Coses curioses sobre l'esvàstica

Una esvàstica és una creu amb els braços doblats en angle recte, ja sigui cap a la dreta o cap a l'esquerra (卐). El mot esvàstica ve de la llengua sagrada de l'hinduisme, el sànscrit, i significa 'benestar'. Tot i que per a l'hinduisme, budisme i jainisme (totes tres tradicions religioses de l'Índia) és un símbol positiu molt antic i plenament present avui, el seu ús és remunta fins al començament de la història. També se l'anomena creu gammada per causa de la semblança dels seus braços amb la lletra grega gamma.

No se sap l'origen del disseny, però l'esvàstica la trobem en monedes mesopotàmiques, en gerros i roba de l'antiga Grècia i en mosaics romans. També era un símbol usat per algunes tribus celtes. 

Ceràmica grega del segle VIII a.n.e. amb esvàstiques

Antic mosaic romà
Font



Ceràmica celtibera trobada a Numància amb un dibuix d'una esvàstica, datada del segle II a.n.e.
Font



Durant l'adulteració del cristianisme primitiu, l'esvàstica es va infiltrar en la iconografia religiosa d'esglésies i monestirs. A més a més, aquest símbol ha aparegut en diverses cultures natives d'Amèrica, com la maia i l'asteca, a la seva regió central, i la navaha, al nord.

Esvàstica en un mosaic d'una església bizantina
Font





El lligam més conegut de l'esvàstica, però, és amb les religions de l'Índia esmentades al principi. En aquest país es pot veure a tot arreu: als temples, a l'entrada de les cases, als negocis i centres comercials, tallada o gravada en monuments i fins i tot dibuixada als caps dels més devots com a símbol de bona sort. 

Temple hindú
Font



Per als jainistes, els quatre braços col·locats en el sentit de les agulles del rellotge representen els quatre possibles llocs de renaixement: el món animal o vegetal, l'infern, la terra i el món espiritual. Els budistes, en canvi, relacionen aquest símbol amb les petjades de Buda. En el cas dels hinduistes, representa el sol i la seva energia radiant. Però quan es troba en el sentit horari simbolitza l'energia creativa, mentre que en el sentit antihorari significa involució.

L'ESVÀSTICA AL MÓN OCCIDENTAL

A principis del segle XX, l'esvàstica estava de moda a occident, on era vista com a un símbol de fortuna. Es feia servir en publicitat i en el disseny de tot tipus de productes. 

Equip femení d'hoquei Fernie Swastikas (Canadà, 1922)


Per exemple, tant Coca-cola com els Boy Scouts dels Estats Units la van usar plenament. També va ser adoptada per algunes unitats militars durant la Primera Guerra Mundial. Però als anys 30 la cosa va canviar.

EL VIATGE DE L'ESVÀSTICA CAP A L'ODI

En la dècada de 1870, Heinrich Shliemann havia descobert les restes de Troia, on havia trobat 1.800 exemples d'esvàstiques. El seu col·lega, Emile-Louis Burnouf, havia interpretat que pertanyia a un antic poble poderós i misteriós: els aris. Segons l'escriptor francès Arthur de Gobineau, els aris eren els principals avantpassats dels indoeuropeus i raça mestra de la humanitat. Aquesta idea es va començar a escampar en alguns sectors. En realitat, però, el terme ari va ser usat com una autodenominació dels pobles indoiranians antics, que són una branca important dels indoeuropeus que es van establir en zones de les actuals Índia, Iran, Iraq, Afganistan o Pakistan, entre d'altres. El terme original, que ve de l'idioma sànscrit, feia referència a la cultura, la religió i la llengua, no a la raça. Però molts pseudohistoriadors de base nacionalista van manipular el concepte.

Alguns acadèmics van veure similituds entre l'alemany i el sànscrit. A més, en restes arqueològiques trobades en territori alemany hi havien aparegut esvàstiques. Tot plegat va fer que la idea forassenyada que els alemanys eren descendents purs dels aris guanyés pes en la ment dels més fanàtics. Una raça primigènia perfecta i els alemanys com a principals representants. Què podia anar malament?

L'any 1920, aquesta creu es va convertir en l'emblema oficial del partit nazi, i en 1935 en la bandera nacional d'Alemanya, dins d'un cercle blanc i amb un fons vermell.

Bandera del partit nazi
Font



I així l'esvàstica va ser de cop i volta un símbol d'odi al món occidental, i tota la gent que la feia servir fins aleshores la va fer desaparèixer de les seves vides. Actualment, a Alemanya està totalment prohibida aquesta mena de creu, a més de la salutació hitleriana, l'himne del Partit Nazi i l'ús o distribució de símbols i cançons nazis.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Introducció a l'edat moderna

Hammurabi de Babilònia

El castellà a Catalunya al llarg del temps

Introducció a l'edat mitjana

Els egipcis