Països que en realitat no tenen el nom que fem servir per anomenar-los

La toponímia és un món apassionant. Darrera d'un nom geogràfic hi ha una combinació de diferents factors històrics i lingüístics.


Sovint el nom propi d'un país agafa diverses formes segons la traducció que se'n faci en altres llengües, com per exemple Catalunya (català), Cataluña (castellà), Catalonia (anglès), Catalogne (francès) o Katalonien (alemany). Però a vegades el nom que fem servir per identificar un país és totalment diferent del que fan servir els seus habitants.

Alemanya: Deutschland

Els alemanys anomenen el seu país Deutschland, que deriva de diutisciu land, que significa en català 'terres alemanyes', però en alemany seria literalment 'terra de la gent' o 'terra del poble'. Oficialment el nom és Bundesrepublik Deutschland (República Federal d'Alemanya). Nosaltres fem servir Alemanya per la tribu germànica dels alamans, que van viure durant l'edat mitjana a la part central i inferior del riu Elba. En anglès, en canvi, fan servir Germany, que ve del llatí Germania, nom que rebia la regió per la nombrosa presència de tribus germàniques.

La Xina: Zhonghua

Si anéssim a la Xina, la immensa majoria dels xinesos quedarien esparverats al saber que al seu país li diem Xina. Durant l'època imperial, es feia servir simplement el nom de la dinastia regnant per anomenar tots els territoris que controlava. Després, davant de la uniformitat cultural es va usar el nom de Zhongguo, que significa 'país central' o 'imperi del mig', i en documents oficials la variant Zhonghua. La primera vegada que trobem documentat aquest terme és al segle IV a.n.e. durant la dinastia Zhou. Aquest és el nom oficial de la Xina des de 1911.

La paraula Xina ve del sànscrit Cina, que deriva del nom de la dinastia Qin, ja que es pronunciava Txin. Els perses el van popularitzar gràcies a la Ruta de la Seda, que connectava comercialment Europa amb l'extrem oriental d'Àsia. Els romans i grecs anomenaven la regió Seres, que significa 'el país d'on ve la seda'. 

El nom de Xina va aparèixer documentat per primera vegada a Europa l'any 1516 als escrits del comerciant portuguès Barbosa. Abans, al segle XIII, el famós explorador Marco Polo feia servir el nom de Catay, que té el seu origen en el poble dels kitans, avantpassats dels mongols que van fundar al nord de la Xina la dinastia Liao a finals del segle X.

Egipte: Misr

El nom actual d'Egipte ve de l'àrab i és Misr, que apareix diverses vegades a l'Alcorà i que tradicionalment ha significat 'metròpoli', 'civilització' i 'país'. Per als egipcis antics la seva terra es deia kemet (la terra negra, referint-se a la terra conreable per les inundacions del Nil que agafava un aspecte fosc pel llim, una mena de fang que hi quedava quan les aigües tornaven al curs habitual i que optimitzaven la seva productivitat). Per contra, el desert es deia desheret (la terra roja). A ells mateixos es deien remet-en-kemet (el poble de la terra negra). 

El nom català Egipte ve del llatí Aegyptus, que ve del grec Aigyptos, que deriva de Hikuptah, nom original de la ciutat de Memfis (Memfis ve també del grec). 

Finlàndia: Suomi

El nom que fan servir els finesos per al seu país és Suomi, que té un origen incert. La teoria més acceptada diu que deriva de žemē, una paraula molt antiga que significaria 'terra'. La forma Finlàndia prové de finn, un mot germànic que identificava als caçadors nòmades en oposició als ramaders sedentaris, i land, que vol dir 'terra'. 

Grècia: El·lada / Hel·làs

El nom modern per a Grècia és Ελλάδα (El·lada), oficialmente Ἑλλάς (Hel·làs). L'origen es troba en Ἕλαδε (Hél·lade), autodenominació dels grecs antics, i el gentilici seria hel·lens. Aquestes tribus, que coneixem principalment com a aqueus, eolis, jonis i doris, s'autoanomenaven així en honor a Hel·len, heroi mític considerat avantpassat de tots els grecs. Els romans feien servir Graecia, nom que va passar del llatí a la nostra llengua en la forma de Grècia.

Groenlàndia: Kalaallit Nunaat

El nom que fem servir nosaltres ve de la paraula danesa Grønland, que significa 'terra verda'. Qui va anomenar així el gèlid país va ser el viking Eric el Roig l'any 982 quan va arribar a les seves costes. Tot i que de terra verda Groenlàndia en va escassa, sembla que Eric el Roig va fer servir aquesta denominació per atraure colons a la zona. Els natius anomenen Kalaallit Nunaat el seu país, que significa 'terra dels kalaallits', nom de la principal tribu.

Hongria: Magyarorszag

El nom oficial d'Hongria és Magyarország, relacionat amb la tribu dels magiars, avantpassats dels hongaresos. El seu significat és 'terra dels descendents de Magor', considerat mitològicament el pare de la tribu, que a més era germà d'Hunor, ancestre principal dels huns. Aquesta llegenda és del segle XIII i intenta lligar l'origen dels hongaresos amb el dels huns, que van aterrir l'Imperi Romà i part d'Europa especialment a la primera part del segle V. En canvi, Hongria prové de onogur, una paraula turca que significa 'deu gents' o 'deu fletxes'. Es creu que la raó és una aliança que hi va haver entre 7 tribus magiars i 3 de turques.

L'Índia: Bhārat

El nom de l'Índia és en realitat Bhārat, en honor a un rei llegendari. La nostra forma Índia prové del nom del riu Indus, que va ser frontera entre l'imperi d'Alexandre el Gran i la resta de l'Àsia. Indus ve del persa hindu, que significa 'riu'.

El Japó: Nippon

Els japonesos fan servir Nippon, que significa 'sol naixent'. En la parla quotidiana es fa servir també Nihon amb el mateix significat. El nom de Japó ens ve del cantonès Yaht-Bun, una variant xinesa que es parla en zones com Hong Kong i Macau. La seva pronúncia seria similar a iapun i significa 'origen del dia'. Durant la part final de l'edat mitjana i durant l'edat moderna els europeus feien servir Cipango, que prové del xinés mandarí i significa 'regne de l'origen del sol'.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies