El Gran Hivern de 1709
Entre gener i abril del 1709, tot un seguit d'onades de fred sense precedents van colpejar bona part d'Europa paralitzant la vida de les persones. Què va passar realment i per què?
 |
El mes de desembre del 1708 havia estat força suau i amb bones temperatures en comparació a un hivern normal. Però la nit de reis de l'any següent tot canviaria.
Els francesos havien patit males collites i estaven escanyats pels impostos. A sobre, el reclutament per combatre a la Guerra de Successió havia fet estralls. Per acabar-ho d'adobar, en una sola nit la temperatura va caure de sobte 30 graus centígrads! A París, per exemple, van passar de 10 graus a -20.
La gent va despertar-se amb els serracaps congelats, les parets dels habitatges gebrades i la roba encarcarada. Moltes persones fins i tot van patir hipotèrmia perquè no s'esperaven res d'això i els va agafar per sorpresa mentre dormien. Molts rius, canals i ports van quedar blocats pel gel i la neu barrava el pas dels camins. En ports com Marsella el gruix del gel va arribar als 30 cm.
La situació era tan dolenta que la vida de la gent va quedar paralitzada de cop. No es podia transportar gaire cosa i les ciutats van deixar de rebre aliments. Les institucions van deixar de funcionar i les persones van acabar cremant tota mena de mobles per tal d'escalfar-se una mica.
Si algú tenia reserves a casa, no li servien de res. Tot es congelava. El pa, la carn, l'alcohol, tot quedava inservible. A París, el bloqueig de les comunicacions va durar tres mesos.
La noblesa tampoc se'n va escapar del desastre. Les seves cases podien ser molt grans i fastuoses, però no aïllaven bé la gelor. De fet, com més gran era una casa més costava escalfar-la. A Versalles, es posaven a la vora de la xemeneia, amb tot tancat i coberts amb mantes i pells i, tot i això, tremolaven pel fred.
El Tàmesi, a Anglaterra, es va congelar, igual que els canals i port d'Amsterdam i Venècia. La mar Bàltica va ser un immens pla de glaç durant quatre mesos. A Catalunya, el riu Ebre també es va congelar. I el mateix va passar amb la majoria de rius del nord i centre d'Europa. Gel pur!
Pesats carros podien travessar els llacs suïssos i els animals salvatges, com els llops, s'endinsaven als pobles en la recerca d'alguna cosa per menjar. Molta fauna i flora va morir durant aquests mesos. A la mar Mediterrània, moltes embarcacions hi van quedar atrapades i la tripulació hi va morir d'hipotèrmia o de fam.
Fins a l'abril es van mantenir les temperatures extremadament baixes. Però el mal no marxaria aviat. La neu es va desfer i va provocar intenses inundacions. Les penoses condicions de la gent va fer aparèixer malalties convertides en epidèmies. Els camps malmesos van ocasionar una gran fam. Les institucions van intentar apaivagar els danys de diverses maneres, tot i que poca cosa es podia fer. Finalment, la situació es va anar normalitzant i la Guerra de la Successió va continuar com si res. Un mal hivern, sens dubte.
Es calcula que les morts directes o indirectes d'aquesta anomalia climàtica van ser centenars de milers a tot el continent. A Gran Bretanya se la recorda com The Great Frost i a França com Le Grand Hiver. Mai ha tornat a passar una cosa així.
Per què va passar tot això? Se sap que diversos volcans van entrar en erupció durant els anys previs al 1709. Les cendres i els gasos emesos per aquestes erupcions van crear una boira atmosfèrica que bloquejava la llum solar. També cal tenir en compte que el Sol experimenta cicles que varien entre períodes de màxima i mínima activitat. Durant el 1709, el Sol es trobava en un període de mínima activitat, conegut com a Mínim de Maunder. Això va provocar una reducció de la radiació solar que arribava a la Terra, fet que contribuïa a la caiguda de les temperatures. Tot plegat podria haver provocat el desastre.
