Quin és l'origen del nom de Palestina?

Jesucrist era jueu o palestí? En la seva època existia el nom de Palestina? Des de quan fem servir aquest topònim per anomenar la regió de l'antic Israel? Descobrim-ho!


En el primer segle, en època de Jesucrist, no existia cap regió anomenada Palestina. Hi havia dues províncies romanes: Judea i Síria, governades directament per Roma. A més, hi havia la Decàpolis, una lliga de ciutats hel·lenístiques dependents de Síria. I també territoris com Galilea, Perea i la Gaulanítida governats pels fills d'Herodes el Gran, fidels a Roma. Per últim, els nabateus tenien al sud un regne independent de Roma. No es troba ni en la documentació romana ni com a part de la seva administració l'ús de Palestina. Ni tan sols la gent comú usava aquest terme.

L'actual Palestina en temps de Jesucrist

D'on ve aleshores el nom de Palestina? Originalment, els hebreus (antics israelites) anomenaven Pélešet a la franja costanera on vivien els filisteus. Quan els filisteus van desaparèixer com a poble, entre els segles VI i V a.n.e., el nom va caure poc a poc en desús. L'historiador grec Heròdot (segle V a.n.e.) va usar el terme Palaistínē de forma puntual amb unes fronteres imprecises, segurament per desconeixement o comoditat. Molta gent no sap que alguns autors grecs deien autèntiques bestieses en els seus relats, i que no tenen fama precisament de ser gaire fiables.

Ja en època romana, després de la darrera gran revolta jueva de l'any 135, a càrrec de Bar Kojba, els romans van reorganitzar la província de Judea anomenant-la Sȳria Palaestīna. Van recuperar aquest topònim com una forma més de represàlia per deslligar dels jueus el nom de la regió. De fet, ja pocs jueus hi quedaven. Durant la primera meitat de l'edat mitjana, els romans d'orient consolidarien el nom de Palestina, que seria adoptat per fonts àrabs i europees fins al dia d'avui. Per tant, sembla obvi que Jesucrist era jueu, no palestí, nascut a Betlem de Judea i criat a Natzaret de Galilea, una regió poblada principalment per jueus.



Més informació

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

L'origen de fer cagar el tió

Imatge
Fer cagar el tió és un costum que sorprèn moltíssim la gent que visita Catalunya i que ho veu per primera vegada. Quin és l'origen d'aquesta curiosa i escatològica tradició? La paraula tió , d'origen llatí, tenia el significat de 'tros de tronc per cremar a la llar' o 'torxa'. El costum actual de fer cagar el tió és pròpia de Catalunya i alguns pobles d'Aragó, i té el seu origen en les tradicions paganes de la zona d'abans del cristianisme. Tot i la manca de proves documentades, els experts poden seguir la pista dels orígens del costum de fer cagar el tió, de la mateixa manera que és possible saber quines són les arrels de molts costums nadalencs que provenen d'èpoques precristianes. La veneració de troncs ja existia abans del cristianisme en diferents regions. El costum del tió català va començar segurament a la regió pirinenca, incloent alguns pobles de l'actual Aragó. Amb la repoblació dels comtats catalans amb gent de les muntanyes, la tr...
MÉS INFORMACIÓ

L'origen de la festa de Nadal

Imatge
Des de fa segles els cristians celebren Nadal cada any. Però, quin origen té realment aquesta festa. La resposta et deixarà bocabadat. Descobreix-la! Cada desembre, el món s'il·lumina amb llums de colors, pessebres i arbres decorats. Les famílies es reuneixen, es fan regals, i per un moment sembla que la vida adquireix un color especial, enmig del fred de l'hivern. La festa de Nadal és de les més antigues encara present a la societat occidental i cristiana. Tan antiga que amaga un origen ple de rituals ancestrals i pagans de diferents pobles. És una festa que no va néixer en un sol dia, sinó que és el resultat de segles d'història i del desig humà de trobar llum enmig de l'època més fosca de l'any. Tot plegat gràcies a una autèntica operació de màrqueting de l'Església primitiva, que havia de competir amb banquets pagans, herois mitològics i costums fortament arrelats. Nadal és una festa basada en el paganisme europeu. De fet, les dues celebracions que van assen...
MÉS INFORMACIÓ

La història dels cognoms catalans

Imatge
La funció del cognom és la de servir de complement al nom de pila per evitar confusions. Però, des de quan fem servir cognoms? Quina és la seva història? Vegem-ho! Avui dia encara hi ha zones rurals on és comú que alguns tinguin un sobrenom o malnom que l'identifiqui, com per exemple, Joan el Coix, Martina la Breva o Arnau el Culagre. Poden ser malnoms que facin referència a una característica física, de personalitat o a un ofici. El cas és que fins i tot avui aquests malnoms queden molt arrelats fins al punt de ser hereditaris en alguns casos. Això ens ajudarà a entendre millor com es va anar consolidant el costum del cognom. Però, abans de res, anem a veure com s'ho feien les cultures més antigues . MESOPOTÀMIA I EGIPTE En les cultures mesopotàmiques i egípcia la identificació personal era per context i podia variar segons la importància social de la persona. No existia un sistema de cognoms fix i hereditari com el que coneixem avui. S'usaven combinacions de nom persona...
MÉS INFORMACIÓ

Història de Catalunya

Imatge
Aquí trobaràs tot el temari sobre Catalunya. 💛Si t'agrada, comparteix aquesta pàgina amb familiars i amics!💛 ENTRADES PRINCIPALS Cronologia de Catalunya i context mundial La romanització de Catalunya Època visigòtica de Catalunya La Hispània germànica i la conquesta musulmana   El naixement dels comtats catalans Guifré el Pelós i Borrell II, l'origen de la sobirania catalana La Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu L'expedició catalana a Còrdova Ramon Berenguer IV, entre la diplomàcia i la guerra Pere el Catòlic, de Las Navas de Tolosa a Muret Jaume el Conqueridor i la formació dels Països Catalans Les Corts Catalanes El comerç català medieval El Consolat de Mar   La conquesta de Sicília Els almogàvers La conquesta de Sardenya i la disputa de Còrsega La pesta negra a Catalunya La batalla naval de Barcelona Els jueus a Catalunya El Compromís de Casp La conquesta de Nàpols La Guerra Civil Catalana Els Reis Catòlics i l'arribada dels Àustries La cacera de b...
MÉS INFORMACIÓ

Catalans protagonistes de l'edat mitjana

Imatge
Catalunya té una història rica i plena de personatges de gran rellevància que han aportat el seu granet de sorra en l'evolució del país al llarg del temps. Vols descobrir-ne alguns de l'edat mitjana? ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Guifré el Pelós (840-897) Comte de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell, de la Cerdanya i de Conflent, i marquès de Gòtia. El 877 es va casar amb Guinidilda d'Empúries, filla dels comtes Balduí Braç de Ferro i Judit de Flandes (neta de Carlemany i cosina segona del rei carolingi i emperador d'Occident Carles el Calb. Aquest matrimoni amb una descendent de la família imperial revalorava la seva posició. Just després, va instaurar la successió hereditària, un fet sense precedents, ja que fins llavors els comtes catalans rebien el càrrec dels reis carolingis en funció de la seva lleialtat, i podien ser destituïts en qualsevol moment. Per tant, gràcies a la gosadia de Guifré, Barcelona va comptar amb una dinastia ...
MÉS INFORMACIÓ