Introducció a la història d'Àsia
El continent asiàtic el podem dividir en quatre grans regions geogràfiques que ens ajudaran a entendre millor la seva història: el Pròxim Orient, Àsia del Sud, Àsia Central i Àsia Oriental.
 |
Quan pensem en els orígens de la civilització, estem obligats a remuntar-nos a l'antiguitat asiàtica. Des de les primeres ciutats de Mesopotàmia fins a les grans dinasties xineses, passant per les civilitzacions de l’Índia o els imperis de les estepes, Àsia ha estat durant mil·lennis un dels grans motors de la història mundial. Vegem les seves principals regions i potències històriques.
PRÒXIM ORIENT
Pel que fa al Pròxim Orient, a Mesopotàmia, entre els rius Tigris i Eufrates van néixer les primeres ciutats fa uns 5.000 anys, a més d'innovacions decisives com l’escriptura cuneïforme, l’administració estatal o les primeres lleis escrites. La seva història antiga la pots trobar amb tot detall a l'edat antiga.
ÀSIA DEL SUD
A la regió d'Àsia del Sud, durant el tercer mil·lenni a.n.e., hi va néixer la civilització de la vall de l'Indus, la primera tècnicament avançada i urbana. A partir d'aquí, després de la seva decadència i fi, alguns pobles indoeuropeus que van arribar a la zona van crear la cultura vèdica. Així es crearien les bases de l'hinduisme amb els Vedes, un conjunt de textos sagrats molt antics. Mentrestant, la regió continuava dividida en diferents entitats polítiques sovint enfrontades entre si.
Al segle VI a.n.e. Siddharta Gautama va crear el budisme i Mahavira va crear el jainisme. El budisme va tenir molt d'èxit i es va estendre al Tibet, Sri Lanka i al sud-est asiàtic. Amb tot, l'hinduisme s'acabaria imposant amb el temps com a principal religió de l'Índia fins al dia d'avui.
Tant els perses com Alexandre el Gran van dominar algunes zones de la vall de l'Indus en les seves respectives èpoques. Després de la mort d'Alexandre i la fragmentació del seu imperi, el líder Txandragupta Màuria (322-297 a.n.e.) es convertiria en el primer governant capaç d'unificar la major part de l'Índia.
Del segle IV al VI de la nostra era, la dinastia Gupta va formar un nou imperi que ajudaria a consolidar les principals característiques de l'hinduisme. Però la invasió dels huns blancs i un munt de problemes interns l'acabarien dissolent, i l'Índia tornaria a dividir-se en un bon grapat de regnes i principats.
L'extrem sud de l'Índia va mantenir-se aïllada del nord, raó per la qual va adquirir característiques diferents. Mentre que al nord van predominar les llengües indoàries (una branca de les indoeuropees) com el sànscrit (la llengua clàssica dels textos hinduistes), l'hindi o l'urdú, al sud predominaven les llengües dravídiques com el tàmil, famosa per la seva literatura durant el Període Sangam. Les cultures i sistemes polítics del sud van influenciar moltes regions de les actuals Myanmar, Tailàndia, Laos, Vietnam, Filipines, Malàisia i Indonèsia.
Amb l'arribada de l'islam, els musulmans van conquerir zones de l'oest i del nord i van establir el Sultanat de Delhi (1206-1526), que va poder resistir l'embat dels mongols. Una minoria militar governava la resta de la població hinduista. Però el sultanat va ser conquerit i substituït per l'Imperi Mogol. Els mogols eren descendents dels mongols, que van adoptar l'islam com a religió, tot i que els sobirans tenien una forta influència persa. De fet, mogol és una deformació persa de mongol. L'Imperi Mogol duraria estable fins al 1707, quan va entrar en decadència fins que els britànics hi van imposar el seu colonialisme i govern que duraria fins al 1947, any en què començaria el procés d'independència indi gràcies a l'empenta de Mahatma Gandhi. L'Índia quedaria unida, sobretot per la religió, i es crearia un nou estat a la regió que havia sigut el bressol de la civilització de la vall de l'Indus: Pakistan, de religió musulmana.
ÀSIA ORIENTAL
A l'Àsia Oriental, els xinesos van ser la primera civilització rellevant de caràcter urbà. A finals del tercer mil·lenni a.n.e. hi va sorgir la dinastia Xia, la primera dinastia xinesa de la història segons la tradició. Més endavant, gràcies a la Ruta de la Seda, una xarxa de rutes comercials que unia Àsia Oriental amb Europa, la Xina va estendre durant segles la seva cultura per moltes zones del continent asiàtic i molts dels seus productes innovadors van arribar als europeus. Les successives dinasties van ser principalment de l'ètnia xinesa han, tot i que en algunes èpoques s'imposaven algunes dinasties no xineses.
Al segle XIII de la nostra era, per exemple, els xinesos van estar dominats pels mongols, però quan l'Imperi Mongol es va desintegrar, la Xina va tornar a ser protagonista amb la dinastia Ming. Des de llavors, es mantindria com el gran centre econòmic i cultural de bona part d'Àsia, juntament amb l'Índia.
ÀSIA CENTRAL
Àsia Central va estar habitada per diferents tribus nòmades o seminòmades durant molt de temps. Els perses i Alexandre el Gran van tenir imperis que sotmetien algunes d'aquestes tribus. Temps després, les estepes centrals van ser colonitzades pels mongols, que crearien al segle XII de la nostra era un imperi sota el líder Genguis Khan. Aquest imperi dominaria bona part d'Àsia i algunes zones d'Europa de l'Est. Després de la seva desintegració, els xinesos de la dinastia Ming tindrien una influència enorme a la regió, igual que les dinasties següents, fins que la Xina va topar amb els russos, que des del segle XVI havien iniciat la conquesta de Sibèria. Totes dues forces encara avui dia són les principals del continent asiàtic, amb el permís del Japó, que també és una potència de primer ordre.
COLONIALISME EUROPEU I PRESENT
Cal esmentar que durant l’edat moderna l’expansió marítima europea va alterar profundament les xarxes comercials tradicionals de l'Àsia i, amb el temps, moltes regions asiàtiques van quedar sota influència o domini colonial europeu. Imperis com el britànic, el francès o l’holandès van controlar grans territoris del continent entre els segles XVIII i XX. Malgrat aquest període de dominació colonial, Àsia continuaria sent un espai clau en la història del món. Al segle XX, molts països asiàtics van iniciar processos d’independència i transformació política. Alguns d’ells, com l'Índia, Xina, Japó o Corea del Sud, s’han convertit avui en grans potències econòmiques i demogràfiques, tot i que alhora han d'afrontar nombrosos reptes dins les seves societats.
En definitiva, la història d’Àsia és extraordinàriament rica i diversa. És la història de les primeres ciutats, de grans imperis i de rutes comercials que connectaven tot un continent. També és la història de cultures mil·lenàries que han deixat una empremta profunda en la civilització humana. Comprendre-la és essencial per entendre el passat, i també el present, del nostre món.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
