Coneix els meravellosos fèlids

Els fèlids són animals sorprenents que esbalaeixen qualsevol persona que es deixa portar per la seva bellesa i característiques. Coneguem-los millor!

Primer de tot, cal parlar amb propietat i entendre les diferències entre els seus gèneres, perquè sovint els anomenem a tots felins i tècnicament això no és correcte.

La família dels fèlids es divideix en dos gèneres: els panterins (Pantherinae) i els felins (Felinae). Els primers són els més grossos (lleons, tigres, lleopards, panteres i jaguars), tots ells salvatges, i els segons acostumen a ser de mida mitjana o petita, on s'inclouen tant els gats salvatges com els gats domèstics. Sovint s'alternen pantera i lleopard amb el mateix significat per anomenar una espècie concreta (pantera de les neus o lleopard de les neus, per exemple) Ens centrarem ara en les principals espècies salvatges. 

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Començarem pels felins.


No et deixis engalipar per l'aparença inofensiva d'aquest animalot. És un depredador amb una gran capacitat per amagar-se i atacar les seves preses. No sol superar els 50 cm de longitud i els 3 kg de pes, amb una cua que pot ser molt llarga en relació amb la resta del cos.

Un tret peculiar és el seu cap, força ample, i les seves orelles, que són especialment grosses. És més aviat de pèl curt, a vegades esquitxat de ratlles o clapes fosques. El seu hàbitat el trobem en regions molt caloroses, com el desert del Sàhara, Aràbia, Pakistan, Iran i Àsia Central.

El gat de la sorra passa els matins i bona part de les tardes amagat entre les roques per protegir-se de la calor. Durant el vespre en surt i fa vida. És un gran caçador de ratolins, llebres, serps, aus, llangardaixos, insectes i animalets similars. Els seus principals enemics són els xacals, els llops i alguns ocells rapinyaires, depenent de la zona.




Et venen ganes d'amanyagar-lo, oi? Doncs que sàpigues que aquest animalet té la millor taxa de mortalitat de tots els fèlids, inclosos tigres i lleons. Aquest gatet no miola, sinó que deixa anar sons roncs com si fossin rugits, tot i que no ho són pas. 

Són petits, amb un pes entre 1,6 i 2,5 kg i una llargada d'entre 36 i 63 cm. El nom es deu al color fosc de la part inferior i dels coixinets de les potes, que contrasta amb un pelatge marró amb clapes, semblant a un lleopard.

S'alimenta d'aus, rèptils i altres mamífers petits. Durant el dia s'amaga al seu cau i durant la nit caça i fa el trapella. Viu a l'Àfrica del Sud, en ambients secs, sabanes i zones semidesèrtiques. A diferència d'altres fèlids, el gat de peus negres no és bo grimpant i s'estima més excavar i engrandir caus subterranis on refugiar-se. 

És extremadament solitari i, si se sent acorralat per un humà, no dubta a atacar-lo amb ferocitat. Està especialment obsessionat amb marcar el seu territori. Pot pixar fins a 12 vegades per hora. Igual que fan alguns grans fèlids, pot amagar preses capturades per alimentar-se més endavant, en lloc de menjar-les immediatament.




Aquest gat té la característica especial de tenir el cap gairebé pla. Viu als boscos tropicals i terres baixes de Malàisia i és un enamorat de l'aigua; és un pescador excel·lent. Caça granotes, peixos i crustacis, tot i que accepta també rates i pollastres.

La seva mida és similar a la d'un gat domèstic estàndard i les seves ungles sempre estan exposades, no són retràctils, fet poc usual. És lògic si pensem que així li és més fàcil caçar sota l'aigua. També els ullals són força punxeguts per atrapar amb més facilitat les relliscoses preses.

Sovint es diu que és el fèlid més estrany de tot Àsia i potser de tot el planeta. 




En aquest cas, ens hi trobem un gat rodanxó que viu en zones fredes de l'Àsia Central, com Mongòlia, Sibèria i el Tibet. De mida petita, pot arribar a pesar 5 kg i mesurar 65 cm. Les potes són curtes i el pelatge és espès i ideal per suportar baixes temperatures. Com a característica pròpia té les pupil·les, que es contrauen en forma rodona i no allargada, com passa en la resta de gats.

S'alimenta de conills, rosegadors, aus i rèptils principalment. Quan pren posició d'atac, el pelatge s'estarrufa i l'animal es converteix en una bola peluda extremadament agressiva. 




Viu a les altes serralades andines del Perú, Bolívia, Xile i Argentina en altures d'entre 3.500 i 4.800 metres. Capaç de suportar condicions extremes, s'amaga als raconets més estrets de les muntanyes i s'escapoleix amb una extrema facilitat per les roques i pendents. A vegades se li diu gat fantasma per quant difícil és observar-lo.

Té una llargada d'uns 60 cm i pesa al voltant dels 5,5 kg. Destaca per la seva gruixuda cua que el fa aparentar ser molt més gros. És una de les espècies menys conegudes i estudiades per la dificultat de trobar-lo i seguir-lo. De fet, no existeix cap gat dels Andes en captivitat.

En les zones on viu no acostuma a haver-hi arbres, però sí molta aigua i alguns rèptils, ocells i petits mamífers que li serveixen d'aliment. Sempre ha estat un expert caçador de xinxilles i viscatxes, però la dràstica reducció de la població dels primers l'ha fet desenvolupar noves estratègies per caçar altres preses en zones tan altes. 




El podem trobar al sud-est asiàtic i a Malàisia. Com indica el seu nom, s'alimenta principalment de peixos, encara que pot fer alguna excepció amb alguns rosegadors i ocells que s'hi acostin massa. 

Juntament amb el gat de cap pla, és dels pocs fèlids que viuen tan aferrats a l'aigua. Amb uns pocs mesos de vida ja són capaços de caçar en indrets aquàtics. Amb un pes de fins a 16 kg, viu principalment en aiguamolls, rius, rierols, manglars i pantans. 




El primer tret que destaca d'aquest animalot són els seus ulls grossos i sortints. El pes varia entre 2,6 i 4 kg i la llargada entre 48 i 80 cm. A diferència de la majoria de fèlids, les femelles tenen únicament dos mugrons. És un gat totalment ple de taques negres o de color marró fosc. 

Aquesta és una de les dues espècies amb prou flexibilitat als turmells per enfilar-se als arbres cap per avall (l'altre és la pantera nebulosa). És un animal molt àgil, fins al punt de poder girar els turmells fins a 180 graus, tant de les potes davanteres com de les potes del darrere.

El trobem a Amèrica Central i del Sud, en zones amb densa vegetació, com boscos tropicals i subtropicals. Com la majoria dels fèlids, és un animal nocturn, tot i que se l'ha vist algun cop caçant de dia. A part de les típiques marques en forma de ruixats d'orina, té la dèria de marcar en forma d'esgarrapades a terra o a les branques dels arbres, com fan alguns grans fèlids.

S'alimenta de petits mamífers, ocells, llangardaixos, granotes i alguns micos. De fet, s'ha descobert fa poc que és capaç d'imitar els sons del tití bicolor per enganyar-lo, un mico que li serveix d'àpat quan cal.




El seu hàbitat es troba en molts diversos punts d'Amèrica Central i del Sud, com el del gat margay. La seva mida varia entre 68 i 100 cm, amb un pes d'entre 8 i 10 kg, cosa que el fa un fèlid de mida una mica considerable. Fins i tot s'han trobat exemplars més grossos. 

Les seves taques són força peculiars i la seva vida la pot fer tant de nit com de dia. Tendeix a refugiar-se en petites coves i troncs. La seva dieta és molt variada, ja que consta de conills, ossos formiguers, rèptils, insectes, amfibis, peixos i aus. Això es deu a la gran diversitat de territoris que pot habitar.

Físicament, també destaca per tenir ulls i un nas grossos. A més, és tan territorial que és capaç de morir lluitant per la seva zona. Com ha passat amb altres gats salvatges, alguns famosos han intentat tenir-los com a animal de companyia. Salvador Dalí viatjava amb un ocelot anomenat Babou.




El trobem sobretot a l'Àfrica Central, del Sud i de l'Est, a més de zones d'Aràbia i a tot el Pròxim Orient. El seu pelatge característic és entre marró i vermellós, amb les parts inferiors del cos blanques. En alguns casos, té taques petites. També són típiques les marques negres i blanques de la cara i els pèls en forma de ploma que li surten de les orelles.

Pesa entre 13 i 20 kg i supera àmpliament el metre de llargada. El caracal més petit és més gros que la majoria de gats domèstics. Té fama de ser tan ferotge que és capaç d'espantar depredadors el doble de grossos que ell.

La seva dieta consta de damans, antílops, gaseles, micos, rosegadors, llebrers, ocells i, ocasionalment, rèptils. Veure'l caçar ocells al vol és tot un espectacle. 




Amb una mitjana de pes d'entre 9 i 12 kg, i amb exemplars de fins a 20 kg, el serval té unes potes fines i allargades que li permeten assolir grans velocitats. De fet, és el fèlid més ràpid després del guepard. No li fa por l'aigua, ja que és un excel·lent nadador.

El podem trobar a les sabanes i selves africanes. És un animal fort i alhora esvelt, amb un cap petit en relació amb la resta del cos. S'han documentat quatre servals blancs, però en captivitat. En general és daurat amb taques rodones i negres.

Les confrontacions entre servals són molt hostils i exagerades. Aplanen les orelles, arquegen l'esquena, deixen al descobert les dents i belluguen amb força el cap. Quan carreguen contra el seu oponent, ho fan amb les seves llargues potes davanteres mentre emeten grunyits esfereïdors.




Habita les zones fredes d'Amèrica del Nord, en especial al Canadà i Alaska. El seu pelatge espès de color marró platejat no acostuma a estar gaire tacat. S'alimenta sobretot de llebres, però també de rosegadors, aus i cérvols.

Té un collaret de pèl al voltant del coll que recorda una barba de dues puntes, una cua curta amb l'extrem negre i flocs de pèls llargs a les orelles similars als del caracal. Tot i ser més aviat solitari, a vegades se l'ha vist formant petits grups que viatgen junts. Una forma de marcar el territori és amb excrements que deixen sobre la neu, a les soques dels arbres o a altres llocs visibles.




El puma és natiu del continent americà. El podem trobar des del Canadà fins als Andes en diferents regions. S'adapta a multitud d'hàbitats, tot i que no viu a les zones més fredes del nord. 

El seu principal aliment són els cérvols, però també caça insectes i rosegadors. Generalment viu en zones boscoses amb molta vegetació, encara que a vegades se'l pot veure en zones més obertes. Sovint competeix amb els llops pels territoris que vol dominar.

És un animal molt esvelt i àgil, de mida tirant a grossa, amb un pes d'entre 50 i 70 kg. Els pumes que habiten les regions més pròximes als pols acostumen a ser més grossos. Tot i tenir una mida superior a molts lleopards, se'l considera un felí i no un gran fèlid. No s'han documentat pumes negres.


Continuem amb els panterins, els grans fèlids!


Habita les muntanyes de l'Àsia Central. Sol tenir un pelatge tirant a clar amb clapes fosques. Té una llarga i grossa cua molt característica i és capaç de suportar ambients extrems. 

Pot alimentar-se de cabres, marmotes, conills, llebres i animalots similars. Pesa entre 30 i 60 kg i té unes arpes amples perfectes per caminar sobre la neu. Curiosament, a vegades menja herba, cosa molt inusual en els fèlids. 

Una característica pròpia és que, tot i tenir tots els elements necessaris per rugir, no ho fa pas. Sembla que aquesta limitació té a veure amb les seves cordes vocals, que són massa petites.




Els mascles poden pesar fins a 65 kg, mentre que les femelles es queden en menys de la meitat, uns 20 kg. És excel·lent grimpant i saltant pels arbres i es considera el fèlid amb els ullals més llargs en proporció al seu cos. 

Generalment, caça primats als arbres, encara que pot cruspir-se rosegadors, mamífers petits i fins i tot aus. Quan caça animals terrestres, ho fa llançant-se a sobre des de les branques. El seu nom té a veure amb les taques irregulars que cobreixen el seu cos.

Habita els boscos tropicals i subtropicals de l'est de l'Índia, sud de la Xina, Birmània, Indoxina, Sumatra i Borneo. També pot viure en algunes muntanyes fins als 2.000 metres d'altura. 




És el mamífer terrestre més ràpid del món, amb velocitats que arriben fins als 110 km/h. Passa de 0 a 96 km/h en 3 segons. Amb tot, la velocitat punta la manté tan sols uns pocs segons. Té un cos perfectament dissenyat per a córrer i fer girs sobtats i inesperats.

Viu en diferents indrets de l'Àfrica i del sud-est de l'Àsia. Les seves grans fosses nasals, ideals en la presa ràpida i constant d'aire, fan que tingui les dents més aviat petites. 

S'alimenta sobretot de gaseles, però també caça impales, conills, antílops i mamífers similars. Acostuma a tenir una gran activitat de dia. Tot i ser considerat un gran fèlid, no pot rugir. 




És un animal molt formós i elegant, amb un pelatge que pot variar de tonalitat segons l'època de l'any. De groc clar a l'hivern passa a un to més roig a l'estiu. Pot pesar entre 30 i 50 kg i té una llargada de fins a 2 metres. 

Avui dia només està present al nord-est de la Xina, a l'extrem oriental de Rússia i a la península de Corea. És actiu durant tot el dia i el vespre i menja cérvols, senglars, llebres, aus i rosegadors, entre d'altres bestioles.




La pantera negra és simplement un lleopard comú o jaguar que presenta un pelatge totalment fosc per causa d'una variant genètica. A més, en realitat és una animal força espantadís, ja que quan se sent amenaçat de seguida s'amaga a sobre dels arbres. L'única excepció és quan les seves cries estan en perill. Aleshores, la seva agressivitat és contundent.

Pot pesar fins a 90 kg i mesurar gairebé 2 metres. És un animal poc comú. Tan sols habita algunes zones concretes de l'Àfrica i del sud-est asiàtic.

Aquest animal, a diferència de la majoria de depredadors, té la capacitat racional d'administrar l'aliment. A més, té una obsessió tremenda amb la neteja. Pot passar-se hores llepant-se, sobretot després d'omplir-se la panxa.




El seu pelatge és groc tirant a taronja amb taquetes fosques molt característiques. Pot arribar als 90 kg de pes i viu principalment als boscos i selves tropicals d'Amèrica. 

El jaguar sempre es troba a prop de l'aigua, ja que és un expert pescador. Una tàctica que fa servir per atreure preses és ficar la cua dins l'aigua i bellugar-la. A més de peixos, pot menjar cérvols, micos, ocells, granotes, caimans i rosegadors. De la mateixa manera que fan altres fèlids, marca el seu territori esgarrapant els arbres i amb l'orina. 




Viu principalment en diferents indrets del sud i est d'Àsia. Hi ha diverses espècies famoses d'aquest animal: el tigre de Bengala, de Sumatra, o de Sibèria. Cadascuna d'elles estan adaptades a la regió que habita. Com a raresa tenim el tigre blanc, que té una condició genètica que elimina la major part del pigment de la pell.

És el fèlid més gros del món, amb un pes d'entre 180 i 350 kg en el cas dels mascles i una llargada de fins a 3 metres. El patró de ratlles del pelatge és únic i particular en cada individu i, encara que el pelis del tot, a la pell s'hi veurien les ratlles fosques.

La seva força és imponent. És capaç d'arrossegar per terra un animal que sigui el doble de gros. Pot menjar des de zebres i búfals fins a peixos, serps, cocodrils, aus i micos. És un excel·lent nadador.




És el rei, tot i que no és el fèlid més gros. En aquesta lliga ocupa la segona posició, després del tigre i abans del jaguar. Només el trobem en algunes zones de l'Àfrica Central i Occidental i a l'Índia. A més d'habitar selves, també viu a les planes i sabanes.

És l'únic fèlid que viu en bandades que poden estar compostes de fins a tres mascles i una dotzena de femelles amb les seves cries. Pot pesar fins a 250 kg i mesurar 3 metres de llargada. Els mascles joves tard o d'hora abandonen la bandada per formar el seu propi grup familiar.

El rugit del lleó pot sentir-se fins a 9 km de distància. El fa servir sobretot per cridar altres lleons o per proclamar la seva sobirania en un territori. Pot copular entre 20 i 40 vegades al dia quan la femella està en zel.

La crinera del lleó mascle és única i és un dels trets més característics que té. Normalment, com més espessa sigui, més sa estarà l'animal. Alguns tenen una crinera fosca, mentre que d'altres la tenen més clara. Hi ha casos de lleons blancs per causa d'una variant genètica poc usual. 

Les preses són principalment mamífers grossos, amb una preferència pels nyus, impales, zebres, búfals, senglars i diverses espècies de cérvols. Ara bé, segons la necessitat i disponibilitat, també pot caçar altres animals del seu entorn. 



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies