Els zoològics humans
Els zoològics humans van ser exhibicions de persones que eren presentades davant del públic europeu com a exemples de cultures retardades, primitives o exòtiques.
 |
Aquest fenomen va assolir una gran popularitat a Europa entre finals del segle XIX i inicis del XX, en plena època de l’imperialisme colonial, i servia tant d’entreteniment de masses com de suposada demostració científica de la supremacia racial blanca.
Aquests espectacles mostraven individus no blancs en recreacions de poblats o escenaris fabricats, per tal de reforçar els prejudicis racistes de l’època i justificar la missió “civilitzadora” de les potències colonials. Avui dia, els zoològics humans són considerats una mostra vergonyosa de colonialisme i de les teories de racisme científic que van sorgir al segle XIX.
 |
ANTECEDENTS HISTÒRICS
Tot i que l’apogeu dels zoològics humans va tenir lloc al segle XIX, la curiositat per exhibir persones d’altres ètnies ve de segles enrere. Ja a finals del segle XV, Cristòfor Colom va portar alguns natius americans a la cort dels Reis Catòlics com a curiositat exòtica. Al segle XVII trobem casos com els quatre inuits de Groenlàndia que un mariner neerlandès va dur a la cort danesa el 1664, causant sensació entre les elits.
Igualment, monarques i aristòcrates europeus col·leccionaven persones d’orígens llunyans. Per exemple, el cardenal Hipòlit de Mèdici (segle XVI) va reunir a Roma un grup de persones d’ètnies diverses, com moros, tàrtars, indis, turcs i africans diversos, exhibides com a bàrbars.
En aquests precedents, l’objectiu principal era satisfer la curiositat de les elits i reafirmar la visió eurocèntrica que tractava els pobles no europeus com a rareses. Un cas tràgic i molt citat és el de Sara Baartman, una dona sud-africana del poble khoikhoi, coneguda com la Venus hotentote. Baartman va ser portada a Europa i exhibida des del 1810 a Londres i París. Mostrant-se gairebé nua, el públic pagava per observar el seu cos i fins i tot tocar-lo. Sobretot resultaven molt atraients les seves enormes natges.
 |
| Il·lustració de Sara Baartman |
Baartman va ser estudiada per científics de l’època com si fos un objecte antropològic, i després de morir el 1816 van fer un motlle de guix amb el seu cos i van conservar el seu esquelet, òrgans genitals i cervell, que acabarien exposats durant dècades al Museu de l'Home de París. Les seves restes no serien retornades a la seva terra d'origen fins a l’any 2002. Aquest cas, juntament amb altres de similars, il·lustra com el racisme científic que es consolidava convertia persones en espècimens per reafirmar la suposada inferioritat de les races no europees.
L'AUGE DELS ZOOLÒGICS HUMANS
Durant la segona meitat del segle XIX, a mesura que les potències europees expandien els seus imperis colonials, les exhibicions ètniques van passar de ser curiositats puntuals a convertir-se en un gran negoci de masses i en una eina propagandística. Cap al 1870, promotors com el comerciant d’animals alemany Carl Hagenbeck van professionalitzar aquests espectacles.
El 1874 Hagenbeck va organitzar a Hamburg una exhibició ètnica mostrant una família de samis amb les seves tendes, trineus i rens. L’èxit el va portar a muntar gires per diverses ciutats europees fins al 1878, incloent-hi París, on des del 1877 fins al 1912 es van instal·lar recintes etnològics permanents al Jardin d'Acclimatation. Allà s'hi veien grups d’africans, inuits o altres pobles exòtics. En especial les classes altes quedaven bocabadades amb l'espectacle.
La pràctica es va estendre per Europa. En diferents esdeveniments es van començar a incloure exhibicions de persones no blanques, presentades sovint en gàbies o en falsos poblats construïts dins dels recintes. Per exemple, el 1881 el marí alemany Johann Wilhelm Wahlen va segrestar onze natius de la Terra del Foc, a l'extrem sud d'Amèrica, i els va exhibir per diverses ciutats d’Europa dins d’un espectacle itinerant. Les condicions eren tan penoses que la meitat del grup moriria durant els viatges.
La dècada de 1880 va ser el moment àlgid dels zoològics humans. Ciutats com París, Londres, Hamburg, Madrid o Barcelona van acollir aquests espectacles, que atreien multituds i que fins i tot formaven part de les grans exposicions universals. Tot seguit, veurem els exemples més destacats.
 |
| Anunci parisenc d'una exhibició d'indígenes galibis originaris de la costa caribenya d'Amèrica del Sud |
El 1886, a l'Exposició Colonial de Londres, es van exhibir pellroges i aborígens de Nova Guinea, a més d'una trentena de suposats teixidors de catifes de la ciutat índia d'Agra. En realitat, però, aquests últims eren presos que participaven en un programa de rehabilitació social de delinqüents. Pel que es veu, també hi havia enganyifes en aquestes exposicions.
El 1887 va tenir lloc a Madrid la primera exhibició ètnica d'Espanya. Durant la Exposición General de las Islas Filipinas, el govern va organitzar al parc del Retiro una recreació d'un poblat indígena amb unes 40 persones de diferents tribus, totes elles convertides en una atracció per al públic madrileny. El mateix llac del parc es va construir per veure'ls amb les seves típiques barques. Un any després, a l'Exposició Universal de Barcelona també seria exhibit un grup d'indígenes de Filipines. I el 1897 tant Madrid com Barcelona acollirien durant uns mesos un grup de natius de Ghana que ja havien fet gira per Europa.
 |
| Indígenes filipins exhibits al parc del Retiro de Madrid l'any 1887 |
A l'Exposició Universal de París de 1889, celebrada amb motiu del centenari de la Revolució Francesa, l’atracció estrella va ser el Village Nègre (Poble Negre), que comptava amb 400 natius de les colònies. Entre els curiosos hi havia tant famílies i ciutadans normals com reputats antropòlegs que aprofitaven l’ocasió per estudiar aquells representants de "races primitives".
A Alemanya, un cas notable va ser l’Exposició Antropològica de Berlín de 1896, on es van construir cinc pobles africans artificials al parc de Treptow. Més de 100 africans de les colònies alemanyes serien exhibits allà durant cinc mesos i mig.
El 1897, amb motiu de l'Exposició Internacional que es va celebrar a Brussel·les, es va organitzar una secció colonial en una localitat propera, Tervuren. Hi havia gairebé 300 indígenes congolesos entre cabanes, escultures d'ivori i plantes de cacau, cafè, tabac i cautxú. Una sèrie de cartells advertien els espectadors: "No donar menjar als negres, estan alimentats", ja que es volia evitar que el menjar llençat els provoqués indigestions.
.jpg) |
| Congolesos exhibits a Tervuren l'any 1897 |
Als Estats Units, a l'Exposició Universal de Saint-Louis de 1904, es va mostrar un grup de filipins. Mentre els espectadors es dedicaven a engolir cotó de sucre, patates fregides i frànkfurts, els filipins eren obligats cada dia a menjar carn de gos davant dels atònits reporters gràfics.
Com a curiositat a casa nostra, el 1916 el Museu Darder de Banyoles, dedicat a la història natural, va adquirir el cos dissecat de Molawa VIII, un cap tribal de la tribu tswana de Sud-àfrica. Conegut com el "negre de Banyoles", seria exhibit al museu fins que l'any 2000 es va traslladar a la seva terra d'origen per rebre sepultura.
 |
| El "negre de Banyoles" |
A l'Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929 es van instal·lar unes cabanes al costat del pavelló colonial on vivien famílies de diverses ètnies de Guinea Equatorial (aleshores Guinea Espanyola) perquè el públic les pogués observar.
A l'Exposició Colonial de París de 1931, es van preparar desenes de pavellons i escenaris amb milers d'indígenes de tots els racons de l'Imperi Francès. Segurament el parc temàtic humà més gran fins aleshores.
Al final de la dècada de 1930, els espectacles humans van decaure per diferents motius. Per una banda, els canvis polítics i de sensibilitat feien més criticable el fet de mostrar indígenes com si fossin una atracció. Per l'altra, l'entrada en la vida social d'altres formes d'oci, com el cinema, tindrien un gran impacte en detriment dels zoològics humans, que ja estaven molt vistos. Tot i així, encara se'n veurien casos puntuals fins ben entrats els anys 50. De fet, Bèlgica va organitzar el que es considera l’últim zoològic humà oficial a Europa. A l’Exposició Universal de Brussel·les de 1958, s’hi va muntar un jardí tropical amb uns 600 congolesos portats expressament del Congo Belga per ser observats pel públic europeu, dos anys abans de la descolonització del Congo.
IMPACTE I MIRADA ACTUAL
Els zoològics humans van contribuir a consolidar en l’imaginari europeu la idea que els pobles no blancs eren inferiors i justificaven així la dominació colonial. Desenes de milions de persones a Europa van assistir a aquests espectacles entre finals del segle XIX i mitjans segle XX, de manera que el morbo colonial i les teories racials van ser difoses a un públic massiu. Aquelles exhibicions van tenir un paper molt rellevant en estendre i consolidar el racisme entre la població. Al veure famílies senceres vivint en cabanes dins de fires, el públic europeu interioritzava la falsa noció que aquelles persones eren menys civilitzades, quasi equivalents a animals. Les organitzacions antropològiques de l’època sovint mesuraven cranis, trets físics i fotografiaven els indígenes exhibits, intentant confirmar els seus prejudicis científics sobre una suposada jerarquia de races.
Avui dia, el llegat dels zoològics humans és objecte d’una crítica creixent i consciència històrica. Durant dècades, aquest capítol va ser esborrat o minimitzat en la memòria col·lectiva europea, com si no formés part de la nostra història recent. Avui la comunitat internacional rebutja sense pal·liatius aquelles exhibicions deshumanitzadores. Reconèixer els zoològics humans com a part del passat colonial europeu és vital per honorar la memòria de les seves víctimes i entendre millor els prejudicis racials que, encara ara, perviuen en les nostres societats.
