Per què bascos i navarresos gaudeixen d'un sistema tributari propi?
Per què bascos i navarresos gaudeixen d'un sistema tributari propi?
 |
El País Basc i Navarra, a diferència de Catalunya, es van posicionar a favor de la causa filipista durant la Guerra de Successió. A més, el pes de la seva economia en el conjunt del nou regne borbònic era molt escàs en aquella època. Així que Felip V va respectar els seus furs (sistema de lleis tradicional) i sistema tributari propi. Espanya quedaria dividida entre el règim comú i el foral (País Basc i Navarra).
Al segle XIX el règim foral va ser qüestionat (amb el rerefons de les Guerres Carlines) i el govern d'Espartero va fomentar canvis profunds. Navarra va perdre fàcilment els seus furs per mitjà de la Llei Paccionada del 1841, tot i que no va entrar al règim tributari comú espanyol, sinó que va mantenir un conveni econòmic. Una part important de les elits basques, però, no volien per res del món perdre els seus furs, i els van mantenir fins al 1876, moment en què eren abolits definitivament pel govern de Cánovas del Castillo. Ara bé, com havia passat amb Navarra, no es va introduir el País Basc al règim comú. El 1878 s'establiria el concert econòmic, la mateixa solució que en el cas navarrès, però amb un procediment diferent. D'aquesta manera, el País Basc i Navarra quedaven dins de l'ordre constitucional i polític de l'Espanya liberal que s'estava formant, tot i que amb un sistema tributari propi.
El franquisme trastocaria aquest model, llevat del cas d'Àlaba i Navarra, que van mantenir el seu sistema tributari per haver-se posat de part dels colpistes. La restauració de la democràcia ocasionaria la recuperació i regulació de tots els sistemes tributaris propis fins al dia d'avui.
