Causes i conseqüències dels plàstics a la mar

Els plàstics als oceans s'estan convertint en un problema cada vegada més gros. Influeixen en la forma de vida no només de les criatures i vegetació marines, sinó també dels humans.

El plàstic està totalment present a la nostra vida quotidiana. Alguns plàstics els podem reutilitzar o reciclar, i molts tenen un paper important a la medicina i seguretat pública. Però d'altres estan dissenyats per a un sol ús. De fet, més del 40% del plàstic s'utilitza només una vegada abans de ser llençat. Aleshores, es manté a la natura durant molt de temps. Sovint es descompon en partícules cada cop més petites, anomenades microplàstics, que poden ser ingerides tant per animals com per persones.

Els residus de plàstic s'estan acumulant a tots els racons dels nostres oceans ràpidament i causant estralls a la vida marina. Tot i que la contaminació per plàstic és un problema mundial, és més evident a les nacions africanes i asiàtiques menys riques, on s'acumulen enormes muntanyoses de deixalles que sovint serveixen de parc de jocs per als nens. 

Els plàstics fets amb combustibles fòssils tenen poc més d'un segle d'antiguitat. La seva producció i desenvolupament es va accelerar després de la Segona Guerra Mundial fins al punt que la vida sense plàstics seria avui inimaginable. Ara bé, la meitat de tots els plàstics que s'han fabricat s'han fet als darrers 15 anys. En molts casos contenen additius que els fan més forts i duradors, cosa que allarga encara més la seva vida. N'hi ha que triguen centenars d'anys en descompondre's. Però això ja és habitual trobar illes de deixalles plàstiques enmig dels oceans per l'efecte dels corrents, que els aplega.

COM ARRIBA EL PLÀSTIC A LA MAR?

Quan llencem a les escombraries els plàstics que no necessitem, poden acabar en incineradores o en deixalleries. Una petita part arriba a plantes de reciclatge. Els que no són incinerats ni reciclats poden arribar a la mar per l'acció del vent i de la pluja, o passar primer pels rius fins que el seu camí finalitza en aigües salades.

Moltes tones de plàstics acaben a la mar per culpa d'abocaments deliberats o accidentals des de vaixells o des de plantes de tractament d'aigües. En aquest últim cas, els rius també poden ser un mitjà de transport temporal. En moltes ciutats costaneres, quan plou molt el sistema de clavegueram col·lapsa i les aigües residuals arriben a la mar plenes de deixalles.

ON HI HA MÉS PLÀSTICS?

Tant a l'oceà Atlàntic com al Pacífic i a l'Índic, hi ha illes gegants de deixalles plàstiques. Acostumen a ser microplàstics, que són el resultat de la degradació de plàstics en trossos més petits per causa de la radiació del sol i la força de les onades. Aquesta degradació pot originar nanoplàstics, encara més petits, amb conseqüències que a hores d'ara desconeixem, però que segur que seran esgarrifoses.

Es creu que cada any aboquem a la mar entre 5 i 13 milions de tones de deixalles, i que avui dia n'hi ha en total uns 150 milions. La mar Mediterrània acumula el 8% del total, del qual el 80% s'aboca des de les costes. Al món s'hi han documentat set superilles de plàstics. Però n'hi ha quatre que ens haurien d'esparverar.

Al pacífic Sud, davant de Xile i el Perú, hi ha una superilla de 2,6 milions de quilòmetres quadrats de deixalles, vuit vegades més gran que Itàlia. A l'Atlàntic Sud n'hi ha una de més d'1 milió de quilòmetres quadrats. Es pensa que conté unes 860 tones de deixalles. A l'Atlàntic Nord n'hi ha una altra d'uns 200.000 quilòmetres quadrats, amb una longitud de centenars de quilòmetres. Però la que es considera que pot ser la més gran es troba a l'oceà Pacífic, entre Califòrnia i Hawaii, que podria arribar als 10 milions de quilòmetres quadrats. Té una antiguitat d'uns 60 anys i la seva superfície seria similar a la de setze penínsules ibèriques. Hi pot haver fins a 100 milions de tones de deixalles, i continua creixent a un ritme d'una tona al dia. 

CONSEQÜÈNCIES

Molts animals marins s'enreden en els plàstics i acaben morint per no poder alimentar-se. Alguns peixos mengen microplàstics perquè els confonen amb petits animalons de la seva dieta, i poden morir intoxicats o per causa d'un bloqueig dins seu. Mentre es degraden els plàstics, es produeix una alliberació de residus químics que afecta negativament la vegetació marina. A conseqüència de la cadena alimentària, els humans ingerim nanoplàstics que tornen a nosaltres en aliments trets de la mar. En aquest cas, encara no se'n coneixen a fons les repercussions per a la nostra salut. 


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals