Introducció a la història d'Àsia
El continent asiàtic el podem dividir en tres grans regions geogràfiques que ens ajudaran a entendre millor la seva història: el Pròxim Orient, Àsia del Sud, Àsia Central i Àsia Oriental.
 |
Pel que fa al Pròxim Orient, bressol de la civilització urbana, la seva història va estar lligada a la d'Europa, raó per la qual aquesta regió comparteix les seves mateixes divisions històriques.
A la regió d'Àsia del Sud, durant el tercer mil·lenni a.n.e., hi va néixer la civilització de la vall de l'Indus, la primera en importància. Va ser la primera tècnicament avançada i urbana. A partir d'aquí, després de la seva decadència i fi, alguns pobles indoeuropeus que van arribar a la zona van crear la cultura vèdica. Així es van crear les bases de l'hinduisme amb les vedes, un conjunt de textos sagrats molt antics. Mentrestant, la regió continuava dividida en diferents entitats polítiques sovint enfrontades entre si.
Al segle VI a.n.e. Siddharta Gautama va crear el budisme i Mahavira va crear el jainisme. El budisme va tenir molt d'èxit i es va estendre al Tibet, Sri Lanka i al sud-est asiàtic. Amb tot, l'hinduisme s'acabaria imposant amb el temps com a principal religió fins al dia d'avui.
Tant els perses com Alexandre el Gran van dominar algunes zones de la vall de l'Indus en les seves èpoques. Després de la mort d'Alexandre i la fragmentació del seu imperi, el líder Txandragupta Mauria es convertiria en el primer governant capaç d'unificar la major part de l'Índia. El seu net, Axoka, repartiria l'imperi entre diversos familiars, mentre que algunes zones guanyarien la independència. L'Índia tornava a quedar dividida en diferents estats.
Del segle IV al VI, la dinastia Gupta va formar un imperi que ajudaria a consolidar les principals característiques de l'hinduisme, que mantenia el sistema de castes que dividia la societat en grups socials inflexibles segons l'origen familiar. Els huns el van dissoldre i l'Índia tornaria a dividir-se en un bon grapat de regnes i principats.
El sud de l'Índia va mantenir-se aïllada del nord en moltes èpoques, raó per la qual va adquirir característiques diferents, per exemple, en la llengua. Mentre que al nord van predominar les llengües indoàries (una branca de les indoeuropees) com el sànscrit (la llengua clàssica dels textos hinduistes), l'hindi o l'urdú, al sud predominaven les llengües dravídiques com el tàmil, el telugu, el kanarès i el malaiàlam. Les cultures i sistemes polítics del sud van influenciar moltes regions de les actuals Myanmar, Tailàndia, Laos, Vietnam, Filipines, Malàisia o Indonèsia. Pel que fa a la raça, les ètnies del nord de l'Índia també eren d'orígens diferents a les del sud.
Amb l'arribada de l'islam, els musulmans van conquerir zones de l'oest i del nord i van establir el Sultanat de Delhi (1206-1526), que va poder resistir l'embat dels mongols. Una minoria militar governava la resta de la població hinduista. Però el sultanat va ser conquerit i substituït per l'Imperi Mogol. Els mogols eren descendents dels mongols, que van adoptar l'islam com a religió, tot i que els sobirans tenien una forta influència persa. De fet, mogol és una deformació persa de mongol. L'Imperi Mogol duraria estable fins al 1707, quan va entrar en decadència fins que els britànics hi van imposar el seu colonialisme i govern que duraria fins al 1947, any en què començaria el procés d'independència indi gràcies a l'empenta de Mahatma Gandhi. L'Índia quedaria unida, sobretot per la religió, i es crearia un nou estat a la regió que va ser el bressol de la civilització de la vall de l'Indus: Pakistan, de religió musulmana.
A l'Àsia Oriental, els xinesos van ser la primera civilització rellevant de caràcter urbà. A finals del tercer mil·lenni a.n.e. hi va sorgir la dinastia Xia, la primera dinastia xinesa de la història. Més endavant, gràcies a la Ruta de la Seda, una xarxa de rutes comercials que unia Àsia Oriental amb Europa, la Xina va estendre durant segles la seva cultura per moltes zones del continent asiàtic i molts dels seus productes innovadors van arribar als europeus. Les successives dinasties van ser principalment de l'ètnia xinesa han, tot i que en algunes èpoques s'imposaven algunes dinasties no xineses d'origen.
Al segle XIII de la nostra era, els xinesos van estar dominats pels mongols, però quan l'Imperi Mongol es va desintegrar, la Xina va tornar a ser protagonista amb la dinastia Ming. Des de llavors, es mantindria com el principal centre econòmic i cultural de bona part d'Àsia.
Àsia Central, en canvi, primer va estar habitada per alguns pobles que van migrar al continent europeu i que, juntament amb altres de la mateixa família lingüística, però de diferent origen geogràfic, van donar lloc a la majoria de les civilitzacions i nacions posteriors d'Europa. Entre aquestes hi ha els celtes, els grecs, els romans, els germànics o els eslaus. Aquests pobles els coneixem com a pobles indoeuropeus. D'altres van quedar establerts a Mesopotàmia o l'Índia.
Després de les migracions indoeuropees, la regió d'Àsia Central va quedar habitada per diferents tribus nòmades o seminòmades durant molt de temps. Els perses i Alexandre el Gran van tenir imperis que sotmetien algunes d'aquestes tribus. Temps després, les estepes centrals van ser colonitzades pels mongols, que crearien al segle XII de la nostra era un imperi sota el líder Genguis Khan. Aquest imperi dominaria bona part d'Àsia i algunes zones d'Europa de l'Est. Després de la seva desintegració, els xinesos de la dinastia Ming tindrien una influència enorme a la regió, igual que les dinasties següents, fins que la Xina va topar amb els russos, que des del segle XVI havien iniciat la conquesta de Sibèria. Totes dues forces encara avui dia són les principals del continent asiàtic, amb el permís del Japó, que també és una potència de primer ordre.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
