L'origen de la ciutat de Madrid
Madrid és la capital de l'estat espanyol, una ciutat amb uns orígens pocs coneguts i amb una història relativament curta. A més, té un rècord que sovint s'amaga: és l'única capital europea fundada per musulmans.
 |
Al segle IX la península Ibèrica estava dividida en dos mons: el cristià (amb diverses entitats polítiques evolucionant al nord) i el musulmà (amb l'Emirat de Còrdova governat per una dinastia omeia). A mitjans de segle, l'emir Muhàmmad I (852-886) va ordenar construir una fortalesa en un turó al costat de l'actual riu Manzanares, on es troba el Palau Reial. En aquella regió fronterera, la idea era defensar Toledo de les incursions cristianes del nord que venien pels passos de la serra de Guadarrama. Alhora, la fortalesa serviria de punt de partida per a les ràtzies musulmanes (atacs ràpids i per sorpresa). Vora la fortalesa es va desenvolupar un petit raval emmurallat que rebria el nom de Mayrit, que significa una cosa així com 'abundància d'aigua'. Aquest nom evolucionaria fins a l'actual Madrid.
 |
EL MADRID MUSULMÀ PASSA A SER CRISTIÀ
El 1085 Toledo va caure en mans d'Alfons VI de Lleó, així que Mayrit passaria, sense lluita, a mans cristianes. La vila va ser repoblada amb cristians, tot i que mantindria la seva població musulmana. Convertida en vila castellana, aniria guanyant privilegis, però sense destacar per sobre d'altres ciutats de la Corona amb més història i pes polític, com Valladolid o la mateixa Toledo. Seria, per tant, una ciutat de segona. Però tot canviaria el 1561.
LA CORT REIAL S'ESTABLEIX A MADRID
Abans del 1561, els reis de la monarquia hispànica no tenien una cort fixa, sinó que era itinerant. Segons les necessitats polítiques i militars, la cort podia estar a Valladolid, Toledo o Sevilla, per exemple. En aquella època, els reis de la dinastia d'Habsburg (els Àustries) ja tenien clar que el centre de poder havia d'estar a la Corona de Castella, cosa que deixava en segon pla els estats de la Corona d'Aragó, en un moment en què encara no hi havia un estat espanyol unificat.
Felip II de Castella havia heretat un imperi enorme, que incloïa els estats peninsulars, les colònies americanes, Flandes i parts d'Itàlia. Així que el tema de no tenir un cort fixa segurament era habitual en les converses reials. Sevilla, la ciutat més pròspera gràcies al comerç amb Amèrica i el tràfic d'esclaus, comptava amb uns 80.000 habitants. Toledo, amb una llarguíssima història política, tenia uns 50.000. I Valladolid, també amb una sòlida tradició política, acollia uns 30.000. Madrid, en canvi, només tenia uns 15.000 habitants, i era una vila jove sense cap passat ni present gloriós, a part que no tenia sortida a la mar, un fet molt important per a un imperi colonial d'ultramar. Amb tot, Madrid seria l'escollida per Felip II per ser la seu fixa de la cort reial i nova capital política. Per què?
Les raons exactes no se saben, perquè no estan documentades. Senzillament va passar i punt, i agafaria per sorpresa a la majoria. Ara bé, es juguen amb diverses teories. Toledo era una ciutat de carrers estrets i caòtics amb una gran pressió clerical, i Valladolid tenia un clima poc amable, a més que en el passat havia donat suport a la revolta dels comuners. Aquestes dues ciutats no agradaven gens a Isabel de Valois, la jove esposa de Felip II. Madrid comptava amb frondosos boscos, hi havia molta aigua a l'abast i sembla que el clima agradava més a la reina. Felip II estimava amb bogeria aquesta dona, així que és possible que es deixés guanyar pels seus desitjos, tinguessin més o menys lògica. A més, Madrid no tenia gaire noblesa, ni classe clerical, ni comerciants influents. Així que Felip II podia exercir el seu poder amb més llibertat.
El 1561 tot estava decidit. Felip II va traslladar la seva cort a l'alcàsser (la fortalesa d'origen islàmic) de Madrid. Dos anys després començaven les obres de construcció de l'Escorial, futur monestir, panteó reial i palau d'estiu. Des d'aleshores, Madrid no deixaria de créixer i d'acumular pes polític. Només hi hauria una breu interrupció entre 1601 i 1606, sota el regnat de Felip III, quan de manera temporal la cort va passar a Valladolid.
El jove Felip III no tenia gaires ganes de governar, així que havia delegat el seu poder en el duc de Lerma, el seu preferit. Aquest ambiciós noble castellà va comprar grans propietats a Valladolid i els voltants abans d'anunciar el trasllat de la cort. Un cop la cort s’hi va establir, els preus del sòl es van disparar, i ell i els seus col·laboradors van aconseguir grans guanys especulatius. Quan ja no podia guanyar més diners, va fer la jugada al contrari. Va comprar propietats a Madrid a baix preu i, un cop retornada la cort a la ciutat, les va vendre més cares.
VESTIGIS DE L'ORIGEN MUSULMÀ DE MADRID
Dels orígens musulmans de Madrid en tenim prou vestigis. Per exemple, les restes d'una muralla situada a la plaça de l'Emir Mohamed I, just darrere de la catedral de l'Almudena. Aquesta mateixa catedral es va edificar on hi havia una església també dedicada a la verge de l'Almudena. I abans d'aquesta església hi havia una mesquita de l'època musulmana.
La llegenda diu que a principis del segle VIII, abans de ser presa la ciutat pels musulmans, els habitants cristians van fer un forat en la muralla per amagar una estàtua de la verge Maria, i la van tapiar. Quan la ciutat va passar a mans d'Alfons VI de Lleó, es va activar la recerca de la imatge. Després de dies de pregàries, i mentre es feia una processó, un tros de la muralla es va ensorrar de cop i l'estàtua hi va aparèixer. Aleshores, es va aixecar una església en honor a Santa Maria de l'Almudena. El nom de Almudena deriva de l'àrab al-mudayna, que significa 'ciutadella'. Avui dia Santa Maria de l'Almudena és la patrona de Madrid.
La llegenda és del tot falsa, ja que abans del recinte emmurallat musulmà no hi havia res. La història real deu haver sigut molt simple. On hi havia una mesquita es va construir una petita església, que amb el temps seria reformada i ampliada. L'església, dedicada a Santa Maria, era l'única dins de la ciutadella, ja que la vila creixeria principalment muralles enfora. En un moment donat, va sorgir el costum de parlar de l'església de Santa Maria de l'almudena, és a dir, de la al-mudayna o ciutadella. I d'aquí ve l'actual nom de la catedral. A més, durant l'edat moderna, es començaria a usar almudena com a nom propi, i més especialment durant els segles XIX i XX.
En el cas de la fortalesa musulmana que hi havia, aquesta es va adaptar als interessos cristians i es va anar ampliant i millorant, sobretot des que Madrid es va convertir en residència reial. Conservaria el nom original de alcàsser, que deriva de l'àrab al-qasr. El Reial Alcàsser de Madrid, el palau on vivien els reis, va mantenir-se dret fins a l'incendi del 24 de setembre de 1734. La principal hipòtesi diu que les flames van començar de forma accidental a l'habitació del pintor francès Jean Ranc, que treballava i vivia dins del palau. Com que hi havia molta fusta en l'estructura de l'edifici, el foc es va escampar de seguida. Quatre anys després es començava a construir un nou palau, l'actual Palau Reial de Madrid.
I SARAJEVO I TIRANA?
A vegades se'n parla de Sarajevo i Tirana com a capitals fundades per musulmans, però aquesta és una afirmació molt matisable.
A Sarajevo (capital de Bòsnia Hercegovina des del 1945) hi havia a finals de l'edat mitjana Vrhbosna, una població eslava que fins i tot comptava amb una catedral fundada al segle XIII, i que quan va ser conquerida pels otomans es va dir Bosna-Saraj, on sorgiria la ciutat de Sarajevo.
En el cas de Tirana (capital d'Albània des del 1920), ja existia abans de la islamització de Suleiman Paixà de principis del segle XVII. Per exemple, el 1418 el nom apareix en un document venecià. I en la primera època otomana se sap que hi havia uns quants milers d'habitants repartits a la zona. Suleiman la va convertir en una ciutat otomana amb mesquita, banys, mercat, etc.
Pel que fa a Madrid, la fundació és musulmana i des de zero sense cap mena de dubte.
