Pateixen els toros a la plaça?
L'any 2010 es prohibien les curses de braus a Catalunya, un fet històric que allunyaria el Principat de l'Espanya torera de sempre. El motiu més important era el patiment de l'animal i l'espectacle que se'n feia. Però, és cert que els toros pateixen a la plaça?
 |
Les curses de braus van ser prohibides a Catalunya l'any 2010, després que el 28 de juliol el Parlament de Catalunya votés majoritàriament per fer-les desaparèixer. La votació va tenir lloc després d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per organitzacions animalistes, com Prou!, que va recollir més de 180.000 signatures. La llei va entrar en vigor l’1 de gener de 2012, moment en què es van deixar de celebrar oficialment curses de braus a Catalunya. L’última es faria el 25 de setembre de 2011 a la plaça Monumental de Barcelona. El Tribunal Constitucional, però, anul·laria la prohibició a l'octubre del 2016, per considerar que la competència sobre la tauromàquia corresponia a l’Estat. Tot i l'anul·lació d'aquest tribunal, des de llavors no s'han tornat a organitzar curses de braus a Catalunya, principalment per manca d'infraestructures actives i l'oposició social.
Mentre que a Catalunya la majoria de la gent està en contra dels espectacles on els toros pateixen, molta gent a Espanya hi està a favor, ja que defensen que és una tradició que cal respectar i que en realitat l'animal no pateix. Però, és veritat que els toros no senten dolor?
Tot i que hi ha aficionats que asseguren que els braus no pateixen, les proves demostren que aquests animals s’enfronten a situacions de gran estrès físic, psicològic i ambiental. De fet, el toro és sotmès a un acte de violència que pot ser considerat tortura, ja que es basa en provocar, de manera intencionada, un patiment intens i prolongat a un ésser viu, sensible i indefens, sense el seu consentiment.
El procés de lídia es tracta d’una pràctica abusiva que culmina amb la mort lenta de l’animal, el qual es manté conscient en tot moment. Aquest procés s'estructura en tres parts o terços: el de vares, el de banderilles i el de muleta, amb una durada total aproximada de vint minuts. Durant aquests episodis, el brau és ferit de forma sistemàtica.
En el primer terç, se li clava una punta de pica que lesiona els músculs que controlen el moviment del cap. Això limita la seva capacitat de moure’l amb normalitat i afecta la seva visió, audició i olfacte. Aquesta ferida pot provocar la pèrdua de fins a un 18% del seu volum sanguini, amb una reducció dràstica de l’oxigen disponible per a les cèl·lules, fet que causa deshidratació i col·lapse metabòlic.
En el segon terç, se li claven sis banderilles a les espatlles o gepa. Aquestes, dissenyades per quedar-se clavades, causen més dolor quan el brau es mou, ja que estripen els teixits musculars, amplien les ferides i intensifiquen l’hemorràgia.
En el tercer i últim terç, el torero introdueix una espasa corba de vuitanta centímetres de llargada amb la intenció d’arribar al cor. Però, sovint, l’arma danya només els pulmons, cosa que provoca que l'animal s’ofegui amb la seva pròpia sang. També pot afectar la tràquea i causar hemorràgies nasals. En altres casos, si es talla una artèria, pot morir dessagnat.
.png) |
Si, malgrat tot, l’animal encara no ha mort, s’usa un punyalet: un ganivet que es clava entre la primera i la segona vèrtebra cervical per tallar la medul·la espinal. El brau cau, però pot seguir conscient, movent els ulls i el cap durant una bona estona. Només si es danya el bulb raquidi i s’interromp la respiració es produeix la mort immediata. Tant si mor ofegat com dessagnat, el brau continua conscient durant el procés, ja que la seva escorça cerebral i el tronc encefàlic continuen intactes.
A part del dolor físic, ser lidiat a la plaça genera por i ansietat al brau, que pateix un nivell d’estrès enorme, agut i sostingut. De fet, el trasllat des de la devesa fins a la plaça ja suposa un estímul estressant, al qual s’afegeix l’aïllament en corrals durant hores o dies abans de sortir a la plaça. El contrast entre l’entorn solitari i la cridòria del públic també el desorienta.
Durant la lídia, el cos del brau allibera en excés substàncies neurotransmissores com el cortisol, l’adrenalina i la noradrenalina. El cortisol, l’hormona de l’estrès, eleva els nivells de glucosa per subministrar energia davant la situació de perill. Les altres dues provoquen taquicàrdia, hiperventilació i hipertensió.
És evident i està àmpliament demostrat que els toros pateixen un gran dolor físic i emocional durant les curses, i que en són conscients en tot moment.
