Els hurrites

Després de voltar per diferents zones al nord de la conca mesopotàmica a finals del tercer mil·lenni a.n.e., els hurrites es van assentar principalment a les vores del riu Khabur, un afluent de l'Eufrates, i entre el Khabur i el Tigris. Des d'allà, aquest poble va consolidar el seu poder fins a rivalitzar amb els hitites, assiris i egipcis.



El mot hurrita sembla derivar de l'accadi hurri, que denota la seva procedència (matí o est) des del punt de vista accadi. Fins ara no s’han trobat fonts natives per a la història d'aquest poble. El que sabem es basa principalment en fonts assíries, hitites i egípcies, així com inscripcions de llocs propers a Síria. Sovint ni tan sols és possible establir la sincronia entre els governants de diferents regnes i ciutats hurrites, i encara menys donar dates absolutes.

En canvi, tenim molta informació tècnica sobre l'agricultura i el paisatge agrícola de la regió, que va des de la tipologia de camps i cultius, fins a la forma i extensió d'aquestes parcel·les de cultiu.

La llengua hurrita pertanyia al grup lingüístic hurro-urartià, avui dia extingit. Tot i això, es creu que una elit minoritària de llengua indoeuropea els governava. Ha quedat el rastre d'alguns d'aquests noms, però sembla que aquesta elit acabaria també parlant hurrita. De totes maneres, els hurrites viurien immersos en la llengua accàdia, que era durant aquells segles la llengua franca de Mesopotàmia, parlada per assiris i babilonis en les seves respectives variants. La llengua hurrita l'escrivien en cuneïforme, com la resta de llengues de l'entorn.


Un lleó de coure amb una tauleta de pedra que conté el text hurrita més antic que es coneix, de finals del tercer mil·lenni a.n.e., trobada a Urkesh.
Font


Tauleta amb una inscripció en accadi dedicada al déu Nergal i feta per un tal Atalshen, rei hurrita d'Urkesh i Nawar, vora l'any 2000 a.n.e.
Font


Pel que sembla, diferents ciutats hurrites al voltant del riu Khabur es van unir sota una única dinastia governada per una elit indoeuropea. Això va passar després del col·lapse de Babilònia a causa del saqueig hitita de Mursilis I en 1595 a.n.e., i la invasió posterior dels casites, que hi fundarien aleshores una nova dinastia. A més, la debilitat dels reis assiris del moment i les lluites internes dels hitites van crear un buit de poder al nord de Mesopotàmia. Tot plegat va tenir com a conseqüència la creació del Regne de Mitanni (terme segurament nadiu), que seria des de finals del segle XVI a.n.e. el centre hurrita per excel·lència. Amb tot, hi ha qui defensa l'existència de Mitanni des del segle XVII a.n.e., potser no amb tanta força, però sí com una entitat plenament formada.

Els historiadors han estat capaços de reconstruir l’ordre en què van governar els reis de Mitanni, però, malauradament, les dates i la durada dels seus regnats encara són una incògnita. A diferència de tots els seus contemporanis del Pròxim Orient, sembla que els hurrites mai no van escriure llistes de reis de les seves dinasties, o almenys fins ara no se n'han descobert.

En la seva millor època, el límit occidental de Mitanni s’estenia fins a la mar Mediterrània, i incloïa ciutats i regnes menors tan importants com Alep, i a més va reclamar Ugarit i Cadeix en diversos moments, cosa que els va posar en conflicte amb els egipcis i els hitites.

El regne de Mitanni també va ser anomenat Maryannu o Nahrin pels egipcis, Hurri pels hitites i Hanigalbat o Hani-Rabbat pels assiris. Els diferents noms semblen haver-se referit al mateix regne i es van usar indistintament, igual que Mitanni.

Tot i que les fronteres irregulars no eren res extraordinari per al Pròxim Orient de l’edat del bronze, les fronteres de Mitanni eren encara menys concretes, i això ha portat a alguns historiadors a defensar que Mitanni era una confederació d’estats i regnes hurrites molt descentralitzat. La manca d’una frontera clara combinada amb la naturalesa aparentment autònoma de moltes de les ciutats de Mitanni sembla corroborar aquesta teoria.

Per exemple, Nuzi és una de les ciutats hurrites més importants que s’han excavat i estudiat a l’era moderna. Situada a l’actual nord d’Iraq, s'hi han descobert un complex de palaus que cobria aproximadament la meitat de la superfície de la ciutat emmurallada. Tot i això, la veïna Arrapha era més important, perquè feia de capital d'aquest petit regne satèl·lit de Mitanni.

Urkesh va ser una ciutat molt important a la zona hurrita entre els rius Khabur i Tigris. Finalment, però, Washukanni es va consolidar com a capital del Regne de Mitanni. Els hurrites van anar de mica en mica guanyant terreny als assiris, fins que es van posicionar geogràficament entre ells i els hitites. També van consolidar una petita entitat al Llevant, anomenada Kizzuwatna, i més al nord, al curs alt de l'Eufrates, Isuwa.

Representació de soldats hurrites amb armadures d'escames.
Font


Kirta, rei llegendari, és considerat el unificador i fundador de Mitanni. El seu fill Shuttarna I va governar després, però només en tenim un segell reial que s'ha trobat i que l'esmenta. A mitjans del segle XV a.n.e. hi apareix el rei Parsatatar, que va lluitar al costat d'una coalició cananea comandada pel rei de Cadeix contra Tuthmosis III de Egipte a la batalla de Meguidó, la qual és la primera batalla documentada que ens ha arribat fins avui.

Li va seguir Shaushtatar, que va dirigir la seva atenció a Assíria. Un cop saquejada la capital, Assur, se'n va emportar unes portes d'or i plata al seu palau de Washukanni. Després va conquerir algunes ciutats més de la zona i va subjugar el país germà de Kizzuwatna. Sembla que volia estendre el poder de Mitanni més al sud, potser cap a Canaan. No obstant això, gran part del sud de Síria encara es trobava dins l’esfera d’influència egípcia. Anar més al sud equivalia topar amb aquest gegant.

Tal era el panorama que el següent rei, Artatama I, va arriba a una aliança amb Egipte, governada aleshores per Tuthmosis IV, amb una oferta de divisió pacífica de les terres disputades a Síria. Una resolució pacífica d’un vell conflicte podria convertir-se en una aliança política i militar, però els egipcis van sospitar de joc brut i van negar una resposta definitiva durant anys. En un moment determinat, els egipcis van proposar un matrimoni entre Tuthmosis IV i la filla d'Artatama I, Mutemuia, però per motius desconeguts Artatama I va rebutjar l'oferta. Els egipcis van haver de fer set propostes matrimonials consecutives abans que Artatama I finalment l'acceptés. Per tant, Artatama I va ser el pare de la reina "egípcia" Mutemuia i l'avi matern d'Amenhotep III (Amenofis III). 

El successor Shuttarna II, va tenir també bones relacions amb Egipte. La seva filla Kilu-Hepa (Gilukhepa) va ser lliurada a Amenhotep III (Amenofis III) en matrimoni per segellar l'aliança entre les dues cases reials. Durant el regnat de Shuttarna II, el regne de Mitanni va assolir el seu clímax de poder i prosperitat. Des d'Alalakh a l'oest, Mitanni compartia la seva frontera amb Egipte al nord de Síria. El cor del regne era la conca del riu Khabur, on es trobava la capital Washshukanni. Assíria i Arrapha, a l'est, n'eren regnes vassalls.

Ens saltem un rei, Artashshumara (que va dura molt poquet) i arribem a Tushratta. Aquest rei era germà de Kilu-Hepa, que estava casada amb Amenhotep III (Amenofis III). Doncs la seva filla, Tadukhipa, també es va casar amb aquest faraó, i més tard amb el següent, Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom d'Amenofis IV). Per tant, Egipte i Mitanni continuaven tenint bones relacions. Pels volts del 1350 a.n.e., Tushratta va afavorir una revolta de prínceps vassalls dels hitites a la zona fronterera entre Mitanni i Hatti. El jove príncep hitita Subiluliuma (futur rei anomenat Subiluliuma I) va sufocar la revoltar amb el seu exèrcit i va intentar prendre territoris hurrites, però va fracassar. Amb tot, va aconseguir arribar a un pacte amb Artatama II, que governava la part oriental de Mitanni després d'intentar usurpar el tron hurrita i aconseguir el tribut d'Assíria. Així Tushratta es va veure en una situació molt delicada, i més quan Subiluliuma va aprofitar aquesta feblesa per atacar-lo. Van haver-hi diverses batalles fins que els hitites s'hi van imposar i guanyar la majoria de territoris disputats. Tushratta seria assassinat per gent de la cort que no el volia, i Artatama II seria proclamat rei de tot Mitanni, però ja era gran i aviat el succeiria el seu fill Shuttarna III. 

Shuttarna III va ser derrotat pels hitites (amb Subiluliuma I ja com a rei) que donaven suport a Shattiwaza, parent de Tushratta. Per tant, com que el hitites havien ajudat Shattiwaza amb tropes i, a més a més, Subiluliuma I havia entregat la seva filla al nou rei hurrita, Mitanni quedava com a un estat molt condicionat que feia d'escut d'Hatti davant d'Assíria. Però quan Subiluliuma I va morir el suport hitita va desaparèixer. Aleshores, els assiris ho van aprofitar per envair Mitanni, i els hitites van fer la seva part també. Mitanni quedaria dividida en dues parts, una en poder d'Assíria i l'altra en poder d'Hatti.

A partir d'aquesta divisió el poder hurrita no aixecaria mai més el cap. Cap al 1260 a.n.e., un últim intent de rei, Shattuara II, seria derrotat per Salmanassar I d'Assíria. D'aquesta manera Mitanni arribava a la seva completa fi.

Els hurrites va ser absorbits pels assiris i hitites allà on van quedar. La llengua hurrita com a tal va desaparèixer, tot i que una variant, l'urartià, va sobreviure. Aquesta llengua era de la mateixa família del hurrita, i seria la base d'un futur regne, Urartu.

LA SOCIETAT HURRITA

La societat hurrita estava fortament jerarquitzada, tal com es veu en el cas d'Alalakh. Hi havia els hupshu, generalment camperols de zones rurals, i els haniahhe, els pastors. Aquests dos grups esmentats eren de condició humil i tenien una llibertat limitada, perquè estaven sota el ilku, l'obligació d'anar a l'exèrcit si era necessari. Pel que fa al petits artesans, no se sap ben bé on posar-los. En canvi, els ehele eren totalment lliures i pertanyien a una classe alta relacionada amb la cort, amb accés a formació i cultura, com escribes, oficials i grans artesans. Després hi havia els marijannu, la elit guerrera. Aquests soldats posseïen el seu propi armament i de vegades podien ocupar-se en els seus oficis privats. Per últim, el monarca i els seus principals. Segurament la classe sacerdotal formava el seu propi estament, però no en tenim gaire informació.

LA CULTURA HURRITA

Els hurrites treballaven molt bé la ceràmica i la seva terrissa es troba per altres parts de Mesopotàmia i l'oest de l'Eufrates, i era força apreciada a Egipte durant l'Imperi Nou. Les peces de la zona de Khabur es caracteritzen per línies pintades de color vermellós amb un patró i punts triangulars geomètrics, mentre que les peces de Nuzi tenen formes pintades de marró o negre.



Ceràmica hurrita de la zona del riu Khabur
Font


Ceràmica hurrita de la zona del riu Khabur
Font


Cremador d'encens hurrita
Font 


La vall de Khabur tenia una posició central en el comerç de metalls, i el coure, la plata i fins i tot l’estany eren accessibles en zones que acostumaven a dominar, com Kizzuwatna i Isuwa. En canvi, l'or era molt escàs i el compraven a Egipte.

La cria i doma del cavall era part fonamental de la societat hurrita, cosa molt important en una època en què la moda era el carro de guerra lleuger. A Hatti hi havia entrenadors hurrites de cavalls i molta de la terminologia era d'origen indoeuropeu per causa de les elits hurrites. Els indoeuropeus sempre havien tingut fama d'excel·lents genets i d'utilitzar els millors carros de combat. Potser gràcies a aquests coneixements els hitites van aconseguir, per mitjà dels hurrites, fer del carro la seva millor arma. 

Pel que fa a la música, la composició més antiga que es coneix és hurrita, i es pensa que és del segle XV a.n.e.

En qüestions religioses els hurrites van influenciar molt els hitites. De fet, al final la religió hitita era més aviat un poti-poti de creences antigues pròpies amb creences hurrites. Els hurrites representaven criatures mitològiques com a humans o animals alats, dracs i altres monstres. Entre els seus déus destaquen:

Teshup, el poderós déu del temps.

Hepa, la seva dona, la deessa mare, considerada com la deessa del sol entre els hitites.

Shauska, deessa de la fertilitat, la guerra i la curació.

Shimegi, el déu del sol.

Kushuh, el déu de la lluna. Els símbols del sol i de la mitja lluna apareixen units en la iconografia hurrita.


Els hurrites van ser un poble peculiar que, malauradament, no ens ha deixat un gran rastre, però amb el poc que sabem ja semblen fascinants.






Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋

EL GAT SABERUT