El pingüí emperador
El pingüí emperador és un dels animals més fascinants del planeta. Habitant exclusiu de l'Antàrtida, viu en un dels entorns més extrems que existeixen.
 |
El pingüí emperador és el més gros de tots els pingüins. Els adults poden arribar a fer 1,2 metres d'alçada i pesar fins a 45 quilograms. El seu cos està perfectament dissenyat per conservar la calor: una gruixuda capa de greix sota la pell, plomes molt denses i una circulació sanguínia especial que redueix la pèrdua de temperatura a les extremitats. Viu a l'Antàrtida, en un dels entorns més extrems que existeixen, amb temperatures que poden baixar fins als -50 °C i vents que sovint superen els 100 quilòmetres per hora.
Aquests pingüins són excel·lents nedadors. Poden submergir-se a més de 500 metres de profunditat i aguantar la respiració durant més de 20 minuts. Aquestes habilitats els permeten capturar peixos, calamars i crustacis sota les plaques de gel marí. Quan neden, els seus moviments són tan eficients que semblen autèntics torpedes vivents.
LA CURIOSA REPRODUCCIÓ
Cap al mes d'abril (el començament de la tardor a l'Antàrtida), es formen les colònies reproductores de pingüins emperador. En aquestes colònies comencen els festejos i la recerca de parella. A diferència de la majoria d'animals antàrtics, el pingüí emperador tirarà endavant les seves cries en ple hivern.
La femella pon un únic ou, normalment entre maig i juny. Poc després, emprèn un llarg viatge cap a la mar per alimentar-se ella i emmagatzemar menjar per a la cria. Durant aquest temps, el mascle es queda sol a la banquisa gelada incubant l'ou sobre les seves potes, protegit per un plec de pell abdominal. Pot passar més de dos mesos sense menjar, suportant el fred i les tempestes mentre espera el retorn de la seva parella. Quan aquesta torna, entre milers de pingüins crida amb un so característic que és reconegut pel mascle. Aleshores, el mascle li cedeix la cria ja nascuda i se'n va també a buscar aliment. La femella regurgita el menjar destinat al pollet i l'alimenta. Quan torna el mascle, s'intercanvien els papers, amb relleus cada cop més curts pel desgel (la mar està cada vegada més a prop) i així fins que el pollet necessita tant de menjar que tots dos han de sortir alhora.
 |
Quan els dos pares han de sortir junts per menjar, el pollet es queda en grup amb altres pollets en la mateixa situació per donar-se calor i defensar-se de possibles depredadors. A part d'ells, a la colònia només queden principalment pingüins joves que encara no es poden reproduir, però que ja són independents, mentre que es produeix un anar i venir de pares mascles i femelles. Els pares dels pollets fan viatges d'entre 2 i 5 dies fins que aquests són prou grans com per alimentar-se sols, ja cap al desembre. Llavors els pares marxen definitivament (i per separat) i els adolescents pingüins es tiren a la mar per buscar-se la vida, generalment en grup. Pocs anys després tornen al punt de trobada de la mateixa colònia perquè els falta poc per començar el seu propi cicle de reproducció. A la colònia és possible que es trobin amb els pares, però els canvis físics i de veu han sigut tants que ja no es reconeixen. Els pares, a més, han tornat per separat i buscaran una nova parella.
LA ROTACIÓ TÈRMICA
Durant l'època de reproducció, en ple hivern, milers de pingüins s'agrupen en masses molt compactes, tan juntes que gairebé no queda espai entre ells, per tal de mantenir la temperatura corporal. En aquesta època solen tenir l'ou protegit o la cria acabada de néixer.
Aquesta agrupació crea una mena de microclima. Els pingüins situats a l'exterior suporten directament el vent gelat, mentre que els que es troben al centre gaudeixen d'un ambient molt més temperat. De fet, s'han registrat temperatures properes o fins i tot superiors als 0 °C a l'interior d'algunes agrupacions, una diferència enorme respecte a l'exterior. I quan la temperatura interior puja massa, l'agrupació es relaxa lleugerament i deixa entrar més aire fred. És un sistema molt dinàmic que s'autoregula constantment.
Ara bé, si sempre fossin els mateixos individus els que quedessin a la perifèria, acabarien esgotats o moririen de fred. Per evitar-ho, els pingüins duen a terme una rotació contínua. Mitjançant petits moviments gairebé imperceptibles, els exemplars exposats van avançant lentament cap a l'interior, mentre que els que ocupen les posicions centrals es desplacen gradualment cap a l'exterior.
 |
Aquest procés no està dirigit per cap individu ni segueix cap ordre explícita. És un comportament col·lectiu espontani que emergeix de les interaccions entre els membres del grup. Els científics han observat que els moviments es propaguen com petites onades, semblants a les que es formen en un fluid. Gràcies a aquesta extraordinària organització, tots els pingüins acaben passant periòdicament per les zones més càlides. La calor es reparteix de manera relativament equitativa i el consum d'energia es redueix al mínim.
La rotació tèrmica és un exemple fascinant de cooperació animal. Cap pingüí podria sobreviure sol a les condicions extremes de l'hivern antàrtic, però junts formen una autèntica fortalesa viva contra el fred.
EL FUTUR INCERT DEL PINGÜÍ EMPERADOR
El pingüí emperador és molt més que un ocell incapaç de volar: és un autèntic especialista de la supervivència, capaç de prosperar en un dels ambients més hostils de la Terra gràcies a una combinació extraordinària d'adaptacions físiques, comportament social i resistència.
Malgrat la seva extraordinària capacitat d'adaptació, el futur del pingüí emperador és incert. La seva supervivència depèn del gel marí antàrtic, que utilitzen com a plataforma per reproduir-se i criar els pollets. L'escalfament global està reduint l'extensió i l'estabilitat d'aquest gel en moltes regions, fet que posa en risc nombroses colònies. Per exemple, entre el 2009 i el 2018 la població de pingüins emperador ha baixat un 10%, i podria baixar al 50% cap al 2080.
