Els zapoteques

Entre el 500 a.n.e. i el 900, els zapoteques van dominar la regió d'Oaxaca, al sud de l'actual Mèxic. Ens van deixar restes d'una cultura avançada i rica. Tot i els misteris que encara els envolten, podem descobrir algunes meravelles de la seva civilització.


El nom zapoteca deriva de la llengua nàhuatl i significa 'gent de l'arbre sapote'. El sapote és un arbre típic de l'Amèrica tropical que dona fruit comestible. Els zapoteques, igual que altres pobles de la zona, usaven la saba d'aquest arbre per fer una mena de xiclet que mastegaven. Però sembla que en el seu cas aquesta pràctica devia ser molt característica, per això el nom que li donaven els pobles veïns que parlaven nàhuatl. En canvi, ells es deien a si mateixos binni záa, que significa 'gent dels núvols'. Vivien en zones molt elevades i, a més, creien que el seu origen com a poble estava al cel. 

La seva principal capital va ser Monte Albán, nom posat pels castellans. Era una ciutat edificada al cim d'una muntanya que dominava les tres principals valls de la zona. El seu nom original sembla que podia ser Dani Baan, que significa 'muntanya sagrada'. Amb el temps, adquiriria importància una altra ciutat anomenada Liobaà ('terra de repòs'). En nàhuatl era coneguda com a Mitla ('lloc dels morts'). Tots dos noms fan referència a la llegenda que diu que reis, sacerdots i grans guerrers zapoteques van ser enterrats en una enorme cambra sota la ciutat. 

Panoràmica de Monte Albán
Font

Els zapoteques van créixer com a societat a partir de comunitats agrícoles i van ser capaços de construir imponents palaus. Se n'han identificat 15 a les valls pròximes a la capital. Amb tot, hi havia tres grups de zapoteques segons la zona on estaven establerts. A vegades, hi havia conflictes entre ells i, d'altres, treballaven units per causes comunes. 

Les ciutats zapoteques mostren un alt nivell de sofisticació en l'arquitectura, les arts, l'escriptura i els projectes d'enginyeria, com ara sistemes de reg. Dels olmeques van copiar l'art amb l'ús de pedres precioses, la construcció piramidal i, segurament, el joc de pilota.

La seva societat estava dividida en les classes habituals dels pobles antics jerarquitzats, però amb algunes diferències. Els governants, que solien pertànyer a la classe sacerdotal, eren el sector més poderós. Després hi havia l'elit formada per funcionaris del govern i els grans guerrers. També hi havia els comerciants i artesans, de gran importància per mantenir forta l'economia. El sector majoritari estava format per camperols i, per últim, hi havia els esclaus.

L'economia zapoteca es va basar en el cultiu de blat, blat de moro, fesols, carabassa, cafè, canya de sucre i la caça. També eren importants la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres. Es van caracteritzar per les pràctiques innovadores per augmentar l'eficiència de l'agricultura. Per exemple, van crear terrasses artificials als vessants de les valls de manera escalonada, per evitar que la pluja arrasés la collita. Aquestes terrasses, a més, eren regades per extensos canals que s'alimentaven de fonts naturals.

Van desenvolupar una escriptura jeroglífica i fonètica amb símbols, també anomenats glifs, que podien representar sons i idees. No ha estat del tot desxifrada, però se sap que l'usaven per anomenar objectes, persones i per contar històries. A les tombes dels governants, l'escriptura sol estar acompanyada d'imatges que expliquen les seves conquestes i com sacrificaven els seus enemics.

Escriptura zapoteca a Monte Albán

Van elaborar un calendari cerimonial (pije) de 260 dies, amb 13 mesos de 20 dies, que reflectia la creença que el temps no era continu, sinó que tornava sobre si mateix com si fos una roda que no deixava de girar. S'usava, per exemple, per assignar nom als nadons. També van crear un calendari solar (iza) de 365 dies relacionat amb els cicles agrícoles, amb 18 mesos de 20 dies i 5 dies restants. Així controlaven la sembra i la collita.

Les ciutats i llogarets tenien espais dedicats al joc de pilota, que era extremadament famós a les cultures mesoamericanes. N'hi havia diferents versions i al llarg del temps va anar evolucionant. Els arqueòlegs encara no estan segurs de com eren les seves regles. Tot i això, a partir dels símbols que envolten els camps de joc se sap que els jugadors havien d'usar genolleres, guants i altres elements de protecció. Les pilotes eren de cautxú, cosa que els permetia rebotar. 

Pista del joc de pilota mesoamericà a Monte Albán
Font




La ceràmica tenia un lloc molt important a la cultura zapoteca i es feia servir tant per a peces d'ús quotidià com per adornar llars, edificis públics o temples. Moltes ceràmiques tenien dibuixos complexos que, juntament amb alguns símbols d'escriptura, explicaven una història o representaven una imatge específica de les creences zapoteques.

Entre els seus déus principals hi havia Totec (déu suprem), Xipe (déu creador), Tlatlauhaqui (déu del sol), Cocijo (déu de la pluja i la tempesta), Cozobi (déu del blat), Bezelao (déu dels morts) i Cozana (déu dels avantpassats). Alguns animals, com el ratpenat, la serp o el jaguar, eren considerats sagrats. D'altres, com la tortuga, la sargantana, l'àguila o el mussol, se'ls atribuïa poders especials. Els ossos, la pell i les plomes d'alguns d'aquests animals es feien servir per construir objectes per a l'endevinació o per elaborar vestimentes i adorns.

Cocijo, déu de la pluja i la tempesta
Font




Es creu que Monte Albán va arribar a tenir més de 20.000 habitants. Tenia un palau de govern amb espais residencials per al rei i la seva família, a més de sales per a audiències i d'ús públic. Cap al 200 a.n.e. s'hi va construir una muralla d'uns 3 kilòmetres de llarg que, no només protegia la ciutat, sinó que també servia en un dels seus trams per retenir l'aigua de la pluja. 

A partir de l'any 800 la societat zapoteca va decaure i Monte Albán i Mitla van ser preses per un poble veí, els mixteques. Els zapoteques van sobreviure establint-se en altres zones i van lluitar units als mixteques contra els mexiques a mitjans del segle XV. Finalment, van fer un pacte amb ells amb la condició de mantenir una certa autonomia política. 

Quan els castellans van arribar a la regió i van vèncer els mexiques, els zapoteques van intentar resistir. Però després de diverses campanyes van ser derrotats. En diferents ocasions es van aixecar contra les autoritats colonials fins que van quedar del tot sotmesos. Tot i el sotrac de l'imperialisme castellà i les malalties que hi van portar, algunes famílies van sobreviure i avui dia existeix una població zapoteca d'unes 800.000 persones a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT


Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals