Els indis d'Amèrica del Nord

Abans de l'arribada dels europeus a Amèrica del Nord, centenars de pobles habitaven els seus turons, les seves immenses planes i les valls més inhòspites. La seva vida passava en total harmonia amb la natura, fins que l'home blanc ho va sotragar tot.

Els pobles indígenes nord-americans estaven formats per grans famílies que formaven tribus amb lligams entre si que es perdien en la memòria de la història. De costa a cosa, tots tenien trets similars i, alhora, importants diferències que les convertia en cultures riques i amb molta personalitat, tot i que sense els avanços dels maies, mexiques o inques.

Cada grup va adoptar el seu propi estil de vida segons els recursos i l'entorn on vivien. Van desenvolupar les eines i els estris necessaris per a les exigències del seu hàbitat. Les cases es construïen amb els materials de la zona, amb dissenys adients al clima local. L'adaptació a la natura que els envoltava era completa.

A Amèrica del Nord hi havia diferents famílies lingüístiques i cadascuna d'elles amb els seus idiomes i dialectes. En alguns casos, també hi trobem llengües aïllades o que encara no s'han pogut identificar, sobretot a la costa oest i a zones del golf de Mèxic. 

No posseïen cap sistema d'escriptura, no centralitzaven el poder i no tenien esperit imperialista. La ramaderia no estava gaire desenvolupada i pràcticament no podem parlar de ciutats, sinó de poblats de diferents mides. A vegades, podien ser tribus nòmades en una àmplia regió i, d'altres, més sedentaris si trobaven un lloc amb recursos per a una llarga temporada, potser per a diverses generacions. 

A l'hora d'anomenar aquestes tribus, els problemes no són pocs. Generalment, les coneixem pel nom que van fer popular els invasors europeus, que podia ser un nom que rebien d'una tribu veïna o senzillament que s'inventaven els colons. Poques vegades el nom popular correspon amb l'autodenominació pròpia, tot i que si fem una recerca a Viquipèdia, per exemple, en alguns casos hi podem trobar-la. 

Per parlar d'aquests pobles faré servir normalment els noms populars, que he intentat adaptar més o menys a la nostra llengua (ch>tx, sh>x, y>i, j de jaleo>h) i amb el plural segons la nostra ortografia. Alguns us sonaran de les pel·lícules o del nom de ciutats i estats d'avui dia. Les tribus menys conegudes no estan adaptades al català a internet, per tant, si les voleu buscar a la Viquipèdia, haureu de fer servir l'ortografia anglesa o castellana. 

Grans regions cultures d'Amèrica del Nord

Principals tribus nord-americanes per famílies lingüístiques durant la presència europea. En negre estan les tribus de petits grups idiomàtics o amb llengues no gaire clares. No estan, ni de bon tros, totes les tribus que eren.






REGIONS, LLENGÜES I POBLES

Anem a veure quines eren les principals regions d'Amèrica del Nord, les principals famílies lingüístiques que hi habitaven i com es deien les tribus.

A la regió Àrtica i Subàrtica, l'agricultura era impossible i els estius molt curts. La supervivència depenia de la caça de rens, ants i foques, a més de la pesca, fins i tot de balenes. Aquestes tribus eren nòmades i vivien en dues menes de cases. A la regió oest, eren circulars i arrodonides i quedaven sota el nivell del terra, recobertes amb pells i herba. A la regió est, les estructures es feien amb fusta i ossos de balena, recobertes amb pells. A l'extrem més al nord, a l'Àrtic, les cases es feien amb blocs de gel o neu compacta, que coneixem com a iglús, on vivien els inuits i els iupiks, tots ells també anomenats esquimals, de la família lingüística esquimoaleutiana.

Família inuit 



A les regió Subàrtica i Nord-est, les tribus que hi habitaven pertanyien sobretot a tres grans famílies lingüístiques. Per una banda, hi havia els algonquins: nehethawes (o crees), mahicans (o mohicans), odawes (o ottawes), maliseets, lenapes (o delawares), massatxusets, ojibwes (o txippewes), iliniweks (o illinois), niitsitapii (o blackfoot), etc. Els xeienes i els arapahos acabarien poblant algunes zones de les Grans Planes, més al sud. També hi havia els iroquesos: mohawks, onondagues, oneides, caiugues, seneques, tuscarogues, etc. Els txeroquis quedarien assentats a la regió del Sud-est. Aquests eren sobretot seminòmades i caçadors, i les seves tribus podien tenir una mida important. Per acabar, hi havia la família linguistica de na-dené o atapascans: txipewians, beavers, ingaliks, dogribs, etc. Els navahos i apatxes se'n van separar i van poblar zones del Sud-oest. A la costa del Pacífic també hi havia poblats d'algunes tribus molt petites d'aquestes llengües, gairebé simples clans familiars.

Retrat d'un ojibwa de 1835

Dona xeiene de 1930

Cap mohakw de 1785 amb una gran petxina blanca, peça ritual important per als iroquesos

Dona apatxe de finals del segle XIX

A la regió de les Grans Planes vivien sobretot els de la família lingüística dels siouan (o sioux): dakotes, crows, hidatses, mandans, tutelos, iowes, missouris, etc. I també els pobles de llengua caddo: pawnees, witxites, tawakonis, kitxais, etc. La majoria de tribus eren nòmades per causa de la caça del bisó; n'hi havia milions. Els seus trets culturals són els més famosos: llargues lligadures de plomes, tipis (les famoses cases còniques portàtils fetes amb teles i pells d'animals), pipes cerimonials, vestits de cuir, etc. Però la majoria de pobles indígenes nord-americans vestien diferent, vivien en cases diferents i tenien trets culturals diferents.

Consell de guerra siouan de 1850, amb els tipis al darrere







El Sud-est estava habitat principalment pels muskogis: kaskinampos, txickasaws, koasatis, alabames, txoctaws, creeks, iamasis, cusabos, seminoles, etc. Bona part d'aquest territori estava format per boscos de pins en aquella època. Els indígenes vivien de la caça i la pesca en un clima suau i humit. També cultivaven blat, carabassa i gira-sol. La majoria eren sedentaris, amb estructures socials complexes. Alguns poblats eren d'una mida considerable en comparació a altres regions. També hi trobem alguna llengua aïllada parlada pels atakapes i txitimatxes a la costa del golf de Mèxic i a Florida, com els timucues, ais, caluses, i tekestes.

Menawa, un líder creek, a principis del segle XIX

Guerrers timucues, cap a mitjans del segle XVI

A l'Altiplà i petits territoris de la costa del Pacífic, a la regió Nord-Oest, hi vivien els salix: xuswaps, cowitxans, okinagans, twanes, txealis, wenatxis, tunahes, flatheads, etc. Era típic menjar salmons dels rius que baixaven de les muntanyes i arrels i tubèrculs. Els poblats estaven formats principalment de cases rodones enfonsades al terra durant l'hivern i cabanyes la resta de l'any. 

Dona cowitxan de 1913

A la regió de Califòrnia, i en general a tota la costa del Pacífic, ens hi trobem amb petitíssimes famílies lingüístiques poc conegudes representades en tribus com els iuroks, pomos, maidus, miwoks i wintuns, entre d'altres. Al sud de la regió, hi trobem tribus amb noms imposats, en aquest cas, pels castellans, com diegueños, luiseños i gabrielinos. Eren noms derivats de les missions establertes amb l'objectiu de cristianitzar-los. Malgrat els diferents orígens d'aquests pobles, l'abundància de recursos va ocasionar una manera de viure molt semblant entre ells. L'agricultura estava força desenvolupada i eren capaços de pescar morses i dofins, entre d'altres. Els pobles de Califòrnia van viure pràcticament igual fins al 1850, quan va començar la febre de l'or i milers de colons hi van anar esperançats i embogits.

Maidus amb europeus a mitjans del segle XIX

Iurok amb una canoa a principis del segle XX



En canvi, a la Gran Conca i zones del Sud-oest hi havia els pobles uto-asteques: comanxes, xoxonis, bannocks, paviostos, utes, paiutes, txemehuevis, pimes, papagos, opates, nevomes, iaquis, tarahumares, contxos, tepehuanes, txitximeques, etc. Podien viure en muntanyes, canons o terres àrides. La caça i la recol·lecció de fruits silvestres eren la principal font d'aliment. Quan més al sud, més perill de trobar-se animals salvatges com pumes, linxs i nombroses serps verinoses. Aquestes tribus comerciaven sovint amb Mesoamèrica i abans de l'arribada dels europeus havien desenvolupat algunes cultures interessants, com la mogollon, hohokam, anasazi. Totes elles extintes quan l'home blanc va trepitjar aquelles terres.

Líder comanxe de l'any 1872

Família de tepehuanes del 1893

Nena ute de finals del segle XIX

CONCLUSIÓ

La varietat cultural i lingüística que hi havia a Amèrica del Nord era impressionant. Entre cinc i sis milions de persones repartides en una infinitat de tribus. Moltes d'elles van ser exterminades pels europeus, sobretot pels estatunidencs. D'altres, van ser recloses en reserves fins al dia d'avui.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La independència dels Estats Units

Introducció a l'edat mitjana

Els grecs

Els egipcis

Quins van ser els primers documents escrits en català?