Els olmeques

La misteriosa cultura olmeca, situada a l'antic Mèxic, és considerada la pionera de les cultures mesoamericanes. Va ser la primera cultura urbana i jerarquitzada i va inspirar els pobles que vindrien després.


La civilització olmeca és la més antiga coneguda de Mesoamèrica, és a dir, de la regió històrica i cultural que abasta el sud d'Amèrica del Nord i bona part d'Amèrica Central. La seva època va des del 1200 a.n.e. fins al 400 a.n.e., aproximadament, i va estar ubicada a les zones baixes i costaneres del golf de Mèxic.

Actualment, els olmeques continuant sent una civilització misteriosa. No sabem com es deien a si mateixos. Si els anomenem olmeques, és perquè així els deien els mexiques en la llengua nàhuatl. El terme olmeca significa 'gent de cautxú', perquè els olmeques extreien el làtex dels arbres de cautxú per fabricar diferents tipus d'objectes, com les boles de goma que feien servir en un famós joc de pilota que va ser imitat per altres cultures posteriors.

No sabem els seus orígens ètnics i lingüístics, ni coneixem exactament l'extensió dels seus assentaments, però sí que sabem que van habitar les primeres ciutats de la regió. També tenim un registre per mitjà de símbols dels seus déus i pràctiques religioses. Els sacrificis i altres rituals religiosos, les peregrinacions i les estructures piramidals, entre altres coses, van ser elements que van copiar i adaptar les cultures que apareixerien després fins a la conquesta castellana, com la tolteca, la maia i la mexica.

Baix relleu olmeca
Font

Els assentaments més importants d'aquesta cultura són: Tres Zapotes, Laguna de los Cerros, San Lorenzo y Las Ventas. Tot i que ara el paisatge és força diferent, a la seva època el territori era selvàtic i pantanós en algunes zones, amb molts rius de corrent suau.

Els olmeques van ser els primers de Mesoamèrica en desenvolupar una societat complexa i jerarquitzada, i en canviar artificialment el seu entorn. Van construir altiplans on edificaven palaus i temples, en molts casos en forma de piràmide.

Les ciutats olmeques estaven formades per un centre polític i religiós on vivien els caps i els líders espirituals. Al voltant hi havia aldees habitades per camperols, comerciants i membres de la jerarquia més baixa de la societat. 

Van desenvolupar un sistema d'escriptura basat en símbols (glifs) que tallaven en pedra i tenien amplis coneixements de l'astronomia, cosa que els va servir per crear un calendari. A més, es creu que feien servir el zero, que després usarien els maies.

La seva alimentació es basava en la producció agrícola i la pesca. Tot i que les ribes del riu s'usaven per plantar conreus entre períodes d'inundació, els olmeques també practicaven l'agricultura de tala i crema per netejar els boscos i arbustos, i per proporcionar nous camps un cop esgotats els antics. Els camps es trobaven fora del poble i s'utilitzaven per al blat de moro, fesols, carabassa, iuca i moniato. Les fruites i verdures es complementaven amb peixos, tortugues, serps i mol·luscos dels rius propers, i crancs i mariscs de les zones marítimes. També caçaven diferents tipus d'animals, com el pècari (una mena de porc salvatge), alguns marsupials, el conill i el cérvol. Malgrat la diversitat d'aliment disponible, els olmeques també menjaven gossos domesticats. I també eren grans consumidors de xocolata.

La seva xarxa comercial arribava a tot Mesoamèrica. Materials exòtics, prestigiosos i d'alt valor com la pedra verda (usada en les seves diferents varietats en joies, estatuetes i eines rituals) i la closca marina es van traslladar en quantitats importants a grans distàncies. El comerç es basava en intercanvis de mercaderies amb zones allunyades, fent servir rutes establertes que permetien una economia en constant moviment.

Escultura olmeca tallada en pedra verda
Font

El seu art se centrava en el domini de les tècniques escultòriques. Podien tallar peces en diversos materials, com la pedra, la fusta o l'argila. També feien petites escultures de jade i d'altres enormes en forma de cap, molt característiques de la seva cultura. Aquestes últimes eren tallades en basalt, una roca volcànica, i totes tenien trets facials únics. Es creu, per tant, que eren representacions dels seus governants. Alguns caps que s'han trobat fan més de 3 metres d'alçada i pesen més de 40 tones. I per què només tallar el cap i no la resta del cos? Segurament per la creença mesoamericana que diu que l'ànima resideix en aquesta part. També s'han descobert pintures rituals i roques tallades en coves.

Cap olmeca tallat en pedra de basalt
Font




La religió olmeca era politeista. Adoraven els elements i fenòmens naturals, com les muntanyes, els llamps, la pluja, els volcans, etc. També consideraven sagrats alguns animals, com el jaguar i el cocodril. A més, adoraven els avantpassats i creien que hi havia un vincle directe entre els déus i els governants. En algunes cerimònies religioses s'hi feien sacrificis humans. Tot i tenir sacerdots i guerrers, es creu que no tenien una casta sacerdotal plenament organitzada ni tampoc un exèrcit permanent, com sí que van tenir cultures posteriors.

Però, al voltant de l'any 400 a.n.e., la població olmeca va disminuir sobtadament fins a desaparèixer com a civilització. Les raons d'aquest final no són clares. Potser va ser per causa de l'activitat volcànica de la zona o de canvis climàtics que van ocasionar sequeres importants. Sembla que va decaure la fertilitat dels seus camps, que van començar a traslladar-se amunt i avall alhora que la cultura perdia pistonada ràpidament.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals