La civilització de la vall de l'Indus

Entre el 2300 i el 1700 a.n.e. va sorgir al llarg del riu Indus la primera civilització asiàtica (fora de la regió de Mesopotàmia). També coneguda com a civilització Harappa, aquesta cultura de grans ciutats sense muralles i una escriptura indesxifrable encara avui dia sorprèn tothom amb els seus misteris.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Regió de la civilització de la vall de l'Indus

Tant el seu origen com el seu final sobtat són debatuts entre experts de la història i l'arqueologia. El seu desenvolupament és comparable al de l'antic Egipte i les civilitzacions mesopotàmiques. 

A partir de petites comunitats agrícoles establertes a les vores de l'Indus i els seus afluents, es va crear una societat urbana i rica sense precedent en aquesta zona d'Àsia. La seva capital, Harappa, s'estenia sobre 150 hectàrees. És possible que les relacions culturals i comercials amb els pobles de Mesopotàmia fos la causa d'aquesta transformació. El riu Indus va ser testimoni d'una civilització tècnicament avançada amb ciutats que dominaven un territori molt extens.

Harappa
Font

Coneixem unes cent ciutats petites i cinc grans metròpolis, entre les quals destaca Harappa. La seva construcció es va efectuar per mitjà de maons cuits, amb carrers empedrats i sistemes de conducció d'aigües residuals, segurament, els primers del món antic. També hi havia pous públics i privats per subministrar aigua als seus residents. Les inundacions periòdiques del riu Indus eren controlades i usades per a benefici propi. 

Les ciutats solien tenir una ciutadella emmurallada que contenia els principals edificis administratius i de govern, però no s'hi han trobat temples o palaus. Fora de la ciutadella els barris s'agrupaven de forma ordenada i precisa, amb pous comuns i un sistema de clavegueram. Cada zona de la ciutat estava destinada a un ofici concret i les avingudes estaven vorejades de botigues. La manca de desordre indica un govern central regulador i els usos dels barris ens mostra que la població podia viure amb estabilitat i en bones condicions. Amb tot, la diferent mida de les cases podria indicar una millor posició econòmica d'algunes famílies. 

A la ciutat de Mohenjo Daro s'hi ha trobat les restes d'una piscina que coneixem com a Gran Bany i que servia com a bany públic, el primer exemple antic d'aquesta mena. Amb dues escales, una a cada extrem, es creu que també es feia servir en rituals religiosos de purificació. Banyar-s'hi tenia l'objectiu de netejar-se també en sentit espiritual.

Gran Bany a Mohenjo Daro
Font

Els camperols vivien als afores en petits pobles i s'encarregaven de proveir aliments a les ciutats. S'han trobat magatzems i graners construïts en fileres amb un bon sistema de ventilació, on s'acumulava el sobrant per a èpoques de mancança o per comerciar. Sabem, segons les proves arqueològiques, que entre Harappa i Mesopotàmia hi havia relacions comercials almenys entre el 2300 i el 2000 a.n.e. Els productes d'intercanvi acostumaven a ser sobretot petits objectes de luxe, i es feia servir carros tirats per bous que transportaven mercaderies i persones. També van construir petites embarcacions per a fins similars.

Pel que fa a la forma de govern, no en sabem res. Deduïm que havia de ser fort i centralitzat, però no s'han trobat edificis destinats a aquesta tasca ni tampoc de caràcter religiós. Només coneixem els cementiris d'Harappa i no hi ha tombes que semblin ser de persones riques o dirigents. Tampoc coneixem gaire cosa de la religió, tot i que s'han descobert estatuetes de ceràmica que representen animals, especialment bous, símbols fàl·lics i figures femenines amb els òrgans sexuals ressaltats. 

Estatueta femenina
Font

Ceràmica
Font

La civilització del riu Indus ens ha deixat més de mil segells de diferents mides amb símbols i signes en forma d'escriptura que no s'han desxifrat. No sabem tampoc quina llengua parlaven, encara que s'especula amb un idioma de la família dravídica originada a la regió Elam i portada a l'Indus per camperols. Sembla que contenia 40 signes per representar síl·labes i algunes paraules completes. La trobem també en ceràmiques, eines de coure i objectes de pedra.

Segell
Font

El final d'aquesta civilització no va ser ocasionada per una guerra o la conquesta d'un poble estranger. Més aviat sembla que alguna mena de desastre natural o el canvi sobtat del clima hagin estat la raó de la seva desaparició. S'entreveu un gran descens de la població i el comerç cap al 1700 a.n.e., tot i que des del 2000 a.n.e. ja sembla haver-hi una certa decadència. Quan alguns pobles indoeuropeus hi van arribar, la civilització com a tal ja havia deixat d'existir. Amb el temps, aquests nous pobles formarien la cultura vèdica, llavor de l'hinduisme.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els gats a l'antic Egipte

Els cavallers medievals

Egipte

La Revolució Industrial

La pedra de Rosetta