Causes i conseqüències dels plàstics a la mar

Els plàstics als oceans s'estan convertint en un problema cada vegada més gros. Influeixen en la forma de vida no només de les criatures i vegetació marines, sinó també dels humans.

El plàstic està totalment present a la nostra vida quotidiana. Alguns plàstics els podem reutilitzar o reciclar, i molts tenen un paper important a la medicina i seguretat pública. Però d'altres estan dissenyats per a un sol ús. De fet, bona part del plàstic s'utilitza només una vegada abans de ser llençat. Aleshores, es manté a la natura durant molt de temps. Sovint es descompon en partícules cada cop més petites, anomenades microplàstics, que poden ser ingerides tant per animals com per persones.

Els residus de plàstic s'estan acumulant a tots els racons dels nostres oceans ràpidament i causant estralls a la vida marina. Tot i que la contaminació per plàstic és un problema mundial, és més evident a les nacions africanes i asiàtiques menys riques, on s'acumulen enormes muntanyes de deixalles que sovint serveixen de parc de jocs per als nens. 

Els plàstics fets amb combustibles fòssils tenen poc més d'un segle d'antiguitat. La seva producció i desenvolupament es va accelerar després de la Segona Guerra Mundial fins al punt que la vida sense plàstics seria avui inimaginable. Ara bé, la meitat de tots els plàstics que s'han fabricat s'han fet als darrers 15 anys. En molts casos contenen additius que els fan més forts i duradors, cosa que allarga encara més la seva vida. N'hi ha que triguen centenars d'anys en descompondre's. Per això ja és habitual trobar illes de deixalles plàstiques enmig dels oceans per l'efecte dels corrents, que els aplega.

COM ARRIBA EL PLÀSTIC A LA MAR?

Quan llencem a les escombraries els plàstics que no necessitem, poden acabar en incineradores o en deixalleries. Una petita part arriba a les plantes de reciclatge. Els que no són incinerats ni reciclats poden arribar a la mar per l'acció del vent i de la pluja, o passar primer pels rius fins que el seu camí finalitza en aigües salades.

Moltes tones de plàstics acaben a la mar per culpa d'abocaments deliberats o accidentals des de vaixells o des de plantes de tractament d'aigües. En aquest últim cas, els rius també poden ser un mitjà de transport temporal. 

En moltes ciutats costaneres, quan plou molt el sistema de clavegueram col·lapsa i les aigües residuals arriben a la mar plenes de deixalles.

QUANT PLÀSTIC HI HA ALS OCEANS?

Tant a l'oceà Atlàntic com al Pacífic i a l'Índic, hi ha illes gegants de deixalles, amb una gran quantitat de microplàstics, que són el resultat de la degradació de plàstics en trossos més petits per causa de la radiació del Sol i la força de les onades. Aquesta degradació també pot originar nanoplàstics, encara més petits, amb conseqüències que a hores d'ara desconeixem, però que segur que seran esgarrifoses.

Es calcula que entre 8 i 12 milions de tones de plàstic acaben als oceans cada any, l'equivalent a un camió de deixalles cada minut. Aquesta xifra podria arribar a 29 milions de tones l'any 2040 si no es prenen mesures urgents. Actualment, hi ha unes 150 milions de tones de plàstics als oceans i mars de tot el món, bona part de les quals es troben al fons marí.

La mar Mediterrània, malgrat ser només l'1% de la superfície oceànica mundial, concentra entre el 7% i el 8% del total de plàstics. Això el converteix en un dels mars més contaminats del món. El 80% d'aquestes deixalles tenen el seu origen en la costa.

Es calcula que actualment hi ha unes set superilles de plàstic als nostres oceans. Aquestes illes estan formades per milions de tones de residus plàstics, principalment provinents de bosses, ampolles, productes d'higiene personal i equips de pesca.

Les superilles de plàstic es troben en zones de convergència oceànica, on els corrents marins s'ajunten i acumulen els residus. Les tres més grans són:

La gran illa de plàstic del Pacífic Nord

És l'illa de plàstic més gran del món. Està situada entre Califòrnia i Hawaii, i té una superfície de més de 3 milions de quilòmetres quadrats, equivalent a sis vegades la superfície de França.

Aquesta illa té una concentració excepcionalment alta de plàstic suspès a la superfície de l'aigua i a les aigües profundes. El plàstic s'ha acumulat en aquesta zona a causa dels corrents marins circulars que l'atrapen i el concentren.

Es calcula que la Gran Illa conté entre 79.000 i 159.000 tones de plàstic, i la quantitat està augmentant ràpidament. 

L'illa de plàstic del Pacífic Sud

Es troba al sud-oest de l'oceà Pacífic, entre Xile i l'Illa de Pasqua, i s'estima que té una superfície d'uns 2 milions de quilòmetres quadrats, equivalent a dues vegades i mitja la superfície de Texas. S'estima que conté entre 67.000 i 120.000 tones de plàstic.

L'illa de plàstic de l'Atlàntic Nord

Situada al centre-nord de l'oceà Atlàntic, entre Florida i les Açores. Es creu que té una superfície d'uns 1,6 milions de quilòmetres quadrats, equivalent a tres vegades la superfície de la península Ibèrica. Podria tenir entre 17.000 i 68.000 tones de plàstic.

CONSEQÜÈNCIES

Les conseqüències dels plàstics als oceans són moltes i devastadores per al medi ambient i la salut dels ecosistemes marins. 

Els animals marins confonen el plàstic amb aliment i l'ingereixen, amb conseqüències fatals. Això pot provocar asfixia, obstrucció intestinal, intoxicació i fins i tot la mort. També poden quedar-se atrapats en peces de plàstic, com cordes o xarxes, el que pot provocar ferides, deformitats i la mort. A més, el plàstic pot destruir o degradar els hàbitats marins, com els esculls de corall i els prats de posidònia, afectant la supervivència d'espècies que depenen d'aquests ecosistemes. 

Per acabar-ho d'adobar, els plàstics dels oceans poden arribar a nosaltres si mengem animals marins que han ingerit anteriorment trossos microscòpics. Estudis científics han demostrat la presència de microplàstics en teixits humans, com les femtes, la sang i fins i tot la placenta.

Els efectes a llarg termini de la ingestió de microplàstics en la salut humana encara s'estan investigant, però és evident que no seran bons.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT