Qui va cremar el monestir de Sixena?
L’incendi del monestir de Santa Maria de Sixena, durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola, va marcar la pèrdua irreparable d’un dels conjunts artístics i històrics més valuosos de l’Aragó. Davant del perill de desaparició total, les pintures de la sala capitular que van sobreviure a les flames van ser traslladades a Catalunya per a la seva restauració i conservació.
 |
El monestir de Sixena va ser fundat el 1188 per la reina Sança de Castella, esposa del rei catalanoaragonès Alfons el Cast (1174-1208). Sota l'orde de Sant Joan de Jerusalem, no només era un centre religiós femení, sinó també un espai de retir per a reines, infantes i dames de l’alta noblesa de la Corona d’Aragó, que hi trobaven una residència privilegiada sota una estricta regla monàstica. A més, el monestir acolliria algunes tombes reials, com la de la mateixa Sança de Castella i la de Pere el Catòlic (1196-1213).
El complex original era un exemple de transició entre l'estil romànic i gòtic, amb una església de tres naus, un claustre, diferents espais i una sala capitular decorada amb un dels conjunts de pintura mural romànica més importants de la península Ibèrica. Aquestes pintures, datades de finals del segle XII i atribuïdes a tallers vinculats a l’art anglonormand i italià, mostraven escenes bíbliques d’una gran riquesa cromàtica i estilística.
A l'estiu del 1936, el monestir va patir un terrible incendi. Gran part de les obres i documentació històrica va ser destruïda. La Guerra Civil espanyola acabava de començar i a la zona es vivia un ambient molt tens i anticlerical. Però, qui va ser realment el causant de l'incendi?
La veritat és que no és cap secret que els causants de les destrosses van ser els mateixos veïns del poble. Tenim, per exemple, el testimoni en primera persona de l’historiador local Julio Arribas Salaberri, que deixaria escrit a l'obra Historia de Sijena. Arribas havia treballat per a l'ajuntament i en el moment dels fets era l'escrivà del Comité Local, l'organisme que va assumir el poder els primers dies de l'aixecament militar. El seu testimoni és contundent: la destrucció del monestir va ser dirigida, precisament, pel Comité Local, és a dir, pels habitants de Sixena que manaven en aquell moment.
També tenim els documents relatius a la Causa General franquista, on la Hoja de Estado número 3 signada per l'alcalde i el secretari de l'ajuntament atribueix el "Incendio, profanación, saqueo total, robo y destrucción completa, llegando incluso al desenterramiento de monjas del Real Monasterio de Sijena" a 10 persones que actuaven com a líders, amb la participació de "la casi mayoría de vecinos". Curiosament, en aquest informe consten els noms i cognoms d'aquestes persones.
 |
| Causa General Hoja de Estado 3, 1412, exp. 32 Font |
A més, el capellà del poble va explicar en una enquesta del bisbat de Lleida que "en general el pueblo secundó la obra destructora; los principales responsables eran de ésta [localitat]".
 |
| Document on el capellà atribueix als veïns les destrosses Font |
Després de l'incendi, Josep Gudiol i Ricart, historiador de l'art i arquitecte, va extreure els fragments de les pintures de la sala capitular que havien sobreviscut per intentar restaurar-les i conservar-les. Gudiol estava legitimitat perquè comptava amb el vistiplau del govern de Catalunya i el monestir pertanyia en aquella època al bisbat de Lleida. Finalment, el 1940 les pintures serien portades a Barcelona, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), l'única institució estatal amb experiència en aquestes qüestions.
Bibliografia
El cas del monestir de Santa Maria de Sixena: els litigis pels béns artístics i la manipulació històrica, d'Albert Velasco, PSEUDOHISTÒRIA CONTRA CATALUNYA, Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.)
