Els tartessis

La civilització tartèssia es va desenvolupar entre els segles XII i V a.n.e. al sud de la península Ibèrica. Gràcies als contactes amb grecs, i sobretot fenicis, els tartessis es van convertir en una societat urbana i en la més avançada de la regió. 

Zona principal tartèssia i àrea d'influència




El primer registre escrit que fa referència als tartessis el trobem a la Bíblia, a Gènesi 10:4. Entre els descendents de Jàfet, un fill de Noè, hi apareix Tarsis, nom bíblic per referir-se, segurament, a la capital dels tartessis. També es relaciona aquest nom amb Tartessos, que era com es coneixia el seu principal riu, anomenat Betis pels romans i Guadalquivir pels àrabs, que és el seu nom actual. Més endavant, a 1 Reis 10:22, s'explica el tracte comercial que hi havia entre els israelites i els tartessis al voltant de l'any 1000 a.n.e.: "Perquè el rei [Salomó] tenia al mar una flota de Tarsis amb la flota d'Hiram; una vegada cada tres anys venia la flota de Tarsis portant or, i plata, i ivori, i micos, i paons". 

A la Bíblia s'esmenta moltes vegades aquesta civilització. Per exemple, Ezequiel 27:12, parlant de la ciutat fenícia de Tir, diu: "Tarsis comerciava amb tu per l'abundància de tota mena de riquesa: amb plata, ferro, estany i plom pagava les teves mercaderies". 

Es dona per fet que Tarsis i Tartessos eren termes emprats pels mateixos habitants de la regió, però no se sap la ubicació de la capital. Es dedueix que era una ciutat costanera i s'ha jugat amb diferents hipòtesis, però no hi ha ni consens ni proves arqueològiques que donin suport a cap teoria. 

La troballa més famosa relacionada amb aquest poble és el tresor del Carambolo, un conjunt de diverses peces d'or i ceràmica trobades a tres quilòmetres a l'oest de Sevilla. Aquesta és una col·lecció de 21 peces d'or, entre elles un collaret de medallons amb complexos gravats, diversos adorns per al pit i esplèndides polseres. Encara que els arqueòlegs creuen que el tresor es va enterrar deliberadament al segle VI a.n.e., segurament a l'època final de col·lapse econòmic, és probable que la majoria de les peces es fabriquessin dos segles abans.

Tresor del Carambolo
Font


Aquesta civilització es va desenvolupar principalment al curs baix del riu Guadalquivir i sempre ha estat envoltada de llegenda i misteri. Tot i que feia segles que despuntava en l'àmbit comercial, el seu principal auge va ser arran dels contactes amb els grecs i fenicis a partir del començament del primer mil·lenni a.n.e. 

La terra dels tartessis era rica en metalls com l'or i la plata. L'extracció i comerç d'aquests productes va ser el detonant de la seva transformació en una cultura urbana. Tot i que ja existia un intercanvi comercial entre els pobles atlàntics, els tartessis van veure la Mediterrània com a una entrada més llaminera de productes "exòtics" i una manera més rendible d'obtenir guanys. Gràcies a aquesta nova orientació, van descobrir tecnologies més avançades i animals desconeguts fins aleshores. 

Els seus grans socis comercials van ser els fenicis, dels quals van adoptar l'alfabet, la religió, algunes pràctiques com la cremació dels difunts i el model de ciutat. També gràcies als fenicis van conèixer la vinya, els ases i les gallines. Els grecs, en canvi, els van ensenyar el torn de terrissaire, ja que fins aleshores la ceràmica la feien manualment. 

Jaciment de Casas de Turuñuelo, amb restes d'animals sacrificats per motius religiosos



El primer impacte amb els fenicis segurament va ser molt fort. Els tartessis, que eren un poble atlàntic, van descobrir un nou món arribat de l'orient. Però de seguida van saber aprofitar-ho i adaptar-s'hi.

En un primer moment, només feien intercanvis comercials. Quan el comerç ja estava regulat, els fenicis van començar a aixecar petits temples i, més endavant, autèntiques colònies. Algunes d'aquestes van ser ciutats emmurallades i construïdes com si fossin una ciutat fenícia en tota regla. La migració de colons que van rebre els va donar un aire i estil totalment oriental.

Els tartessis mantenien el control polític de les seves terres i permetien l'establiment d'aquestes colònies amb les quals treballaven. Hi havia una classe fenícia dirigent que col·laborava amb l'elit tartèssia de la zona. Segurament aquests tractes i repartició de poder devia estar legislat d'alguna manera. El principal objectiu de totes dues parts era enriquir-se i progressar, cosa que sens dubte va ajudar a una bona entesa. La mineria i altres processos relacionats amb l'extracció i transport dels metalls eren impulsats per les elits locals i treballats pels natius, però segurament planificats, supervisats i instruïts per colons fenicis especialitzats. 

Les classes altes de la societat tartèssia van aconseguir el seu estatus no tant pel fet de centralitzar el poder sobre el poble, sinó més pels seus vincles amb els mercaders fenicis. L'economia va experimentar una revolució que va jerarquitzar més la societat i que va crear una elit aristocràtica dirigent rica. A canvi dels metalls preciosos, aquesta elit podia rebre productes de luxe per al seu lluïment personal, tant durant la seva vida com durant la seva mort, perquè s'enterraven amb ells en túmuls. Hi ha un bon grapat de sepulcres que així ho demostren.

Els artesans tartessis van aprendre a treballar millor el metall i van poder fabricar els seus propis objectes de valor. A més, pretenien imitar la ceràmica oriental a la seva manera tradicional i creaven així unes ceràmiques híbrides úniques. Hi ha peces imitant i interpretant la forma dels càntirs fenicis amb una decoració pintada de dibuixos exclusivament ibèrics.

Ceràmica tartèssia trobada a Carmona

Pel que fa als reis tartessis, en tenim molt poca informació. Per mitjà d'alguns autors clàssics (grecoromans), ens han arribat el nom d'alguns d'ells, tot i que en contextos mitològics. L'únic rei tartessi del qual tenim referències clarament històriques és Argantoni, que va ser el darrer, entre finals del segle VII a.n.e. i mitjans del VI a.n.e.

D'Argantoni ens parla, per exemple, l'historiador grec Heròdot, que li atribueix 80 anys de regnat. Aquesta durada, en realitat, pot ser el resultat d'una successió de reis amb el mateix nom o títol. L'origen d'aquest nom és incert, tot i que s'ha observat que l'arrel arg és indoeuropea (brillant, blanc), que amb l'afegit nt indicaria el significat de 'plata'. Si fos el cas, podria ser un préstec lingüístic, o potser una dinastia d'origen celta que va governar Tartessos en la seva darrera època. No ho sabem. Però Argantoni tindria un significat similar a 'home de plata'.

Argantoni va intentar trencar el monopoli comercial fenici del sud peninsular i va facilitar l'assentament de grecs a les seves costes. Però no va aconseguir la consolidació de colònies gregues estables, i sobtadament el seu regne va patir una gran davallada econòmica que el va fer decaure i desaparèixer. Aquest fet sembla tenir la causa en la caiguda de Fenícia en mans dels babilonis, cosa que aturaria per complet el comerç, i l'auge de Cartago com a potència veïna. El cas és que després d'Argantoni ja no sabem res més dels tartessis. 

Quan els romans tornen a esmentar la gent d'aquesta zona, els anomenen turdetans. A més, parlen dels túrduls, que semblen ser parents dels turdetans i, per tant, també descendents dels tartessis. Dels turdetans sabem que tenien els seus poetes i historiadors, i que posseïen un codi de lleis escrit molt complet, tot probablement derivat de la seva relació amb els fenicis i els tartessis. Es van romanitzar molt ràpidament i sempre es van mostrar oposats a la guerra.

A vegades s'ha intentat relacionar Tartessos amb el mite de l'Atlàntida, del qual parlava el filòsof grec Plató. Hi ha hagut molts intents de donar una ubicació a aquesta ciutat que suposadament va ser enfonsada sota les aigües per culpa d'un terratrèmol. També tenia fama de ser molt moderna i avançada per al seu temps. En tot cas, no hi ha cap prova ni indici per relacionar-la a cap lloc concret, i encara menys amb Tartessos.


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els fenicis

Els grecs

Els gats a l'edat mitjana

La religió a l'edat mitjana

Els assiris