Curiositats sobre els gossos

Els gossos tenen una gran capacitat de connectar amb els humans i de mostrar una gran dependència envers ells. Des de fa milers d'anys, han estat una companyia inseparable a tot arreu del planeta. Aquestes són les seves curiositats més destacades.

Totes les races de gossos pertanyen a una mateixa família: Canis familiaris. La intensa selecció artificial duta a terme per l'ésser humà ha resultat en 342 races diferents. Però, tranquils, mai s'ha aconseguit crear una espècie que no sigui Canis familiaris, perquè les barreres genètiques ho impedeixen. Amb tot, la varietat és immensa. Tenim des d'un petit chihuahua fins a un enorme mastí, amb pesos que van des del 0,5 fins als 100 kg.

Els gossos viuen en societats democràtiques, és a dir, qui és el dominant avui pot deixar de ser-ho demà si la majoria de grup així ho estableix. A més de ser excel·lents companys, poden servir per al pasturatge del ramat, per a la caça, per a la protecció i defensa, per buscar i rescatar persones, per detectar drogues i explosius i com a suport emocional.

Són animals voraços per natura, per tant, acostumen a tenir una gran ànsia per menjar. Per això és important racionar els aliments que reben en diverses preses al llarg del dia.

L'olfacte dels gossos està quinze vegades més desenvolupat que el nostre. Poden detectar olors extremadament suaus i distingir-ne milers de diferents. El sentit de l'oïda és quatre vegades més agut i perceben sons en una freqüència tres vegades superior. Els gossos en general odien els crits, els sorolls i les olors fortes. 

El seu gust, en canvi, està menys desenvolupat. Pel que fa a la vista, tenen una sensibilitat als moviments perifèrics deu vegades superior a la nostra, però no són capaços de diferenciar tots els colors, només alguns matisos. Els ulls brillen a la foscor pel fet que la seva retina té una capa anomenada tapetum lucidum, que els permet veure-hi millor en ambients nocturns.

Els gossos poden identificar compostos orgànics volàtils. I això què significa? Doncs que poden diagnosticar algunes malalties humanes si se'ls ensenya, com el càncer, la diabetis o la covid-19. 

Les carícies són realment importants per a ells i sempre estan disposats a rebre-les. El sentit del tacte el tenen molt sensible i el seu llenguatge és principalment no verbal. Tot i això, poden entendre unes 160 paraules si se'ls educa de la forma correcta. Aquest seria un lèxic similar al d'un nen de dos o tres anys. 

Per una qüestió metabòlica, els gossos de mida grossa viuen menys que els petits. El seu desgast és més gran i l'envelliment és més ràpid. S'ha demostrat que per cada dos quilograms de pes l'esperança de vida es redueix un mes.

La seva temperatura corporal és una mica més alta que la nostra, entre els 38 i 39 °C. Les gosses embarassades encara la tenen un poc més elevada, però disminueix de sobte 24 hores abans de parir. Aquest indicador serveix per saber quan està a punt d'arribar el part.

En el moment de néixer, els cadells són cecs i sords, cosa que els fa totalment dependents de la mare per sobreviure. A partir de la segona setmana, la cosa canvia, i els sentits comencen a desenvolupar-se ràpidament. 

No tenen glàndules sudorípares, llevat d'unes poques als coixinets de la planta de les potes. Per aquest motiu, gairebé no perden calor pel cos i ho han de fer per mitjà del panteix, que és com anomenem la forma tan peculiar i ràpida que tenen d'esbufegar. Quan panteixen, estan reduint la seva temperatura, si no s'escalfarien fins a emmalaltir. Pel que fa als coixinets de les potes, la sudoració farà que en dies molt calorosos o després d'un gran esforç deixin petjades humides a terra. Unes poquetes races no tenen pèls, i en aquest cas sí que tenen glàndules sudorípares per tot el cos i poden suar amb més normalitat, almenys, des del nostre punt de vista.

Es creu que existeixen uns 500 milions de gossos al món, dels quals 7,5 milions viuen a l'estat espanyol. El gos més petit és el Chihuahua i els més grossos són el gran danès i el mastí anglès. El més ràpid és el llebrer, que pot arribar als 63 km/h en una correguda curta i intensa. Entre els més intel·ligents s'hi troben el pastor alemany, el caniche, el border collie i el golden retriever. 

El gos basenji és l'únic que no pot lladrar. Originari de l'Àfrica central, va ser una raça utilitzada pels egipcis antics per caçar. Malgrat no poder fer servir lladrucs, era considerat extremadament valent i, a més molt fidel. A la dècada de 1930, es va introduir al Regne Unit i el 1941 als Estats Units.

Finalment, tots els gossos somien, sense importar-ne l'edat, per això és habitual que es belluguin o fins i tot que emetin sons mentre estan adormits.


FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals