Holanda o Països Baixos?
Encara dius Holanda als Països Baixos i holandesos als neerlandesos? Si és així, ho fas malament... Vegem el perquè.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
La Guerra dels Vuitanta Anys, també coneguda com a Guerra de Flandes o Guerra d’Independència dels Països Baixos, va ser un llarg conflicte que va enfrontar els rebels dels Països Baixos contra la Monarquia d'Espanya. La guerra, que es va estendre entre 1568 i 1648, va començar durant el regnat de Felip II, que havia heretat dels Habsburg el domini sobre les Disset Províncies dels Països Baixos.
Aquest conjunt de territoris comprenia aproximadament els actuals Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg, a més d’alguns territoris que avui formen part de França i Alemanya. Però la revolta no va afectar de la mateixa manera totes les províncies. Durant les primeres dècades del conflicte, les províncies del nord, majoritàriament protestants, van anar consolidant una estructura política pròpia, mentre que les províncies meridionals, predominantment catòliques, van tornar progressivament al control de la Monarquia d'Espanya.
El 1579, sota el lideratge de Guillem I d'Orange-Nassau, diverses províncies rebels es van unir mitjançant la Unió d’Utrecht i, dos anys més tard, el 1581, van proclamar que ja no reconeixien Felip II com el seu sobirà. D’aquesta unió en sorgiria la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos (o simplement Províncies Unides), que es consolidaria com una potència independent, tot i que la seva independència no seria reconeguda oficialment per Espanya fins a la Pau de Münster de 1648, que posaria fi a la guerra.
Durant el segle XVII, el comtat d'Holanda es va convertir en la província més rellevant de les Províncies Unides i en la primera potència marítima del nord d'Europa. Molts mercaders i colonitzadors holandesos van establir ports comercials i colònies a les Amèriques i al sud de l'Àfrica i d'Àsia. Aquesta preponderància va facilitar l'ús del terme holandès per a qualsevol habitant de les Províncies Unides.
Després d'un breu període d'ocupació de França en el qual va tenir lloc la Revolució Francesa, es crearia el Regne Unit dels Països Baixos, amb la dinastia Orange-Nassau convertida en reial, que duraria fins al 1839. Bèlgica, majoritàriament catòlica, se n'havia separat el 1830 com a resposta a les polítiques centralistes del rei Guillem I. El Tractat de Londres de 1839 reconeixia la seva independència i partia Luxemburg en dos: la zona francòfona cedida a Bèlgica i la resta, l'actual Luxemburg, sota l'òrbita reial dels Països Baixos. La relació de Luxemburg amb la monarquia dels Països Baixos quedaria trencada el 1890, després de la mort de Guillem III. Mentre que els Països Baixos quedarien sota la mateixa dinastia Orange-Nassau en mans de la reina Guillemina I, Luxemburg seria governada per Adolf, d'una altra branca familiar, la Nassau-Weilburg. La dinastia dels Països Baixos encara es manté avui dia. La Nassau-Weilburg luxemburguesa va durar fins al 1965, moment en què seria substituïda per la Borbó-Parma fins a l'actualitat.
 |
| Les províncies holandeses i els Països Baixos |
Com hem vist, Holanda sempre ha sigut una part dels estats sorgits en la seva regió al llarg de la història. Finalment, en quedarien tres separats: Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Que durant molt de temps s'hagi fet servir el topònim Holanda i el gentilici holandès per referir-se als habitants dels Països Baixos es deu a la gran rellevància marítima i econòmica que va tenir en el passat aquest comtat, que avui està dividit en dues províncies: Holanda del Nord i Holanda del Sud. A Holanda del Nord hi trobem la capital, Amsterdam, i a la del Sud la seu de govern a La Haia i un dels més grans ports europeus, Rotterdam.
Aquesta confusió ha existit en altres llengües, com l'anglès, el francès i el portuguès. Les institucions dels Països Baixos havien fet ulls grossos durant molt de temps i es permetia l'ús d'Holanda per anomenar l'estat i holandès com a gentilici. Fins i tot Holanda s'usava com a marca comercial de cara al turisme. Però des del 2020 aquest ús ha estat prohibit en qualsevol registre formal. Des d'aleshores l'estat es diu simplement Països Baixos en català, traducció del nom oficial: Nederland, que significa 'terres baixes'. Aquest nom és perquè part de la superfície del país està sota el nivell de la mar. Tant el gentilici com l'idioma es diu neerlandès.
Una confusió similar és la que te a veure amb l'ús d'Anglaterra, Gran Bretanya i Regne Unit.
Com a curiositat, el fet que el color taronja s'associï sempre a Holanda i als Països Baixos en general és pel nom de la dinastia Orange-Nassau, que va ser agafat del Principat d'Orange (en neerlandès oranje 'taronja') i el comtat de Nassau.
