Curiositats sobre les aranyes

Si et fan por les aranyes, no continuïs llegint.


❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Les aranyes són artròpodes que pertanyen a l'ordre Araneae. Són invertebrats amb vuit potes i un cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l'abdomen. A més, tenen quelícers, uns ullals que fan servir per mossegar i fins i tot injectar verí a les seves preses. Acostumen a tenir 6 o 8 ulls, encara que unes poques espècies en tenen només 2, i se sap d'una espècie concreta (Sinopoda scurion), que no té cap ull pel fet de viure en completa foscor a les coves de Laos.

Les aranyes produeixen seda que utilitzen per construir teranyines, per caçar i criar. La majoria de les aranyes són carnívores i s'alimenten d'insectes i altres petits animals. Mentre que algunes espècies cacen fent servir la teranyina, d'altres ho fan tirant-se directament a sobre de les preses. Com que no tenen antenes, els seus sentits més desenvolupats són el tacte i l'olfacte, encara que algunes espècies destaquen per la seva vista.

Hi ha més de 46.000 espècies d'aranyes conegudes i es troben a tots els continents excepte l'Antàrtida. Solen ser animals solitaris que només es reuneixen per copular. Algunes aranyes són verinoses, però només unes poques espècies representen un risc significatiu per als humans. Les aranyes pertanyen a la classe dels aràcnids, que inclou els escorpins, els àcars i els opilions.

En el cas dels opilions, és fàcil confondre'ls amb aranyes, però no ho són pas. Les principals diferències són que els opilions no tenen quelícers (no produeixen verí), no tenen un cos dividit en dues parts i no poden fabricar seda per construir teranyines.

Les aranyes són importants per al medi ambient perquè ajuden a controlar les poblacions d'insectes. També són una font considerable d'aliment per a altres animals, com ocells, ratpenats i serps. 

Vegem com són les aranyes més fàcils de trobar a casa nostra i després quedarem amb un pam de boca amb espècies més exòtiques. 


ARANYES CASOLANES


ARANYA DE POTES LLARGUES

L'aranya de potes llargues (Pholcus phalangioides) és una petita aranya que es troba a tot el món. Té un cos petit (1-2 mm) i llargues potes (10-15 mm). El cos és de color marró clar o gris i les potes són de color clar o fosc. L'aranya de potes llargues viu en llocs foscos i humits, com sostres, soterranis i caixes. Li agrada teixir xarxes irregulars en llocs alts i s'alimenta principalment de mosquits, mosques i formigues.

L'aranya de potes llargues és molt comuna i no és perillosa per als humans. La seva picada és indolora i no causa efectes secundaris. 


ARANYA DOMÈSTICA

L'aranya domèstica (Tegenaria domestica) és una espècie d'aranya que és nativa d'Europa, però que ara es troba a tot el món. És una aranya una mica grossa, amb un cos de 2 a 3 cm de longitud. El cos és de color marró clar o gris i té taques blanques. Les potes són llargues i primes. L'aranya domèstica viu en llocs foscos i secs, com sostres, soterranis i calaixos. Les seves xarxes tenen forma de llençol. S'alimenta d'insectes petits, com mosquits, mosques i formigues.

L'aranya domèstica no és perillosa per als humans. La seva picada és indolora i no causa efectes secundaris.


ARANYA DE LES PARETS

L'aranya de les parets (Oecobius navus) és una petita aranya que es troba a tot el món. Té un cos de 2 o 3 mil·límetres de longitud i és de color marró clar. Les potes són de color clar o fosc amb anells. Aquesta aranya viu en llocs foscos i humits i teix les seves xarxes planes en esquerdes i forats de les parets o espais similars. S'alimenta, com la majoria d'aranyes casolanes, de mosquits, mosques i formigues.

L'aranya de les parets tampoc és perillosa per als humans. La seva picada és indolora.


ARANYA SALTADORA

Les aranyes saltadores pertanyen a la família Salticidae. Hi ha més de 6.000 espècies que es poden trobar als boscos, camps, zones urbanes i cases rurals. Són la família d'aranyes més gran. La seva mida sol ser de pocs mil·límetres, tot i que alguna espècie supera els dos centímetres, i tenen vuit ulls, els dos centrals més grossos. La seva vista és de les millors del món aràcnid.

No construeixen teranyines, ja que la seva forma de caçar és desplaçant-se ràpidament i fent salts sobre les preses. Però sí que enganxen un fil de seda al punt des d'on salten per si fallen poder tornar enrere amb seguretat. Generalment, mengen mosquits, mosques, formigues i petites bestioles que trobin al seu entorn.


ARANYA TIGRE

L'aranya tigre, aranya vespa o aranya de les flors (Argiope bruennichi), és una aranya grossa que es troba a Europa, Àsia i Àfrica. Té un cos de color marró o negre amb ratlles grogues i blanques. Les femelles són molt més grosses que els mascles i poden mesurar 2 cm de llarg. Les seves xarxes són en forma de roda i les creen en llocs oberts, com prats i jardins. S'alimenta de papallones, abelles, llagostes, mosquits, mosques i formigues.

L'aranya tigre no és perillosa per als humans. Tot i que la seva picada és dolorosa, no és mortal. Pot provocar inflamació, calfreds, sudoració, nàusees i febre.


ARANYES EXÒTIQUES 


TARÀNTULA

Les taràntules són aranyes grosses i peludes que es troben en tot el món. Pertanyen a la família Theraphosidae, que inclou més de 1.000 espècies. Les taràntules són carnívores i s'alimenten principalment d'insectes, petits mamífers i altres artròpodes. La mida pot variar segons l’espècie. La longitud del cos pot estar entre 2 i 10 cm sense comptar les potes.

Les taràntules són verinoses, però la majoria de les mossegades no són mortals per als humans. El verí de la taràntula pot causar dolor, inflamació i febre, i en casos rars pot causar reaccions al·lèrgiques greus.

Les taràntules passen molt de temps als seus caus, que solen revestir amb seda. Aquesta seda els serveix per percebre les vibracions de l'exterior, en especial de possibles preses que passin a prop, i també de protecció davant de depredadors. 

La seda que produeixen també la fan servir per embolicar els ous i protegir-los i per enganxar les cries i portar-les de forma més segura fins que sàpiguen cuidar-se soles. A més, en superfícies relliscoses, usen la seda per guanyar adherència i desplaçar-se més fàcilment. No són de fer teranyines gaire complicades ni en forma de xarxa. La seva manera de caçar consisteix en esperar pacients, tirar-se a sobre de la presa i immobilitzar-la amb el seu verí.

A mesura que una taràntula creix necessita mudar la pell o, millor dit, l'exoesquelet. El primer que fan és deixar de menjar i després s'amaguen al seu cau que queda tancat amb terra. Aleshores, es posen boca amunt i durant hores lluiten per desprendre's de la seva vella pell.


TARÀNTULA GOLIAT

La taràntula Goliat (Theraphosa blondi) és la més grossa del món. Pot pesar més de 100 grams i tenir una longitud de 30 cm amb les potes incloses. És nativa de la selva amazònica d'Amèrica del Sud, incloent-hi Brasil, Guyana, Surinam, Veneçuela i la Guyana Francesa. Es troba al terra de la selva, on excava caus profunds. Aquestes aranyes són depredadores nocturnes i s'alimenten d'insectes, petits mamífers i aus. Teixeixen teranyines grans i fortes per atrapar les seves preses. Els seus ullals poden arribar als 2,5 cm de llarg. Injecta un verí amb una potent neurotoxina paralitzant. Sovint envaeix altres caus per menjar-se els seus residents. Pot ser molt agressiva i quan s'empipa emet un so en forma de xiulet. 

L'aranya Goliat no és perillosa per als humans. La seva picada és dolorosa, però no mortal. Els símptomes inclouen dolor, inflamació, nàusees i vòmits. En casos rars, la picada pot provocar problemes respiratoris.


ARANYA CAÇADORA GEGANT

L'aranya caçadora gegant (Heteropoda maxima) té un cos més petit que la taràntula Goliat, però amb les seves potes pot arribar a una longitud similar d'uns 30 cm. Viu a les coves de Laos i va ser descoberta l'any 2001. El color del cos sol ser marró grogós amb bandes a les potes. S'alimenta d'insectes, petits mamífers i altres aranyes. Persegueix les seves preses en comptes d'intentar atrapar-les amb la seva teranyina. Les femelles devoren els mascles després de la còpula. La seva picada pot ser dolorosa en humans, però no causa mals majors.


PATU DIGUA

L'aranya més petita del món és la Patu digua i es troba a la selva tropical de Colòmbia. Els mascles adults mesuren només 0,4 mm de longitud i les femelles 0,6 mm. Sol tenir taques vermelles i negres. La Patu digua és tan petita que és difícil de veure a ull nu i fins i tot és difícil de fotografiar aconseguint imatges clares. Les femelles fan teranyines petites i circulars per atrapar petits insectes. Els mascles són més petits que les femelles i no fan teranyines. Aquesta és una aranya inofensiva per als humans.


ARANYA DE SYDNEY

L'aranya de Sydney (Atrax robustus) també és coneguda com a aranya de tela d'embut per la forma de túnel dels seus nius. El seu hàbitat és la regió de Sydney, a Austràlia. La mida de les femelles sol ser entre 6 i 7 cm de longitud i dels mascles entre 3 i 4 cm. Aquestes aranyes acostumen a tenir un color negre blavós molt relluent i, en alguns casos, marró també tirant a brillant. 

L'aranya de Sydney s'alimenta d'escarabats, paneroles, insectes, papallones i en ocasions petites granotes i sargantanes. Generalment, es troben en zones humides, sota roques, troncs o als forats de l'escorça dels arbres. 

Es considera una de les aranyes més perilloses per a l'ésser humà. Pot causar malalties greus i la mort si la mossegada no es tracta. Els símptomes físics poden incloure secreció abundant de saliva, contraccions musculars, dificultat per respirar, desorientació i confusió fins a arribar a la inconsciència.


VIUDA NEGRA

Les viudes negres es troben a tot el món, però són més comunes a les regions càlides i temperades. Hi ha més de 30 espècies, però les més comunes són la viuda negra del nord (Latrodectus variolus), la viuda negra del sud (Latrodectus mactans) i la viuda negra occidental (Latrodectus hesperus). La viuda negra acostuma a tenir un cos de color negre brillant amb taques vermelles, taronges, blanques o grogues molt característiques. 

Les viudes negres solen habitar les zones càlides i seques dels Estats Units, Mèxic, Àfrica, Àsia i Europa. Viuen en espais foscos, sota terra i roques, i als soterranis, garatges i magatzems de residències humanes. El seu cos pot mesurar entre 3 i 13 mm de longitud. Les femelles són més grosses que els mascles. El seu aliment consisteix sobretot en insectes de tota mena, escarabats i erugues. Després de la còpula, les femelles es mengen els mascles, cosa que aporta els nutrients necessaris per assegurar el benestar de la mare i de les cries. Mentre que alguns mascles són capaços d'escapar-ne a temps, en d'altres es veu com el mascle es tira directament a sobre dels ullals de la femella acceptant el seu destí.

Les aranyes viudes negres no són agressives per als humans i només picaran si se senten amenaçades. La mossegada produeix dolor muscular, nàusees i problemes respiratoris, però la major part de les persones que reben una mossegada no pateixen greus conseqüències. La mossegada sí que pot ser mortal entre els més petits, els més grans i els malalts.


ARANYA DE LA CORONA ESPINOSA

L'aranya de la corona espinosa (Gasteracantha cancriformis) també és coneguda com a aranya de la corona de ferro, aranya fornera o aranya soldat. Té un cos de color vermell, blanc, taronja o groc. L'abdomen té una forma de corona i té una sèrie de puntes al voltant del perímetre. L'aranya fa 1 cm de diàmetre i és molt abundant a Amèrica Central.

L'aranya de la corona espinosa es troba en una varietat d'hàbitats, incloent-hi boscos, camps i jardins. Teix una tela en forma de cúpula entre les branques d'arbres i arbustos. S'amaga a la part inferior de la tela durant el dia i surt a caçar a la nit. S'alimenta d'insectes, com mosques, mosquits i escarabats. No es considera perillosa per als humans, tot i que la seva mossegada causa una forta irritació. Només pica si se sent amenaçada.


ARANYA SEGELL

L'aranya segell (Cyclocosmia) es pot trobar a Amèrica del Nord, Amèrica Central i al sud-est asiàtic. Té una longitud aproximada d'1 cm i té l'abdomen amb la forma característica d'un segell antic o d'una moneda. Sol viure en caus petits verticals que folra de seda i on s'amaga per capturar les seves preses. Hi pot construir una mena de porta o coberta i usar les vibracions de la seda per detectar la presència d'altres animalons. També pot fer servir el seu dur abdomen per tancar el cau si se sent amenaçada. La seva picada per als humans és només com la d'una vespa. No és perillosa i acostuma a ser força tranquil·la.


ARANYA ENVOLTANT

L'aranya envoltant (Dolophones) es troba a Austràlia, als boscos, matolls i prats. Fa entre 1 i 2 cm i té un cos marró amb taques clares. Les potes són llargues i primes i també són de color marró. Rep el seu nom per la seva capacitat d'aplanar el cos i envoltar les branques dels arbres per camuflar-se. És una caçadora nocturna. Durant el dia, s'amaga entre les branques dels arbres i a la nit surt a caçar insectes, com mosques, mosquits i formigues. La seva mossegada en humans pot provocar dolor i inflamació, però no es considera perillosa.


ARANYA MIRALL

L'aranya mirall (Thwaitesia argentiopunctata) és una aranya petita, d'uns 4 o 5 mm, que es troba principalment al sud-est asiàtic i Austràlia, encara que recentment se n'han trobat espècimens en altres països. Té un color claret i està coberta de plaques de guanina, un àcid nucleic considerat una base nitrogenada púrica, com si fossin lluentons o mirallets. Quan se sent atacada, amenaçada o estressada, aleshores les plaques de guanina s'expandeixen. Tot i que és una espècia poc estudiada, se sap que fa teranyines molt rodones, que menja petits insectes i que la seva picada no representa un perill per als humans.


ARANYA DE LES BANYES LLARGUES

L'aranya de les banyes llargues (Macracantha arcuata) és originària del sud-est d'Àsia. És una aranya amb un cos que fa entre 5 i 8 mm de llarg. El seu cos és de color marró fosc o negre amb abdomen vermell, taronja o blanc amb taques fosques. A més, compta amb dues espines llargues i corbes característiques.

L'aranya de les banyes llargues construeix les seves teranyines en forma de cúpula. Aquestes teranyines es troben normalment en arbustos o arbres i amb elles caça principalment insectes. La seva picada acostuma a provocar només dolor i inflamació.


ARANYA D'AIGUA

L'aranya d'aigua (Argyroneta aquatica) és l'única aranya que pot viure totalment sota l'aigua. S'ha trobat a Europa, Àsia i Amèrica del Nord, i és petita, amb una longitud corporal d'entre 8 i 15 mil·límetres. Sol ser de color marró.

L'aranya d'aigua viu en aigües dolces, com rius, llacs i estanys. Construeix nius sota l'aigua fets d'una tela fina que s'enganxa a les plantes aquàtiques. Els nius contenen bombolles d'aire que l'aranya respira i que va substituint amb d'altres que capta a la superfície. Aquestes bombolles també serveixen per protegir els ous. S'alimenta d'insectes aquàtics atrapant les seves preses amb la seva teranyina. La seva picada pot provocar dolor i inflamació.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La Guerra dels Segadors

La romanització de Catalunya

Els cavallers medievals

Com es va unificar Alemanya?

Els grecs