Lugalzagesi d'Umma
Tots aquests fets van ocórrer, segurament, entre els segles XXIV i XXIII a.n.e.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Assegurar qui va ser el primer rei d'un país sembla una mica agosarat, oi? És cert que només podem especular segons les fonts que tenim a l'abast. A la Bíblia, per exemple, s'hi parla de Nemrod, el primer rei que va governar diverses ciutats alhora.
 |
Cus també va ser el pare de Nemrod, el primer home que es va fer poderós a la terra. Les primeres ciutats del seu regne van ser Babel, Èrec, Acad i Calné, que estaven a la terra de Xinar. Des d’aquella terra, ell va anar cap a Assíria i va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Cala i Ressen, situada entre Nínive i Cala (Gènesi 10:8,10-12)
Pel que fa a altres registres antics, hi apareix el nom de Lugalzagesi. Qui va ser aquest home i què va fer?
En aquella època, al començament de la civilització urbana, cada ciutat tenia el seu rei, les seves lleis, els seus déus i les seves terres (a això li diem nosaltres ciutat-estat). Les ciutats es podien barallar entre si per qualsevol cosa i, a vegades, una aconseguia dominar una altra mitjançant imposar-li un tribut, en el millor dels casos.
Lagaix i Umma eren dues ciutats-estat sumèries que es trobaven a uns 60 km l'una de l'altra i que arrossegaven una intensa disputa pel control de la plana de Guedenna, una zona fronterera extremadament fèrtil. Tot plegat acabaria ocasionant la primera guerra històrica que coneixem.
Segons la tradició, Enlil, el principal déu sumeri, havia decidit la frontera fent servir un mític rei de Kix, Mesilim, com a mediador per concretar-ne els detalls dels límits. Davant del progrés que assolia Lagaix sota el govern d'Akurgal, el rei Uix d'Umma va decidir trencar l'acord i apoderar-se de tota la plana. Ho va fer amb l'ajuda de la ciutat d'Ur, fet que representa la primera aliança política de la història coneguda. L'embolic acabaria amb una victòria d'Akurgal.
Amb el temps, Umma va tornar a reclamar tota la plana. Després de diversos enfrontaments, Eannatum, fill d'Akurgal, va vèncer a Enakale, nou rei d'Umma, i va imposar-li un tribut per poder treballar la terra de Guedenna. Per commemorar la victòria, Eannatum de Lagaix la va fer escriure a l'Estela dels Voltors.
 |
| Fragment de l'Estela dels Voltors |
Quan va morir Eannatum, el seu fill Enannatum (no confondre'ls) es va convertir en rei i va haver de plantar cara a Urluma d'Umma perquè es negava a pagar-li el tribut i, a sobre, feia destrosses a canals i santuaris que pertanyien a Lagaix. Enannatum va morir en batalla, però el seu fill Enmetena va derrotar Urluma.
Durant els anys següents, una altra ciutat, Uruk, va emergir com a potència mantenint una bona relació amb Umma. En canvi, Lagaix es trobava en declivi i l'usurpador Urukagina governava una població empobrida i a punt de revoltar-se. Urukagina va intentar millorar les coses i guanyar-se la gent. Va perdonar deutes, va suprimir impostos i va retornar béns expropiats temps enrere. Aquesta és la primera reforma social que coneixem de la història. Però el seu poder s'acabaria aviat, perquè Lugalzagesi, fill d'un sacerdot de la deessa Nisaba, es plantaria com a rei amb el suport d'importants sectors de la societat.
El nom Lugalzagesi està format per dos mots sumeris: lugal 'rei' o 'senyor' i zagesi 'poderós' o 'guerrer'. Per tant, Lugalzagesi es pot traduir com 'rei poderós'.
En aquella època, l'existència de xarxes comercials que arribaven cada cop a més territoris i la dependència entre els extensos sistemes de regadiu de cada ciutat, feia necessari la col·laboració entre comunitats i la concentració de forces.
Sembla que Lugalzagesi ho tenia clar: havia de governar tot Sumer. I ho va aconseguir. Qui sap si va arribar més lluny, tal com es percep en algunes inscripcions, encara que podria ser només propaganda exagerada.
La següent inscripció va ser dedicada al déu Enlil quan Lugalzagesi va ser coronat a Nippur:
Lugalzagesi, rei d'Uruk, rei del País,
sacerdot purificador del déu An (déu del cel i les constel·lacions),
profeta de Nisaba (deessa de la fertilitat),
ben vist per An,
gran prefecte d'Enlil (déu del cel i la terra, el déu suprem),
dotat d'intel·ligència per Enki (déu de l'aigua, el ),
elegit d'Utu (déu de la justícia),
gran ministre de Sin (déu de la lluna),
general suprem d'Utu,
cuidador d'Inanna (deessa del desig sexual i la guerra),
a qui el déu Enlil, rei de tot el País, va regalar la reialesa sobretot el País (...), de tots els països del Llevant a Ponent, i els va sotmetre a la seva llei. Va fer segurs per a ell tots els camins des del Mar Inferior (Golf Pèrsic), passant pel Tigris i Eufrates, fins al Mar Superior (Mediterrània). De Llevant a Ponent, Enlil va eliminar la por; tots els països van venir en pau i van regar a gust: totes les dinasties de Sumer i els governants de tots els països es van agenollar en Uruk davant la seva llei règia.
 |
| Fragments dels gerros on apareix el reguitzell de títols de Lugalzagesi esmentats a dalt |
La pressió de tribus seminòmades que pul·lulaven no gaire lluny també feia urgent reorganitzar el país sota un comandament únic. És possible que Lugalzagesi també ho entengués així, tot i que no ho podem assegurar. El cas és que el seu domini va consistir només en un control militar sense cap administració centralitzada. Amb tot, era clar que aquest rei guerrer tenia una nova manera de veure el territori: el kalam (país interior), en aquest cas la plana sumèria, i el kur (perifèria), que era fora de les seves fronteres, com les zones muntanyoses. El país hauria de ser el motor del coneixement, la cultura, l'economia i la religió, mentre que la perifèria proveiria de recursos escassos al país, com la fusta, la pedra i els metalls, a més d'impostos extres.
Però el plantejament que començava a agafar forma no es consolidaria amb Lugalzagesi. En un parell de dècades, es va alçar davant d'ell un home encara més poderós: Sargon d'Accad. Sargon s'hi va enfrontar, el va vèncer i el va exhibir nu i lligat a les portes del temple d'Enlil, a Nippur. Així se certificava el final de l'època gloriosa del concepte de ciutat-estat sumèria i l'arribada d'un món nou, el dels imperis, que va tenir en Sargon el seu primer protagonista.
 |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
