El col·lapse de l'edat del bronze
Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats de la Mediterrània oriental i el Pròxim Orient van patir un trasbals general per causes desconegudes.
 |
El col·lapse de l’edat del bronze és un dels episodis més fascinants (i encara debatuts) de la història antiga. Cap al 1200 a.n.e., diverses civilitzacions pròsperes de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient van entrar en crisi gairebé alhora. Ciutats cremades, palaus abandonats, xarxes comercials trencades i fins i tot la desaparició d’alguns pobles sencers, són el resultat d'un període que encara no entenem del tot. Durant segles, el món que havia funcionat amb una sorprenent interconnexió es va ensorrar.
UN MÓN ANTIC MOLT CONNECTAT
Abans del col·lapse, l’edat del bronze tardana era una època d’intensa globalització antiga. Entitats com Micenes, l’Imperi hitita, Egipte, les ciutats cananees del Llevant o els centres comercials de Xipre i Ugarit estaven units per rutes comercials marítimes i terrestres.
El bronze, una barreja de coure i estany, era essencial per a les armes, les eines i el prestigi polític. Com que l’estany era escàs i sovint venia de molt lluny, el sistema depenia d’un comerç estable i d’una diplomàcia activa entre pobles.
EL COL·LAPSE SOBTAT (1200–1100 a.n.e.)
En poques dècades, aquest sistema va començar a fallar. Ciutats fortificades com Micenes, Tirint, Hattusa o Ugarit van ser destruïdes o abandonades. L’Imperi hitita va desaparèixer completament, mentre que Egipte va sobreviure, però molt afeblit. A Grècia, l’escriptura Lineal B es va perdre, i la població va disminuir dràsticament.
Aquest període marca el pas cap a una edat del ferro primerenca, més pobra en registres escrits i amb estructures polítiques molt més simples.
QUÈ VA PROVOCAR EL COL·LAPSE?
Avui dia, els historiadors coincideixen que no n'hi ha una sola causa, sinó una combinació de factors que es van reforçar mútuament:
Conflictes armats i invasions
Les fonts egípcies parlen dels enigmàtics pobles de la mar, uns pobles que atacaven les costes de la Mediterrània oriental. No eren necessàriament invasors en la recerca de conquestes, sinó poblacions desplaçades per altres crisis.
Canvis climàtics
Estudis paleoclimàtics indiquen sequeres prolongades, que haurien causat fam, migracions i tensions internes.
Ruptura del comerç
Sense rutes segures, la producció de bronze va caure, cosa que afectava directament unes economies poc resilients.
Revoltes internes
En alguns llocs, les mateixes poblacions locals podrien haver-se aixecat contra unes elits incapaces de garantir aliments i seguretat.
Efecte dominó
En un sistema tan interconnectat, la caiguda d’un estat afectava tots els altres.
 |
UN FINAL… I UN NOU COMENÇAMENT
Tot i la devastació, el col·lapse no va significar la fi de la civilització. Al contrari, va obrir el camí a noves formes polítiques i tecnològiques. L’ús del ferro, més accessible que el bronze, es va estendre lentament. Amb el temps, sorgirien les polis gregues, els neoassiris i, segles més tard, les grans cultures clàssiques (Grècia i Roma).
El col·lapse de l’edat del bronze ens recorda que fins i tot els sistemes més sofisticats poden ser fràgils quan depenen massa d’un equilibri complex. Una lliçó antiga amb una ressonància molt actual.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
