La civilització de la vall de l'Indus
Entre el 2300 i el 1700 a.n.e. va sorgir al llarg del riu Indus la primera gran civilització asiàtica (fora de la regió de Mesopotàmia). Aquesta cultura de ciutats sense muralles i una escriptura indesxifrable encara avui dia sorprèn tothom amb els seus misteris.
Les ciutats solien tenir una ciutadella emmurallada que en teoria contenia els principals edificis religiosos, administratius i de govern. Fora de la ciutadella els barris s'agrupaven de forma ordenada i precisa, amb cases fetes de maons cuits, pous comuns i un sistema de clavegueram. Molts habitatges tenien dos pisos, amb pati interior i un terrat pla. Les portes i finestres estaven orientades per maximitzar la ventilació i evitar la calor directa. Cada barri de la ciutat estava destinat a un ofici concret i les avingudes estaven plenes de botigues. La manca de desordre indica un govern central regulador i els usos dels barris ens mostra que la població podia viure amb estabilitat i en bones condicions. La diferent mida de les cases podria indicar una millor posició econòmica d'algunes famílies, però no s'aprecia en cap ciutat res que indiqui una extrema riquesa ni una extrema pobresa.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
 |
| Civilització de la vall de l'Indus |
Tant el seu origen com el seu final són debatuts entre experts de la història i l'arqueologia. Però una cosa és clara: el seu desenvolupament és comparable al de l'antic Egipte i Sumer.
A partir de petites comunitats agrícoles establertes a les vores de l'Indus i els seus afluents, es va crear una societat urbana i rica sense precedent en aquesta zona d'Àsia. La seva capital, Harappa, s'estenia sobre 150 hectàrees i es creu que va acollir més de 20.000 habitants. És possible que les relacions culturals i comercials amb els pobles de Mesopotàmia fos la causa d'aquesta transformació. El riu Indus va ser testimoni d'una civilització tècnicament avançada amb ciutats que dominaven un territori molt extens.
Coneixem unes 1.400 aldees i nuclis urbans petits i mitja dotzena de ciutats importants. A la ciutat de Mohenjo Daro, la segona en rellevància, s'hi ha trobat les restes d'una piscina que coneixem com a Gran Bany i que servia com a bany públic, el primer exemple antic d'aquesta mena. Amb dues escales, una a cada extrem, es creu que també es feia servir en rituals religiosos de purificació. Banyar-s'hi tenia l'objectiu de netejar-se també en sentit espiritual.
 |
| Harappa Font |
 |
| Gran Bany a Mohenjo Daro Font |
 |
| Un carrer de la ciutat d'Harappa (IA) |
Altres ciutats importants van ser Rakhigarhi, Ganeriwala, Dholavira i Lothal. En elles s'ha trobat ceràmica elaborada, tècniques avançades de l'ús de l'aigua, segells, arquitectura monumental i planificació urbanística. En el cas de Lothal, a més, destacava per tenir connexió directa amb les rutes marítimes per mitjà d'un canal entre el riu Sabarmati i la mar; per això podia funcionar com a port. Hi havia un moll de 240 metres de llarg i un espigó que el protegia.
La metal·lúrgia era avançada i incloïa bronze, coure, plom, estany i diversos aliatges, així com or. A més, hi havia un sistema oficial de pesos i mesures. Per altra banda, se sap que les inundacions periòdiques del riu Indus eren controlades i usades per a benefici propi.
 |
| Ceràmica Font |
Els camperols vivien als afores en petits pobles i s'encarregaven de proveir aliments a les ciutats. S'han trobat magatzems i graners construïts en fileres amb un bon sistema de ventilació, on s'acumulava el sobrant per a èpoques de mancança o per comerciar. Sabem, segons les proves arqueològiques, que entre Harappa i Mesopotàmia hi havia relacions comercials pels volts del 2000 a.n.e. Els productes d'intercanvi acostumaven a ser sobretot petits objectes de luxe, i es feia servir carros tirats per bous que transportaven mercaderies i persones. També es van construir petites embarcacions per al comerç interior al llarg del riu Indus.
Pel que fa a la forma de govern, no en sabem res. Deduïm que havia de ser fort i centralitzat, però no s'han trobat edificis destinats a aquesta tasca ni tampoc de caràcter religiós. Només coneixem els cementiris d'Harappa i no hi ha tombes que semblin ser de persones riques o dirigents. Tampoc coneixem gaire cosa de la religió, tot i que s'han descobert estatuetes de ceràmica que representen animals, especialment bous, símbols fàl·lics i figures femenines amb els òrgans sexuals ressaltats.
 |
| Estatueta femenina Font |
La civilització de la vall de l'Indus ens ha deixat més de mil segells de diferents mides amb símbols i signes en forma d'escriptura que no s'han desxifrat. La inscripció més llarga tan sols conté una trentena de caràcters, cosa que dificulta la seva interpretació. No sabem tampoc quina llengua parlaven, encara que s'especula amb un idioma de la família dravídica originada a la regió d'Elam i portada a l'Indus en alguna migració.
 |
| Segell Font |
En altres zones del subcontinent indi també hi va haver cultures més o menys desenvolupades, però res semblant, ni de bon tros, a la cultura de la vall de l'Indus. Eren petites comunitats agrícoles o assentaments que tenien en comú alguns trets, com la ceràmica o la manera d'enterrar els morts, però sense cap organització complexa ni govern central.
El final de la civilització de l'Indus no va ser ocasionada per una guerra o la conquesta d'un poble estranger. Més aviat sembla que alguna mena de canvi sobtat del clima juntament amb problemes interns hagin estat la raó de la seva decadència i desaparició.
A partir del 1900 a.n.e. la població i el comerç van minvar i es va deixar de construir i mantenir infraestructures. Cap al 1700 a.n.e. els centres urbans es van abandonar provocant la fi de la civilització. Aleshores, els aris, un poble de les estepes d'Àsia Central va arribar a la regió. Aquesta nova presència donaria pas a la cultura vèdica, llavor del bramanisme, que en època moderna ha rebut el nom d'hinduisme.
