Quin és l'origen i significat de l'esquerra i dreta política?

L'atzar durant la Revolució Francesa va produir una nova forma d'anomenar els dos principals corrents polítics que hi havia. 


Durant la Revolució Francesa, es va crear l'Assemblea Constituent el 9 de juliol de 1789 amb més de 1.000 diputats que formaven diferents clubs o grups polítics. La seva funció seria la de ser el centre de govern i buscar una constitució liberal per a França, és a dir, refundar l'estat per començar una nova era. 

La majoria de membres de l'Assemblea tenien l'ànim calent i les sessions eren molt caòtiques. Quan tocava comptar els vots, la situació es convertia en un malson. Per intentar facilitar la feina, el president de la cambra va posicionar a la seva dreta els monàrquics, que volien mantenir molts dels privilegis del rei i, a l'esquerra, els més radicals, que volien deixar el rei gairebé com una figura simbòlica o, fins i tot, fer-lo desaparèixer.

Així va ser, per casualitat, que la dreta i l'esquerra van quedar marcades per un component ideològic oposat, cosa que es va escampar per tot Occident durant les següents dècades.

Ara bé, al llarg del temps el significat de la dreta i l'esquerra política ha anat variant una mica. A hores d'ara, encara hi ha matisos entre la dreta d'un país i la d'un altre. I amb l'esquerra passa igual. Les idees poden ser més o menys radicals dins d'un mateix bloc ideològic. L'extrem de la dreta política seria l'extrema dreta, on trobem les variants feixista i nazi, sovint maquillades actualment. L'extrem de l'esquerra seria el comunisme, tot i que avui dia països tan comunistes com Rússia o la Xina tenen sistemes econòmics capitalistes, fet que temps enrere seria impensable.

L'ESQUERRA

L'esquerra política té com a base la redistribució de la riquesa. El seu objectiu és aconseguir la màxima igualtat possible entre les persones que formen la societat. El benefici de la comunitat està per damunt del benefici individual. Per això l'esquerra acostuma a dir-se socialista. També sol ser molt tolerant davant de l'avortament i els drets de col·lectius minoritaris. 

La via més habitual de l'esquerra moderna de redistribuir la riquesa és per mitjà dels impostos. La idea és abaixar-los als més pobres i apujar-los als més rics. També es busca redistribuir el poder perquè més i diferents persones tinguin capacitat de decisió. Tot plegat sembla simple i fàcil de fer, però en política les solucions mai són així de senzilles. 

Els més extremistes, que solen pertànyer al comunisme, se solen autoanomenar anticapitalistes i poden exigir la nacionalització dels béns i l'abolició de la propietat privada perquè tot sigui de tots. Malgrat això, cap govern ha aconseguit fins aleshores un objectiu aparentment tan noble. Els governs comunistes no han acabat amb la pobresa i sempre han estat autoritaris i de caràcter militar i expansionista. A més, pel que fa a la moralitat, el comunisme mai ha sigut tolerant ni progressista.


LA DRETA

La dreta, en canvi, posa l'accent en l'individu i no en el col·lectiu. La iniciativa privada de les persones és el factor més important per generar riquesa. El progrés econòmic és el motor social. La idea és facilitar la feina dels emprenedors, dels empresaris, per moure diners i, com millor estiguin els que més tenen, millor estaran els més pobres. 

La dreta considera que no podem ser tots iguals, que qui s'esforci més ha de tenir més i mantenir d'alguna manera els qui tenen menys. L'economia i el progrés ha d'estar liderat per uns pocs i, per sota d'ells, la gent ha de tenir la classe social que s'hagi guanyat per mèrits propis. 

El problema acostuma a ser que la gent amb menys recursos no té les mateixes oportunitats que la resta d'aconseguir aquests mèrits. La bretxa social entre rics i pobres es manté o s'accentua. La classe mitjana pateix enmig de ni ser pobre ni ser ric, sovint endeutada per mantenir un cert nivell de vida i susceptible de rebre de valent davant la mínima crisi econòmica que es presenti.

Pel que fa als estrangers, el discurs sol posar pegues a la gent migrada. Els països són propietat del grup natiu legítim i els estrangers només poden venir com a convidats. Si es permet acollir-los, cal que sigui d'una forma molt regulada i que impacti el mínim possible en la societat.

Entre els ideals més extremistes de la dreta estan el supremacisme, el racisme i la intolerància envers els col·lectius minoritaris i tot allò que va en contra dels valors tradicionals, que solen estar marcats per la religió. El feixisme i el nazisme són dues mostres d'això, tot i que avui l'extrema dreta ha sabut donar una aparença més inofensiva i s'ha introduït en diversos governs europeus. 

EXISTEIX EL CENTRE?

Si hi ha una esquerra i una dreta política, existeix un centre polític? Alguns partits han intentat posicionar-se en aquest punt, tot i que sempre són acusats pels partits oponents de ser d'un cantó o d'un altre. El centre polític està idealitzat, perquè sembla ser la millor solució. Agafes les millors coses de l'esquerra i les millors de la dreta i ja ho tens, el partit perfecte. Normalment, un partit que diu ser del centre fomenta una política liberal i capitalista en l'àmbit econòmic i una política molt tolerant en l'àmbit social. Amb tot, cap partit posicionat al centre ha aconseguit res destacable en comparació a la resta.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals