El Colosseu de Roma

Imagina desenes de milers de persones aplegades gaudint de la violència, la sang i la mort que ofereixen animals salvatges, combats de guerrers i execucions escabroses de tota mena. Un espectacle que serveix per unir el poble i exhibir poder. I tot això en un sol lloc. Saps a on? Al Colosseu de Roma, el més gran amfiteatre del món clàssic.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides


El 18 de juliol de l'any 64 de la nostra era, els romans van viure un autèntic infern a la capital. Enormes columnes de fum es formaven a l'aire, la calor de l'ambient era cada vegada més intensa i els crits esfereïdors de milers de persones que intentaven salvar-se de les flames sacsejaven la nit. El foc consumia les cases ràpidament convertint-les en cendres i molts buscaven entre el pànic els seus fills, els seus pares i els seus amics. L'incendi que va assolar més de la meitat de Roma seria una de les tragèdies més grans de la seva història. Com a resultat, milers de morts i unes 200.000 persones sense llar.

La mala fama de l'emperador Neró el precedia i de seguida van sorgir rumors que deien que ell havia sigut el culpable de l'incendi. Per contrarestar aquesta acusació, va culpar els cristians, que serien durament perseguits, torturats i executats en públic. 

Roma va ser reconstruïda i restaurada, i acabaria sent més esplendorosa que abans, tot i que trigaria gairebé tres dècades en aconseguir-ho. Neró començaria les primeres obres, però sense donar-hi una gran atenció, ja que estava centrat en una nova dèria personal: la Casa d'Or (Domus Aurea), un impressionant palau que serviria per celebrar festes plenes de disbauxa i fastuosos banquets. Molts creien que a l'emperador li interessava més construir el seu nou palau que reconstruir la capital.

La Casa d'Or ocupava unes 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí. Va ser aixecada amb maó i va decorar-se amb incrustacions d'or, pedres precioses i ivori. Per tal de finançar el capritx, Neró va apujar els impostos a la capital i a les províncies i va confiscar terres que eren propietat d'aristòcrates. Aquesta seria la gota que faria vessar el got. Les conspiracions i revoltes l'abocarien finalment al suïcidi l'any 68.

Després de diversos governants que només durarien uns mesos, les regnes de l'imperi serien agafades per Vespasià. Aquest emperador va retornar les terres als seus legítims propietaris, va abandonar les obres de la Casa d'Or i va ordenar construir un immens amfiteatre dins del complex, on hi havia una llacuna. Així naixia el projecte del Colosseu, enmig de les restes neronianes.

Maqueta de la Roma imperial amb el Colosseu al centre
Font


EL COLOSSEU, UN EDIFICI IMPRESSIONANT

Cap a l'any 70 van començar les obres, que durarien una dècada. Vespasià va morir un any abans de la inauguració del Colosseu, que durant l'època romana es deia Amfiteatre Flavi. En realitat, el nom Colosseu es faria popular a principis de l'edat mitjana

El fill de Vespasià, Titus, es va encarregar de finalitzar el projecte i fer una gran festa inaugural l'any 80. Aquest seria un dels esdeveniments més inoblidables de la història de Roma. La cerimònia va tenir a Titus com a principal protagonista, amb les seves vestimentes imperials púrpures i acompanyat de senadors, alts funcionaris i membres de l'elit romana. Es van organitzar tota mena d'espectacles per a 100 dies, com lluites de gladiadors, caceres d'animals, representacions teatrals i espectacles amb música. 

La construcció del Colosseu va ser una fita arquitectònica de primera. Després d'aconseguir assecar la llacuna, es van col·locar els fonaments de formigó sobre els quals s'aixecaria l'edifici. Per portar la pedra es va construir una carretera especial que anava directa a la pedrera situada a Tívoli, a uns 30 quilòmetres de distància. Fins a 240.000 carros al dia anaven i venien gràcies al treball dels esclaus. Els arquitectes de l'època van haver de fer càlculs matemàtics detallats per a cada centímetre dels arcs, voltes i seients dels espectadors. Així cobraria vida l'enorme obra amb la seva forma el·líptica tan característica.

El Colosseu feia 188 metres de llarg, 156 d'ample i 57 d'alçada. Podia acollir fins a 50.000 persones alhora. Els senadors i les elits romanes gaudien de seients de marbre amb coixins situats a la grada més pròxima a la sorra, ben a prop de la violència i la sang. Les millors vistes eren per a ells. L'emperador també gaudia d'una llotja privilegiada vora l'acció. Les següents fileres eren per als homes de la plebs, i a la part de dalt de tot seien les dones, sempre separades dels homes. En aquests dos casos els seients eren de fusta o pedra sense coixins. Les dones de classe alta també tenien una zona específica per a elles amb més comoditats. Hi havia un sistema de rampes i escales que permetia a la gent arribar al seu lloc. Algunes zones estaven protegides del sol per tendals.

Maqueta del Colosseu amb els voltants
Font

Maqueta del Colosseu
Font


BATALLES NAVALS

Un dels espectacles més curiosos, i del qual poc es parla, era la naumàquia (batalla naval). La primera, però, no es faria al Colosseu, sinó en època de Juli Cèsar. L'any 46 a.n.e., per celebrar els seus triomfs al camp de batalla, va ordenar la construcció d'un llac artificial a prop del riu Tíber per oferir a la ciutadania un combat entre 2.000 soldats i 4.000 remers, tots ells esclaus o presoners de guerra. Hi van participar 22 vaixells reals. 

Les naumàquies tindrien molta acceptació entre els romans i governants posteriors també les organitzarien. A vegades, fins i tot lluitaven pobles enemics, com egipcis i tiris, i d'altres ho feien pobles rivals entre si, com atenencs i perses. La gran quantitat de presoners que aconseguia l'imperi facilitava aquestes tràgiques recreacions. El mateix Neró oferiria almenys dues naumàquies en un amfiteatre de fusta provisional.

La primera batalla naval recreada al Colosseu va ser precisament l'any 80 durant la seva inauguració. L'amfiteatre es va omplir d'aigua i es van dissenyar vaixells que eren rèpliques a menor escala dels reals. Gairebé no suraven ni podien maniobrar ni hi cabien més de tres o quatre, però el que importava de veritat era l'enfrontament a mort a sobre de les naus. Evidentment, en aquestes recreacions els "actors" morien de veritat. Les emocions estaven garantides per a un públic que frisava per veure sang i fetge.

Com s'omplia d'aigua el Colosseu? Es creu que per mitjà de canals que arribaven a l'amfiteatre per sota. El sistema usat devia ser molt eficaç, ja que se sap que les següents exhibicions es feien al cap de poc temps. Però les naumàquies al Colosseu tenien els dies comptats. Es creu que només se'n va fer una més durant el govern de Domicià, el fill i successor de Titus, mentre que de naumàquies a l'aire lliure se'n farien unes poques més. 

Durant el segon segle de la nostra era, per guanyar comoditat i accés directe a la sorra, es van construir passadissos subterranis, a més de gàbies per als animals i habitacions per als gladiadors. Així que ja no es podia omplir el Colosseu d'aigua amb els canals. També desapareixerien les naumàquies a l'aire lliure, segurament perquè el públic preferia la violència dels gladiadors i bèsties salvatges, ja que era més crua, permetia fer apostes i es podia gaudir de forma més propera, en un espai més recollit. 

Il·lustració d'una naumàquia al Colosseu


LLUITES ENTRE ANIMALS SALVATGES

Tan sols durant els primers 100 dies de vida del Colosseu van morir uns 9.000 animals salvatges abatuts per caçadors professionals o morts en combats entre ells. També es van presenciar nombrosos enfrontaments entre bèsties i esclaus o presoners. Els espectacles amb animals continuarien fins a principis del segle VI.

A vegades tot començava amb una exhibició d'animals exòtics, molts dels quals eren desconeguts per al públic. En alguns casos se'ls havia ensinistrat per fer alguna coreografia o per agenollar-se davant de l'emperador. Quan es tractava de combats, s'intentava que fossin igualats i dramàtics. Es podia llençar a la sorra un bou i un elefant o un tigre i un lleó. A vegades eren grups d'animals d'una mateixa espècie o una barreja. Una vegada es van reunir 100 lleons, 100 lleopards i 100 ossos. En el cas de grups grans, els caçadors s'encarregaven d'acabar la festa de la forma més violenta possible. 

Es creu que prop d'un milió d'animals van morir a la sorra del Colosseu durant l'època romana.

La reacció dels animals no era sempre l'esperada. Alguns s'espantaven pel xivarri de les grades o es mostraven febles per culpa del captiveri. D'altres es negaven directament a sortir a la sorra. En aquests casos, se'ls punxava per esverar-los o es maltractava les cries davant d'ells. Així acabaven sortint totalment esvalotats cap a una mort que tard o d'hora els arribaria. 

Amb el temps, les massacres d'animals de l'amfiteatre van provocar que algunes espècies estiguessin al caire de l'extinció al nord d'Àfrica. Així que, en comptes de matar-los de forma massiva, es va optar per crear exhibicions de piruetes i acrobàcies molt perilloses davant d'ells. També es posaria de moda fer sortir a la sorra delinqüents condemnats a mort despullats per ser devorats per les feres. D'aquestes maneres uns mateixos animals servien per a diversos espectacles. 

Il·lustració d'un espectacle d'animals salvatges al Colosseu, amb la llotja de l'emperador al fons


COMBATS DE GLADIADORS

La lluita de gladiadors era sens dubte el moment més esperat per al públic. Causava una enorme fascinació veure combats sanguinaris plens de violència i sang entre gerrers que no temien perdre la vida. En primer lloc, els gladiadors feien una desfilada per la sorra, després comprovaven l'estat de les armes i tot seguit començaven a lluitar. 

La gent embogida no deixava de cridar mil coses referents a com anava el combat, demanant la mort d'algú mig abatut o pregant perquè se'l perdoni la vida. La intensitat de les emocions era enorme.

Els combats podien ser només entre dos gladiadors o entre diversos, a vegades formant bàndols o lluitant tots contra tots. Els morts eren retirats amb un ganxo especial i arrossegats fins a una porta que conduïa a un espai ombriu i fúnebre. Allà es trobaven les restes sangonoses de molts cadàvers humans i animals. Les restes humanes eren posteriorment cremades o llençades a una fosa comuna, mentre que les bèsties eren esquarterades per vendre la seva carn a la plebs, que solia menjar-la.

Es calcula que uns 400.000 gladiadors van lluitar al Colosseu durant l'època romana.

Els gladiadors es van convertir en guerrers totalment professionals entrenats en escoles. Alguns es van fer molt famosos per les seves victòries fins al punt d'aconseguir la llibertat. Tot i que la majoria dels gladiadors solien ser originalment esclaus o presoners de guerra, alguns es van introduir en aquest món de forma voluntària per pagar deutes familiars o assolir fama i riquesa. Fins i tot en algunes èpoques es va permetre la lluita entre gladiadores. 

Il·lustració d'una lluita de gladiadors al Colosseu
Font: Canva


ALTRES USOS DEL COLOSSEU

Amb l'arribada del cristianisme com a religió oficial de l'imperi, els espectacles del Colosseu van ser durament criticats. La nova fe era incompatible amb el fet de recrear-se en la violència, almenys en aquell moment, així que a principis del segle V es van prohibir les lluites entre gladiadors i esdeveniments similars. Les caceres d'animals aguantarien un segle més. Aleshores, què passaria amb l'enorme amfiteatre?

En primer lloc, el Colosseu es va convertir en un espai més de la ciutat, una mena de plaça emmurallada oberta a tothom. A la sorra hi havia paradetes de mercaders que venien els seus productes i a les grades botigues, magatzems, tavernes, etc. Tot es va adaptar per a un ús públic que generés beneficis. Amb el temps, com que l'amfiteatre era propietat del monestir de Santa Maria Nuova, es va decidir construir-hi una petita església. Curiosament, també hi va haver un cementiri on segles enrere s'havien torturat i executat centenars de fidels de la fe cristiana. 

Al segle IX dos terratrèmols van ensorrar part de l'edifici i en algun moment imprecís l'església va ser enderrocada, tot i que no se'n sap exactament els motius. Sí se sap que al segle XIII la família noble dels Frangipani va comprar el recinte a l'Església, que passava per un mal moment i necessitava diners. Els Frangipani van convertir el Colosseu en la seva fortalesa privada. Però el 1312 el retornarien a l'Església.

L'any 1349 un altre terratrèmol va malmetre l'estructura del Colosseu. Moltes de les pedres despreses serien recuperades i usades en la construcció de palaus, hospitals i altres edificis, com la Basílica de Sant Pere. No només l'amfiteatre s'havia convertit en una pedrera, sinó també en un abocador de deixalles i en un refugi de gent pobre i problemàtica. Així passarien els segles fins que a partir del 1744 el lloc va ser declarat sagrat. Es va prohibir treure més pedra i es va expulsar els captaires i criminals que hi habitaven.

Al segle XIX es van engegar diverses campanyes per protegir i restaurar el Colosseu. Quan el 1870 Roma es va convertir en capital del Regne d'Itàlia, el recinte va passar a mans de l'estat. Durant l'època feixista (1922-1943), es va reurbanitzar la zona prenent la desafortunada decisió de fer desaparèixer la font Meta Sudans, que datava del primer segle. I després de la Segona Guerra Mundial el Colosseu es va convertir en un actiu de l'economia italiana. El 1990 seria inclòs en la Llista del Patrimoni de la Humanitat. Encara avui dia és el monument més important de Roma i el més visitat.

Vista actual del Colosseu
Font: Canva

El Colosseu actual per dins
Font: Canva



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies