L'Holodomor, la gran fam que va sotragar Ucraïna
Un cop instaurat el règim soviètic, Stalin va decidir una sèrie de mesures que en el cas d'Ucraïna serien molt més dures i cruels. El rampell d'accelerar la industrialització russa a qualsevol preu provocaria la mort de milions de persones.
 |
Hi ha tragèdies que no esclaten amb bombes, sinó amb el silenci. El silenci dels camps buits, dels graners segellats, de les cases on el pa desapareix i amb ell l’esperança. A començaments dels anys trenta, al cor d’Europa Oriental, milions de persones van morir de fam en una terra que, paradoxalment, era el principal graner del continent: Ucraïna.
No va ser una sequera ni una fatalitat inevitable. La fam va ser el resultat d’un sistema. Les polítiques de col·lectivització forçosa imposades pel règim soviètic, sota el lideratge de Ióssif Stalin, van convertir l’aliment en una arma. Quotes inassolibles, confiscacions totals de gra, bloqueig de pobles sencers i la criminalització de qualsevol intent de supervivència van teixir una xarxa de terror implacable. Menjar es va tornar il·legal; callar, obligatori. Aquella època seria recordada amb el nom de Holodomor, un mot prové de l’ucraïnès holod (голод), que vol dir 'fam', i mor (мор), que significa 'mort, plaga mortal o extermini'. No fa referència, doncs, a una fam qualsevol, sinó a una fam que mata de manera massiva. Però, què va passar realment?
UCRAÏNA DINS L'URSS
Després de la Revolució Russa i la guerra civil, Ucraïna va quedar integrada dins d'un nou estat: la Unió Soviètica. Formalment, ho va fer com una república socialista amb drets propis; en la pràctica, va quedar sotmesa a un control polític, econòmic i cultural molt estricte des de Moscou. L'entramat institucional estava subordinat al Partit Comunista, i la política ucraïnesa depenia directament de Moscou, no de Kíiv.
Amb tot, el món intel·lectual volia fer renéixer la identitat del país, un fet que a Stalin no li agradava gens ni mica. A partir de 1928, Stalin va perseguir, empresonar i executar els intel·lectuals del món educatiu, cultural i científic acusant-los de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una política russificació que superava els pitjors períodes de l'època tsarista. Qualsevol resistència era interpretada com a nacionalisme burgès o sabotatge. L’Estat soviètic no distingia entre oposició social i identitat nacional: totes dues eren reprimides.
Econòmicament, Ucraïna quedava integrada com una peça clau del sistema soviètic. Era el gran graner del continent i comptava amb una regió minera i industrial important (Donbass). Però, si Moscou volia ensenyar al món les bondats del comunisme, necessitava modernitzar urgentment el país. Per aconseguir-ho calia molta més indústria i per aconseguir aquesta indústria calien diners, molts diners per invertir en infraestructures, fàbriques, personal qualificat, etc. I d'on trauria Moscou els diners? Principalment, dels cereals ucraïnesos que es venien a l'estranger.
LA GRAN FAM DE 1932-1933
Fins aquell moment, la majoria de pagesos vivien de petites explotacions familiars. Treballaven la seva terra, criaven bestiar i conservaven part de la collita per alimentar-se. Aquells que tenien terres més grans i, a més, treballadors contractats, eren coneguts com a kulaks, que significa 'punys'.
Aleshores, Stalin va decidir emprendre una de les transformacions socials i econòmiques més radicals del segle XX: la col·lectivització forçosa de les terres agrícoles. Aquesta política no va ser una simple reforma agrària, sinó un canvi total del món rural, imposat des de l’Estat i executat amb una violència administrativa i humana enorme. I, tot i que va ser una transformació imposada a tota la Unió Soviètica, en el cas d'Ucraïna seria extremadament radical.
La propietat privada va ser abolida i totes les terres, eines, animals i collites van passar a mans de l’Estat. Els pagesos van ser obligats a integrar-se en granges col·lectives, els kolkhoz, o en granges estatals, els sovkhoz. La terra ja no era seva, i tampoc ho era el fruit del seu treball. El pagès passava ara a ser mà d’obra barata en un model que només beneficiava l'Estat.
L’objectiu oficial del règim era augmentar la producció agrícola, vendre els cereals a la resta d'Europa i Estats Units, i finançar la industrialització ràpida de la Unió Soviètica. Però, de seguida els soviètics es van adonar que les granges no eren tan productives com es pensaven. La planificació i previsió havien estat equivocades, i els treballadors no és que tinguessin gaire motivació per donar-ho tot durant les llargues jornades laborals. Així que els soviètics van començar a exigir més gra, en aquest cas, directament als pobles.
Moscou fixava quotes de gra obligatòries, sense tenir en compte les les necessitats de la població local. Com que els càlculs eren totalment fantasiosos, un cop complerta la quota, no quedava menjar suficient per als mateixos pagesos. Però els soviètics no en tenien prou. Van acusar els ucraïnesos d'amagar gra i de ser opositors al progrés de l'URSS.
De sobte, qualsevol persona que tingués un petit tros de terra ja era etiquetada com a kulak, i els kulaks eren els principals enemics del règim. Moltíssims serien deportats, empresonats i executats. El 7 d'agost de 1932 Stalin va aprovar una llei que establia càstigs per a tots aquells que estiguessin en contra de la confiscació de gra i per a qui fos enxampat robant aliment. Sota aquesta llei es va executar unes 5.400 persones i unes 125.000 van ser enviades als gulags, els camps de treballs forçats soviètics.
Stalin va endurir les condicions, va bloquejar les fronteres i va crear unes brigades que anaven de casa en casa confiscant violentament el menjar dels camperols. Molts pobles van quedar literalment aïllats, sense comerç ni recursos, com si fossin presons a cel obert. En aquesta situació, la fam causaria estralls en qüestió de setmanes. El simple fet d'intentar sobreviure era delicte. Amagar menjar, recollir espigues dels camps o abandonar el poble podia comportar presó o mort.
 |
| Un carrer de Khàrkiv (1933) Font |
A Ucraïna, les mesures van ser aplicades amb una duresa extrema, res a veure amb altres regions de l'URSS, i la fam es va convertir en una eina per sotmetre la població. La gent, moltíssima gent, moria de gana sense remei. Els cadàvers s'amuntegaven als carrers perquè no hi havia forces per moure'ls i enterrar-los. Els funcionaris russos necessitaven fer servir trens per carregar els cossos sense vida, i cavaven enormes fosses comunes per evitar la propagació de malalties.
La població famolenca estava disposada a menjar qualsevol cosa, com granotes, gripaus, gossos, gats, esquirols, rates, corbs i formigues. Però sense arribava el moment en què tot s'acabava. Els més afortunats eren els que vivien a prop de rius i boscos, perquè podien pescar o buscar bolets. Però la majoria no tenien aquesta sort. En algunes zones fins i tot es va recórrer al canibalisme.
 |
| Camperols ucraïnesos agonitzant Font |
Per què Stalin va ser tan dur amb els ucraïnesos? A part dels interessos econòmics, Stalin tenia la dèria de reprimir qualsevol rebrot nacionalista ucraïnès, que en èpoques anteriors havien tingut molt protagonisme. A més, hi havia una qüestió d'obsessió històrica amb Kíiv. La capital ucraïnesa havia estat el bressol de tots els pobles russos, però des de feia segles havia seguit un camí diferent al de Moscou. Per tant, la col·lectivització forçosa també li servia a Stalin per donar una lliçó al poble ucraïnès.
Finalment, a partir del maig de 1933 les autoritats soviètiques van reduir les quotes que havia d'entregar Ucraïna i es va deixar de confiscar aliments. Stalin va entendre que l'assumpte se li estava anant de les mans i va decidir posar-hi fre. No l'interessava que la seva principal font de cereals s'assequés per complet, i calia que Ucraïna continués liderant la seva producció.
DESPRÉS DE L'HOLODOMOR
A partir de 1934, la gran fam va apaivagar-se. No se sap la quantitat de gent que hi va morir, però es calcula entre 6 i 8 milions de persones, principalment dins d'Ucraïna, tot i que també regions veïnes se'n veurien afectades. Per a molts historiadors, l'Holodomor va ser el pitjor crim comès per la Unió Soviètica en tota la seva història, i està considerada una de les majors tragèdies humanitàries del segle XX.
En la resta del món, l'Holodomor va ser silenciat gràcies a l'aparell propagandístic rus, que només venia un paradís comunista de creixement econòmic i benestar social. Val a dir que també molts mitjans simplement no volien parar atenció en el que havia passat a Ucraïna, ja que això suposava enfrontar-se a la maquinària soviètica. A més, precisament en aquella època Occident estava enmig de la Gran Depressió, fet que dificultava ficar-se en altres embolics que quedaven lluny.
Mentre que alguns països han reconegut en èpoques recents que va ser un genocidi, com Estats Units, Canadà, Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, d'altres parlen més d'acte d'extermini, com Espanya, Itàlia i Argentina. Només Rússia relativitza el que va passar negant que hi hagués un pla per massacrar la població ucraïnesa.
Hi ha molt debat sobre què va passar realment, tot i que generalment és un debat mogut per ideologia. No s'ha pogut fer un estudi científico-demogràfic que avali un descens tan rellevant de població ucraïnesa en aquella època, tot i que les dades que ens han arribat del mateix règim el mostren clarament. Que hi va haver una gran fam i que va ser causada per una col·lectivització forçosa desmesurada és indiscutible. Però, el seu abast real és una incògnita.
La col·lectivització de les terres finalment va fer que l'URSS augmentés de forma exponencial l'exportació de cereals, encara que amb un cost humà extremadament gran. Gràcies a això, va poder invertir en la industrialització i creació sobtada de milers d'empreses. D'aquesta manera, l'aspecte de les ciutats russes canviava per sempre, i regions on abans no hi havia res ara s'havien convertit en zones industrials. En pocs anys l'URSS es convertiria en el segon estat més industrialitzat del món, fet que va ajudar Stalin ha estabilitzar el seu poder i consolidar-se com a dictador.
L’Holodomor ens recorda fins on pot arribar un estat quan converteix l’administració en arma i la burocràcia en violència. Ens obliga a preguntar-nos què vol dir responsabilitat, què vol dir negació, i per què la memòria és incòmoda per als qui prefereixen el silenci.
Més informació
Pel·lícula recomanada
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
