntament amb problemes amb el comerç de bronze i les migracions dels anomenats pobles de la mar van deixar un rastre de desolació que canviaria bona part de la geografia política del moment. A més, els pobles d'aquestes zones van passar de forma brusca a la que coneixem com a edat del ferro. Aquest seria, al cap i a la fi, un progrés, perquè el ferro era un metall molt millor per a segons quines coses, però la transició seria traumàtica en comparació amb altres regions. Només Assíria i Egipte passarien per aquest col·lapse sense fer-se gaire mal.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els egipcis

-
Imatge
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, el riu inundav
Més informació

L'absolutisme monàrquic

-
Imatge
L'absolutisme monàrquic va ser una forma de govern típica de l' edat moderna en què el monarca concentrava el poder absolut en tots els àmbits, i fins i tot podia ser la màxima autoritat religiosa. Aquesta manera de governar va ser el model polític característic d'alguns estats europeus des del segle XVI fins a finals del XVIII. Els Borbons que governaven a França i Espanya serien els seus màxims exponents.  Durant l' edat mitjana , els reis acostumaven a estar limitats per diferents institucions que representaven els interessos de la noblesa i el poble en general. D'aquesta manera, el poder del rei estava regulat, cosa que anava bé per evitar comportaments despòtics, però que generava no poques picabaralles entre la reialesa i les institucions que la "controlaven". Un exemple perfecte d'això el tenim a la Catalunya medieval, en què les Corts podien vetar certes actuacions reials i el sobirà havia de pactar sovint per poder aconseguir els seus objecti
Més informació

Introducció a l'edat mitjana

-
Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i XIII
Més informació

Les croades

-
Imatge
Les croades, que es van produir entre els segles XI i XIII, van ser campanyes militars europees a orient que buscaven alliberar territoris del poder de l'islam. El nom croades prové de la creu vermella que es cosia a la roba dels qui hi participaven, els quals s'anomenaven croats . Podien ser laics, religiosos o membres d'ordes militars de caràcter religiós. La historiografia tradicional sempre ha dit que la principal causa de les croades era el fervor religiós, cosa que feia de vital importància recuperar els territoris del Pròxim Orient sota l' islam . La regió que va veure néixer el cristianisme no podia estar en mans de musulmans, i els cavallers van posar tots els esforços per canviar la situació. Els reis i guerrers 'prenien la creu', expressió que volia dir que juraven lligar-se a la croada per causa de la fe, el motor que els movia. Però, la historiografia actual ens parla d'altres causes que cal afegir-hi. Les repúbliques del nord d'Itàlia, com
Més informació

Els cavallers medievals

-
Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir un senyor d'un castell. Però aquesta figura va guanyar molt de pes i importància a partir del segle XII, inspirant-se en els guerrers a cavall dels segles anteriors, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportament que incloïa coratge, proesa militar, honor, lleialtat, justícia, bones maneres i generositat, especialment amb els menys afortunats. Ara bé, si una persona que no era noble demostrava prou coratge i valor al camp de batalla o fent qualsevol servei a un s
Més informació