La Tercera Dinastia d'Ur

Les ciutats sumèries busquen la supremacia a la zona. La ciutat de Lagaix, que feia un temps que s'hi imposava, ha perdut tota la seva força en favor de la ciutat d'Uruk. El seu rei, Utukhengal, té la idea de formar una coalició amb ciutats veïnes per tal d'expulsar els gutis (tribus nòmades que s'havien establert a Sumer feia gairebé un segle, culpables en bona part de la fi de l'Imperi Accadi). I ho aconsegueixen. Però Urnammu, un general acabat de ser anomenat governador d'Ur pel propi Utukhengal, es rebel·la i conquereix Uruk. Així s'inicia una dinastia que coneixem com a Tercera Dinastia d'Ur, datada entre 2112 i 2004 a.n.e. segons la cronologia mitjana, i entre el 2048 i 1940 a.n.e segons la cronologia curta.



La Tercera Dinastia d'Ur va consolidar el renaixement sumeri començat per Gudea de Lagaix, i va establir un període extremadament pròsper en sentit cultural i econòmic. Els accadis i els gutis havien estat lluitant fins aleshores per mantenir el control a la zona, però ara seran els sumeris qui agafaran un altre cop tot el protagonisme. 

Recreació de la ciutat d'Ur.
Font

Un cop al poder, Urnammu, que s'havia anomenat Rei de Sumer i Accad, va reformar l'administració i la burocràcia, i va unificar tota la Baixa Mesopotàmia. Va substituir les dinasties locals de les ciutats que dominava per funcionaris afins que en feien de governadors. D'aquesta manera volia imitar a Sargon d'Accad. També va construir el famós zigurat d'Ur, que estava dedicat a Nanna, déu de la lluna. La paraula zigurat deriva del mot accadi zaqaru (construir en alt). Tot i que es possible que abans ja es construïssin torres d'aquest tipus, sembla que va ser en aquesta època quan van adquirir més importància. De fet, totes les principals ciutats tenien un zigurat dedicat al seu déu favorit. Tot i que el zigurat d'Ur és potser el més famós, van ser molt més imponents els posteriors d'Uruk i de Babilònia.

Restes del Zigurat d'Ur.
Font


El zigurat d'Ur tenia una base de 60x45 metres i una alçada de més de 40 metres. Constava de tres plantes esglaonades amb terrasses. A dalt de tot hi havia un santuari, el temple. Al temple es podia accedir directament per unes escales centrals. També hi havia escales laterals adossades a les parets de les plantes. A les terrasses hi havia diferents tipus de vegetació i arbres. Tot es va construir amb maons de fang assecats al sol o cuits en forns, que eren més resistents. El santuari era de maons esmaltats. A més, el zigurat estava envoltada per un mur d'uns 8 metres d'alçada amb alguns edificis adjacents. El recinte era el centre neuràlgic de la ciutat. Avui només podem veure la primera planta d'aquest zigurat i una part de la segona, totes dues molt desgastades. També cal dir que les restes d'avui pertanyen a la reconstrucció que va fer Nabucodonosor II de Babilònia, més de 1000 anys després de ser destruït l'original en mans dels elamites, fet que va ocasionar la fi de l'hegemonia d'Ur. 

Segell cilíndric d’Urnammu (esquerra), i la seva impressió moderna (dreta).
Font

Plànol d'una propietat immobiliària.
Font

Urnammu, a més de construir, va unificar els pesos i unitats de longitud, mesura que també havia adoptat Sargon al seu dia. També va envoltar Ur d'imponents muralles i va renovar i ampliar el seu port. Quan va morir va deixar un regne sòlid i estable.

Els quatre successors d'Urnammu (Xulgi, Amarsina, Xusin i Ibbisin) van haver d'enfortir les fronteres davant dels avanços dels hurrites i els amorrites. Amb tot, els amorrites van aconseguir instal·lar-se en diferents ciutats mesopotàmiques. A més, els elamites es van revoltar i van arrasar Ur, com he avançat abans. D'aquesta manera, la Tercera Dinastia d'Ur va desaparèixer. Ara els tocaria a les ciutats d'Isin i Larsa rivalitzar per l'hegemonia de la Baixa Mesopotàmia fins l'arribada, al segle XVIII, d'una nova potència: la Babilònia de Hammurabi.


Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋

EL GAT SABERUT