Causes i conseqüències dels plàstics a la mar

Els plàstics als oceans s'estan convertint en un problema cada vegada més gros. Influeixen en la forma de vida no només de les criatures i vegetació marines, sinó també dels humans.

El plàstic està totalment present a la nostra vida quotidiana. Alguns plàstics els podem reutilitzar o reciclar, i molts tenen un paper important a la medicina i seguretat pública. Però d'altres estan dissenyats per a un sol ús. De fet, més del 40% del plàstic s'utilitza només una vegada abans de ser llençat. Aleshores, es manté a la natura durant molt de temps. Sovint es descompon en partícules cada cop més petites, anomenades microplàstics, que poden ser ingerides tant per animals com per persones.

Els residus de plàstic s'estan acumulant a tots els racons dels nostres oceans ràpidament i causant estralls a la vida marina. Tot i que la contaminació per plàstic és un problema mundial, és més evident a les nacions africanes i asiàtiques menys riques, on s'acumulen enormes muntanyoses de deixalles que sovint serveixen de parc de jocs per als nens. 

Els plàstics fets amb combustibles fòssils tenen poc més d'un segle d'antiguitat. La seva producció i desenvolupament es va accelerar després de la Segona Guerra Mundial fins al punt que la vida sense plàstics seria avui inimaginable. Ara bé, la meitat de tots els plàstics que s'han fabricat s'han fet als darrers 15 anys. En molts casos contenen additius que els fan més forts i duradors, cosa que allarga encara més la seva vida. N'hi ha que triguen centenars d'anys en descompondre's. Però això ja és habitual trobar illes de deixalles plàstiques enmig dels oceans per l'efecte dels corrents, que els aplega.

COM ARRIBA EL PLÀSTIC A LA MAR?

Quan llencem a les escombraries els plàstics que no necessitem, poden acabar en incineradores o en deixalleries. Una petita part arriba a plantes de reciclatge. Els que no són incinerats ni reciclats poden arribar a la mar per l'acció del vent i de la pluja, o passar primer pels rius fins que el seu camí finalitza en aigües salades.

Moltes tones de plàstics acaben a la mar per culpa d'abocaments deliberats o accidentals des de vaixells o des de plantes de tractament d'aigües. En aquest últim cas, els rius també poden ser un mitjà de transport temporal. En moltes ciutats costaneres, quan plou molt el sistema de clavegueram col·lapsa i les aigües residuals arriben a la mar plenes de deixalles.

ON HI HA MÉS PLÀSTICS?

Tant a l'oceà Atlàntic com al Pacífic i a l'Índic, hi ha illes gegants de deixalles plàstiques. Acostumen a ser microplàstics, que són el resultat de la degradació de plàstics en trossos més petits per causa de la radiació del sol i la força de les onades. Aquesta degradació pot originar nanoplàstics, encara més petits, amb conseqüències que a hores d'ara desconeixem, però que segur que seran esgarrifoses.

Es creu que cada any aboquem a la mar entre 5 i 13 milions de tones de deixalles, i que avui dia n'hi ha en total uns 150 milions. La mar Mediterrània acumula el 8% del total, del qual el 80% s'aboca des de les costes. Al món s'hi han documentat set superilles de plàstics. Però n'hi ha quatre que ens haurien d'esparverar.

Al pacífic Sud, davant de Xile i el Perú, hi ha una superilla de 2,6 milions de quilòmetres quadrats de deixalles, vuit vegades més gran que Itàlia. A l'Atlàntic Sud n'hi ha una de més d'1 milió de quilòmetres quadrats. Es pensa que conté unes 860 tones de deixalles. A l'Atlàntic Nord n'hi ha una altra d'uns 200.000 quilòmetres quadrats, amb una longitud de centenars de quilòmetres. Però la que es considera que pot ser la més gran es troba a l'oceà Pacífic, entre Califòrnia i Hawaii, que podria arribar als 10 milions de quilòmetres quadrats. Té una antiguitat d'uns 60 anys i la seva superfície seria similar a la de setze penínsules ibèriques. Hi pot haver fins a 100 milions de tones de deixalles, i continua creixent a un ritme d'una tona al dia. 

CONSEQÜÈNCIES

Molts animals marins s'enreden en els plàstics i acaben morint per no poder alimentar-se. Alguns peixos mengen microplàstics perquè els confonen amb petits animalons de la seva dieta, i poden morir intoxicats o per causa d'un bloqueig dins seu. Mentre es degraden els plàstics, es produeix una alliberació de residus químics que afecta negativament la vegetació marina. A conseqüència de la cadena alimentària, els humans ingerim nanoplàstics que tornen a nosaltres en aliments trets de la mar. En aquest cas, encara no se'n coneixen a fons les repercussions per a la nostra salut. 



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta, que tenia pics de mortaldat del 60% de les persones afectades. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra total. Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel  ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. Aquesta va ser una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis del segle XIII, sembla que per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta.   D'u
MÉS INFORMACIÓ

El feixisme i el nazisme

Imatge
El feixisme i el nazisme han sigut dues ideologies que han marcat profundament la història contemporània europea, i han estat protagonistes d'autèntiques barbaritats. Vegem els seus trets fonamentals i com van sorgir. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Feixisme i nazisme (o nacionalsocialisme) són dues ideologies germanes amb moltes coses en comú, tot i que també amb certes diferències importants. Malgrat que a vegades s'usen indistintament, cal conèixer bé el seu origen i manera de fer. Totes dues serien protagonistes del començament de la Segona Guerra Mundial . IDEES GENERALS El feixisme i el nazisme estableixen un sol partit que governa sense necessitat d'anar a cap tipus d'eleccions. Els militants i seguidors són incondicionals d'un líder que és el cap del partit i cap de l'estat. Per tant, queden prohibides les activitats i propaganda d'altres agrupacions polítiques i qualsevol crítica cap al sistema totalitari o el partit. A més, l
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

Curiositats sobre les serps

Imatge
Les serps són rèptils sense potes que es troben a tot el món. Són animals carnívors que s'alimenten d'altres animals, com rosegadors, ocells, rèptils i amfibis. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Hi ha més de 3.400 espècies de serps diferents. Les serps més petites del món són les anomenades serps de fil, que només mesuren uns pocs centímetres de llarg i són tan grosses com un espagueti. Per contra, hi ha serps que poden arribar a fer fins a 10 metres de longitud i pesar 100 kg, com el pitó reticulat, considerada la serp més llarga del món. Algunes serps són verinoses, mentre que d'altres no. Les verinoses tenen una glàndula a la boca que usen per inocular verí i paralitzar o matar les seves preses. Hi ha espècies, en canvi, que s'anomenen constrictores, com els pitons, les anacondes i les boes, que fan servir la constricció (l'estrangulament) com a principal forma de matar. Les serps muden la pell periòdicament. Això els ajuda a créixer i a elimi
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només serien un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres nacions veïnes. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de l'esplendor del passat. La designació maia és moderna i prové de la ciutat de Maiapan, la darrera capital d'un regne maia en el període postclàssic. El poble ma
MÉS INFORMACIÓ