La treva de Nadal espontània durant la Primera Guerra Mundial
Durant el Nadal del 1914 va passar un fet extraordinari que encara avui dia és recordat amb admiració. Una treva espontània i sense precedents entre enemics.
Feia pocs mesos que havia esclatat la Primera Guerra Mundial. Els camps de Flandes (Bèlgica) estaven travessats per trinxeres on lluitaven britànics, francesos i belgues contra els alemanys. Els dos fronts es trobaven a uns 250 metres, tot i que sovint la distància era molt més curta, i la situació era força complicada.
La zona era propensa a les inundacions i durant el mes de desembre havia plogut força. La boira era persistent i feia molt de fred. Així que durant dies la intensitat dels enfrontaments va disminuir, com si tots dos bàndols així ho volguessin. Els soldats van començar a sortir de les trinxeres per fer reparacions o per ajudar els equips que portaven aliments. En alguns casos s'especificava l'alto el foc per recollir i enterrar soldats caiguts. A poc a poc s'estava creant una atmosfera idònia que ocasionaria un fet del tot sorprenent.
El 24 de desembre feia un fred que glaçava el pensament i tant britànics com alemanys van començar a "celebrar" Nadal. Usaven espelmes i petits arbres il·luminats que posaven a dalt de tot de la trinxera, i van començar a cantar nadales. Tant uns com els altres veien les espelmes i escoltaven les cançons de l'altre front. A més, algunes veus se sentien enmig de la foscor demanant que no es disparés, veus que venien d'un bàndol i de l'altre.
Durant el matí del 25 de desembre alguns soldats van començar a sortir de les trinxeres i acostar-se al front enemic. Malgrat la confusió que en un primer moment hi va haver en algunes zones, de sobte, enmig de terra de ningú, s'hi van trobar desenes de soldats desarmats de tots dos bàndols. Van començar a saludar-se, abraçar-se i desitjar-se unes bones festes.
 |
| Estàtua que commemora la treva a Messines, Flandes |
Quan ja eren centenars de soldats, també alguns francesos i belgues, va començar l'intercanvi de productes i fins i tot els regals. Els britànics oferien sobretot xocolates, carn enllaunada, pastissos i whisky. Els alemanys portaven cigarretes, salsitxes, galetes i brandi. També s'ensenyaven els regals que la família els havien enviat i s'explicaven com eren les seves vides a casa. Sempre hi havia algú al bàndol alemany que sabia anglès i viceversa. Durant una tarda sencera la guerra va quedar a l'oblit.
Fins aquell moment, ningú posava cara a l'enemic. Les trinxeres obligaven els soldats a quedar-se amagats i lluitar pràcticament a cegues. De sobte, però, podien veure's cara a cara i descobrir amb qui s'enfrontaven. Van comprovar que eren tots persones normals, amb famílies i històries similars que havien deixat enrere per una guerra que, en molts casos, no acabaven d'entendre.
I quan semblava tot vist, hi va aparèixer una pilota de futbol. A vegades tothom jugava amb tothom i d'altres es formaven equips. La pilota no deixava de córrer cap a un cantó i cap a un altre, entre bromes i riures espontanis.
 |
 |
| Portada del The Daily Mirror amb una foto del dia de la treva on es veu britànics i alemanys plegats |
La notícia de la treva es va escampar ràpidament pels mitjans d'alguns països. Al gener ja sortien en diaris fotos preses pels mateixos soldats d'aquell dia i fragments de cartes enviades a familiars on es relataven els fets. Al principi regnava la incredulitat, però les proves eren massa clares i la gent no va poder evitar quedar amb un pam de boca. Tot seguit es va engegar el debat sobre si això havia estat bo o dolent per a la guerra. Pel que fa a la manera d'explicar-ho, va ser similar tant als mitjans britànics com als alemanys.
