Sargon d'Accad

Sargon d'Accad és considerat el primer emperador de la història coneguda. Va canviar totalment la manera de governar i va ser un exemple a seguir per a molts reis futurs. Tot i que les dates varien segons la cronologia consultada, el podem ubicar entre el final del segle XXIII i el segle XXI a.n.e.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides


A Sargon d'Accad no l'hem de confondre amb els dos Sargon que governarien Assíria segles després. Pel que sabem, el Sargon que ens ocupa ara era un accadi de condició humil que va escalar posicions fins a ser coper d'Urzababa, rei de Kix, ciutat amb molta població accàdia que havia pogut mantenir-se independent de Lugalzagesi, rei de Sumer. Els accadis s'havien integrat a la societat sumèria, però n'eren part secundària. Sargon, amb la voluntat de canviar aquesta dinàmica, va usurpar el tron de Kix i després va atacar Lugalzagesi, que governava des d'Uruk. El va vèncer i el va exhibir nu i lligat a les portes del temple d'Enlil, a la ciutat sagrada de Nippur. Des de llavors va començar a conquerir tota ciutat i tot poble de Mesopotàmia. 

Sargon significa rei verdader. No sabem el seu nom propi, com passa amb molts reis antics, i només el coneixem per aquest títol. Va establir la seva capital a una ciutat de majoria accàdia que va anomenar Accad, molt a prop de Kix, tot i que no en coneixem la ubicació exacta. A vegades es diu que la va fundar ell, però sembla que tan sols va fundar la capital en un sentit polític, perquè la ciutat ja devia existir d'abans, potser amb un altre nom. Sargon va comptar amb un exèrcit permanent d'almenys 5.000 soldats, cosa que era una barbaritat per aquella època.

Pel que fa a la ciutat d'Ebla, sembla que no va quedar completament sotmesa a Sargon, ja que li va causar força problemes. És possible que acabés pagant alguna mena de tribut per mantenir el seu estatus polític. De fet, es mantindria com a centre cultural integrant la cultura accàdia que, per la seva banda, havia absorbit la cultura sumèria. Seria el net de Sargon, Naramsin, qui l'acabaria dominant del tot. També els elamites d'Awan van resistir amb coratge els embats de Sargon durant un temps, però al final van caure en les seves mans.

L'anomenada Màscara de Sargon, on es veu els cabells trenats i el monyo reial. Alguns pensen que en realitat representa a un dels seus successors. 
Font

Sargon es va esforçar per no ferir la susceptibilitat dels seus súbdits. Sembla que els funcionaris i governadors subjugats van conservar els seus càrrecs. Si se'n creaven de nous, eren coberts per governadors accadis. De la mateixa manera, les creences i institucions religioses dels sumeris van ser curosament respectades. En canvi, l'idioma accadi es va imposar com a únic oficial.

Recreació de soldats accadis. 
Font

En aquella època encara no s'havia ideat l'encunyació de monedes. Els metalls, com el coure i la plata, es pesaven per determinar el seu valor i així fer-los servir per comprar i vendre productes. Sargon va unificar els pesos, a més de les unitats de longitud, cosa que afavoriria molt el comerç tant dins de Mesopotàmia com més enllà. De l'Índia va aconseguir perles, ivori i altres tresors a canvi de productes com llana i oli d'oliva. També va utilitzar els impostos que va recaptar dels comerciants per pagar els seus soldats i donar suport als artistes i escribes reials que glorificaven les seves obres en escultures i inscripcions. 

Estela que commemora una victòria de Sargon datada en la seva època. S'hi veuen dos presoners sumeris escortats amb els cabells arrissats a la part superior i curts als costats. Sembla que era un pentinat típic sumeri. 
Font

Diu una crònica babilònica tardana que, quan Sargon era vell, "tots els països es van rebel·lar contra ell i el van assetjar a Accad". Però Sargon "va sortir, va emprendre la batalla i els va vèncer, els va derrotar i va destruir el seu gran exèrcit". Una mica més tard, "Subartu (terme primerenc i genèric per als pobles del nord mesopotàmic) el va atacar amb totes les seves forces i el va obligar a tornar a prendre les armes. Sargon els va emboscar, va destrossar el seu gran exèrcit i va enviar els seus béns a Accad". (King: Chronicles, I, pp. 27/156; ABC, pp. 152/154; ANET (3), p. 266)

Un cop va morir Sargon, després de mig segle al tron, la seva dinastia duraria uns 100 anys per mitjà de quatre successors (Rimuix, Manixtuixu, Naramsin i Xarcalixarri), fins que les baralles internes i els gutis (poble nòmada que va saquejar Accad) la van fer desaparèixer i, amb ella, el que quedava del seu imperi. 


Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta, que tenia pics de mortaldat del 60% de les persones afectades. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra total. Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel  ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. Aquesta va ser una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis del segle XIII, sembla que per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta.   D'u
MÉS INFORMACIÓ

El feixisme i el nazisme

Imatge
El feixisme i el nazisme han sigut dues ideologies que han marcat profundament la història contemporània europea, i han estat protagonistes d'autèntiques barbaritats. Vegem els seus trets fonamentals i com van sorgir. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Feixisme i nazisme (o nacionalsocialisme) són dues ideologies germanes amb moltes coses en comú, tot i que també amb certes diferències importants. Malgrat que a vegades s'usen indistintament, cal conèixer bé el seu origen i manera de fer. Totes dues serien protagonistes del començament de la Segona Guerra Mundial . IDEES GENERALS El feixisme i el nazisme estableixen un sol partit que governa sense necessitat d'anar a cap tipus d'eleccions. Els militants i seguidors són incondicionals d'un líder que és el cap del partit i cap de l'estat. Per tant, queden prohibides les activitats i propaganda d'altres agrupacions polítiques i qualsevol crítica cap al sistema totalitari o el partit. A més, l
MÉS INFORMACIÓ

La Guerra dels Segadors

Imatge
La Guerra dels Segadors (1640-1652) o Guerra de Separació va ser una revolta de Catalunya contra la monarquia hispànica, cada cop més centralista. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant la primera meitat del segle XVII la monarquia hispànica es trobava en una situació lamentable, en especial Castella, que estava immersa en multitud de guerres a Europa. Per una banda, arrossegava el conflicte de Flandes (Guerra dels 80 anys) que havia començat el 1568, en què els Països Baixos lluitaven per la seva independència. Entremig hi havia la Guerra dels Trenta Anys , que havia començat com un conflicte religiós entre catòlics i protestants , però que derivaria més aviat en un conflicte polític. Fins i tot potències catòliques com Castella i França es van enfrontar entre si a partir del 1635. A vegades se'n parla d'Espanya com a concepte polític en aquests temps, però en cap cas existia una entitat política anomenada així . De fet, d'aquí van venir els problemes
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

La religió a l'edat mitjana

Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam ocasionaria topades violentes que generarien inestabilitat. Però, anem a pams. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides L'any 313, l'emperador romà Constantí I va posar fi a la persecució del cristianisme per mitjà de l'edicte de Milà. El 380 Teodosi I va anar més enllà i va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas el va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica. Poc després, el 392, fins i tot va prohibir tota pràctica pagana. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Rom
MÉS INFORMACIÓ