Els sumeris

Els sumeris van ser un poble d'origen desconegut que va habitar Sumer, al sud de Mesopotàmia (zona anomenada Baixa Mesopotàmia), i que va originar la vida urbana durant el tercer mil·lenni a.n.e. 

Els sumeris van crear les primeres ciutats i van desenvolupar la roda, l'arada i l'escriptura. També van obrir el camí del coneixement en diferents matèries, des de les matemàtiques fins l'astronomia, i van inventar el sistema sexagesimal. Van crear les primeres escoles, els primers contractes comercials i els primers codis jurídics. També de l'esclavitud, les classes socials i la guerra, en van ser pioners. Van ser la primera societat sedentària plenament organitzada. El seu idioma és un misteri perquè no tenia cap relació amb els que hi havia al seu voltant i avui dia no el podem emparentar amb cap llengua moderna.





Els mots sumeri i Sumer són en realitat mots accadis. Els sumeris es deien a si mateixos sag-giga (poble de caps negres) i el seu país era ki-en-gi (ki [terra o país], en [senyor], gi [canya o canyissar]). La cultura sumèria es va estendre per tot Mesopotàmia i més enllà, amb matisos diferencials segons la zona, però amb una mateixa base originada a Sumer. 

Els sumeris van construir una dotzena, si fa no fa, de ciutats-estat, però no se sap gaire sobre com devien funcionar en la seva època més primerenca. En canvi, de l'època en què ja eren ciutats consolidades sí que en sabem més coses i amb més evidències arqueològiques. Per exemple, cada ciutat acostumava a tenir un Gran Sacerdot (anomenat en), que era l'autoritat principal religiosa, i un líder guerrer (anomenat lugal i traduït posteriorment com a rei), que era l'autoritat principal política i militar. Sembla que quan el poder religiós i polític no estaven separats, hi havia un ensi, una mena de sacerdot-rei. 

Les ciutats sovint es barallaven entre si i les més pròsperes intentaven dominar les més febles, normalment mitjançant un tribut si la cosa no anava a més. A vegades eren les més febles les que volien treure's el jou de sobre i es revoltaven. Durant la primera època sumèria, el model típic era aquest: ciutats-estat amb dinasties locals més o menys fortes. 

LA RELIGIÓ SUMÈRIA

A més del Gran Sacerdot, hi havia sacerdots que treballaven en tasques religioses. Igualment, el monarca o rei, tenia al seu costat una mena de consell polític format per gent noble que el donava suport. El principal edifici religiós era el temple, i el principal edifici polític, el palau. Els temples solien ubicar-se al mig de les ciutats i eren l'edifici més alt. El zigurat va ser el temple típic i més avançat. En realitat, el temple es trobava a dalt de tot del zigurat, que s'alçava esglaonadament amb diferents pisos i terrasses. Amb tot, també es van construir temples en complexes ovals o a sobre de turons, sense que hi hagués cap torre esglaonada com a suport. Els palaus acostumaven a estar-hi a prop. Cada ciutat tenia les seves lleis i els seus déus, que podien ser compartits, i sempre n'hi havia un que era el principal.  

Entre els principals déus destaquen els següents:

Inanna (coneguda després com Ixtar)
Tenia cos femení, ales i peus d'àguila, representava la sexualitat, fertilitat, l'amor i la guerra.

Enlil
Representava les tempestes, el vent i l'aire, i per això era la deïtat de la creació.

An
Era el déu del cel, la deïtat més rellevant del panteó sumeri. No obstant això, aquest paper el va acabar compartint amb el déu Enlil, ja que la mitologia sumèria era variable i sempre s'ha anat modificant al llarg del temps.

Utu
Déu del sol i la justícia. A l'hora d'organitzar políticament les ciutat-estat, els súbdits apel·laven a Utu per legislar.

Ninhursag
La mare de totes les deesses, protectora de dones i nens. Com a curiositat, també era la deessa de la vida i la terra, cosa que li donava un estatus de semi-creadora juntament amb Utu.

Nanna
El déu de la lluna. Nanna representava l'astrologia i la saviesa i era també el protector dels ramats i els pastors. Es va aixecar un temple en honor a aquesta deïtat: el zigurat d'Ur.

Nammu
Deessa de l'aigua i per tant del naixement i la vida.

Les restes del zigurat d'Ur que es troben a prop de l'actual ciutat de Nasiriyah (Irak) i a dins del perímetre d'una base militar abandonada
Font

El zigurat d'Ur des de l'aire
Font

Recreació del zigurat d'Ur
(Domini Públic)

LES CONSTRUCCIONS I L'ART SUMERIS

Les construccions sumèries es feien amb maons de fang assecats al sol o cuits, perquè de pedra i de fusta no en tenien gaire. En comptes d'argamassa, feien servir betum per unir les fileres de maons. A la ciutat de Hit hi havia la principal font de betum de tot Mesopotàmia. Aquest producte d'origen natural era una forma de petroli, un subproducte orgànic natural de les plantes en descomposició que tenia diferents usos, des d'unir maons fins a revestir embarcacions per impermeabilitzar-les. Avui el coneixem com a asfalt o quitrà. 

Amb els materials que feien servir, però, les construccions es deterioraven fàcilment i s'havien d'ensorrar i reconstruir de nou a sobre. Això comportava que els nous edificis quedaven més alts que els vells. Les ciutats senceres s'elevaven amb el pas del temps. Aquest fet, típic en moltes regions, és la raó per la qual els arqueòlegs troben diferents nivells a les excavacions de ciutats molt antigues. Esclar, també podia haver passat que una ciutat fos destruïda per una guerra o desastre natural i que l'haguessin de refer. 

Pel que fa a les cases, aquestes eren senzilles, més aviat quadrades o rectangulars, d'aspecte tancat, i podien tenir un pati interior amb més o menys habitacions al voltant, segons el nivell econòmic de la família. Per fora eren d'aparença molt simple. Els palaus seguien una estructura similar, però amb més habitacions i més opulència. Amb el temps, els palaus es van fortificar i hi podien viure, a més de la família reial, alguns nobles i encarregats de l'administració. Als palaus i temples, s'hi podien fer algunes decoracions esmaltades de colors i cobrir les parets amb mosaics d'argila acolorida o amb relleus de tota mena. També es feia servir ceràmica per revestir-les. Utilitzant maons, els arquitectes sumeris van inventar l’arc i la volta. La volta permetia cobrir espais força grans sense utilitzar columnes de pedra, material que era escàs a Mesopotàmia. Les primeres voltes, això sí, eren senzilles.

Aquest gerro d'Uruk fet d'alabastre és un exemple d'escultura narrativa en relleu
Font

En el cas de les estàtues, eren més aviat senzilles. Però va haver-hi una època, amb Gudea de Lagaix, que aquestes solien tenir formes geomètriques, pocs realistes i molt arrodonides, que es podien decorar o pintar de forma senzilla però cridanera. Molts detalls pintats, malauradament, no han arribat als nostres dies per causa de la deterioració. 


Estàtua de Gudea, ensi de Lagaix, datada cap a l'any 2120 a.n.e.
Font

LES CIUTATS SUMÈRIES

A les ciutats, s'hi vivia una vida típica urbana, amb força bullici i una zona mercantil activa. Molta gent sortia de la ciutat a treballar als terrenys agrícoles que hi havia als afores. Una ciutat-estat tenia sota el seu poder els camps de les terres més pròximes. En aquests camps, s'hi construïen canals de regadiu que eren cada cop més sofisticats. Gràcies a això es podia aprofitar millor l'aigua dels rius i guanyar collites més abundants i rendibles. Amb el que sobrava, es comerciava. 

Recreació d'una ciutat sumèria
Font


La vida als afores de la ciutat
Font

EL COMERÇ SUMERI

Durant segles, el comerç es va fer a base d'intercanvis amb altres ciutats i altres pobles, i cada cop de més lluny. Al principi, es feia servir sobretot la barca per comerciar riu amunt, riu avall i, més endavant, altres tipus de transport terrestre. Si en un lloc anaven escassos d'un cereal que a tu et sobrava i a tu et faltava un metall o un altre recurs que ells tenien, doncs l'intercanvi era clar. Només calia negociar el valor de cada cosa per tal de fer un tracte just. Els governs, per la seva part, feien regularment taules d'equivalències per facilitar el negoci. Amb els temps, també es van fer servir metalls com la plata, el coure o l'or, per comprar productes. Els sumeris no van conèixer ni el ferro ni la moneda encunyada, que encara trigarien uns quants segles en aparèixer. Els metalls se solien comprar a Anatòlia, la fusta a Tir i Sidó, i la pedra, a Elam.

LA SOCIETAT SUMÈRIA

La societat sumèria era clarament piramidal i va marcar una tendència seguida per la resta de nacions que s'anaven formant. A dalt de tot hi havia el rei, seguit d'una elit de sacerdots, caps militars i funcionaris d'alt nivell. Després venien els comerciants, altres funcionaris menors i els artesans més especialitzats. Més a baix encara, hi havien els camperols i la resta d'artesans. Fins aquí els homes podien ser lliures o semilliures. Per últim, hi havia els esclaus. Per tant, això de rics i pobres ja ens ve de lluny, oi? 

Si parlem de la vestimenta i les joies, doncs és clar, la seva qualitat i quantitat depenia de la posició social. La majoria de la gent era molt senzilla. Els ciutadans tenien una modesta casa, roba, ceràmica de terrissa i les eines del dia a dia. En realitat, no sabem gaire sobre com vestien els sumeris, perquè no han sobreviscut proves gràfiques importants, i les poques que tenim són relacionades únicament amb el poder reial, religiós o militar. Però pel que se'n pot deduir, van fer servir tant fibres vegetals com fibres animals per fer-se la roba. 

Homes i dones vestien gairebé igual. Només hi havia diferències en el tipus de brodats i adorns. El vestit i la falda eren peces unisex. La falda podia portar-se en forma d'embolcall simple o agafada a la cintura amb una mena de cordill, i podia tenir un dibuix geomètric i també serrells o plecs a la part baixa. En un principi, aquesta peça era de pell d'ovella i, més tard, de llana teixida. La teixien en forma de manyocs compactes creant una mena de volants, l'un sobre l'altre. Normalment arribava fins als genolls, però els servents i els soldats la portaven més curta, i els més importants de l'escala social més llarga, fins als turmells. En alguns casos, aquesta falda no es cenyia a la cintura, sinó que podia sobrepassar el melic. Amb aquest tipus de llana teixida també es feien els vestits, que acostumaven a deixar una espatlla nua, o el pit en el cas de les dones, i, a més, els masculins deixaven al darrere com una mena de cua, imitant la cua d'un animal. Ara bé, generalment els homes anaven amb el tors nu. 

Una cosa curiosa de les dones és que algunes portaven perruques, tot i que no sabem ben bé el perquè. Els soldats portaven una falda senzilla amb un cinturó, que quan més elaborat era més alt rang reflectia. Pel que fa a les classes baixes, segurament portaven una versió més senzilla i de menys qualitat de la vestimenta esmentada fins ara.






Princesa sumèria
Font

L'alimentació consistia en molts cereals, sobretot ordi, i del blat se'n feia pa i cervesa. Per cuinar es feien servir cebes, cogombres i llegums com els cigrons, i sobretot oli de sèsam. Els àpats es podien endolcir amb dàtils o figues. La carn i els peixos quedaven reservats per a les classes poderoses. La llana i el cuir l'aconseguien de les ovelles i les cabres. Els animals de tir més utilitzats eren l'ase, el mul i el bou. El porc i el cavall no tenien gaire valor al principi. Només el cavall va adquirir finalment molta importància per l'àmbit militar. El dromedari i el camell només els tenien domesticats algunes tribus nòmades o seminòmades.

A la família era el pare la figura fonamental. Aquest tenia el dret de la vida i la mort sobre la resta. Les dones estaven sotmeses a la voluntat del pare i del marit, i si estaven malaltes o eren estèrils havien d'acceptar una suplent o concubina. A l'herència familiar, només hi podien accedir els barons.

L'EXÈRCIT SUMERI

Els soldats sumeris eren rudimentaris. Anaven al camp de batalla amb llances, destrals, espases curtes, maces i fones, a més de cascos de coure i escuts de cuir o vímet, un tipus de branca prima, llarga i flexible. Al pit no hi solien portar res en especial com a protecció. Potser l'arma més temuda era l'arc, perquè les fletxes els podien ferir i matar fàcilment. En un principi l'arc era simple, d'una sola peça de fusta, però amb el temps es va inventar l'arc compost construït amb diverses peces i materials que, combinant les seves propietats mecàniques, asseguraven una potència i abast molt més grans que l'arc simple. 

Soldats sumeris
Font


Els sumeris feien servir en un principi carros tirats per ases (més grossos i forts que els domèstics que coneixem), que podien  transportar armament o directament lluitar, tot i que seria la descoberta del cavall com a arma el que faria que els carros fossin veritablement temibles i cada cop més recurrents. Amb tot, les batalles acostumaven a acabar amb un xoc brutal entre dues masses de soldats. Sembla que els sumeris ja van experimentar amb formacions del tipus falange, cosa que indica un cert grau de professionalitat. Però el desordre a la batalla era el més habitual.

Carro sumeri
Font


Hem de tenir en compte que els exèrcits antics generalment no eren professionals, sinó que consistien en reclutaments temporals de camperols que portaven a la guerra els seus propis equips. Els avanços en armament i tàctiques s'acostumaven a copiar els uns dels altres i els progressos s'anaven escampant de mica en mica. Amb el temps es va veure la necessitat de mantenir un exèrcit permanent i entrenat, sobretot quan un poble es deixava anar en conquestes per un desig purament expansionista.

L'ESCRIPTURA SUMÈRIA

L'idioma sumeri era una llengua aglutinant, és a dir, a partir d'un arrel es formaven paraules derivades afegint-hi morfemes d'una forma molt regular (el català, igual que la resta de llengües llatines, és una llengua fusional, perquè no fa servir tants de morfemes i és força irregular). El sumeri va ser la primera llengua escrita, però no tenia cap alfabet. Al principi era una escriptura pictogràfica que feia servir imatges senzilles de coses. Després va ser més elaborada i va representar idees i coses abstractes. En aquest punt, els signes amb valor fonètic es barrejaven amb alguns pictogrames persistents. Al final del procés, l'escriptura consistia només en signes que representaven síl·labes, però no lletres. 

L'escriptura va sorgir a Sumer per la necessitat de posar ordre a la comptabilitat de l'administració i el comerç, tot i que en poc temps ja es feia servir per fer literatura. Aquesta escriptura va ser desxifrada al segle XIX gràcies a la Inscripció de Behistun.

Les dues cares d'una tauleta trobada a Kix.
L'escriptura és purament pictogràfica i no se sap l'idioma; segurament sumeri. 
Aquesta és la primera mostra d'escriptura coneguda.
(Domini Públic)

Contracte sumeri de venda d'una casa i un camp. La seva data és de mitjans del tercer mil·lenni a.n.e.
(Domini Públic)


L'escriptura es feia a tauletes d'argila toves amb la punta d'una canya en forma de falca (càlam). Aquestes tauletes s'assecaven al sol o es coïen al forn; així s'endurien. Només per a textos solemnes es feia servir un metall o una pedra, on es gravaven els signes. Aquesta escriptura la coneixem com a escriptura cuneïforme (del llatí falca i forma). Al principi, els signes s'ordenaven en columnes verticals llegides de dalt a baix. Més endavant, es van ordenar en fileres llegides d'esquerra a dreta. Els càlams van evolucionar per tal de poder fer molts més tipus de signes fàcilment i amb la mateixa eina. En una primera època hi havia al voltant de mil signes. Desprès es van regularitzar i simplificar, i en van quedar uns 200. 

Evolució de l'escriptura cuneïforme
(Domini Públic)

Hi havia un sector de la població que tenia l'ofici d'escriure: els escribes. Aquest ofici acostumava a passar de pares a fills, que pertanyien a famílies nobles o de grans comerciants. Després d'una llarga formació des de ben petits, els escribes podien ocupar diversos càrrecs com a mestres, comptables, secretaris, traductors, etc. Generalment eren els únics que sabien escriure de tota la població.

Escribes sumeris
(Domini Públic)

Les tauletes de seguida van formar biblioteques. La més llunyana en el temps que ha arribat fins a nosaltres és la de Nippur, creada a finals del tercer mil·lenni a.n.e. En aquesta biblioteca, s’hi emmagatzemaven 40.000 tauletes escrites en sumeri i accadi, que contenien exercicis de gramàtica i llistes de noms propis, d’ideogrames, de muntanyes, de déus, de temples, de pobles, de països, etc. 

Poema sumeri anomenat Lamentacions d'Ur on es relata les conseqüències de la destrucció de la ciutat causada pels elamites i que es va escriure entre l'any 2000 i mitjans del segle XX a.n.e.
Font


Aquesta peça s'anomena Llista Reial Sumèria. A les seves quatre cares es detalla una llista de dinasties més o menys creïbles. Escrita cap a l'any 1800 a.n.e., el seu objectiu era més propagandístic que històric.
Font

L'idioma sumeri va anar perdent rellevància en favor de l'accadi, fins al punt que aquesta llengua va ser la vehicular de Mesopotàmia i es va convertir en dos dialectes: el babiloni i l'assiri. De fet, com hem dit al principi, els mots sumeri i Sumer són d'origen accadi. En canvi, l'escriptura cuneïforme inventada pels sumeris va ser adaptada, per exemple, als idiomes babiloni, assiri, elamita o hitita, entre d'altres. Fins i tot va ser el tipus d'escriptura de l'idioma ugarític (entre els segles XV i XII a.n.e.), que va desenvolupar una alfabet en tota regla i, segurament, va ser-ne el primer.

Els sumeris van gaudir de dues èpoques molt bones. La primera va ser un període de dinasties arcaiques durant el tercer mil·lenni a.n.e., i que esmentava al principi de l'article. Aquest període va culminar amb el regnat de Lugalzagesi sobre tot Sumer, en algun moment del segle XXIV o XXIII a.n.e. La segona va començar amb el notable regnat de Gudea de Lagaix, entre el 2141 i el 2122 a.n.e., i va continuar amb el període de la Tercera Dinastia d'Ur, entre el 2112 i el 1940 a.n.e., segons la cronologia consultada. Entre mig va haver-hi la dominació dels accadis amb l'imperi de Sargon d'Accad

Els sumeris com a poble es van barrejar amb els accadis, fet que va crear la identitat babilònica. Encara que van desapareixer com a poble diferenciat, la seva cultura va quedar viva en moltes altres societats. La vida urbana i el comerç van evolucionar, amb tot els seus components, des d'una única llavor original: Sumer.




Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋

EL GAT SABERUT