Què li va passar a la famosa biblioteca d'Alexandria?
Va ser la biblioteca més gran del món antic, amb obres dels pensadors i escriptors més famosos de l’època. Popularment, sovint es diu que va ser destruïda en un únic incendi fa uns 2.000 anys. Però la realitat històrica és molt més complexa.
 |
Sovint pensem en la biblioteca d'Alexandria com si hagués estat una enorme biblioteca on es dipositava tot el coneixement humà antic. Però, en realitat, mai s'han recuperat les restes arquitectòniques del que devia ser un immens edifici ni s'han trobat restes arqueològiques que apuntin a la seva existència. Realment va existir aquesta biblioteca? I, si va existir, va ser tal com ens la imaginem? I quan i com va desaparèixer?
Alexandria era un port mediterrani fundat per Alexandre el Gran l'any 331 a.n.e. Quan Alexandre va morir, el seu imperi es va dividir entre diversos generals i Alexandria va créixer fins a convertir-se en la capital d'Egipte, de la mà de la dinastia ptolemaica. A més, es va consolidar com un centre cultural i intel·lectual de gran importància, la ciutat més gran i fascinant del món antic abans de l'esclat de Roma.
Es creu que cap al 295 a.n.e. Demetri de Falèron, un filòsof i polític atenenc, va convèncer Ptolomeu I Soter, rei d'Egipte, per construir una biblioteca que acollís una còpia de cada llibre del món. Ptolomeu I va acceptar la proposta i la va finançar. Al barri grec de la ciutat, dins dels terrenys del palau reial, s'hi va edificar l'anomenat Musèon (Temple de les Muses). L'edifici no només comptava amb una biblioteca, sinó que també tenia santuaris i funcionava com a lloc d'estudi. Hi havia zones per a conferències, laboratoris, observatoris, etc. Un sacerdot seleccionat pel rei administrava el complex i un bibliotecari s'encarregava dels manuscrits.
Durant el regnat de Ptolomeu II Filadelf, ja hi havia més de 100 erudits que feien tasques d'investigació científica i traducció, a més de fer conferències i col·leccionar tota mena de manuscrits grecs, assiris, perses, hebreus, budistes, etc.
S'explica que el següent rei, Ptolomeu III Evèrgetes, estava tan obsessionat amb la biblioteca que va ordenar que tots els vaixells que arribaven al port entreguessin qualsevol llibre o document que portessin per fer-ne còpies. Les còpies se les quedaven els propietaris i els originals es guardaven a la biblioteca.
Pel que fa a la mida de la col·lecció, les xifres varien molt segons les fonts. Alguns autors antics parlen de fins a 500.000 rotlles, mentre que altres historiadors moderns consideren aquestes quantitats exagerades. Tot i així, sembla clar que la biblioteca devia ser extraordinàriament gran per als estàndards del món antic. També sabem que cap al 240 a.n.e. hi havia una segona biblioteca com a suport que comptava amb 42.800 rotlles. Per tant, la biblioteca principal devia acollir molts més manuscrits.
 |
| Possible aspecte de la biblioteca d'Alexandria (IA) |
El principal sospitós de la destrucció d'una part molt important de la biblioteca és Juli Cèsar. L'any 48 a.n.e., mentre lluitava pel control de la ciutat en favor de la reina Cleòpatra que estava enfrontava al seu germà Ptolomeu XIII Filopàtor, Cèsar va ordenar incendiar els vaixells del port. Malauradament, el foc es va estendre i afectar una part important de la biblioteca. El filòsof Sèneca i alguns historiadors clàssics, com Plutarc i Dió Cassi, confirmarien aquesta hipòtesi. De tota manera, per registres posteriors sabem que la biblioteca continuaria existint, encara que ja en hores baixes, quan Egipte pertanyia a l'Imperi Romà.
El darrer director de la biblioteca que tenim documentat és el matemàtic Teó, pare de la famosa Hipàcia, la filòsofa, astrònoma i matemàtica que va ser brutalment assassinada per fanàtics cristians l'any 415 de la nostra era. Fins aleshores, la ciutat havia patit diversos atacs d'emperadors cristians per eliminar el paganisme, però no tenim constància que la biblioteca patís cap desgràcia.
Alguns historiadors defensen que els musulmans van ser els responsables finals de la desaparició de la biblioteca cap al segle VII de la nostra era. Una història diu que el califa Omar va reunir tots els manuscrits que hi quedaven i els va fer servir de combustible per escalfar els banys públics de la ciutat durant mesos. Però no sabem si aquella biblioteca era la principal, la segona que es va construir o si en realitat era una de nova de tradició totalment cristiana.
Amb tot, sembla clar que la primera gran destrossa va ser la de Juli Cèsar, i que des de llavors la biblioteca va minvar progressivament en importància. Si la seva desaparició total va tenir com a causa el fanatisme cristià o musulmà és una incògnita encara per descobrir. Avui és possible que les restes d'aquell complex del saber estiguin sota la ciutat moderna o sota l'aigua, amagades dels arqueòlegs i guardant tota mena de secrets.
