Des de quan podem passejar per les voreres?
La vorera moderna tal com la coneixem avui va néixer a Londres el 1762 per garantir als vianants un espai segur separat del trànsit.
 |
Tot i que els romans ja feien servir voreres a partir del primer segle de la nostra era, durant l'edat mitjana aquesta part tan important del carrer va desaparèixer de les ciutats. Un dels motius sembla ser el traçat urbà tan complex característic de l'època.
Tant a l'edat mitjana com moderna els carrers de les ciutats consistien en pistes de terra sense pavimentar per on circulaven persones i animals alhora. Amb l'arribada de la Revolució Industrial, es van generar nombrosos problemes que calia afrontar sense demora.
Les ciutats que comptaven amb fàbriques havien de patir el continu moviment de vehicles de caràcter comercial i de treballadors, que en determinades hores creaven importants embossos. Cada vegada que hi havia alguna reunió de comerciants, un míting polític o qualsevol esdeveniment de carrer, el trànsit era un caos i el perill per als vianants era constant. A més, el terra era ple de sots, aigües estancades i, en èpoques de pluges, fang. Per a una persona caminar pel carrer era una cursa d'obstacles.
Al segle XVIII, Londres era la ciutat més gran d'Europa, amb 600.000 habitants. Amb uns 100 dies de pluja a l'any, els carrers quedaven taps amb una barreja espessa i relliscosa d'aigua i fems, tant d'animals com d'humans que eren llençats a les calçades des de les cases. Per a un visitant, la ciutat sempre tenia una aparença bruta i fastigosa. El fet de ser tan gran i industrial augmentava aquesta sensació, tot i que la resta de ciutats europees patien problemes similars.
El 1762 el Parlament britànic va aprovar per fi la llei de Pavimentat i Il·luminació, primer per al districte de Westminster i més endavant per a la resta de la ciutat. Ara el vianant tenia una andana pròpia per on caminar i sentir-se segur, amb una vorada que l'elevava per sobre de la calçada. Així quedava al marge dels carruatges i el fang de la via. A més, les botigues havien de mantenir lliure de mercaderies el seu tros de vorera.
Gràcies a aquesta llei també es va crear un sistema d'enllumenat públic amb fanals d'oli, antecessors dels fanals de gas. També es van col·locar cartells amb els noms dels carrers i amb el número dels edificis. D'aquesta manera, l'orientació seria més senzilla. El carrer i la vorera va comptar des de llavors amb una normativa pròpia per regular-ne l'ús. Totes les ciutats copiarien la vorera londinenca adaptant-la al seu gust i necessitats.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
