Coses que no has de fer quan parles català

Aviam, que no som filòlegs ni lingüistes i el senyor Fabra va morir fa molts anys. Ah, i col·loquialment no es parla igual que en un registre formal. Entesos, tot això ho sabem, sí, i ho entenem, sí, però deixem de banda les excuses barates i parlem de debò, o tu diries en sèrio? 😧


El català pateix des de fa dècades una degradació sense precedents que no correspon a una evolució natural de la llengua. Això de una evolució natural de la llengua, en el cas del català, no ho compra ni el lingüista més matusser del planeta. 

Ningú espera, ni vol (i menys jo) que ara la gent parli com Pompeu Fabra. Això no seria realista ni bo per a ningú. Però, cordons!, que tot té un límit. Al final la manera de parlar també mostra una imatge de nosaltres, que pot ser bona o menys bona segons com fem rutllar la llengua en tots els registres.

Si el català és la teva segona llengua, és normal que no tinguis un vocabulari perfecte i una fonètica de primera, i segurament mai la tindràs. A vegades se t'escaparà alguna castellanada. Però segur que quan parles una altra llengua que has aprés, com l'anglès, l'italià, el portuguès, el francès, etc, hi poses més cura i no fas barreges amb el castellà per sentir-te més còmode. 

Si el català és la teva primera llengua, encara amb més raó has d'analitzar com la fas servir. Tu no tens justificació per fer poti-potis lingüístics intentant ser guai o modern 😎🧐

Tot seguit veure'm, amb una mica d'humor, quatre coses que mai hauries de fer quan parles català. MAI 😠

1 - Dir tenir que

En català quan volem expressar obligació, conveniència o la conseqüència lògica de realitzar l'acció que indica el verb principal, fem servir haver de. I per expressar possessió o control fem servir el verb tenir.

Tenim que afanyar-nos per tal d'arribar a temps a la reunió.
Hem d'afanyar-nos per tal d'arribar a temps a la reunió.

Tinc que sortir abans.
He de sortir abans (també haig de).

Tindríeu que treballar més hores.
Hauríeu de treballar més hores.

Tindria que ser a casa.
Hauria de ser a casa.


2 - Fer servir els augmentatius i els diminutius castellans 

"Avui tenim un planazo!". Com? Vols dir? Ai, fes-t'ho mirar angelet, que això de planazo, amb aquest so de la zeta castellana tan aliè al català, és el súmmum de la lletjor lingüística. Ah, que volies dir planarro o superpla, d'acord! Així millor 👏😏

Quina mania aquesta de dir coses com problemón, programón, temazo, pantallazo, etc. Que no, que no fa gràcia, i no és ni guai ni modern. En català tenim multitud de formes de fer aquests derivats amb el mateix efecte. O diries en italià "Oggi sono andato ad una festaza", o en francès "Aujourd'hui je suis allé à une fêteza" o en anglès "I went to a partyza today". Oi que no? Doncs en català tampoc has de dir "Avui he anat a una festaza" 😋


I això de "Avui he tingut un dia durillo"?😰Com? Durillo???



3 - Dir castellanades grosses, o expressions i dites en castellà

"Ahir estava al supermercat i quina vergonya que vaig passar. Vaig pensar 'tierra trágame'. I txorrejava de suor". 

Parlar així és guai? Ja em podeu matar... La vida no val la pena si he de sortir al carrer i sentir aquestes perles. Podria haver dit: "Ahir estava al supermercat i quina vergonya que vaig passar. Vaig pensar 'em vull fondre' (o 'amagueu-me', o 'traieu-me d'aquí'). I estava xopa de suor". Molt bé, i ara qui és el guai, eh? S'ha perdut espontaneïtat, riquesa o gràcia?

Alguns parlen de tal manera que cada cop que diuen una expressió col·loquial o amb la voluntat de fer gràcia, pam! ho fan en castellà, i tan tranquils que es queden. Són tan avançats... que ni te cuentu.

Entesos, alguna vegada et pot passar això de no saber com es diu una cosa en català i dir-la en castellà. No passa res, és normal sobretot si el català no és la teva primera llengua. Però cada cop que has de dir la mateixa paraula la dius en castellà? No ets capaç de dedicar un minut de la teva vida a mirar com es diu en català? No m'ho puc creure. Faries el mateix amb altres llengües? Vinga, que tots podem fer un petit esforç! 🙂

També és comprensible fer algun calc del castellà, és a dir, traduir literalment al català una expressió castellana. Mira, si queda bé i respecta la gramàtica catalana, doncs d'acord. Fer-ho de tant en tant no és la fi del món. Però hi ha calcs i calcs, dintre de lo que cap, oi?


4 - Barrejar frases en català i en castellà

Per alguna estranya raó hi ha persones que comencen una frase en català i l'acaben en castellà. O diuen dues frases en català i la tercera tota ella en castellà. Per què? Ni fava. Misteris de la vida.

"Volia parlar amb ell però estava ocupat. Tenia mucho lio. Així que vaig marxar i demà a ver qué pasa". Només podem esperar que no encomanin el mal 😩

CONCLUSIÓ

No, amb el català no tot s'hi val. Hem de tenir una consciència lingüística que ens ajudi a parlar amb una certa dignitat. El català té col·loquialismes i maneres de dir pròpies. No ens ha de fer vergonya sonar massa catalans. Això no té sentit. Precisament hauria de ser al revés. Sonar catalans i dir catalanades a dojo hauria de ser la clau de la parla divertida i esbojarrada, així com fer invents lingüístics amb recursos propis. 

Podem sortir de la normativa? I tant! Cal fer-ho! De fet, moltes paraules i expressions supercatalanes no surten al diccionari normatiu. Hi ha gent que diu istiu, dugues, bora nit, naltros, etc. Això no és parlar malament. O potser generem noves paraules en català (com va passar amb temacle, que ve d'aplegar tema i espectacle). Però tothom sap que una cosa és això i una altra és el que es fa a vegades amb el castellà pel mig. I si t'equivoques, tu rai, l'important és continuar millorant!

Si vols crear-te un manual d'estil personal, entra aquí.

Ànim i força! Millorar el teu català és fàcil.
❤️‍🔥👅💪



Informació extra

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

La religió a l'edat mitjana

Introducció a l'edat mitjana

Edat Moderna

Les croades