L'època victoriana

L’època victoriana és el període de la història britànica corresponent al regnat de la reina Victòria, iniciat amb la seva ascensió al tron al juny del 1837 i finalitzat amb la seva mort al gener del 1901. En aquesta etapa, el Regne Unit es va convertir en la potència més poderosa del planeta.

Aquest període, conegut com la Pax Britannica, va estar marcat per l’estabilitat institucional i la pau relativa a Europa, després de les guerres napoleòniques. El Regne Unit, victoriós a Waterloo (1815), va gaudir de l'absència de grans guerres amb altres potències, malgrat participar en alguns conflictes puntuals com la Guerra de Crimea (1853-1856) contra Rússia i les Guerres de l'Opi (1839-1860) contra la Xina.

El regnat de Victòria (més de 63 anys) va ser el més llarg que mai havia conegut el país fins llavors, només superat posteriorment pel de la seva rebesneta Elisabet II (de 70 anys). Aquesta llarga etapa va veure transformacions profundes en tots els àmbits (polític, social, cultural, científic i econòmic) que van donar forma al Regne Unit modern.

DESENVOLUPAMENT POLÍTIC I SOCIAL

En el terreny polític, l’època victoriana va consolidar el sistema liberal parlamentari britànic. Des dels primers anys del període es van dur a terme reformes per democratitzar les institucions i ampliar els drets polítics. Una fita clau prèvia va ser la Reform Act de 1832, que tot i aprovar-se cinc anys abans del regnat de Victòria, sovint es considera l’inici del canvi d’era per la sensibilitat política que ja anunciava. Aquesta llei va estendre el dret de vot a sectors de la burgesia urbana, corregint en part les enormes desigualtats de representació al Parlament que hi havia fins aleshores. Més endavant, altres reformes electorals van seguir ampliant el sufragi masculí a les classes mitjanes i treballadores. Així, al llarg del període, el Regne Unit va passar de ser un sistema oligàrquic a una monarquia parlamentària cada cop més democràtica, fins al punt que a començaments del segle XX gairebé tots els homes adults podien votar. El sufragi universal masculí complet arribaria amb la Representation of the People Act de 1918. Paral·lelament, naixeria el moviment sufragista femení, tot i que les dones no aconseguirien plenament el dret de vot fins al 1928.

El Parlament britànic va viure també canvis en l’escena de partits. A principis del segle XIX dominaven les antigues faccions dels whigs (liberals aristòcrates) i els tories (conservadors terratinents). Però els whigs es convertirien en el Partit Liberal i els tories en el Partit Conservador, encapçalats per figures polítiques de gran talla com Lord Melbourne (whig), Sir Robert Peel (tory), Benjamin Disraeli (conservador) o William Gladstone (liberal). La reina Victòria, per la seva part, va mantenir el seu paper constitucional moderat, en un moment en què es definien les funcions monàrquiques que coneixem avui. Amb tot, a vegades mostrava més simpatia per algun president concret, com seria el cas de Disraeli, amb qui tindria una relació molt especial.

En l’àmbit social, l’època victoriana va néixer al caliu d’importants reformes. Davant les dures condicions de vida de la classe obrera industrial, van sorgir moviments reformistes i es van aprovar lleis pioneres, com la limitació del treball infantil i femení a les fàbriques (Factory Act de 1833), i la millora de la salut pública (Public Health Act de 1848). També es va concedir llibertat als catòlics perquè poguessin exercir càrrecs d'estat (Catholic Emancipation Act de 1829), i es va abolir l'esclavitud en pràcticament tot l'imperi (Slavery Abolition Act de 1833). A més, s'impulsarien lleis per garantir la vacunació massiva contra la verola i per abaratir els aliments bàsics, però deixant de banda el país veí, Irlanda, que entre 1845 i 1852 patiria una gran fam en què centenars de milers de persones moririen o es veurien obligades a migrar.

A mesura que avançava el segle XIX, es va reforçar l’Estat del benestar. El 1929 es va crear el primer cos modern de policia, la Metropolitan Police Service, i es van reformar les presons. A partir de 1870 es va anar consolidant l’escola primària obligatòria i gratuïta per a tots els infants fins als 10 anys. Així a finals de l’era victoriana l’alfabetització ja estava molt avançada. També va sorgir una creixent classe mitjana urbana, gràcies a emprenedors i professionals liberals que van prosperar amb la industrialització. Aquests nous rics van ascendir socialment comprant propietats, educant els seus fills i imitant l’estil de vida dels estaments més elevats. A la dècada de 1880 hi havia més d’1,2 milions de servents domèstics a Gran Bretanya, dada que indica la bona posició de les llars burgeses. La mobilitat social i geogràfica va augmentar, ja que moltes famílies camperoles van migrar a les ciutats industrials en la recerca de millors oportunitats, transformant un país principalment rural en una societat majoritàriament urbana ja cap al 1900. Pel que fa a la població total, l'augment seria brutal. Si en el 1830 hi havia uns 13 milions de britànics, al 1900 n'hi havia uns 32 milions.

Barri ric del Londres victorià (IA)

Malgrat tot, bona part de la societat britànica viuria de forma miserable durant aquesta àpoca. Com a millor exemple tenim l'Est End de Londres, on hi havia els barris més pobres, com Whitechapel, famós pels assassinats de Jack l'Esbudellador. Amb una densitat de població molt alta, multicultural i molt pobre, l'Est End mostrava la cara més amarga de l'època victoriana. Plena de carrers estrets, foscos i bruts, els habitatges feien esgarrifar. Les malalties com la còlera, la tuberculosi i el tifus eren comunes, l'atur era alt i qui tenia feina aquesta era molt dura, amb jornades laborals llarguíssimes i salaris molt baixos. A més, nens encara molt joves continuaven fent treballs precaris i perillosos per intentar aportar alguna cosa a la família. L'alcoholisme, la prostitució i la presència de bandes criminals formaven part del dia a dia de la gent. A finals del segle XIX, l'Est End es convertiria en un focus de sindicalisme i revolta. Les desigualtats socials, per tant, eren típiques en l'època victoriana. Ara bé, no es pot obviar que, tot i això, la pobresa disminuiria moltíssim. Es calcula que al 1800 al voltant del 75% de la població de Gran Bretanya era pobre, mentre que al 1900 aquesta xifra s'havia reduït al 25%.

Barri pobre del Londres victorià (IA)

MENTALITAT I VALORS VICTORIANS

El pensament i la moralitat victorians es van caracteritzar per un fort puritanisme i una ètica rígida amarada de molts prejudicis. Es veneraven valors com la honestedat, el treball dur, l’austeritat en les despeses, la pietat religiosa i la respectabilitat social. Sota l'atenta mirada de l'Església Anglicana, de base protestant, la societat victoriana reprimia obertament l’expressió de certs instints i plaers (especialment els de caire sexual o festiu) i imposava nombroses normes de conducta estrictes. Qualsevol desviació de comportament respecte a l’estàndard moral podia ser titllada de llibertinatge. 

L’homosexualitat masculina estava penalitzada per llei (fins al 1861 era delicte capital) i es considerava una malaltia. Igualment, es medicalitzaven i censuraven actituds considerades “histèriques” en les dones, com la irritabilitat o la tendència a causar problemes. Curiosament, les pacients diagnosticades amb l'anomenada histèria femenina havien de rebre un tractament conegut com a “massatge pelvià”, que no era sinó una mena de violació curativa per part del metge, que considerava una malaltia el desig sexual reprimit de les dones. D'aquesta forma, el tractament consistia en la masturbació de la dona fins a arribar a l'orgasme, conegut com a "paroxisme histèric". D'aquesta manera, es creia, la dona podia curar-se.

Aquesta mentalitat estricta coexistia amb una autèntica doble moral: es condemnaven els vicis en públic, però alhora proliferaven fenòmens com la prostitució (només a Londres es calcula que hi havia desenes de milers de prostitutes) i es tolerava l’explotació laboral infantil o la misèria urbana, que contrastaven amb la façana de virtut de la classe benestant londinenca.

Els valors de la família ocupaven un lloc central. Es promovia l’ideal d’una família nombrosa, estable i afectuosa, amb un pare proveïdor i una mare dedicada al seu rol domèstic. La “ideologia de les esferes separades” dictava que l’home pertanyia a l’esfera pública (treball i política) i la dona a la privada (llar i criança dels fills). Les dones eren considerades més religioses i moralment pures que els homes, però alhora més febles i dependents. De fet, se les encoratjava a ser submises i modestes. La reina Victòria i el seu marit, el príncep Albert, van projectar la imatge d’una família reial model, amb nou fills i una vida familiar aparentment virtuosa que servia d’exemple idealitzat per a la societat britànica. La llar victoriana es va convertir en un refugi sagrat, i es va desenvolupar una autèntica “cultura de la llar”, celebrant les tradicions i festivitats com el Nadal en família (una festa ja popularitzada aleshores). 

Família londinenca benestant prenent el te (IA)

Cal tenir present, però, que aquesta visió burgesa no reflectia la realitat de moltes llars obreres, on sovint la dona i fins i tot els nens, com hem dit abans, havien de treballar fora de casa per complementar el salari familiar. La societat victoriana era clarament jeràrquica i classista. La classe alta (l’aristocràcia terratinent i l’alta burgesia) controlava bona part de la riquesa i el poder polític, exhibint títols nobiliaris i privilegis. La classe mitjana va créixer en nombre i influència al llarg del segle XIX, promovent els seus valors de respecte, educació i iniciativa individual, però encara sent un grup minoritari. I la classe treballadora, que constituïa al voltant del 70-80% de la població, vivia de salaris modestos o baixos i desenvolupava la seva pròpia cultura obrera, sovint amb forts lligams comunitaris i moviments associatius. Malgrat la percepció paternalista d’alguns contemporanis que pensaven que els obrers només aspiraven a imitar els burgesos, la classe treballadora victoriana va mantenir en gran mesura uns valors propis i una identitat definida, i també va lluitar pels seus drets. Per exemple, entre 1837 i 1840 va sorgir el moviment cartista que exigia una reforma política i social profunda, i a partir del 1871 es formarien els primers sindicats legals.

En resum, la moral victoriana fomentava actituds de responsabilitat individual, religiositat i millora personal, alhora que generava hipocresia i repressió social. Amb tot, els valors associats a l’era victoriana tindrien una influència perdurable en la cultura britànica posterior.

Finalment, va bé recordar que tot i que la majoria de la gent de Gran Bretanya era anglicana, també hi havia altres confessions religioses. Aquests fidels eren també protestants, però amb característiques pròpies no anglicanes, com els metodistes, baptistes, presbiterians i quàquers. A més, existien algunes comunitats de catòlics i jueus, sobretot a Londres, i musulmans i hindús procedents de les colònies asiàtiques. A mesura que avançava el segle XIX, també van sorgir els primers pensadors agnòstics i ateus declarats, un fet gairebé impensable a inicis d'aquest període. Cal destacar la publicació de On the Origin of Species de Charles Darwin el 1859. En la segona meitat de l'època victoriana, el debat entre ciència i religió adquiria cada cop més protagonisme.

INDÚSTRIA, CIÈNCIA I MEDICINA

El segle XIX va ser un període de desenvolupament vertiginós en tecnologia i indústria. Durant l’era victoriana, Anglaterra va consolidar la seva posició com a primer país industrial del món, fins al punt de descriure’s a si mateixa com el “taller del món”. L’ús de la màquina de vapor, desenvolupada en la segona meitat del segle XVIII, es va estendre de les fàbriques tèxtils als ferrocarrils i vaixells. La primera línia de ferrocarril de passatgers seria la de Liverpool-Manchester de 1830, i tres dècades després la xarxa ferroviària britànica superava els 15.000 km, fet que facilitava el transport ràpid de mercaderies i persones arreu del territori. 

L'arribada del ferrocarril va estimular la demanda d’acer, carbó i altres materials, va abaratir el cost del transport de béns i va possibilitar alimentar una població urbana creixent amb productes vinguts de lluny. Amb la locomotora i el vaixell de vapor, distàncies que abans requerien setmanes ara es cobrien en pocs dies. Alhora, el telègraf elèctric (arribat el 1837) i el primer cable transatlàntic permanent (del 1866) van revolucionar les comunicacions instantànies. Si un missatge entre Londres i Amèrica del Nord abans trigava setmanes fent servir vaixells, ara era qüestió de minuts. Altres innovacions notables serien la introducció de l’enllumenat de gas a les ciutats i, cap a finals de segle, de la llum elèctrica, així com invents com la màquina de cosir i el telèfon, que canviarien per sempre la vida diària de moltes persones. No només els invents que es desenvolupaven al Regne Unit s'aplicaven de seguida a la vida diària de les persones o a la indústria, sinó que qualsevol invent vingués d'on vingués era ràpidament acceptat i adaptat a la societat britànica.

Ferrocarril a vapor als afores de Londres (IA)

Entre 1850 i 1870 va tenir lloc l'etapa més daurada del Regne Unit, el seu apogeu econòmic. La producció industrial britànica liderava el mercat mundial en sectors clau com el tèxtil de cotó, la siderúrgia i la maquinària. Per exemple, a mitjan segle XIX, amb només un 2% de la població mundial, Gran Bretanya produïa prop de la meitat dels productes manufacturats del planeta, i exportava els seus béns arreu: des de teixits a l’Índia fins maquinària als Estats Units. La seva flota mercant i la poderosa Royal Navy dominaven els mars, assegurant que les rutes comercials li fossin favorables i abastint la indústria britànica de matèries primeres (per exemple, cotó de l'Índia, llana d’Austràlia o cautxú de Malàisia, Ceilan i Birmània).

En el camp de la ciència, l’era victoriana va ser extraordinàriament productiva. A més de Darwin i la biologia evolutiva, van destacar figures com Michael Faraday i James Clerk Maxwell en l’estudi de l’electricitat i el magnetisme, Charles Babbage i Ada Lovelace com a pioners de la computació mecànica, Lord Kelvin en termodinàmica o Humphry Davy en química, entre molts d’altres. La ciència es va professionalitzar i popularitzar, i es van fundar societats i museus lligats a la ciència. La passió pel progrés científic es reflecteix en la Gran Exposició de 1851, a Londres, la primera Exposició Universal, on es mostrarien al públic les últimes meravelles tecnològiques i industrials del món.

La medicina també va experimentar una veritable revolució al llarg del segle XIX. A inicis de l’era victoriana, la cirurgia i l’assistència mèdica eren encara primitives i sovint mortals, perquè les operacions es feien sense anestèsia i amb escasses mesures higièniques. Però a mitjans de segle van arribar dos descobriments claus: l’anestèsia i l'antisèpsia quirúrgica. El 1847 James Young Simpson, professor a la Universitat d'Edimburg, va ser el primer metge en demostrar les propietats anestèsiques del cloroform en humans. Posteriorment, seria pioner en la seva aplicació en cirurgia i obstetrícia. I el 1865 el cirurgià anglès Joseph Lister va introduir l’ús d’àcid carbòlic per esterilitzar ferides, reduint dràsticament les infeccions postoperatòries. Així, la introducció de l’anestèsia i la cirurgia antisèptica, que no deixarien d'evolucionar i millorar, suposaven un canvi radical en la medicina.

A finals del període victorià, gràcies a aquests avenços i d'altres, la esperança de vida havia augmentat i la mortalitat infantil disminuïa clarament. La medicina victoriana, amb totes les seves limitacions inicials, establiria els pilars de la medicina científica moderna.

EXPANSIÓ COLONIAL

Sota el regnat de Victòria, l’Imperi Britànic va assolir la seva màxima extensió i poder. Després de la pèrdua de les tretze colònies americanes a finals del segle XVIII, el Regne Unit es va llençar a adquirir nous territoris en tots els continents. La joia de la corona a l'Àsia, per exemple, seria l'Índia, que des del 1858 es convertiria en el Raj britànic. La paraula raj significa 'regne' en llengua indostànica, la llengua franca del nord de l'Índia.

Amplíssimes zones del planeta, com Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, van ser colonitzades i van passar a formar part dels dominis britànics. A l’Àfrica, el Regne Unit va controlar vastes regions des d’Egipte i Sudan, al nord, fins a Sud-àfrica, passant per Kenya i Nigèria. A l’extrem orient va obtenir Hong Kong (després de la Guerra de l’Opi de 1839-1942) i va establir la seva influència sobre diversos enclavaments estratègics. Cap al 1900, el mapamundi mostrava un Imperi Britànic que incloïa prop d’una quarta part de les terres emergides, aproximadament un quart de la població mundial.

Les raons de l’expansió imperial victoriana van ser múltiples. Hi havia factors econòmics, com assegurar-se fonts de matèries primeres barates (cotó, te, cautxú, or, diamants, etc.); i aconseguir nous mercats per als productes manufacturats britànics i oportunitats d’inversió (per exemple, es va finançar ferrocarrils a l’Índia o mines a Austràlia). També hi havia factors estratègics, ja que controlar, per exemple, el canal de Suez, o altres punts com Gibraltar, Malta o Singapur, garantia la supremacia naval i comercial. I no menys importants van ser els factors ideològics. Molts victorians creien en la “missió civilitzadora” de l’Imperi, que havia de portar el progrés, el cristianisme i la civilització occidental a pobles considerats “retardats”. Aquesta mentalitat sovint tenia un rerefons de paternalisme racial i es veia reforçada per teories com el darwinisme social, que defensava la supervivència del més fort en l’àmbit de les nacions i justificava la dominació dels pobles considerats febles per part de les “races superiors” europees.

Tot i el discurs aparentment humanitari, la realitat de l’imperi incloïa l’explotació econòmica i, molt sovint, la violència. Es van sufocar rebel·lions amb mà de ferro (com a l’Índia el 1857 i a Jamaica el 1865, entre d'altres). La Royal Navy, l’armada britànica, jugava un paper clau tant en la defensa com en l’expansió imperial. Durant tot el segle XIX va ser la flota més poderosa del món, controlant els mars i garantint l’arribada de recursos des de qualsevol racó del planeta.

La Royal Navy viuria la transició de vaixells només de veles i de fusta a vaixells híbrids i cuirassats. A la imatge l'HMS Warrior de 1861, una fragata de vapor amb buc de ferro. (IA inspirada en una pintura original)

A finals del segle XIX, prop del 35% de les exportacions britàniques tenien com a destinació els seus dominis colonials. L'orgull imperial britànic va arribar a cotes altíssimes. Però l'impacte en les colònies seria més que qüestionable. Per una banda, els britànics hi van introduir infraestructures, sistemes legals i educatius d'estil europeu, però per l’altra van desarticular estructures socials tradicionals, van establir economies orientades a l’exportació (monocultius, explotació minera) i van justificar el seu domini amb teories racistes, fent servir el maltractament i la violència extrema si ho creien necessari. Cal no oblidar les massacres i polítiques d'assimilació forçada que patirien, per exemple, els indígenes d'Austràlia.

REFLEXIONS FINALS

Certament, l'època victoriana va ser un període de grans contrastos i transformacions. Sota el llarg regnat de Victòria, el Regne Unit va viure una explosió industrial i econòmica sense precedents, alhora que va afrontar nous reptes socials i culturals. Es van assentar les bases de la democràcia parlamentària moderna i de la societat de classes contemporània; es van promoure uns valors morals estrictes alhora que s'obria la porta a revolucions intel·lectuals com la teoria de l’evolució; es van fer enormes progressos científics i mèdics; i l’Imperi Britànic va portar la seva influència als cinc continents, per a bé i per a mal. Però cal no oblidar tot el patiment i misèria que va viure una part important de la societat londinenca, similar al que van viure molts britànics en les principals ciutats industrials de la Gran Bretanya durant el mateix període. I cal no oblidar també la crueltat amb què es va actuar per explotar i colonitzar arreu del món. 

L’herència victoriana perdura en molts aspectes de la vida britànica actual, des de infraestructures, institucions i lleis fins a actituds culturals, i continua fascinant-nos per la seva barreja única de refinament i foscor, d’avanços i desigualtats, pròpia d’un temps que canviaria el món.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT