Els iroquesos
El poble dels iroquesos es va formar a prop dels Grans Llacs i durant molt de temps van ser un poble nòmada fins que van formar la Confederació Iroquesa.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Quan pensem en els pobles indígenes d’Amèrica del Nord, sovint ens venen al cap imatges simplificades: tribus disperses, vida primitiva o societats sense estructura política complexa. Però aquesta visió és profundament enganyosa. Els iroquesos, per exemple, van construir una de les confederacions polítiques més estables i sofisticades del continent, molt abans de l’arribada dels europeus.
Els iroquesos van poblar sobretot els voltants dels llacs Ontàrio i Erie fins al riu Hudson, a la regió nord-est. A si mateixos es deien haudenosaunee, que significa 'gent de la casa llarga'. L'origen del terme iroquès és desconegut i va ser popularitzat pels colons europeus.
Era un poble molt guerrer que es va fer sedentari i molt territorial. Les principals tribus eren els mohawks, els onondagues, els oneides, els caiugues i els seneques, i formaven la que seria coneguda com a Confederació Iroquesa, una aliança formada molt abans de la colonització. Amb el temps, els tuscarogues, que vivien vora la costa atlàntica i una mica més al sud, també en van formar part.
Les primeres cròniques europees els descriuen com a individus de gran bellesa, aficionats a les rialles i les bromes, hospitalaris i amables. A més, deien que eren perspicaços, valents, resistents i estoics davant del dolor.
Les principals dones de cada tribu formaven el Consell de les Dones. Aquest organisme elegia els caps tribals, anomenats sachem, que formaven el Gran Consell. Els caps tribals havien de buscar l'aprovació del Consell de les Dones en cada decisió que prenien. Tot i que ells eren la part representativa i executiva, qui manava en realitat eren elles des d'un segon pla.
 |
| Exemple de dona iroquesa |
Les famílies iroqueses estaven centrades en el paper de la dona que, a més, s'encarregaven de repartir les terres i administrar-les. Les dones es podien divorciar i era pràcticament impossible trobar algun cas de violència contra elles. El llinatge dels clans no es feia a partir de la línia masculina, sinó de la femenina, i el matrimoni residia oficialment a l'habitatge de la dona. Els homes eren guerrers, caçaven i pescaven. Les dones treballaven la terra i decidien en tot allò relacionat amb ella.
Els iroquesos estaven organitzats en grans unitats familiars i la seva societat era molt igualitària, amb una idea de la llibertat que no permetia cap mena de superioritat entre els uns i els altres. Els poblats estaven formats per grans cases comunals allargades on vivien diverses famílies. D'aquí ve la seva autodenominació.
 |
| Casa iroquesa |
Principalment, vivien de l'agricultura, del blat, la mongeta i la carbassa. També cultivaven fruits secs, gira-sol i tabac. A més, eren experts caçadors. Tot i que la pau era una característica fonamental entre ells, amb tribus o colons hostils podien ser uns guerrers temibles.
En la Confederació Iroquesa cada tribu tenia un territori i una funció diferent. La Gran Llei de Pau era la seva constitució oral, que incloïa un sistema de presa de decisions basat en el consens i un equilibri de poder entre clans. La unió iroquesa era la principal força nativa entre els segles XVII i XVIII.
No hi havia una concentració de poder absolut ni de propietat privada. El benefici del col·lectiu era la principal raó d'aquests pobles a l'hora de prendre decisions, sempre amb unanimitat, per mitjà del consens i el diàleg.
La guerra era una manera que tenien els homes d'aconseguir respecte, però entre les tribus iroqueses se solia respirar un ambient de germanor i pau característic. Els presoners de guerra podien ser adoptats per famílies si així s'acordava, si no, realitzaven les tasques més humils. No hi havia un sistema d'esclavitud destacable.
Amb l'arribada de colons francesos, holandesos i britànics, els iroquesos van desenvolupar un lucratiu comerç de pells de castors a canvi d'armes. Però, a partir del 1640, esclataria una guerra entre els iroquesos i altres tribus pel control del negoci amb la participació interessada dels colons. La coneguda com a Guerra dels Castors acabaria el 1701 amb la Gran Pau de Montreal.
 |
| Cap iroquès de l'època colonial |
En un principi, els anglesos van intentar mantenir una "bona relació" amb els iroquesos per assegurar-se les fronteres. Però, amb la independència de les tretze colònies i la formació dels Estats Units, la cosa va canviar. Molts iroquesos havien ajudat els britànics i, desprès de la derrota, es van veure reprimits i van haver de traslladar-se a altres territoris. D'altres, quedarien reclosos en reserves.
L'esport principal que practicaven els iroquesos i que consideraven sagrat era el dehuntshigwa'es, que seria copiat pels colons europeus i transformat fins a convertir-se en el lacrosse actual. Les tribus que hi jugaven ho feien en camps de centenars de metres de longitud. Feien servir els seus pals de fusta per recollir i llançar la pilota mantenint un fort contacte físic. L'objectiu era portar la pilota fins a la zona assenyalada i així guanyar. Els partits podien durar dies.
Molts experts afirmen que Benjamin Franklin va tenir un contacte profund amb els iroquesos i que d'ells en va prendre idees polítiques i socials que després intentaria establir en la nova societat estatunidenca. Alguns dels principis de la Gran Llei de la Pau quedarien reflectits a la constitució dels Estats Units.
En una carta enviada a un amic l'any 1751 va dir: "Cosa molt estranya seria si sis nacions de salvatges ignorants ideessin un sistema d'unió tan eficaç i fossin capaços de tirar-lo endavant de manera que sobrevisqués durant segles gairebé sense diluir-se, i que aquesta unió resultés impracticable per a una dotzena de colònies angleses".
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
