Història de Corea

Imagina un terra amb una cultura mil·lenària, marcada per la lluita per la supervivència i la independència i pel patiment d'una divisió que encara avui persisteix. Descobrim la història de Corea.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides


PERÍODE JEULMUN (fins al 1500 a.n.e.)

S'han trobat eines de pedra semblants a les de Sibèria i Mongòlia. Això suggereix que els primers habitants de Corea van arribar a la península seguint la costa del Pacífic des del nord, adaptant-se gradualment al fred clima i a l'entorn muntanyós. Però al sud de la península també s'han trobat eines com les del sud-est asiàtic de la mateixa època. Això indica que un altre grup de persones va arribar a Corea des del sud, possiblement navegant per illes i estrets. Es creu que totes dues poblacions van coexistir i es van barrejar. La combinació d'eines i tecnologies de les dues cultures es pot observar en jaciments arqueològics posteriors.

El període Jeulmun es caracteritza per l'aparició i desenvolupament de la ceràmica a la península de Corea. Els atuells es feien amb formes senzilles, una base rodona i una decoració amb incisions, cordons i pintura. Amb el temps, la ceràmica es va anar diversificant en noves formes i tècniques decoratives.

Ceràmica del període Jeulmun
Font

L'aparició de la ceràmica va permetre a la gent conservar els aliments i l'aigua, cosa que va contribuir al seu sedentarisme i al desenvolupament de comunitats més complexes. A més, el comerç amb regions veïnes va introduir noves tecnologies i idees que van enriquir la cultura Jeulmun. Amb tot, encara no hi havia un sistema d'escriptura, per tant, poden parlar d'una Corea prehistòrica.

La gent del període Jeulmun vivia en petits poblats situats a prop de la costa o dels rius. Les seves cases eren construïdes amb fusta i fang i tenien un sostre de palla. L'economia es basava en la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits salvatges. Es cultivaven algunes plantes, com el mill, però no eren la base de l'alimentació.

La societat Jeulmun era igualitària, sense una jerarquia marcada. Es creu que existien xamans que tenien un paper important en la vida espiritual de la comunitat. Les persones adoraven diversos esperits i deïtats relacionats amb la natura. Realitzaven rituals i cerimònies per demanar protecció i bona sort en la caça i la pesca. Les pràctiques funeràries podien ser simples, amb una simple fossa excavada a terra, o megalítiques, amb enormes blocs de pedra en forma de dòlmens. S'acostumava a enterrar amb el difunt les seves eines de pedra o pertinences especials que l'identificaven d'alguna manera.

Dolmen coreà del període Jeulmun. La península de Corea alberga més de 35.000 dòlmens, que representen aproximadament el 40% del total mundial. Això es deu al fet que s'han conservat molt més que en altres parts del món.
Font

Algunes tribus van evolucionar més ràpid i es van fer expertes en el cultiu. Les seves pràctiques agrícoles avançades van envair els terrenys de caça tradicionals de les tribus més retardades, fet que va marcar un canvi significatiu al panorama cultural i de subsistència de la regió.

PERÍODE MUMUN I EL REGNE DE GOJOSEON (1500 a.n.e. - 108 a.n.e.)

El període Mumun és conegut pels orígens de l'agricultura intensiva i les societats complexes. Es caracteritza també per l'aparició i desenvolupament de la ceràmica no decorada. Es feia a mà i tenia formes senzilles, com d'olles, gerres i bols. La decoració era mínima, amb incisions o impressions ocasionals.

Atuell del període Mumun
Font

L'agricultura va tenir un paper cada vegada més important en l'economia, amb el cultiu d'arròs, mill, blat i ordi. Es van desenvolupar tècniques de reg i es van construir dics per controlar l'aigua. Molta gent ja vivia en poblats sedentaris, però les cases encara eren construïdes amb fusta, fang i palla. La societat Mumun era complexa i jerarquitzada, amb una classe dominant que controlava la terra i els recursos. 

En aquesta època es va formar Gojoseon, el primer regne coreà al nord de la península, que s'estendria variant les seves fronteres segons el moment. La seva fundació mitològica data del 2333 a.n.e., a càrrec de Dangun Wanggeom, fill del déu Hwanung i una dona osa anomenada Ungnyeo. La realitat històrica diu que aquest estat es va formar mitjançant l'aliança de diverses ciutats fortificades al voltant del riu Taedong cap al segle VII a.n.e., però se sap molt poc d'aquest regne. La capital podria haver estat a prop de l'actual Pyongyang. La seva població podria haver sigut de centenars de milers d'habitants.

Gojoseon era una monarquia hereditària, on el rei (wang) ocupava el càrrec suprem. La societat era jeràrquica, amb nobles, plebeus i esclaus, i es basava en l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'artesania. El bronze era un metall important per a la fabricació d'eines i armes, sobretot al final del període. Els habitants de Gojoseon mantenien contactes comercials i culturals amb la Xina i altres regions veïnes.

Fronteres aproximades del Regne de Gojoseon

El tipus de sepultura més comú era un túmul de terra construït sobre una fossa excavada. La mida i la forma dels túmuls variaven segons l'estatus social del difunt. Els túmuls de l'elit sovint eren grans i elaborats, mentre que els túmuls de la gent comuna eren més petits i simples. També es feien tombes construïdes amb troncs d'arbres buits o taules de fusta. Sovint s'enterraven sota terra o es col·locaven en plataformes elevades. En rares ocasions es feia un sarcòfag de pedra, i tan sols en el cas que el difunt fos de l'elit.

Probablement van ser els refugiats xinesos que fugien al segle IV a.n.e. dels conflictes del període dels Regnes Combatents els que van portar la cultura xinesa a Corea. En tot cas, la influència a partir d'aquesta època seria notable, per exemple, amb la introducció del ferro.

Després de diverses disputes amb els xinesos de Yan, un estat fronterer, Gojoseon va quedar molt debilitat i en decadència. Això va afavorir que a partir del segle III a.n.e. a la meitat sud aparegués un conjunt de petits estats que van aconseguir mantenir-se independents i en contínua confrontació amb Gojoseon. El seu nom i organització no són clars, però són coneguts com la confederació Jin i la posterior i més curta confederació Samhan.

El 108 a.n.e, la dinastia xinesa Han va derrotar Gojoseon i va instal·lar quatre comandàncies al nord de la península: Lintun, Zhenfan, Xuantu i Lelang. 

ELS REGNES DE LA COREA ANTIGA (108 a.n.e. - 668 de la nostra era)

La influència Han va afavorir la introducció del sistema d'escriptura xinès, que es va començar a usar per a l'administració, el comerç i la literatura. Així els coreans entrarien de ple en la història documentada pròpia. Es creu que en aquest període la llengua coreana antiga ja era la principal de la península, amb les seves diferents variants dialectals.

Les comandàncies xineses de Lintun, Zhenfan i Xuantu van caure o es van retirar cap a l'oest en poques dècades, però Lelang va mantenir-se com a centre d'intercanvi cultural i econòmic durant les successives dinasties xineses durant quatre segles, fins que va ser conquerida per Goguryeo l'any 313.

De la fi de les comandàncies Han en sorgiria el Regne de Goguryeo a mitjans del segle I a.n.e., amb un territori que acabaria sent similar al de Gojoseon i una població aproximada d'entre 2 i 3 milions de persones. La seva capital seria Gungnae, a Liaoning (actual Xina). Aquest nou regne dominaria bona part de la península a base de conquestes durant els segles II i III de la nostra era. Mentrestant, a la meitat sud, els petits estats que hi havia van evolucionar fins a formar dos regnes: Baekje i Silla; i una confederació tribal: Gaya. Els tres regnes peninsulars van lluitar entre ells per expandir els seus territoris i guanyar poder. 

Regnes antics de Corea: Goguryeo, Baekje i Silla. En el cas de Gaya, era una confederació tribal.

L'any 372 uns monjos budistes xinesos van arribar a Goguryeo i van presentar les seves ensenyances al rei Sosurim. El rei va acollir favorablement el budisme i va permetre la seva pràctica i construcció de temples. L'any 538 el rei Seong de Baekje va enviar una missió a la Xina per obtenir textos budistes. El budisme guanyaria ràpidament popularitat a Baekje i es convertiria en la religió oficial de l'estat l'any 552. En el cas de Silla, els reis no tindrien cap problema en patrocinar la filosofia budista i promoure la seva expansió. Pel que fa al confucianisme i taoisme, també començarien a tenir els seus nínxols, en especial en les classes altes i erudites i en la noblesa militar.

Goguryeo era el regne més agressiu i ambiciós, i va aconseguir conquerir gran part de la península durant el segle V. L'any 427 la capital passaria a Pyongyang. Finalment, Silla i Baekje van formar aliances contra Goguryeo i van aturar la seva expansió. En el cas de Gaya, seria annexionat per Silla el 562. Sovint aquesta època rep el nom de Període dels Tres Regnes. Tots ells tenien sistemes de govern i organització social similars.

Wonhyo va ser un dels grans escriptors i promotors del budisme, considerat el més important pensador de la seva època. Va viure al final del Període dels Tres Regnes.
Font

Gorguyeo s'enfrontava contínuament a l'amenaça xinesa, fins al punt que es va construir una muralla de 480 km l'any 628 per dissuadir qualsevol intent d'invasió. Però la dinastia Tang de la Xina tenia clar que havia de trastocar l'estructura política de la península coreana. Així que es va aliar amb Silla mentre que Gorguyeo es va aliar amb Baekje. Finalment, el 660 els Tang i Silla ocuparien Sabi, la capital de Baekje, i el 668 cauria Gorguyeo amb la presa de Pyongyang.

REGNES DE SILLA (668 - 936) I BALHAE (698 - 926)

Amb el vistiplau dels Tang, Silla va unificar bona part de la península coreana sota el seu govern i va experimentar un gran progrés cultural. Es van desenvolupar noves formes d'art, literatura i música. El budisme va ser la religió dominant i va tenir una profunda influència en la societat, fins al punt que molts budistes coreans van guanyar fama a la Xina. També hi va haver una presència significativa del confucianisme. La seva capital era Gyeongju.

Silla tenia un sistema de govern molt centralitzat i jeràrquic, encapçalat pel rei. El rei era considerat un senyor celestial i tenia un poder absolut. La societat de Silla estava dividida en classes socials. Els nobles ocupaven el cim de la jerarquia, seguits pels plebeus i els esclaus. L'exèrcit era molt potent i era famós per la seva cavalleria i la seva infanteria ben entrenada. A més, el regne dominava les aigües d'Àsia Oriental i les rutes marítimes entre la Xina i el Japó. Les bones relacions amb els Tang xinesos facilitaria l'intercanvi cultural i de tecnologies. 

La península coreana dividida entre els regnes de Silla i Balhae

L'aparent prosperitat de Silla amagava en realitat una feblesa que seria catastròfica. La rigidesa de la seva estructura de classes, basada en la proximitat a la reialesa, va fer que pocs poguessin elevar-se per sobre de la posició del seu naixement. L'aristocràcia va començar a acumular rancor i els grans senyors es van resistir al control centralitzat, mentre que la pagesia es tornava cada cop més rebel davant dels incessants impostos que se'ls imposaven. 

La situació d'inestabilitat es va agreujar fins al punt que el regne, incapaç de sobreviure unit, es va dividir entre tres entitats amb fronteres similars a les del Període dels Tres Regnes. Per això a l'època de fragmentació política entre el 892 i el 936 se li diu Període dels Tres Regnes Posteriors. Aquests tres eren Goryeo (descendent de Gorguyeo), Hubaekje (descendent de Baekje) i Silla (descendent de la Silla primerenca). Finalment, Goryeo aconseguiria la unificació de tota la península assentant les bases de l'actual poble coreà.

Durant l'època del gran Regne de Silla, al nord hi havia el Regne de Balhae, una entitat multiètnica que havia sigut fundada per refugiats de Goguryeo i la tribu tungusa mohe el 698. Tot i la certesa de la seva existència, hi ha moltes incògnites sobre la seva estructura, forma de govern i influència. El 926 seria conquerit per la dinastia Liao d'origen khitan, un poble mongol.

REGNE DE GORYEO (918 - 1392)

Goryeo va ser fundat pel general Wang Geon, un militar i polític que havia servit a un príncep rebel de Silla. Va ser nomenat rei pels seus generals i va establir la seva capital a Songdo (actual Kaesong). El seu govern era centralitzat i fort, amb el budisme com a religió oficial. El seu regnat de 25 anys seria una època de gran prosperitat cultural i econòmica, i deixaria la península coreana unificada amb unes fronteres similars a les actuals. Del nom de Goryeo, pronunciat Koryo, en deriva el nostre Corea. 

El Regne de Goryeo va ser capaç de dominar i unificar la península com mai s'havia fet. Sembla que per primer cop les entitats de Gorguyeo, Baekje i Silla es van fusionar del tot en un estat únic, a diferència del que havia passat amb el Regne de Silla (668-936), ja que encara s'arrossegava el desig de sobirania d'algunes regions. Per aquest motiu els historiadors coreans defensant Goryeo com el primer país netament coreà i l'origen de la societat coreana moderna. Comptava amb una població d'entre 6 i 8 milions de persones.

La classe dirigent de Goryeo estava formada principalment per senyors propietaris de castells i terres, i antics aristòcrates de Silla. El govern central estava compost de dos òrgans suprems: les Tres Cancelleries (Samseong) i la Secretaria Reial (Jungchuwon). Tots dos formaven el Consell Suprem d'Estat.

L'aristocràcia va abraçar el budisme per a la realització espiritual i la felicitat personal, i el confucianisme pels seus preceptes polítics i principis ètics. El mateix passaria amb el govern, que va construir grans temples budistes. A més, es va crear una acadèmia nacional, el Gukjagam, per inculcar el confucianisme. Aquesta era la institució educativa més important del regne.

Goryeo va poder rebutjar l'atac de tribus estrangeres, com els khitan, a la seva frontera nord. Però després de la darrera batalla, l'any 1033, es va decidir construir una muralla al llarg de la frontera per facilitar-ne la defensa. Des de llavors el regne continuaria prosperant fins al punt d'encunyar moneda pròpia. També es va començar a registrar la història de la península amb gran interès. Un exemple d'això és el famós Samguk Sagi (Història dels Tres Regnes), escrit el 1145 per Kim Pu-Sik.

Samguk Sagi
Font

També era molt famosa la ceràmica i porcellana coreana, molt elogiada per la dinastia xinesa Song. A més, en aquesta època es va recopilar el Tripitaka Coreana, la col·lecció budista més completa escrita amb els blocs de fusta xilogràfics més antics del món, un sistema pioner de la impremta.

Amb tot, el regne va haver de patir situacions força complicades, com diverses revoltes entre el 1126 i el 1135. El motiu era la corrupció i fastuositat de la classe governant que generava un gran malestar en les classes menys privilegiades. Però les revoltes serien durament aixafades i el regne mantindria el control absolut del país. També hi havia l'amenaça de la dinastia Jin, d'origen jurtxet (avantpassats dels manxús), que el 1115 havien establert un poderós regne fronterer amb Goryeo. Cal no confondre aquest Jin amb la confederació Jin del sud de la península coreana contemporània de Gojoseon, segles enrere.

Goryeo durant el segle XII

Un període extremadament turbulent va ser quan els mongols dirigits per Ogodei Kan, fill de Genguis Kan, van atacar la península el 1231. La classe dirigent de Goryeo va haver de fugir a l'illa de Ganghwa, des d'on intentaria organitzar la resistència. Durant les següents tres dècades, la població de Goryeo va patir fins a sis campanyes militars dels mongols. Finalment, esgotats de tants anys de lluites i fams, els coreans van demanar la pau. Així el país es convertia en un estat vassall de la dinastia Yuan, una dinastia mongola que s'havia imposat a la dinastia Song xinesa. Aquesta situació duraria fins al 1359, quan els mongols van patir la Revolta dels Turbants Vermells. Aquesta va ser una revolució popular massiva del poble xinès liderada per grups radicals contraris als mongols. Com a resultat, la dinastia Yuan va col·lapsar i els coreans es van alliberar del control mongol l'any 1368 a costa de patir el saqueig d'algunes ciutats per part dels rebels xinesos, que buscaven en la península recursos per als seus objectius.

Corea havia quedat molt debilitada, i enmig del caos va sorgir la figura de Yi Seong-gye, un general de gran talent i ambició. Va guanyar popularitat entre les tropes per la seva capacitat militar i la seva lleialtat al país. L'any 1388, va liderar un cop d'estat que va enderrocar el govern de Goryeo i va establir un nou règim militar, mentre que a la Xina la dinastia Ming, d'origen xinès, havia substituït la Yuan.

REGNE DE JOSEON (1392 - 1897) i IMPERI COREÀ (1897 - 1910)

El 1392 Yi Seong-gye va fundar oficialment el regne de Joseon, amb ell mateix com a primer rei. Va traslladar la capital de Songdo a Hanyang (actual Seül), va establir un nou codi legal i va implementar un sistema de govern basat en els principis del neoconfucianisme, un confucianisme influenciat pel taoisme i budisme. 

Els primers anys del Regne de Joseon van estar marcats per la consolidació del poder de Yi Seong-gye. Va eliminar possibles rivals, va centralitzar l'administració i va reestructurar l'exèrcit. A més, va promoure el neoconfucianisme com a ideologia oficial del regne, donant-li un paper central en l'educació, la política i la societat.

Regne de Joseon durant el segle XV

Joseon va viure un període de gran progrés científic i tecnològic. Es van desenvolupar tècniques agrícoles avançades, es van fer descobriments en astronomia i medicina, i es va inventar la impremta de tipus metàl·lic. També va florir en art i cultura. La literatura, la pintura, la música i la ceràmica van assolir un alt nivell de refinament. El regne també seria conegut per la seva arquitectura, amb palaus elaborats i temples budistes.

A mitjans del segle XV el rei Sejong va encarregar la creació d'un alfabet propi, ja que fins aleshores la llengua coreana s'escrivia principalment fent servir caràcters xinesos adaptats (escriptura hanja), i la majoria de la població era analfabeta per la seva complexitat. Així que es va crear el hangul, un nou alfabet fet a mida segons la fonètica nativa i més senzill d'aprendre. Va ser presentat l'any 1446 en un llibre anomenat Hunminjŏngŭm (Els sons correctes per a la instrucció del poble). Encara que en un principi les elits rebutjaven aquest sistema, perquè creien que l'única manera legítima d'escriure era amb signes xinesos, amb el temps el hangul va guanyar popularitat fins a ser l'alfabet oficial.

Primera pàgina del pròleg del Hunminjŏngŭm
Font 

Joseon va mantenir-se com un estat tributari dels poderosos Ming de la Xina, a canvi d'accedir al seu mercat, rebre protecció militar i mantenir la seva sobirania. Aquesta relació seria beneficiosa per a totes dues parts. Amb tot, Joseon patiria diverses invasions que el posarien a prova. Per exemple, entre 1592 i 1598 els japonesos liderats per Hideyoshi van intentar conquerir Corea i la Xina, però no ho van aconseguir. El 1636 la dinastia Qing, d'origen manxú, que rivalitzava amb els xinesos, va imposar-se i Joseon va haver de trencar la seva relació amb els Ming. Des de llavors estaria subordinat als manxús, que finalment enderrocarien i substituirien la dinastia Ming l'any 1644, fet que els donava el control de la Xina.

Durant els dos segles següents Joseon va ser lleial als Qing mentre continuava el seu camí practicant una política de mínima influència estrangera. El contacte amb l'exterior es limitava principalment al comerç amb la Xina i el Japó. La seva població augmentaria fins als 15 milions de persones durant el segle XVIII.

El Gyeongbokgung, on es trobava el principal palau que feia servir la dinastia Joseon.
Font

L'economia de Joseon va patir molt durant el segle XIX. Les males collites, la inflació, la corrupció i un sistema fiscal injust van provocar una pobresa generalitzada i fams periòdiques. La pobresa i la desigualtat social van provocar diverses revoltes camperoles al llarg del segle. Aquestes revoltes van ser un símptoma de la frustració creixent entre la població i de la incapacitat del govern per abordar amb eficàcia els seus problemes.

A finals del segle XIX, Joseon sentia la pressió de les potències occidentals que buscaven estendre la seva influència a Àsia. Missions diplomàtiques de França, els Estats Units i altres països van arribar a Corea, exigint l'obertura del comerç. A més, l'expansionisme del Japó es va convertir en una preocupació creixent.

La situació va portar al rei Gojong a declarar l'Imperi Coreà l'any 1897, posant fi a la dinastia Joseon. Ho va fer dos després de guanyar la seva independència total dels Qing, gràcies a la Primera Guerra Xinojaponesa, en què els japonesos van obligar la Xina a renunciar a diversos territoris, entre ells Joseon. Però l'objectiu del Japó era prendre el control total del país coreà. El 1905, un cop acabada la Guerra Russojaponesa, el Japó vencedor va obligar Corea a signar el Tractat d'Eulsa, que la convertia en un protectorat japonès, fins que el 1910 va ser annexionada oficialment. D'aquesta manera, Corea deixava de ser independent.

COREA SOTA EL DOMINI JAPONÈS (1910 - 1945)

L'ocupació japonesa de Corea va ser un període de domini colonial japonès que va estar marcat per una forta repressió política, econòmica i cultural. El govern japonès va restringir la llengua i la cultura coreana, va obligar els coreans a adoptar noms japonesos i va reclutar per la força homes coreans per a l'exèrcit japonès. A més, el Japó va explotar econòmicament Corea extraient recursos naturals i utilitzant mà d'obra local barata. Malgrat la repressió, els coreans van lluitar contra l'ocupació japonesa de diverses maneres. Hi va haver moviments de resistència armada, protestes pacífiques i boicots econòmics. 

Il·lustració de soldats japonesos desembarcant a Corea
Font

El moviment d'independència més important va ser el Moviment Samil, també anomenat Moviment 1 de Març, una sèrie de manifestacions pacífiques a gran escala que van tenir lloc l'1 de març de 1919 per protestar contra l'ocupació japonesa i exigir la independència. Els manifestants van llegir la Declaració d'independència coreana, que exigia la fi del domini japonès i l'establiment d'un govern coreà sobirà. Les forces d'ocupació van respondre a les manifestacions amb una forta repressió. Van disparar contra la multitud, van arrestar milers de manifestants i van cometre atrocitats contra la població civil. Es calcula que van morir entre 7.000 i 30.000 persones.

EL REPARTIMENT DE COREA I LA SEVA DIVISIÓ (19145 - 1953)

Després de la derrota del Japó a la Segona Guerra Mundial, els aliats van dividir Corea en dues zones d'ocupació: una al nord sota control soviètic i una altra al sud sota control dels Estats Units. Aquesta divisió es va basar en el paral·lel 38, una línia de demarcació militar temporal. 

Divisió de Corea

La Guerra Freda emergent va extremar les tensions entre les dues zones d'ocupació. La Unió Soviètica donava suport a un règim comunista a Corea del Nord, mentre que els Estats Units feien costat a un govern anticomunista a Corea del Sud. El 1950, Corea del Nord, amb el suport de la Xina comunista, va envair Corea del Sud. La Guerra de Corea va ser dura i cruel amb milions de morts. Finalment, el conflicte es va apaivagar el 1953, sense reunificació. Des d'aleshores la península ha estat dividida per una zona desmilitaritzada, tot i que tècnicament els dos països encara estan en guerra.

COREA DEL NORD

La vida a Corea del Nord sempre ha sigut molt diferent de la vida dels països occidentals. El país està governat per una dictadura totalitària que dirigeix tots els aspectes de la vida dels ciutadans. El govern controla els mitjans de comunicació, l'economia i fins i tot el que la gent pot dir i fer.

Els nord-coreans tenen molt poc accés a la informació del món exterior. La majoria només pot veure notícies i programes de televisió aprovats pel govern. Internet i les xarxes socials estan bloquejades per al gruix de la població. L'economia és molt fluixa i la majoria viu en la pobresa i hi ha una escassetat generalitzada d'aliments i altres béns bàsics. La llibertat d'expressió i la llibertat de reunió estan severament restringides. Qualsevol persona que critiqui el govern s'enfronta a greus conseqüències, incloent-hi l'empresonament o fins i tot l'execució. La societat viu sota un estricte sistema de castes anomenat songbun.

Pyongyang, actual capital de Corea del Nord
Font

Corea del Nord és avui una república socialista dirigida pel Partit del Treball de Corea. El Partit és controlat per la família Kim, que ha governat el país des de la seva fundació el 1948. El govern té un exèrcit gran i potent, ja que es gasta una gran quantitat de diners en la seva força militar, que és vista com una amenaça per Corea del Sud i els seus aliats occidentals. També ha desenvolupat armes nuclears, fet que provoca grans preocupacions a la comunitat internacional, que ha imposat sancions al país en un intent d'aturar el seu programa nuclear.

COREA DEL SUD

Corea del Sud, en canvi, és un país avançat i amb una cultura rica, una gastronomia deliciosa i un paisatge preciós. La cultura sud-coreana està molt influenciada pel confucianisme, que posa èmfasi en el respecte pels majors, la jerarquia social i l'educació. La família és molt important i els llaços entre parents solen ser molt estrets.

La puntualitat és molt valorada a Corea del Sud, i cal arribar a temps a les cites i reunions. A més, és important vestir-se adequadament per a cada ocasió. En general, la gent de Corea del Sud és molt amable i acollidora amb els estrangers.

Seül, actual capital de Corea del Sud
Font

L'idioma oficial de Corea del Sud és el coreà, com a la veïna del nord, que es considera una llengua aïllada sense idiomes propers. L'anglès no està tan extensament parlat com en altres països asiàtics, però s'està aprenent cada vegada més, especialment en zones turístiques i de negocis.

L'economia sud-coreana és una de les més fortes d'Àsia, i hi ha moltes oportunitats de treball per a estrangers qualificats. Els sectors amb més demanda de treballadors estrangers inclouen la fabricació, la tecnologia, l'educació i l'atenció sanitària.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La Guerra dels Segadors

La romanització de Catalunya

Els cavallers medievals

Com es va unificar Alemanya?

Els grecs