La Marxa sobre Roma
La Marxa sobre Roma va ser una manifestació organitzada pels feixistes italians que tindria el seu clímax entre el 27 i 28 d'octubre de 1922 amb l'objectiu de donar un cop d'estat i establir per la força la seva ideologia.
 |
Inicialment, Mussolini era socialista, republicà i ateu, però va anar modelant la seva ideologia de forma oportunista. Com que veia que els socialistes italians no serien capaços de fer una revolució com la de Rússia (1917), va començar a abandonar els seus ideals de jove.
El 23 de març de 1919 va fundar els Fasci Italiani di Combatitimento, una organització formada per veterans de la Primera Guerra Mundial amb un sentiment extremadament nacionalista. Tot i que Itàlia formava part del bàndol vencedor, havia patit dures derrotes al camp de batalla i no havien aconseguit quedar-se territoris que sentien seus, com Ístria, una península de la mar Adriàtica que avui està repartida sobretot entre Croàcia i Eslovènia.
A aquells primers anys de postguerra se'ls coneix a Itàlia com el Biennio Rosso perquè hi va haver nombroses vagues, manifestacions i ocupacions de fàbriques i terres per part d'obrers i pagesos. L'Estat italià va intentar resoldre aquells problemes aplicant la llei, però era un Estat esgotat per la guerra que travessava una gran crisi de credibilitat. Aquesta feblesa seria aprofitada pels feixistes.
Bona part de la població italiana simpatitzava amb el socialisme, mentre que els veterans de guerra, empresaris i altres figures de l'elit buscaven líders eficaços en la dreta política per evitar una revolució com la russa del 1915. El moviment ideològic de Mussolini abraçava el nacionalisme més bel·ligerant, amb una gran oposició al socialisme. La seva postura els va fer guanyar adeptes al món més conservador. Els feixistes eren resolutius i molt violents. S'organitzaven en batallons uniformats coneguts com els camises negres que s'enfrontaven als vaguistes i als revolucionaris d'esquerre fent allò que el Govern no volia o no podia fer. A finals del 1920, la seva activitat era molt recorrent al nord industrial d'Itàlia.
El 9 de novembre de 1921, quan el moviment feixista comptava amb 312.000 membres, Mussolini va fundar el Partit Nacional Feixista. Pocs dies després crearia l'Avantguarda Juvenil Feixista, per als més joves. El 1922 va advertir: "El feixisme no és una reunió de polítics, sinó de guerrers (…) som una formació de combat que es referma per mitjà de trets, incendis i destruccions".
Al juliol de 1922 els sindicats socialistes van convocar una gran vaga per pressionar el govern a actuar contra els feixistes. Els seguidors de Mussolini van respondre prenent el control del transport públic i del servei postal. A més, van barallar-se de forma violenta amb els vaguistes, tot plegat donant la imatge que ells podien garantir la llei i l'ordre.
Davant la situació d'inestabilitat i col·lapse econòmic que travessava Itàlia, el 24 d'octubre de 1922 el líder feixista va fer una crida davant de milers de seguidors a Nàpols: "O ens donen el govern o anirem a Roma a prendre'l". Així es va començar a gestar la que coneixem com la Marxa sobre Roma, que estaria comandada pel Quadrumviri (Emilio de Bono, Italo Balbo, Michele Bianchi i Cesare Maria de Vecchi).
Entre el 27 i 28 d'octubre, els feixistes van ocupar edificis públics i de govern de diferents ciutats, sobretot al centre i nord del país, mentre que uns 25.000 es van dirigir a Roma. Mussolini es quedava a Milà esperant notícies, a la seu del diari Il Popolo d'Italia que ell mateix havia fundat el 1914.
Tot i que el primer ministre italià, Luigi Facta, va decretar l'estat de setge, el rei, Víctor Manuel III, no el va signar. De seguida Facta va renunciar al seu càrrec. El 29 d'octubre Mussolini rebia una telegrama d'un dels seus generals que deia: “Sa Majestat el Rei m'encarrega de demanar-li que es dirigeixi a Roma per presentar-li els seus respectes”. El dia 30 el monarca entregava el govern a Mussolini, un acte perfectament legal segons la llei del moment, i el 31 milers de feixistes feien una desfilada triomfal pels carrers.
 |
| Mussolini a Roma per prendre el poder envoltat de seguidors (IA) |
Per què Víctor Manuel III no va fer més per aturar Mussolini? El rei sabia que el líder feixista comptava amb un gran suport a l'exèrcit. Fer servir els soldats no seria fiable i segurament fins i tot seria contraproduent. També coneixia que els sectors més conservadors de la societat el feien costat, tot i que molts d'amagat fins aleshores. A més, alguns dels principals polítics deien que acceptarien compartir el poder amb ell, segurament per por. El cas és que el monarca li va regalar el govern al feixisme. Però la sacsejada seria brutal. La seva decisió ocasionaria la fi de la democràcia italiana.
Mussolini va instal·lar el seu govern a Roma i durant els següents mesos ho va enllestir tot per tenir un control absolut de la societat. Fins i tot va empresonar o matar antics aliats que ara dubtaven d'ell o s'hi oposaven. Creant una llei electoral favorable, i amb nombroses irregularitats, va assolir la majoria absoluta en les eleccions d'abril de 1924. Un any després ja havia eliminat qualsevol pretensió democràtica i instaurat una dictadura en què el seu partit era l'únic legal. Víctor Manuel III va conservar la seva posició de rei, tot i que no deixaria de tenir por. Però la gran popularitat que tenia la família reial va frenar Mussolini una vegada i una altra, malgrat que els seus fidels més propers desitjaven una república feixista.
Durant els següents anys, el règim feixista imposaria la seva ideologia i simbologia per tot el país. Si volies tenir feina o alguna ajuda del govern, havies d'estar afiliat al partit. Tot signe d'oposició o rebel·lia era perseguit sense descans. I així fins a l'època de l'Alemanya nazi i la Segona Guerra Mundial.
