Els indis d'Amèrica del Nord

Abans de l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord, centenars de pobles habitaven els seus turons, les seves immenses planes i les valls més inhòspites. La seva vida passava en total harmonia amb la natura, fins que l'home blanc ho va sotragar tot.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Els pobles indígenes nord-americans estaven formats per grans famílies que formaven tribus amb lligams entre si que es perdien en la memòria de la història. De costa a costa, tots tenien trets similars i, alhora, importants diferències que les convertien en cultures riques i amb molta personalitat, tot i que sense els avanços dels maies, mexiques o inques.

Cada grup va adoptar el seu propi estil de vida segons els recursos i l'entorn on vivien. Van desenvolupar les eines i els estris necessaris per a les exigències del seu hàbitat. Les cases es construïen amb els materials de la zona, amb dissenys adients al clima local. L'adaptació a la natura que els envoltava era completa.

A Amèrica del Nord hi havia diferents famílies lingüístiques i cadascuna d'elles amb els seus idiomes i dialectes. En alguns casos, també hi trobem llengües aïllades o que encara no s'han pogut identificar, sobretot a la costa oest i a zones del golf de Mèxic. 

No posseïen cap sistema d'escriptura, no centralitzaven el poder i no tenien esperit imperialista. La ramaderia no estava gaire desenvolupada i pràcticament no podem parlar de ciutats, sinó de poblats de diferents mides. A vegades, podien ser tribus nòmades en una àmplia regió i, d'altres, més sedentaris si trobaven un lloc amb recursos per a una llarga temporada, potser per a diverses generacions. 

A l'hora d'anomenar aquestes tribus, els problemes no són pocs. Generalment, les coneixem pel nom que van fer popular els invasors europeus, que podia ser un nom que rebien d'una tribu veïna o senzillament que s'inventaven els colons. Poques vegades el nom popular correspon amb l'autodenominació pròpia, tot i que, si fem una recerca a Viquipèdia, per exemple, en alguns casos hi podem trobar-la. 

Per parlar d'aquests pobles faré servir normalment els noms populars, que he intentat adaptar més o menys a la nostra llengua (ch>tx, sh>x, y>i, j de jaleo>h) i amb el plural segons la nostra ortografia. Alguns us sonaran de les pel·lícules o del nom de ciutats i estats d'avui dia. Les tribus menys conegudes no estan adaptades al català a internet, per tant, si les voleu buscar a la Viquipèdia, haureu de fer servir l'ortografia anglesa o castellana.

Mapa de les regions culturals d'Amèrica del Nord.
Regions culturals 

Mapa de les principals tribus d'Amèrica del Nord.
Principals famílies lingüístiques, tribus i llengües aïllades 

Anem a veure quines eren les principals regions d'Amèrica del Nord, les principals famílies lingüístiques que hi habitaven i com es deien les tribus.

Exemple:

Àrtica > regió cultural en negreta
Algonquins > família lingüística amb fons gris


REGIONS, LLENGÜES I POBLES

A la regió Àrtica i Subàrtica, l'agricultura era impossible i els estius molt curts. La supervivència depenia de la caça de rens, ants i foques, a més de la pesca, fins i tot de balenes. Aquestes tribus eren nòmades i vivien en dues menes de cases. A la regió oest, eren circulars i arrodonides i quedaven sota el nivell del terra, recobertes amb pells i herba. A la regió est, les estructures es feien amb fusta i ossos de balena, recobertes amb pells. A l'extrem més al nord, a l'Àrtic, les cases es feien amb blocs de gel o neu compacta, que coneixem com a iglús, on vivien els inuit i els iupik, tots ells també anomenats esquimals, de la família lingüística esquimoaleutiana. Amb tot, la casa tradicional i més representativa durant els períodes més freds va consistir en una edificació de pedra i torba, a vegades amb un sostre en forma de volta i una estructura d'ossos de balena, ullals de morsa o fusta que havien trobat a la mar anant a la deriva.

Família inuit 

A les regió Subàrtica i Nord-est, les tribus que hi habitaven pertanyien sobretot a tres grans famílies lingüístiques. Per una banda, hi havia els algonquins: nehethawes (o crees), mahicans (o mohicans), odawes (o ottawes), maliseets, lenapes (o delawares), massatxusets, ojibwes (o txippewes), iliniweks (o illinois), niitsitapii (o blackfoot), etc. Els xeienes i els arapahos, que eren algonquins, acabarien poblant algunes zones de les Grans Planes, més al sud. 

També hi havia els iroquesos: mohawks, onondagues, oneides, caiugues, seneques, tuscarogues, etc. Els txeroquis, també iroquesos, quedarien assentats a la regió del Sud-est. Aquests eren sobretot seminòmades i caçadors, i les seves tribus podien tenir una mida important. 

Per acabar, hi havia la família linguistica de na-dené o atapascans: txipewians, beavers, ingaliks, dogribs, etc. Els navahos i apatxes, també d'aquesta família, se'n van separar i van poblar zones del Sud-oest. A la costa del Pacífic també hi havia poblats d'algunes tribus molt petites d'aquestes llengües, gairebé simples clans familiars.


Retrat d'un ojibwa de 1835

Dona xeiene de 1930

Cap mohakw de 1785 amb una gran petxina blanca, peça ritual important per als iroquesos

Dona apatxe de finals del segle XIX

A la regió de les Grans Planes vivien sobretot els de la família lingüística dels siouan (o sioux): dakotes, crows, hidatses, mandans, tutelos, iowes, missouris, etc. I també els pobles de llengua caddo: pawnees, witxites, tawakonis, kitxais, etc. La majoria de tribus eren nòmades per causa de la caça del bisó; n'hi havia milions. Els seus trets culturals són els més famosos: llargues lligadures de plomes, tipis (les famoses cases còniques portàtils fetes amb teles i pells d'animals), pipes cerimonials, vestits de cuir, etc. Però la majoria de pobles indígenes nord-americans vestien diferent, vivien en cases diferents i tenien trets culturals diferents.

Consell de guerra siouan de 1850, amb els tipis al darrere

El Sud-est estava habitat principalment pels muskogis: kaskinampos, txickasaws, koasatis, alabames, txoctaws, creeks, iamasis, cusabos, seminoles, etc. Bona part d'aquest territori estava format per boscos de pins en aquella època. Els indígenes vivien de la caça i la pesca en un clima suau i humit. També cultivaven blat, carabassa i gira-sol. La majoria eren sedentaris, amb estructures socials complexes. Alguns poblats eren d'una mida considerable en comparació a altres regions. També trobem alguna llengua aïllada parlada pels atakapes i txitimatxes a la costa del golf de Mèxic i a Florida.


Menawa, un líder creek, a principis del segle XIX

Guerrers timucues, cap a mitjans del segle XVI

A l'Altiplà i petits territoris de la costa del Pacífic hi vivien els salix: xuswaps, cowitxans, okinagans, twanes, txealis, wenatxis, tunahes, flatheads, etc. Era típic menjar salmons dels rius que baixaven de les muntanyes i arrels i tubèrculs. Els poblats estaven formats principalment de cases rodones enfonsades al terra durant l'hivern i cabanyes la resta de l'any. 

Dona cowitxan de 1913

A la regió de Califòrnia, i en general a tota la costa del Pacífic, ens hi trobem amb petitíssimes famílies lingüístiques poc conegudes representades en tribus com els iuroks, pomos, maidus, miwoks i wintuns, entre d'altres. Al sud de la regió, hi trobem tribus amb noms imposats, en aquest cas, pels castellans, com diegueños, luiseños i gabrielinos. Eren noms derivats de les missions establertes amb l'objectiu de cristianitzar-los. Malgrat els diferents orígens d'aquests pobles, l'abundància de recursos va ocasionar una manera de viure molt semblant entre ells. L'agricultura estava força desenvolupada i eren capaços de pescar morses i dofins, entre d'altres. Els pobles de Califòrnia van viure pràcticament igual fins al 1850, quan va començar la febre de l'or i milers de colons hi van anar esperançats i embogits.

Maidus amb europeus a mitjans del segle XIX

Iurok amb una canoa a principis del segle XX

En canvi, a la Gran Conca i zones del Sud-oest hi havia els pobles uto-asteques: comanxes, xoxonis, bannocks, paviostos, utes, paiutes, txemehuevis, pimes, papagos, opates, nevomes, iaquis, tarahumares, contxos, tepehuanes, txitximeques, etc. Podien viure en muntanyes, canons o terres àrides. La caça i la recol·lecció de fruits silvestres eren la principal font d'aliment. Quan més al sud, més perill de trobar-se animals salvatges com pumes, linxs i nombroses serps verinoses. Aquestes tribus comerciaven sovint amb Mesoamèrica i abans de l'arribada dels europeus havien desenvolupat algunes cultures interessants, com la mogollon, hohokam, anasazi. Totes elles extintes quan l'home blanc va trepitjar aquelles terres.

Líder comanxe de l'any 1872

Família de tepehuanes del 1893

Nena ute de finals del segle XIX

CONCLUSIÓ

La varietat cultural i lingüística que hi havia a Amèrica del Nord abans de l'arribada dels colons era impressionant. Hi havia entre cinc i sis milions de natius repartits en una infinitat de tribus. L'any 1900, en canvi, només en quedaven uns 300.000 vius. Moltes de les tribus van ser exterminades pels europeus, sobretot pels estatunidencs. D'altres van ser absorbides culturalment o recloses en reserves fins al dia d'avui.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies