La civilització de la vall de l'Indus
Entre el 2300 i el 1700 a.n.e. va sorgir al llarg del riu Indus la primera civilització asiàtica (fora de la regió de Mesopotàmia). També coneguda com a civilització Harappa, aquesta cultura de grans ciutats sense muralles i una escriptura indesxifrable encara avui dia sorprèn tothom amb els seus misteris.
 |
Tant el seu origen com el seu final sobtat són debatuts entre experts de la història i l'arqueologia. El seu desenvolupament és comparable al de l'antic Egipte i les civilitzacions mesopotàmiques.
A partir de petites comunitats agrícoles establertes a les vores de l'Indus i els seus afluents, es va crear una societat urbana i rica sense precedent en aquesta zona d'Àsia. La seva capital, Harappa, s'estenia sobre 150 hectàrees. És possible que les relacions culturals i comercials amb els pobles de Mesopotàmia fos la causa d'aquesta transformació. El riu Indus va ser testimoni d'una civilització tècnicament avançada amb ciutats que dominaven un territori molt extens.
 |
| Harappa Font |
Coneixem unes cent ciutats petites i cinc grans metròpolis, entre les quals destaca Harappa. La seva construcció s'efectuava per mitjà de maons cuits, amb carrers empedrats i sistemes de conducció d'aigües residuals, segurament, els primers del món antic. També hi havia pous públics i privats per subministrar aigua als seus residents. Les inundacions periòdiques del riu Indus eren controlades i usades per a benefici propi.
Les ciutats solien tenir una ciutadella emmurallada que contenia els principals edificis administratius i de govern, però no s'hi han trobat temples o palaus. Fora de la ciutadella els barris s'agrupaven de forma ordenada i precisa, amb pous comuns i un sistema de clavegueram. Cada zona de la ciutat estava destinada a un ofici concret i les avingudes estaven vorejades de botigues. La manca de desordre indica un govern central regulador i els usos dels barris ens mostra que la població podia viure amb estabilitat i en bones condicions. Amb tot, la diferent mida de les cases podria indicar una millor posició econòmica d'algunes famílies.
A la ciutat de Mohenjo Daro s'hi ha trobat les restes d'una piscina que coneixem com a Gran Bany i que servia com a bany públic, el primer exemple antic d'aquesta mena. Amb dues escales, una a cada extrem, es creu que també es feia servir en rituals religiosos de purificació. Banyar-s'hi tenia l'objectiu de netejar-se també en sentit espiritual.
 |
| Gran Bany a Mohenjo Daro Font |
Els camperols vivien als afores en petits pobles i s'encarregaven de proveir aliments a les ciutats. S'han trobat magatzems i graners construïts en fileres amb un bon sistema de ventilació, on s'acumulava el sobrant per a èpoques de mancança o per comerciar. Sabem, segons les proves arqueològiques, que entre Harappa i Mesopotàmia hi havia relacions comercials almenys entre el 2300 i el 2000 a.n.e. Els productes d'intercanvi acostumaven a ser sobretot petits objectes de luxe, i es feia servir carros tirats per bous que transportaven mercaderies i persones. També van construir petites embarcacions per a fins similars.
Pel que fa a la forma de govern, no sabem res. Deduïm que havia de ser fort i centralitzat, però no s'han trobat edificis destinats a aquesta tasca ni tampoc de caràcter religiós. Només coneixem els cementiris d'Harappa i no hi ha tombes que semblin ser de persones riques o dirigents. Tampoc coneixem gaire cosa de la religió, tot i que s'han descobert estatuetes de ceràmica que representen animals, especialment bous, símbols fàl·lics i figures femenines amb els òrgans sexuals ressaltats.
 |
| Estatueta femenina Font |
La civilització del riu Indus ens ha deixat més de mil segells de diferents mides amb símbols i signes en forma d'escriptura que no s'han desxifrat. No sabem tampoc quina llengua parlaven, encara que s'especula amb un idioma de la família dravídica originada a la regió Elam i portada a l'Indus per camperols. Sembla que contenia 40 signes per representar síl·labes i algunes paraules completes. La trobem també en ceràmiques, eines de coure i objectes de pedra.
 |
| Segell Font |
El final d'aquesta civilització no va ser ocasionada per una guerra o la conquesta d'un poble estranger. Més aviat sembla que alguna mena de desastre natural o el canvi sobtat del clima hagin estat la raó de la seva desaparició. S'entreveu un gran descens de la població i el comerç cap al 1700 a.n.e., tot i que des del 2000 a.n.e. ja sembla haver-hi una certa decadència. Quan alguns pobles indoeuropeus hi van arribar, la civilització com a tal ja havia deixat d'existir. Amb el temps, aquests nous pobles formarien la cultura vèdica, llavor de l'hinduisme.
