Sargon d'Accad

Sargon d'Accad és considerat el primer emperador de la història coneguda. Va canviar totalment la manera de governar i va ser un exemple a seguir per a molts reis futurs. Tot i que les dates varien segons la cronologia consultada, el podem ubicar entre el final del segle XXIII i el segle XXI a.n.e.




A Sargon d'Accad no l'hem de confondre amb els dos Sargon que van governar Assíria segles després. Pel que sabem, el Sargon que ens ocupa ara era un accadi de condició humil que va escalar posicions fins a ser coper d'Urzababa, rei de Kix, ciutat amb molta població accàdia que havia pogut mantenir-se independent de Lugalzagesi, rei de Sumer. Els accadis s'havien integrat a la societat sumèria, però n'eren part secundària. Sargon, amb la voluntat de canviar aquesta dinàmica, va usurpar el tron de Kix i després va atacar Lugalzagesi, que governava des d'Uruk. El va vèncer i el va exhibir nu i lligat a les portes del temple d'Enlil, a la ciutat sagrada de Nippur. Des de llavors va començar a conquerir tota ciutat i tot poble de Mesopotàmia. 

Sargon significa rei verdader. No sabem el seu nom propi, com passa amb molts reis antics, i només el coneixem per aquest títol. Va establir la seva capital a una ciutat de majoria accàdia que va anomenar Accad, molt a prop de Kix, tot i que no en coneixem la ubicació exacta. A vegades es diu que la va fundar ell, però sembla que tan sols va fundar la capital en un sentit polític, perquè la ciutat ja devia existir d'abans, potser amb un altre nom. Sargon va comptar amb un exèrcit permanent d'almenys 5.000 soldats, cosa que era una barbaritat per aquella època.

Pel que fa a la ciutat d'Ebla, sembla que no va quedar completament sotmesa a Sargon i que li va causar força problemes. Tot i això, aquesta ciutat en va dependre i es va mantenir com a centre cultural que va absorbir la cultura accàdia que, per la seva banda, havia absorbit la cultura sumèria. Seria el net de Sargon, Naramsin, qui l'acabaria dominant del tot. També els elamites d'Awan van resistir amb coratge els embats de Sargon durant un temps, però al final van caure en les seves mans.

L'anomenada Màscara de Sargon, on es veu els cabells trenats i el monyo reial. Alguns pensen que en realitat representa a un dels seus successors. 
Font

Sargon es va esforçar per no ferir la susceptibilitat dels seus súbdits. Sembla que els funcionaris i governadors subjugats van conservar els seus càrrecs. Si se'n creaven de nous, eren coberts per governadors accadis. De la mateixa manera, les creences i institucions religioses dels sumeris van ser curosament respectades. En canvi, l'idioma accadi es va imposar com a l'únic oficial.

Recreació de soldats accadis. 
Font

En aquella època encara no s'havia ideat l'encunyació de monedes. Els metalls, com el coure i la plata, es pensaven per determinar el seu valor i així fer-los servir per comprar i vendre productes. Sargon va unificar els pesos, a més de les unitats de longitud, cosa que va afavorir molt el comerç que va promoure tant dins de Mesopotàmia com més enllà. De l'Índia va aconseguir perles, ivori i altres tresors, a canvi de productes com llana i oli d'oliva. També va utilitzar els impostos que va recaptar dels comerciants per pagar els seus soldats i donar suport als artistes i escribes reials que van glorificar les seves obres en escultures i inscripcions. 

Estela que commemora una victòria de Sargon datada en la seva època. S'hi veuen dos presoners sumeris escortats amb els cabells arrissats a la part superior i curts als costats. Sembla que era un pentinat típic sumeri. 
Font

Diu una crònica babilònica tardana que, quan Sargon era vell, "tots els països es van rebel·lar contra ell i el van assetjar a Accad". Però Sargon "va sortir, va emprendre la batalla i els va vèncer, els va derrotar i va destruir el seu gran exèrcit". Una mica més tard, "Subartu (terme primerenc i genèric per als pobles del nord mesopotàmic) el va atacar amb totes les seves forces i el va obligar a tornar a prendre les armes. Sargon els va emboscar, va destrossar el seu gran exèrcit i va enviar els seus béns a Accad". (King: Chronicles, I, pp. 27/156; ABC, pp. 152/154; ANET (3), p. 266)

Un cop va morir Sargon, després de mig segle al tron, la seva dinastia va durar uns 100 anys per mitjà de quatre successors (Rimuix, Manixtuixu, Naramsin i Xarcalixarri), fins que les baralles internes i els gutis (poble nòmada que va saquejar Accad, entre altres ciutats) la van fer desaparèixer i, amb ella, el que quedava del seu imperi. 


Accedeix a la cronologia de Mesopotàmia i no et perdis 😋


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Introducció a l'edat mitjana

Introducció a l'edat contemporània

Història de Catalunya

El "descobriment" d'Amèrica

La pesta negra