El col·lapse de l'edat del bronze

Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats del Pròxim Orient i de la mar Egea van patir un trasbals general per causes desconegudes.  

Els micènics, que dominaven l'Egea, el hitites, que eren un poderós regne d'Anatòlia, i moltes cultures del Llevant mediterrani van desapareixer o quedar molt tocades per, segurament, diversos factors que es van produir alhora. Sembla ser que alguns fenòmens naturals, com sequeres, juntament amb problemes amb el comerç de bronze i les migracions dels anomenats pobles de la mar van deixar un rastre de desolació que canviaria bona part de la geografia política del moment. A més, els pobles d'aquestes zones van passar de forma brusca a la que coneixem com a edat del ferro. Aquest seria, al cap i a la fi, un progrés, perquè el ferro era un metall molt millor per a segons quines coses, però la transició seria traumàtica en comparació amb altres regions. Només Assíria i Egipte passarien per aquest col·lapse sense fer-se gaire mal.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Introducció a l'edat mitjana

Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins a l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins a l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins a l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i
MÉS INFORMACIÓ

La independència dels Estats Units

Imatge
El 4 de juliol del 1776 les tretze colònies atlàntiques d'Amèrica del Nord van proclamar la seva independència de Gran Bretanya. Aquest fet va iniciar una guerra que duraria fins al 1783, any en què la Corona britànica va reconèixer la nova entitat: els Estats Units. A principis del segle XVII, els britànics havien començat a ocupar la costa est nord-americana per evitar que ho fessin els espanyols. Els colons buscaven noves oportunitats i ràpidament van formar una societat dinàmica i en contínua expansió. A mitjans del segle XVIII, Amèrica del Nord estava esquitxada de colònies franceses a l'actual Canadà, espanyoles a Florida i angleses al llarg de la costa atlàntica.  Del 1750 al 1770 la població britànica va passar d'un milió d'habitants a més de dos. El polifacètic Benjamin Franklin (escriptor, científic, inventor, polític, etc) defensava que aquella regió es convertiria en el centre de l'Imperi Britànic gràcies a tots els recursos que hi havia i l'empenta
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir un senyor d'un castell. Però aquesta figura va guanyar molt de pes i importància a partir del segle XII, inspirant-se en els guerrers a cavall dels segles anteriors, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportament que incloïa coratge, proesa militar, honor, lleialtat, justícia, bones maneres i generositat, especialment amb els menys afortunats. Ara bé, si una persona que no era noble demostrava prou coratge i valor al camp de batalla o fent qualsevol servei a un s
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. En primer lloc, per què li diem Amèrica a aquest continent? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Martin va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a , que comunament l'associem al femení, igual que els altres noms dels continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Amerigo havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar i que v
MÉS INFORMACIÓ

La religió a l'edat mitjana

Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam va ocasionar topades violentes que van generar inestabilitat. Però anem a pams. L'any 313, l'emperador romà Constantí I va posar fi a la persecució del cristianisme per mitjà de l'edicte de Milà. El 380 Teodosi I va anar més enllà i va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas el va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica. Poc després, el 392, fins i tot va prohibir tota pràctica pagana. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient (ma
MÉS INFORMACIÓ